Un pressupost per a confiar en el futur

El Ple Municipal va aprovar la setmana passada el Pressupost per a l’exercici 2013. La proposta de Pressupost presentada pel Govern Municipal i que marcarà l’agenda municipal d’aquest any que estrenem té un doble eix principal: per una banda, l’aplicació de polítiques socials de suport a les persones, especialment els col·lectius més necessitats, i, per una altra, mantenir el compromís per a eixugar el dèficit heretat, que malauradament està condicionant l’acció institucional i de govern d’aquest Ajuntament.

La política dissenyada pel Govern per a aquest 2013 conté algunes de les actuacions de suport a les persones i famílies més necessitades que estaven contemplades en el Pla Mandat, però que la situació econòmica ha impedit executar durant el 2012. El Carnet Blau i el Menjador Social són les dues iniciatives més significatives i que en les properes setmanes seran ja una realitat.

El Carnet Blau és una eina que permetrà a les persones amb rendes més baixes accedir a determinats serveis a cost zero o amb reduccions significatives. La titularitat del Carnet –al qual òbviament només podran accedir els residents a Sitges– també oferirà descomptes en alguns comerços locals; d’aquesta manera, a més de donar una resposta concreta a qui més ho necessita, el Carnet també constituirà un estímul directe per a potenciar el comerç local. Per la seva part, el Menjador Social també s’emmarca en aquesta política d’accions concretes i immediates destinades als qui més pateixen els efectes de la crisi.

El Pressupost contempla una obra necessària des de fa anys: la remodelació de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, de la qual recentment hem celebrat el 75è aniversari. Aquesta actuació forma part d’una nova cultura de defensa del patrimoni arquitectònic i artístic que hem volgut implantar i que ha de definir el Sitges del futur. El suport actiu i decidit de l’Ajuntament a la reforma de l’edifici del Casino Prado Suburense, la reobertura, aquest 2013, del Cau Ferrat (seguint els criteris de conservació patrimonial) i l’elaboració d’un nou Catàleg del Patrimoni Arquitectònic (en el qual ja hem començat a treballar) formen part d’aquesta política de defensa del patrimoni, inclosa en el pacte del Govern Municipal: conservar abans que construir.

Accions de millora dels serveis públics, de reforç del servei de neteja urbana, de promoció de la marca Sitges, de col·laboració amb els sectors econòmics del municipi… el Pressupost Municipal de 2013 és una carpeta oberta a donar resposta a les necessitats immediates de la vila i planificar el futur amb criteris de rigor, austeritat i eficiència.

El Pressupost detalla una despesa pública municipal de 38,5 milions d’euros, mentre que els ingressos seran de 41,1 milions: la diferència entre aquestes dues xifres es destinarà a reduir l’elevat dèficit que es va trobar aquest Govern quan va assumir la gestió municipal, ara fa un any i mig. En aquesta empresa, hem utilitzat tots els recursos tècnics i financers al nostre abast –així com una pujada dolorosa peròp indiespensable de l’IBI– per tal de reduir el greu dèficit que caracteritzava l’Ajuntament de Sitges.

El 2013 es presenta com un any difícil: a Sitges, a Catalunya i a l’Estat. La recessió s’expressa amb més contundència que mai i això queda latent en tots els sectors. Amb tot, el rigor que caracteritza aquest Pressupost fa preveure que, si més no, en el redreçament de les finances municipals aquest exercici pot constituir un punt d’inflexió. Res no tornarà a ser igual que abans, especialment perquè una nova cultura de la despesa i de l’ús dels diners públics necessitava implantar-se al nostre Ajuntament. Tinc plena confiança en aquest Pressupost –tant en el seu esperit com el rigor de la seva execució– perquè ha de constituir una eina de recuperació progressiva de la confiança en el futur.

Sitgetans i sitgetanes, us desitjo que el 2013 sigui un any d’esperança.

Bon Nadal a tothom

Benvolguts amics i amigues, us escric aquestes línies per a desitjar-vos a tots un bon Nadal i un venturós 2013. Ho faig avui, 24 de desembre, on la grisor i la boira que impera al nostre poble no és cap obstacle perquè els sitgetans i les sitgetanes conservem la il·lusió per celebrar un Nadal envoltat de la gent que estimem i al temps que en milers de llars s’hagin iniciat els preparatius de les celebracions familiars. I ho faig, alhora, mentre el Molt Honorable Artur Mas pren possessió com a 129è president de la Generalitat de Catalunya en un dels moments crucials de la història del nostre país.

Enguany, celebrem el Nadal en un context de grans dificultats, amb cada cop més gent que pateix i amb les expectatives a curt termini hipotecades. Però també celebrem el Nadal amb la fortelesa intacta en les nostres conviccions i amb la il·lusió de ser conscients que l’horitzó ens ofereix noves oportunitats que hem de saber aprofitar.

Divendres passat a la nit vam aprovar el Pressupost de l’Ajuntament per al 2013, que recull la nostra voluntat i el nostre programa per activar actuacions de suport a les persones. El Carnet Blau i el Menjador social que obrirem en les properes setmanes seran els primers resultats d’aquesta agenda. El Pressupost també impulsa l’activitat econòmica, posa èmfasi en la col·laboració públic-privada i continua eixugant el dèficit heretat i que ha ocasionat tants problemes en la gestió actual.

