Discurs de l’alcalde en l’acte d’homenatge al president Companys

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent,Representats de les entitats i de les formacions politiques, Sitgetanes i sitgetans, Benvolgudes i benvolguts compatriotes.

15 d'octubre de 2017. Ens trobem un altre any davant del monument en memòria del President Lluis Companys, el president màrtir. Avui recordem i honrem de nou la memòria de Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, capturat per la policia nazi, entregat a les autoritats feixistes espanyoles i executat per un escamot de l’exèrcit espanyol el 15 d’octubre de 1940. No oblidem que Lluís Companys va ser l'únic president escollit democràticament executat durant la Segona Guerra Mundial. Precisament, Pablo Casado, del Partit Popular, juga vergonyantment aquests dies amb injustícies com aquestes, i el més greu, ens amenaça de repetir-les. Absolutament, miserable.

Companys era el president militant d'ERC, però era, per damunt de tot, el president de tots els catalans i de totes les catalanes. En l'estima que li tenien molts ciutadans i ciutadanes, pensessin com pensessin, veig moltes similituds a la que ara li tenen moltes persones a la Presidència de la Generalitat, al President Carles Puigdemont, al Vicepresident Oriol Junqueras i a tot el seu Govern.  Justament perquè ells són i seran els presidents de tots els catalans i catalanes, avui estem contents de poder compartir aquest acte amb gent de diverses formacions polítiques i representants de distintes associacions de la vila. És molt més el que ens uneix que el que ens separa. Perquè els valors essencials de la democràcia són compartits per tots nosaltres.

Aquests valors són avui compartits i ho eren ja compartits en els temps difícils de la Segona República, de la Guerra Civil i del Franquisme. Agraeixo a la família Tubau i Llorià haver tingut accés a les cartes originals que el President Lluís Companys va dirigir a Enric Tubau i Perelló (avi de la nostra regidora de cultura Rosa Tubau, aquí present) i pare de Josep Maria Tubau i Gallinat (també aquí present), en els temps difícil de l'exili i de la repressió. Voldria llegir un breu fragment d'una de les cartes, on es posa de manifest aquesta solidaritat entre els defensors i represaliats de la nació catalana. 

Diu així: "Amic Tubau, dir-te com aprecio els teus sacrificis i recordo els serveis prestats a la causa de Catalunya, i no dubtis que ara, que sempre tinc més possibilitats, en lo que de mi depengui, posaré tota la meva influència i, en exercici de les funcions que em són reservades, tindré en compte especial de promoure atendre el teu ajut". (Lluís Companys)

Avui, més de 70 anys despres de la seva mort, podem dir que, malgrat l’execrable comportament de l’estat espanyol envers Catalunya d'aquests dies i les seves constants humiliacions, Lluís Companys estaria orgullós de viure el nostre temps i de viure'l amb nosaltres agafats de la mà i abraçats a la pau.

Avui, hem perdut la por i estem units. No ens fa por perdre, però menys por ens fa la victòria perquè estem convençuts que guanyarem. Ni demanant diàleg responen. Ni oferint negociació o mediació, l'accepten. El món ho veu i nosaltres no ens aturarem. 

El president màrtir va ser objecte de la brutalitat de les autoritats feixistes que el van dur fins la mort. Aquest 2017, nombrosos catalans i catalanes (de totes les edats, de pobles, viles i ciutats) van patir la repressió i les càrregues policials de les autoritats espanyoles (perquè alguna autoritat politica o policial espanyola va donar l'ordre d'actuar amb violència) contra les persones que pacíficament defensaven el dret a votar o feien cua per exercir el seu dret democràtic a votar.No ens cansarem de dir-ho: en democràcia, qualsevol forma de violència d'Estat és inacceptable!

Mai oblidarem l'1 d'octubre. Els cops de porra, empentes, la militarització dels cossos policials (que haurien de protegir les persones) ... es van posar sota les ordres d'una posició politica. La violència ha estat denunciada per diferents organismes internacionals en l'àmbit dels drets humans. Perquè, sí, s'han vulnerat drets molt fonamentals i s'han trepitjat drets humans.

Però, President Lluís Companys, mai oblidarem l'1 d'octubre perquè, per damunt de tot, va ser el dia que el poble de Catalunya va exercir lliurement i democràtica el seu dret a decidir, el seu dret inalienable a l'autodeterminació. Va ser el dia que, amb tota la repressió policial i amb totes la actuacions judicials, de la fiscalia, del govern espanyol, dels serveis d'intel·ligència espanyols ... tot un país, en una gran xarxa ciutadana de solidaritat i de compromís personal i col·lectiu, va exercir el dret de fer un referèndum amb tot en contra. D'aquesta xarxa de solidaritat i de compromís se'n diu NACIÓ. La nació catalana.

I la nació catalana va decidir. Per tant, abans que ens arrebatin la sobirania (la limitada que ens dóna l'autonomia constitucional), és l'hora d'exercir la sobirania plenament. Es l'hora de complir, amb intel·ligència i astúcia, amb civisme i pau, la voluntat majoritària de les urnes. Confiança, perseverança, resistència i determinació.

Deixeu-me que, per acabar, llegeixi un fragment de les darreres paraules del President Lluís Companys: "Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. En la meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de pau, de justícia i d'amor".

Per ell i per aquestes paraules, i per tants d'altres que ens han precedit, hem de seguir lluitant pacíficament per agafar amb les nostres mans, i acariciar amb els nostres dits, la llibertat tan anhelada i la lluita per un país amb més prosperitat i amb més justícia social. El Govern de Sitges i els grups municipals compromesos no us fallaran i el Govern de Catalunya i el Parlament tampoc!

Com va dir Companys: "On la llibertat viu, descansa la meva pàtria". Honor i glòria al President màrtir. Visca Catalunya!