dilluns, 3 de desembre de 2018

Discurs de la Nit de Premis Sitges


Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.
Acomiadem avui, al saló teatre de la Societat Recreativa El Retiro, la vint-i-unena edició de la Nit de Premis Sitges. Vagi per endavant la meva felicitació a totes i tots els premiats. També, com deia a l’inici de l’acte la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, als qui estan al seu darrera, com a mestres, o bé com a acompanyants que els animen en la seva tasca. Tots ells contribueixen a la Cultura de Sitges, que és el gran tema d’una cerimònia com la d’avui.

La Nit de Premis Sitges que estem a punt d’acabar és, alhora, la darrera del present mandat. A partir del maig vinent, li tocarà a un altre govern agafar el relleu, en el conjunt dels àmbits que conformen la gestió municipal, però també específicament en el de la Cultura. 

Durant el mandat 2015-2019 hem treballat per enfortir tots aquells aspectes de la cultura local que ens caracteritzen com a sitgetans. Tant aquells que ens connecten amb el que és més nostre com amb els que ens atorguen projecció internacional. Ha estat una tasca dura, però agraïda, que s’ha centrat en allò que és genuí nostre, en l’essencial. Per aquest motiu, tots els nostres esforços com a ajuntament s’han centrat en seguir el fil que ens ha estat llegat dels nostres avantpassats. Per aquest motiu, també, el nostre ha estat un projecte pensat en el futur. Hem mirat d’assentar amb fermesa les bases del que vindrà en els anys vinents. Hem acompanyat i tingut cura d’allò que s’ha de preservar, alimentar i potenciar.

Hem posat la nostra atenció en projectes concrets, sí, però en el moment de dissenyar el nostre Pla de Mandat, al qual hem estat fidels, hem tingut prèviament molt en compte l’esperit que havia de guiar les nostres accions. Sitges és, com ha dit la regidora, una població amb denominació d’origen. Això vol dir, per començar, que apostem per una cultura amb caràcter. Que defensem el caràcter de la nostra cultura. 

Fa poques setmanes, amb motiu de la inauguració de l’exposició del centenari de Maricel, el president Quim Torra ho deia amb tota claredat: “No heu de reclamar la capitalitat cultural. Sou capital cultural“. Crec que no cal afegir res més.

A Sitges som molt conscients, doncs, del valor de la cultura. En fem bandera. Durant aquests quatre anys, a més, hem defensat la cultura com a dret bàsic. La cultura és un dret que ha d’estar a l’abast de tothom. Això vol dir, entre d’altres, Cultura de Proximitat, un altre dels ‘leit motiv‘ que hem seguit durant aquest mandat. I vol dir, a més, talent local. En un sentit bidireccional, per tant, hem treballat perquè la cultura arribi arreu i a tothom, però també per promoure la creació sorgida de la nostra vila.
També respon a aquesta revalorització de la cultura el reconeixement de l’àmbit cultural com a atractiu turístic base de la marca Sitges. Si volem que la nostra sigui una destinació de qualitat, hem d’apostar per la cultura. Durant el present mandat, ens hi hem posat a fons i esperem que el proper govern segueixi per aquesta via.

Més enllà de tots aquests enunciats que connecten allò que som amb allò que sens dubte arribarem a ser hi ha la gestió concreta, de la qual també n’hem de fer esment. És en les accions que hem dut a terme que es constata aquesta continuïtat a la que feia referència. N’esmento les principals: 
– Hem sentat les bases per a la rehabilitació de Can Falç, el projecte que permetrà recuperar l’emblemàtic edifici del passeig i convertir-lo en un espai museístic que mostrarà el passat agrícola i mariner de la vila.
– En ben pocs dies farem efectiva la compra del Patronat. Això permetrà, tot seguit, recuperar un equipament durant tants anys abandonat i destinar-lo als usos que els vilatans i les vilatanes determinin.
– Hem començat a recuperar l’ermita i la masia de Santa Bàrbara. Precisament aquest diumenge celebrarem amb un aplec la recuperació del primer d’aquests dos equipaments. Hi sou tots convidats.
– A més, hem recuperat els Jardins de Terramar, i en especial les bases, i hem atorgat a aquest indret un sentit que el situa en el primer pla que es mereix: el d’esdevenir seu del Festival Jardins Terramar, un esdeveniment que en properes edicions ha d’enfortir el seu posicionament com a certamen musical de referència del litoral sud de Barcelona i de l’Eix Diagonal. 
– D’altra banda, hem contribuït a donar una important embranzida a la recuperació del conjunt museístic de la nostra vila amb dues actuacions remarcables, que incideixen en l’ampliació d’espais expositius: 