Sóc plenament conscient que el 2013 serà un exercici difícil. Les dades i les previsions no es cansen de fer-nos-ho saber. Però també tinc plena fe en el futur perquè estem marcant les bases per a dibuixar un Sitges pròsper, competitiu i cohesionat.

Permeteu-me que reprodueixi un dels inicis d’una de les nadales tradicionals del nostre país: “Del cel baixen els àngels”, perquè expressa la il·lusió que distingeix aquests dies:
“–Vint-i-cinc de desembre,
nit de Nadal
n’és la nit més hermosa
que hi ha en tot l’any,
perquè a Betlem ha nat d’una donzella
el Fill de Déu. (…)”

La fotografia que acompanya aquest post rememora la nevada de 1962, ara fa 50 anys.

El Carnet Blau: suport a les persones amb més necessitats

El proper 8 de gener entrarà en funcionament el Carnet Blau, el nou servei impulsat per l’Ajuntament de Sitges que té com a objectiu oferir beneficis fiscals en el pagament de taxes, descomptes en el transport urbà i accés a promocions especials en comerços de la vila. El Carnet Blau està adreçat a aturats, persones amb rendes baixes, gent gran i discapacitats.

El Carnet Blau és una de les actuacions centrals en la política de Serveis a les Persones programada pel Govern Municipal. La creació d’aquesta iniciativa és una resposta a la crisi i a la situació de dificultats que viuen moltes famílies sitgetanes. Per a l’Ajuntament de Sitges i per a aquest govern, es tracta d’una de les actuacions prioritàries d’aquest proper any i, per aquest motiu, hem destinat –a més de la màxima il·lusió– els recursos humans i tècnics necessaris.

Els titulars del Carnet Blau obtindran, amb aquesta iniciativa, una compensació per les dificultats que els ha provocat la crisi. La campanya constitueix un suport que es tradueix en ajudes concretes i puntuals i, al mateix temps, una distribució més justa en el pagament de les taxes o serveis municipals.

Un dels serveis que oferirà descomptes als titulars del Carnet Blau serà el Menjador Social, que l’Ajuntament obrirà en les properes setmanes. Aquesta iniciativa, que el regidor Marc Martínez està enllestint, naixerà com una altra resposta a la situació de crisi que afecta cada cop a més famílies. El Govern municipal, conscient de la importància d’aquest servei, l’està dotant dels recursos necessaris. Per aquest motiu, els membres del Govern i els càrrecs de confiança hem decidit donar la totalitat de la paga de Nadal a aquest servei.

Paral·lelament, el Carnet Blau està plantejat per a que sigui un element de suport al comerç de Sitges. En els propers dies es podrà consultar al web de l’Ajuntament la llista d’establiments que ofereixen descomptes o promocions especials als usuaris d’aquest Carnet. Això permetrà que alguns sitgetans que ara feien les compres fora del municipi tinguin l’oportunitat de fer-les al poble en trobar uns preus més competitius.

Un comerç actiu
Precisament, aquest cap de setmana tenim diverses mostres de l’esperit dinàmic dels nostres comerciants. Diversos carrers i zones de la vila han activat campanyes que potencien el comerç de proximitat i que projecten la nostra vila com una destinació d’oci i lleure on fer les compres de Nadal. Iniciatives com aquestes constitueixen un exemple de la línia a seguir.

Nit de Premis Sitges 2012

Ahir divendres vam celebrar la quinzena edició de la Nit de Premis. Reprodueixo en aquest bloc la meva intervenció:

“Regidores, regidors, Sr. Rector, Presidenta de la Societat El Retiro, Presidents d’entitats,  guardonats, sitgetans, sitgetanes, amics, molt bona nit a tothom. I en primer lloc enhorabona a tots els guardonats
Com molt bé diu l’anunci d’aquesta nit, avui és un dia d’emocions, un dia de reconeixements, un dia d’identitat, un dia de tradició, un dia de cultura, en definitiva, un dia de sitgetanisme. I ho és perquè segurament hi ha molts pocs llocs on puguin tenir la satisfacció de premiar cada any el talent i els valors en diferents disciplines del món de la cultura.

L’exemple rau tant en les individualitats com en els col·lectius que avui reben el seu reconeixement en el camp de la música, l’escultura, la pintura, la literatura, la fotografia, el cinema, el teatre, el circ  o la història. Tot plegat constitueix un alè d’esperança i el clar exemple de com la societat civil té la força necessària per tirar endavant  en contextos tan complicats com els d’avui.

I és per això que com alcalde tinc molt clar que hi ha algunes coses que no ens podem permetre:
- Sigui quin sigui el grau de dificultat econòmica, no ens podem permetre castigar el desenvolupament de la cultura en totes les seves manifestacions.
- No ens podem permetre castigar les entitats que fan possible que la cultura tingui espai per néixer, créixer i madurar
- No ens podem permetre castigar a la nostra societat, dinamitant els beneficis d’uns valors que per manca de mecanismes que permetin quantificar-los en resultats econòmics, queden sovint fora de les prioritats.
- No ens podem permetre que la llengua i la cultura pròpies del País, sofreixin cap més atac sota la màscara de la crisi.

I vull reiterar-vos la meva més sincera voluntat, tant personal en tant que Batlle de Sitges, com del  Govern que presideixo, que treballem pensant i posicionant LA CULTURA COM A SERVEI PÚBLIC BÀSIC. Però per fer-ho, necessito també de la vostra més estreta i directa col·laboració. I us dic això perquè com sabeu, durant aquests dies estem treballant en l’el.laboració dels nous pressupostos municipals. Un pressupostos que no ens donen, ni de bon tros, més marge que el d’aquest any.

I és ara, en un context on es demana corresponsabilitat als ciutadans a través dels impostos, quan es demanen sacrificis als treballadors municipals, quan es replantegen i s’intenten optimitzar els serveis municipals, com hem fet amb l’Escola Municipal de Música, és ara i en aquest entorn, quan la Cultura està subjecte a l’abisme, a ser aparcada de les prioritats de qualsevol administració en dificultats. PERÒ A SITGES AIXÒ NO PASSARÀ.

Us podeu imaginar que una de les reclamacions més fàcils i demagògiques que ens arriben als responsables polítics en temps de retallades, és que es comenci a retallar per les entitats, passant per les festes i acabant per tot allò que representin manifestacions tradicionals o culturals. I és evident que també aquests col·lectius, les entitats o les associacions que promouen la cultura i la tradició han de fer un esforç, però no les podem aniquilar, NO US VOLEM ANIQUILAR.

I no ho podem fer, perquè el retorn social que aporten entitats com la que aquesta nit ens acull, El Retiro, és molt major que aquella aportació que pugui venir des de l’Ajuntament.  No ens podem permetre portar a punts de no retorn a les entitats centenàries de Sitges que, gràcies a la societat civil, han donat i donen molt més del que ara els hi podem donar. ¿Algú té prou arguments per qüestionar aquesta realitat? Perquè hi ha qui ho està fent.

Per aItra banda, i més enllà del teixit social i associatiu que promou la cultura, hem de ser capaços d’enriquir i potenciar les serves virtuts de desenvolupament econòmic, que no son poques.  Dic això perquè en moments com l’actual no podem perdre de vista la capacitat de generació de riquesa que suposa la cultura i la creativitat en tots els seus àmbits. Un actiu que més enllà de Sitges, forma part de la identitat de la nostra Catalunya.

Sitges viu del turisme. Som un poble atractiu que basa la seva activitat econòmica en bona part, als serveis que s’ofereixen als nostres visitants. Però és molt important que no oblidem que aquests visitants escullen Sitges, no només pel nostre entorn, sinó perquè a Sitges la cultura constitueix una oferta sòlida i de qualitat. Des de les expressions més petites, fins al preuat i envejat patrimoni dels nostres museus.

Comprendreu, doncs, que no ens podem permetre el luxe de relegar a un paper secundari l’oferta cultural de Sitges en totes les seves manifestacions. Però us demano la vostra ajuda, i ho faig convidant-vos, demanant-vos   que traslladeu aquest missatge a tots els que afirmen que es poden tancar entitats, eliminar activitats, festivals o festes o deixar morir el patrimoni.

Sé que el què estic dient avui pot rebre moltes crítiques i adversitats. Inclús potser molts no ho entendran i potser no ho compartiran. Però aquest és el meu compromís, el compromís del Govern de Sitges. És temps de revisió, temps de replantejament, d’esforços i d’ajustos, però no podem deixar morir la riquesa que ens aporten els valors de la cultura. Perquè estic plenament convençut que la cultura ens ajudarà a sortir d’aquesta situació, la cultura ens ho agrairà, la cultura sempre hi serà, la cultura ens farà individualment i col·lectivament cada dia millors!

Visca la Cultura, Visca Sitges!”

Escola de Música: punt i seguit

El mes passat va començar el nou curs de l’Escola Municipal de Música Montserrat Almirall de Sitges (EMMMAS) amb un nou format, un escenari adaptat i renovades il·lusions. Després del trist capítol que va suposar la interrupció d’aquesta activitat el curs passat a causa dels problemes econòmics de l’empresa concessionària, el Govern Municipal ha assumit el compromís que Sitges continuï tenint uns estudis públics de música, amb la finalitat que els nens i els joves de la vila puguin realitzar la seva formació en aquesta matèria i, al mateix temps, contribuir a dibuixar un sistema educatiu i cultural amb més opcions i capacitats.

Les instal·lacions de l’Escola Esteve Barrachina constitueixen el nou espai de l’EMMMAS. El passat 22 d’octubre va començar el curs 2012/13, que conserva les mateixes classes que els cursos anteriors. I en aquestes primeres setmanes ja hem pogut tastar de nou que l’esperit de la que va ser la gran professora de música de tantes generacions de sitgetans, la Montserrat Almirall, la senyu, es manté en el programa i la vocació de professors i alumnes.

La refundada Escola Municipal de Música Montserrat Almirall ha estat possible gràcies a la feina duta a terme per la regidoria d’Educació de l’Ajuntament, la col·laboració de l’Escola Esteve Barrachina, l’esforç de les dues cooperatives que han assumit la gestió i la il·lusió dels alumnes i el seus pares. Per aquest motiu, per al Govern Municipal constituïa una prioritat dotar l’escola dels instruments que n’asseguressin la recuperació de la seva activitat, alhora que impulsar un nou model de gestió que n’aprengués dels errors del passat i en garantís un projecte fet a mida de la realitat, que no estirés més el braç que la màniga.