  • Estem a punt de començar els treballs del projecte de restauració integral del Palau de Maricel. Coincidint amb el centenari de la seva finalització, donem inici a unes obres que, sobretot, han de permetre la tan esperada museïtzació del conjunt arquitectònic noucentista.
  • Tanmateix, també s’ha donat llum verda a l’ampliació de la Fundació Stämpfli, que passarà de les tres sales actuals a tenir-ne tres o, el que és el mateix, gairebé triplicarà la seva superfície, passant de 300 a 800 metres quadrats.

Totes aquestes actuacions a les que he fet referència representen una important millora del nostre patrimoni arquitectònic i natural. Pensant en el conjunt, hem deixat a punt el Catàleg del Patrimoni, un ambiciós document que en el proper mandat s’haurà de desplegar.

Com ho hem fet amb el conjunt de la nostra gestió, hem donat un pes important a la Governança Compartida. Una governança compartida que ens ha fet apostar per la participació ciutadana, com la que hem dut a terme amb el Pla d’Equipaments. Aquest document, que ha de servir de full de ruta per al futur, preveu noves instal·lacions, entre les quals caldria ressaltar la futura biblioteca central-arxiu als nous sectors en desenvolupament de Santa Bàrbara i la Plana.

La mateixa noció de Governança Compartida ens ha fet aprofundir en el model de les comissions participatives. Hem aconseguit que les principals festes del municipi tinguin la respectiva comissió, amb participació de la ciutadania. El treball que han fet, en aquest sentit, ha estat notable i enriquidor per al nostre folklore.

Per últim, en aquest temps hem fet tot el possible per estar al costat de les nostres entitats, d‘associacions com la Societat Recreativa El Retiro o el Casino Prado. Tot això, malgrat el pas enrere que han significat les noves línies de control de les subvencions i de les pròpies entitats. Confiem que en un futur el context millori i en qualsevol cas encoratgem als nous consistoris que hagin de venir a seguir donant suport a aquests col·lectius que durant dècades han constituït l’espina dorsal de la nostra rica vida social i cultural.

M’acomiado... Moltes gràcies, de nou, a tots els guardonats i als qui feu possible aquesta nit. 
Moltes gràcies  i bona nit. 

dissabte, 1 de desembre de 2018

Discurs del Sopar de l’Agremiat


Regidora, President del Gremi d’Hostaleria, President del Club de Tast, Guardonats, Agremiats, molt bona nit a tothom.

Sitges va gaudir el 2017 d’una temporada turística excel·lent, com no es veia des de feia anys. Amb una ocupació superior al 85% durant els mesos de juny, juliol i agost, el pas següent era constatar la fortalesa del nostre model. Les xifres d’aquest 2018 ho han corroborat. L’ocupació en temporada alta s’ha situat per sobre del 80%, un percentatge a cavall entre l’any anterior i el 2016. Té molt de mèrit, si tenim en compte que el juliol va ser desfavorable climatològicament, i molt més encara si seguim l’evolució dels mesos posteriors. Setembre, octubre i novembre han estat tan bons com ho van estar l’any passat.

La fermesa d’aquests resultats demostra la solidesa d’una destinació i el reconeixement i prestigi d’una marca com la nostra, però també és fruit de l’aliança entre estratègies empresarials i polítiques turístiques adreçades a assolir i mantenir l’excel·lència. És en aquesta idea que voldria centrar la intervenció.