I en aquest camí, calia dotar la recuperada escola no únicament dels instruments i mètodes que en permetessin la seva continuïtat, sinó també de la visió propera que requereix qualsevol projecte educatiu i cultural fet a la nostra vila. Per aquest motiu, que el Pinyu Martí en sigui el nou director és una garantia que l’EMMMAS ha triat el camí que convé a tots els joves que volen aprendre música i que, en definitiva, li convé a Sitges.

La projecció de la Fundació Stämpfli

Les instal·lacions de la Fundació Stämpfli – Art Contemporani acullen des de començament de mes una nova mostra de la seva col·lecció permanent. Una renovada exposició d’obres d’art contemporani d’artistes de renom internacional que, generosament, han estat cedides pels seus autors al poble de Sitges.

Mai no estarem prou agraïts al matrimoni Stämpfli el seu amor per la vila que els ha acollit. La Fundació Stämpfli –com altres iniciatives anteriors impulsades pel Pere i l’Anna Maria, com les festes del carrer d’en Bosch o la recuperació d’edificis de gran valor patrimonial en aquest mateix carrer– han estat un regal que cal agrair amb la força que es mereix. La col·lecció de 80 obres de la Fundació, de les quals ara se n’exposen 35, constitueix un nou element que reforça i projecta el perfil cultural de Sitges.

El Miramar, patrimoni de Sitges

La setmana passada vaig signar amb el diputat d’Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona, Carles Russinyol, l’acord de cessió gratuïta a l’Ajuntament de Sitges durant sis anys de l’edifici Miramar, propietat de l’organisme provincial, per a usos administratius i dependències municipals. És la primera vegada que l’ús d’aquest edifici, de valor patrimonial i públic de significativa importància, se cedeix a l’Ajuntament més enllà del limitat marc d’una legislatura. És a dir aquesta durada del conveni –en contra de la tònica dominant en els darrers anys– es fa pensant en el futur i no únicament en les necessitats del present: sense especular políticament sobre quins governs que el gestionaran, tant a l’Ajuntament com a la Diputació.

Amb aquest acord, el Miramar permet reubicar una part substancial de les dependències municipals, que des de fa gairebé dos anys han estat concentrades a l’edifici Sitges Reference, a les Pruelles. La cessió és determinant per a tancar definitivament la trista etapa d’aquest edifici nou, que ha estat un negoci desastrós per a l’Ajuntament, en el qual, per culpa de decisions errònies i mancades de cap previsió, hem hagut de destinar diners per partida doble: com a inversió inicial i per a pagar un lloguer que mai s’hauria d’haver produït. El Sitges Reference escenifica el model de gestió pública que ha dut a la crítica situació financera que patim actualment.

El Miramar acollirà dependències municipals en les plantes superiors i mantindrà la planta primera i parcialment la planta baixa per a usos culturals i públics, amb la voluntat que les instal·lacions estiguin al servei de les entitats i associacions sitgetanes. La manca d’altres locals públics on ubicar-hi oficines municipals i l’expressa negativa d’aquest govern de destinar diners a lloguers innecessaris aconsellen aquesta reconversió parcial del Miramar en dependències de l’Ajuntament. La necessària ubicació de dependències municipals no altera l’ús i la funció artística i creativa que aquest edifici desenvolupa en el mapa cultural de la vila. La Regidoria de Cultura gestionarà els espais de les plantes baixa i primera per a exposicions, activitats, projeccions i altres iniciatives culturals.

Amb aquesta mesura –sumada a una planificació rigorosa dels serveis municipals i l’atenció al públic– aconseguim, d’una banda, reduir el dèficit acumulat i, d’una altra, recuperar la centralitat de bona part de les oficines municipals, mentre continuem donant resposta a part de les necessitats culturals de Sitges.

La revisió cadastral: veritats i mites

El passat 16 d’octubre, davant un auditori de l’Edifici Miramar ple a vessar, el regidor d’Hisenda i Innovació Pública, Jordi Mas, va presentar en Audiència Pública els motius de la revisió cadastral i va aclarir els dubtes dels propietaris de béns immobles de Sitges. Aquest dimecres, jo mateix vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un acte similar amb els veïns de Garraf i les Botigues en què vaig exposar les raons i els motius d’aquesta obligada acció.

No resulta cap satisfacció per al Govern que presideixo, apujar els impostos, i menys encara en temps de crisi com els que vivim. Però hi ha moments que els governants han de prendre solucions desagradables, impopulars i doloroses. O fins i tot, decisions determinades per lleis d’obligat compliment. I aquest és un d’aquells moments.

La situació econòmica de l’Ajuntament és, com se sap, accentuadament complicada. El deute i el dèficit que es va trobar aquest govern, ara fa prop d’un any i mig, és insostenible i requereix mesures urgents i imprescindibles per a reduir-lo. Des que vam entrar al govern, hem aplicat una política d’austeritat que ens ha permès reduir notablement la despesa. Per exemple, en sous de càrrecs electes i en càrrecs de confiança, la reducció és de 400.000 euros anuals. I totes les partides referents a inversions, convenis, subvencions i altres actuacions han patit també dràstiques i obligades reduccions. No cal recordar que s’han retallat dràsticament els pressupostos destinats a festes (la Festa Major ha rebaixat més d’un 50% el seu pressupost). Les despeses de representació han baixat més del 80%. No hi havia cap altra opció com a conseqüència de l’elevat deute i dèficit existent. I els qui ara qüestionen aquesta decisió, no van executar-la per manca de rigor i de responsabilitat cap a tots els sitgetans i sitgetanes.

L’increment de l’Impost de Béns Immobles permetrà compensar aquesta complicada situació que travessen les finances municipals per la pèssima i irresponsable gestió dels darrers anys. La revisió de l’IBI està establerta pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, que determina que els valors cadastrals s’han d’efectuar cada deu anys. L’any de l’anterior revisió va ser el 1994; per tant, l’Ajuntament de Sitges estava imcomplint la llei des de feia anys. I no només la llei, sinó que no haver-lo pujat en temps de millor context econòmic, com hagués estat el més raonable, ens obliga a fer-ho ara, amb una situació molt complicada per a tothom.

L’augment de la taxa ha estat planificat per a fer-se de forma esglaonada durant 10 anys. L’any vinent, l’increment mig serà del 20%; per el 2014 la previsió és del 6%, i el 2015, del 4%. De cap de les maneres, com malintencionadament han manifestat alguns grups, l’increment se situa al 300% ni en cap altra xifra que no siguin les que acabo d’exposar.

Som plenament conscients que es tracta d’una mesura difícilment agraïda per part dels contribuents, però voldria que el conjunt de sitgetans sàpiguen que no hi havia cap altra opció si no volíem dur l’Ajuntament a un carreró sense sortida, les conseqüències del qual haguessin estat més catastròfiques per a tothom: veïns, empreses i municipi.

Amb la voluntat de fer més suportable l’increment, hem activat facilitats de pagament (es podrà fraccionar en tres terminis) i, al mateix temps, hem activat una línia d’ajuts per als majors de 65 anys, atès que aquest és un dels segments de la població que acumula més dificultats. Els destinataris dels ajuts els poden tramitar a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana fins el proper 31 d’octubre.

Apropant el Festival a Sitges

Diumenge va acabar la 45ena edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema de Catalunya amb un rotund èxit de públic i amb una sensació molt positiva per a la vila: el Festival s’apropa a Sitges. Accions com les sessions de curtmetratges a la platja, la decoració dels carrers o la potenciació dels espais del Retiro, amb una segona inauguració del Festival o el Prado, amb una gala de precloenda.

Des de l’Ajuntament de Sitges som conscients de la importància de tornar a associar el Festival amb la imatge del nostre poble. No era (i no és) suficient la presència del nom de la vila al certamen, s’ha de visualitzar el context geogràfic i social on va néixer el Festival ja que és part indissociable de la seva gènesi però també del seu tarannà i del seu futur. Sitges, com a població i com a sentiment, és una part central d’aquest esdeveniment cinematogràfic.

Sitges 2012 ha apostat per aquest camí i ha aconseguit que els indrets més característics de la nostra vila fossin presents en les cròniques dels mitjans de comunicació. Un clar exemple és el reportatge que s’emetrà aquest proper dijous al programa Cinema 3 de TV3 amb una entrevista en exclusiva al cineasta Neil Jordan que es va realitzar al passeig Marítim amb l’església de fons. 

Un altre fet important ha estat la realització de les xerrades posteriors a les projeccions de les pel·lícules postscreenings al Prado, al Retiro i a d’altres establiments de la vila. Amb aquesta acció, es reforça el paper dels dos cinemes de la població com a indrets amb força i presència pròpia dins la programació d’un Festival que enguany ha projectat més de 250 films gràcies a la bona feina d’un fantàstic equip encapçalat per Àngel Sala. No vull deixar de destacar la implicació dels patrocinadors que han continuat confiant en el festival, dels restauradors que ha elaborat el Menú Fantàstic, els establiments comercials que han engalanat els seus locals i aparadors per l’ocasió, o els molts nens i nenes de les escoles de Sitges que han dibuixat el festival per mostrar-lo a tothom que durant aquestes dies ha passejat pels nostres carrers.

Queda molt camí per recórrer, però el més important és que ja s’ha començat a caminar en una direcció que afavoreix Sitges i, per tant la dinamització econòmica del municipi. El Festival no es pot entendre sense Sitges ni la seva gent. L’edició d’enguany ha demostrat que el certamen torna a emprendre una orientació que engloba i uneix el festival de gènere més important del món amb la població que l’ha vist néixer i créixer i que forma part del seu ADN.

Un Sitges plenament fantàstic

Avui inaugurem la 45a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya; per a tots nosaltres, el festival. Durant deu dies, Sitges atreu l’atenció dels amants del cinema, especialment el fantàstic, que converteixen la nostra vila en destinació de cinèfils, artistes, representants institucionals i de la indústria i els mitjans de comunicació.

Ahir a la nit vaig tenir l’oportunitat de reunir-me amb l’equip i els voluntaris que fan possible l’organització i funcionament del Festival i els vaig transmetre un missatge: durant aquests deu dies teniu la marca de Sitges a les vostres mans. El Festival és la iniciativa de Sitges amb major projecció estatal i internacional. El cost de l’impacte que té als mitjans de comunicació constitueix una inversió excepcional, que permet que el nom de la nostra vila sigui conegut arreu.