Aquesta nit el Gremi d’Hostaleria de Sitges celebra el Sopar de l’Agremiat a l’Hotel ME. L’operació que s’ha dut a terme en aquest emblemàtic establiment és un exemple clar del model pel qual apostem. Els nous hotels, en aquest cas la remodelació d’un de preexistent, han contribuït a dinamitzar el poble. Ho han fet en la línia d’apostar per un client que busca la qualitat.

Des de l’administració local, ens hem esforçat a estar a l’alçada amb inversions necessàries per al sector. Abans d’esmentar-les, voldria assenyalar un fet que ha estat cabdal per poder fer-les la realitat: l’assoliment del deute zero. Ha estat a finals d’aquest 2018 que hem acabat d’eixugar el deute històric que arrossegava aquest Ajuntament des de fa anys. Vull recordar que el 2012 havíem arribat a tenir un deute bancari de 58,7 milions d’euros, una xifra que ascendia als 72 milions d’euros si hi afegim el deute a proveïdors.

Una gestió acurada ens ha permès passar pàgina, disposar d’una hisenda sanejada i pagar els proveïdors en menys de 30 dies. Aquesta mateixa gestió, ha obert la porta a tirar endavant inversions necessàries per al nostre municipi, algunes d’elles pensades específicament en el sector turístic. En col·laboració amb el Consell Comarcal del Garraf, ben aviat farem de l’edifici de Can Milà el centre de visitants que necessita el Sitges del segle XXI. També hem de destacar la despesa destinada a millorar les nostres platges, amb la vista posada en la prova pilot a Sant Sebastià que en un futur ben proper ha d’obrir les portes a un tracte més respectuós amb el litoral.

Tan o més important que la inversió específica destinada al sector, ho és la que adrecem al conjunt del municipi. L’obtenció de la certificació Biosphere ens obliga a treballar per a esdevenir destinació sostenible. Això vol dir que el turisme no és un compartiment estanc, sinó que participa i es beneficia de l’ecosistema de l’entorn. El que afavoreix els residents també ens fa més atractius de cara al visitant i el turista. Les diferents actuacions destinades a millorar l’entorn van en aquesta línia, com també ho ha de fer el nou contracte del servei de la neteja i recollida de residus, en procés de licitació i que amb totes les millores que ha de representar significarà doblar fins als 6,8 milions d’euros el cost anual del contracte. També voldria destacar el reforç en personal i recursos que hem destinat a la Policia Local [Sitges ha de ser una vila segura per als residents i per als qui ens visiten] i assenyalar també que assumim com a repte la reducció de la venda ambulant il·legal. Ben aviat, esperem anunciar novetats en la lluita per minimitzar aquest fenomen.

Feia referència, a l’inici, a la renovació de la planta hotelera del municipi. Com a destinació que aposta per un turisme de qualitat, és important incidir en els esforços destinats a treballar àmbits genuïns d’un poble com el nostre, que ens han de permetre atraure el client que més ens interessa. En aquest sentit, és remarcable la feina que s’ha fet en el camp del turisme cultural i que he de fer esment al Centenari Maricel, amb la recuperació prevista en aquesta joia noucentista que és un dels nostres principals atractius patrimonials, i a exposicions com la dedicada a l’artista Gustau Violet.

En la mateixa línia, Sitges s’ha refermat en poc temps com a destinació generadora d’esdeveniments de primera línia. L’any passat, celebràvem el cinquantenari del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el més important del seu gènere al món. Aquest any hem celebrat, amb força èxit, la primera edició del Festival Jardins Terramar, el Festival de Música que necessitava aquesta vila i que esperem que esdevingui festival de música de referència per a tot l’eix de la Diagonal. A aquests dos hi hem d’afegir altres esdeveniments que atrauen força visitants a Sitges, com el Festival Internacional de Patchwork o el Mediterranean Ladies Open. Parlem de cites importants en el calendari sitgetà que segons la data en què se celebren reforcen la temporada alta o bé contribueixen a desestacionalitzar. És el cas del Cheese Fest, endegat aquest mateix any. Aquest és el camí que s’ha de seguir.