El Festival va nèixer ara fa 45 anys per la iniciativa d’un grup de sitgetans. Durant tot aquest temps, ha crescut, ha ampliat els seus formats, ha modificat el seu nom, s’ha adaptat a les noves demandes i necessitats i ha esdevingut el primer certamen de gènere fantàstic del món. Per a Sitges constitueix un esdeveniment de primer ordre i un motiu de satisfacció i orgull, que aquest Festival hagi assolit el nivell i reconeixement de què gaudeix actualment.

Enguany, com ja vam començar a aplicar l’any passat, el Festival ha reforçat el seu accent sitgetà. La doble inauguració que farem aquesta nit recull aquest esperit, que, per a l’Ajuntament, constitueix una prioritat. L’auditori del Meliá és un equipament de primer nivell, gràcies al qual el Festival ha assolit una projecció que de cap manera haguera estat possible. Però, el Festival sense Sitges, el seu entorn i el seu ambient tampoc seria el que és. Per aquest motiu, l’equlibri els dos eixos i la seva bona combinació és la clau que el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el festival, sigui un exemple de manifestació cultural de primer nivell. I ens en sentim cofois.

Una festa que ens sedueix

Santa Tecla tanca el nostre calendariu de festes populars d’estiu. És el final de la temporada, el moment de tancar una porta i obrir una altra, quan Sitges es retroba amb si mateix i l’ambient, com l’aire de la tardor, canvia i ens arriba més nítid. Santa Tecla és una festa que amb els anys hem aprés a estimar cada cop més i que forma part del nostre adn. És més que una celebració: un sentiment.

Amb el vostre permís, us reprodueixo el BAN de Santa Tecla, la Festa Major petita.

“Més que una celebració, un sentiment

Gralles, sacs de gemecs, timbals, pólvora, els pals picant a terra o entre sí, la banda i la cobla. Per Santa Tecla tot es combina en una simfonia equilibrada i dinàmica que ens fa gaudir de la festa amb un ritme frenètic i un sentit familiar. I és que tots els ciutadans ens sentim a prop els uns dels altres, en convertim en una gran família que comparteix un sentiment i l’estima per una festa que vivim amb passió i compromís.

El món s’atura mentre la comunió de tots aquests elements surt al carrer. Els més petits deixen de ser simples espectadors per convertir-se en els veritables protagonistes de la festa. Per a molts han estat setmanes de treball, d’assaig, de posar fil a l’agulla per a que els balls i entremesos, els gegants i les bèsties de foc infantils surtin esplendorosos i llueixin davant el poble que els espera, ansiós. Cada aportació és necessària, cada feina és important, tots els esforços sumen i donen com a resultat, més enllà de la celebració, un sentiment.

Tot plegat són sensacions que, aquest any, sortiran dels límits del casc antic per apropar-se al barri del Poble Sec de la mà de la pendonista de Santa Tecla, Sandra Rubí. La Processó Cívica del dia 22 farà un recorregut insòlit que començarà al carrer de Pins Vens, visitarà les Cases Noves, haurà de superar les vies del ferrocarril i arribarà a la Parròquia, deixant enrere imatges inèdites dels balls i entremesos en carrers on mai abans els havíem vist.

Sense perjudici de la legalitat vigent en matèria d’horaris d’obertura de comerços en municipis turístics i respectant els drets reconeguts als seus treballadors, aquest Consistori recomana amb encariment a tots els comerciants de Sitges que, per tal que tothom pugui gaudir de la diada, els comerços es mantinguin tancats durant aquest dia tan assenyalat.

A més a més, es demana no estacionar cap mena de vehicle a l’itinerari de la Processó Cívica del 22 de setembre, i al recorregut de la Matinal Infantil i de la Processó de Santa Tecla del dia 23 de setembre. Sense perjudici que s’apliqui la legalitat vigent pels  estacionaments antireglamentaris, d’acord amb la normativa, aquest Ajuntament no es farà responsable dels desperfectes que es puguin ocasionar com a conseqüència del desenvolupament dels actes de Santa Tecla aquests carrers a propietats com ara vehicles, vidres i tendals de comerços i domicilis.

Fa només unes setmanes que Sitges va celebrar la Festa Major i, durant els propers dies, tornarem a repetir els sons, les imatges, les olors pròpies de la nostra idiosincràsia, tot el que ens fa sentir sitgetans, i ho farem per Santa Tecla, per la nostra patrona i per les nostres tradicions, les de Sitges i les del nostre país.

Sitgetanes, sitgetans, gaudiu! Que les famílies senceres surtin al carrer, que els més petits puguin lluir tot el treball que han realitzat per honorar la patrona i que els amics o coneguts es retrobin per compartir moments engalanats amb sentiment. Participeu, però sobretot feu-ho amb respecte i civisme, i viviu Santa Tecla amb la intensitat que es mereix.


Visca Sitges i visca Santa Tecla!

Miquel Forns i Fusté,
Batlle de Sitges”

Un 11 de setembre que ha de ser històric

Ara fa un any, Sitges va tenir un protagonisme rellevant en la celebració oficial de la Diada Nacional de Catalunya. La participació de la Moixiganga en els actes organitzats pel Govern davant el Parlament va constituir un punt d’orgull col·lectiu en veure el nostre emblemàtic ball en un marc tan significatiu.

Un any després, el panorama nacional ha patit un fort trasbals. El sentiment independentista ha augmentat àmpliament i és majoritari al nostre país. L’actual situació de crisi accentuada n’és una de les causes, ja que el dèficit fiscal que patim els catalans és terriblement injust; però la sensació cada cop més estesa que l’Estat no ha assumit ni assumirà la nostra realitat nacional també porta a cada cop més catalans a creure que l’única sortida possible és la independència.

La Diada Nacional és una commemoració institucional i festiva, però mai ha deixat de ser una jornada reivindicativa, si més no per a tots els qui creiem en la llibretat plena del nostre país. Enguany, el caràcter reivindicatiu adquireix un relleu i un protagonisme accentuat a causa de la sensació que tenim la gran majoria que Catalunya necessita fer un pas endavant, per assugurar-nos el nostre futur com a poble i el benestar dels nostres ciutadans.

Si m’ho permeteu, us reprodueixo el BAN publicat amb motiu de la Diada Nacional: 

“BAN DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Sitgetanes i sitgetans

Com cada any la Diada de l’Onze de setembre també arriba a la nostra vila. Un dia en que commemorem els fets de l’11 de setembre de 1714 i retem homenatge a la figura de Rafel Casanova i a la de tots els catalans i catalanes que al llarg de la història han lluitat, molts perdent la vida, per causa de la llibertat i els drets de Catalunya.

L’11 de setembre també serveix per reivindicar la nostra voluntat de ser, el nostre caràcter, la nostra cultura, la nostra llengua i també les nostres institucions. El nostre país té orgull i el viu amb legitimitat, per aquest motiu mai renunciarem a la nostra identitat ni a la nostra sobirania.

Cal doncs, més que mai, i en un moment de severes dificultats com el que estem vivint, deixar de banda allò que ens separa i materialitzar tot allò que ens uneix. Cal unitat però cal també lleialtat al país i a les seves institucions. El destí de la nació catalana està en mans de tots i calen altes dosis de compromís.

Catalunya ens necessita. Des dels pobles i viles del nostre país podem contribuir a que la nostra estimada terra torni ha situar-se allà on mereix estar. El nostre consistori està compromès amb el país i per això, en el nostre dia a dia, seguim aportant el nostre granet de sorra per construir aquesta Catalunya de progrés, igualtat, llibertat i justícia social que tots desitgem.

Cal més que mai defensar Catalunya, ensenyar-la al món, per això us convido a que engalaneu els vostres balcons amb la bandera del nostre país, la senyera.

Així mateix us convido a que viviu la Diada Nacional intensament i participeu en l’acte institucional que a Sitges tindrà lloc el dia 11 de setembre a les 11 hores davant del monument al Doctor Robert, a la Plaça de l’Ajuntament.

Vivim la Diada Nacional amb un horitzó de llibertat.

Visca Sitges i Visca Catalunya!

Miquel Forns i Fusté

Batlle de Sitges” 

Sí, ha estat una bona Festa Major (i això ens fa més feliços)

Ha estat una bona Festa Major. Aquesta és la sensació dominant a la Comissió, les colles i el conjunt del poble. El context i la situació econòmica suposaven, d’entrada, un hàndicap per a que la més gran de les nostres festes tingués l’esplendor i el lluïment que li pertoca i es mereix. Però, com ja ha passat en anteriors festes que han patit una reducció de pressupost enguany (Cavalcada de Reis, Carnaval, Corpus…), la Festa Major ha estat per sobre de les limitacions econòmiques i ha demostrat que, amb menys diners i més imaginació, també es poden fer celebracions d’alt nivell.

L’esforç dut a terme per la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, les colles i les entitats mereix un reconeixement explícit. La dedicació, la paciència i la il·lusió demostrada per la gent que fa la festa és un dels millors elements que ajuden a entendre perquè la nostra Festa Major és realment única. Algunes de les fórmules de la Comissió per a buscar ingressos alternatius –alhora que noves formes de participació i gaudi de la festa– han tingut una notable acceptació. Les més de 600 persones que van participar a la iniciativa Castell de foc en calma així ho avalen. També ha resultat positiva la proposta Amics de la Festa, que ha comptat amb prop de 1.300 amics. Es tracta d’un camí que té futur i que en properes edicions pot donar més de sí encara.

En el balanç negatiu, no me’n puc estar d’esmentar els incidents que hi va haver la nit de Festa Major a baix a mar. Van ser lamentables i preocupants, no només per la violència en què es van produir, sinó per l’amenaça que suposa per a qualsevol sitgetà que vulgui viure la festa amb el civisme que li correspon. No és un fet aïllat ni únic de Sitges, ja que moltes altres localitats han patit problemes similars aquest estiu, però hem de prendre nota i saber respondre amb les mesures oportunes. No ens podem permetre que la festa (en aquest cas, la Festa Major, però qualsevol altra celebració local) estigui amenaçada per fets d’aquesta mena.

Passat Festa Major, i a l’espera que el calendari festiu ens dugui la Verema, l’11 de Setembre (que enguany adquireix un relleu més significatiu a causa de la situació que pateix el país i les nostres aspiracions col·lectives) i Santa Tecla, Sitges espera un nou cicle on la màxima continua siguent la mateixa que hem aplicat a la Festa Major: esforç i imaginació per a superar les adversitats.