Tant les actuacions dutes a terme des de l’administració local com les accions endegades pel sector privat demanen d’una important coordinació. Per aquest motiu, voldria ressenyar la transcendència, ara i més endavant, d’un òrgan de participació com el Consell Assessor de Turisme. Com a govern, ens van decidir a dotar-nos d’aquest instrument, que ha pres decisions que s’han acabat executant. Voldria ressenyar, breument, els estudis endegats per estudiar nous mercats, com el del turisme de casaments, un mercat cada vegada més important al municipi.

El diàleg obert en el sí del Consell Assessor de Turisme és un dels fruits de l’aliança entre estratègies empresarials i polítiques turístiques a la qual feia referència al principi. Un altre dels fruits, de gran transcendència de cara al futur, és el canvi de xip que hem de fer entre tots en el que representa passar d’un model tradicional de promoció turística a un model de gestió. Aquest és el model que ha de garantir un turisme de qualitat en un municipi d’oportunitats per a tothom. Un model que demana la implicació de tots nosaltres, sector públic i sector privat, i que s’ha començat a materialitzar amb iniciatives com la regulació dels Habitatges d’Us Turístic i en el nou Pla d’Usos.

Vaig acabant... Voldria expressar la meva més sincera enhorabona a tots als establiments i professionals que han estat premiats aquesta nit. I també voldria posar en valor la feina duta a terme pel Gremi d’Hostaleria, tant en el seu dia a dia com amb iniciatives d’èxit que contribueixen a dinamitzar el municipi com ho són la Ruta del Xató i el Tapa a Tapa. 

Enhorabona a tots!

dilluns, 19 de novembre de 2018

Discurs de la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’


Molt Honorable President de la Generalitat, Quim Torra; directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella; senyores i senyors; bona tarda a tothom.
L’any 1912 el carrer de Fonollar era conegut pel Cau Ferrat, aleshores casa de Santiago Rusiñol, i per l’antic hospital de Sant Joan Baptista. L’ambició de l’industrial Charles Deering i el talent de l’artista i enginyer Miquel Utrillo van anar transformant aquell entorn en quelcom d’insòlit i admirable.

Així, el 1918 finalitzaven les obres de construcció del conjunt de Maricel, una joia arquitectònica emmarcada en el moviment noucentista que ocupava l’hospital i diverses cases del carrer. Culminava el que inicialment estava destinat a ser la residència d’estiu de Deering però que va esdevenir un dels espais culturals més emblemàtics del sud d’Europa.

Enguany commemorem el segle d’aquella fita i celebrem el que ha arribat a representar, per a Sitges, però també per al conjunt de Catalunya. Avui la nostra atenció es fixa en la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’, l’acte central i el més destacat de l’efemèride. Una mostra que explica la important transformació que va viure Maricel fins a esdevenir el que ens ha estat llegat en els nostres dies.

El conjunt de Maricel és, sens dubte, una de les icones de Sitges. Una imatge que, per si sola, ens parla d’un municipi amb un ADN cultural propi i particular que s’ha transmès de generació en generació passant per Rusiñol i Utrillo i anant més enllà, fins al present. També és, no ho podem obviar, una representació de la vitalitat cultural i social catalana, que hem de seguir alimentant. Fa uns anys des de Sitges reivindicàvem la capitalitat cultural. Avui optem per recordar la nostra contribució a aquesta nació espiritualment tan rica i cohesionada.

Maricel mereix que se’l reivindiqui. Mereix que hi vetllem. Per aquest motiu voldria dedicar també unes paraules als treballs de museïtzació, reforma integral i restauració d’aquest patrimoni històric. Unes obres valorades en tres milions d’euros que han de suposar posar al dia aquest equipament, donant per tancada, així, l’actuació culminada fa uns anys a la banda de mar de Maricel. Més enllà del record de com va néixer i de què va arribar a esdevenir, doncs, hem de seguir apostant per aquesta herència que ens mostra el millor de nosaltres mateixos i ens serveix de guia per al futur com a col·lectivitat. Una herència que posem a disposició de Sitges i del país.
Moltes gràcies a tots per haver vingut.