Fotografia de Marta Fontanals

L’essència de la Festa Major

Dilluns 20 d’agost. Amb el pregó que aquesta nit llegirà el bon amic Miquel Marzal comencem oficialment els actes de la nostra Festa Major. És, sense cap mena de dubte, la setmana més especial per a tots nosaltres, els dies en què el cor bat a una velocitat superior, en què les sensacions adquireixen una dimensió especial, en què els sentiments esclaten en mil espurnes. Cap festa és com la Festa Major i en pocs llocs del país es viu la Festa Major amb la intensitat, l’emoció i el sentiment que distingeix la nostra.

La Festa Major 2012, com tantes altres manifestacions i actuacions, està també marcada pel difícil context econòmic i social que vivim. Les reestriccions pressupostàries han estat accentuades en el pressupost de la Comissió, que ha treballat amb intel·ligència, habilitat i obstinació per tal que l’essència de la Festa es mantingui viva i ferma i el seu desenvolupament sigui tan bo com han estat els treballs preparatius. Els esforços que les colles, els músics, les companyies i grups contractats i la resta de proveïdors han dut a terme mereixen un agraïment públic i sincer. Com també cal ressaltar la col·laboració que les empreses patrocinadores han fet enguany per a compensar la caiguda de l’aportació pública.

La festa, però, el seu sentit i essència, és aliena a reestriccions i crisis. La festa existia abans que hi haguessin aportacions públiques i continuarà projectant-se al futur com un signe d’identitat i afirmació col·lectiva. El nou marc econòmic que vivim ens obliga a reduir o, fins i tot, eliminar determinades partides. Però el que no aconseguirà la crisi i les obligacions que se’n deriven és reduir la passió que desperta la Festa Major.

El so alegre de les gralles, la composició visual dels balls, el sentiment de l’Ofici, la majestuositat del castell de focs, l’olor dels nardos, l’emoció dels castells, el compàs de les sardanes… la Festa Major admet mil visions que conflueixen en un mateix punt de partida i d’arribada. La màgia de la Festa Major es manté inalterable als canvis que viu la vila, a les transformacions volgudes o forçades, a l’arribada de visitants i nous veïns. La Festa Major és el nostre territori compartit on reafirmem el nostre sentit de pertinença a un poble. I això, ni la crisi aconsegueix trencar-ho.

BAN de Festa Major: http://www.sitges.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=31990223

Fotografia de Marga Domingo

Top Manta: els compradors també seran sancionats

La setmana passada vam anunciar una campanya que sancionarà també als compradors dels Top Manta al nostre municipi. Es tracta d’un nou pas endavant en la lluita contra la venda il·legal que està duent el Govern municipal en els darrers mesos, des que el mes de març vam activar la campanya de pressió policial.

La proliferació de venedors coneguts com a Top Manta és un problema per a molts municipis turístics del nostre país. Des de la mateixa ciutat de Barcelona fins altres destinacions menors, la presència constant d’aquests venedors –perfectament organitzats per a saltar-se la pressió policial– ha anat en increment en els darrers anys. De fet, no es tracta d’un fenomen estrictament català o espanyol, sinó comú en moltes altres destinacions turístiques europees.

L’actual context de crisi accentuada n’ha afavorit la seva propagació i l’han convertit en un problema capital als carrers dels pobles i ciutats, conseqüència, al mateix temps, de l’entrada massiva a l’Estat d’immigrants durant la primera dècada d’aquest segle. A Sitges, els Top Manta són un problema per partida doble: d’una banda, perquè suposen una competència deslleial per als comerços que paguen els seus impostos i mantenen oberts els seus negocis els dotze mesos de l’any i, d’una altra, perquè la seva presència fereix la imatge de turisme de qualitat que distingeix i persegueix la nostra vila.

La concentració dels Top Manta en una mateixa àrea (formada pel tram inferior del carrer Parellades, Marquès de Mont-roig i Primer de Maig) provoca el lògic enuig dels comerciants d’aquesta zona. I tenen raó. Així els he fet saber en les reunions que hem tingut per abordar aquesta situació.

L’Ajuntament és conscient d’aquesta situació i, per aquest motiu, aplica des de Setmana Santa mesures de pressió policial, que s’han intesificat aquest estiu. Els agents de la Policia Local, així com els dels Mossos d’Esquadra o el suport del Cos Nacional de Policia, han intensificat la persecució d’aquests venedors. Gràcies a aquestes accions hem aconseguit reduir i minoritzar la seva presència.

Però, sabem que això és insuficient  i, en conseqüència, hem volgut fer un altre pas endavant. Per aquest motiu, començarem a aplicar sancions per als compradors d’aquests productes il·legals. Els ciutadans han de ser conscients que, comprant a aquests venedors, són partíceps del problema.

La suma de la persecució contra els venedors, el reforç policial durant el que resta de campanya d’estiu i les noves sancions a compradors contribuiran a minoritzar i, amb el temps, eliminar aquest problema. No serà fàcil. Com deia abans, no és un problema estrictament local –i cal ser conscient de l’entorn social i econòmic que l’impulsa–, però hi treballarem de manera ferma.

La Nit de l’Esport: nit de sensacions

El passat divendres 27 vam celebrar la Nit de l’Esport Sitgetà 2012. Un cop més, aquesta vetllada va constituir un escenari que va concentrar reconeixements, satisfaccions individuals i col·lectives, així com sensacions pronunciades que l’esport és un dels teixits socials més sòlids del nostre poble.

Sitges té una projecció exterior àmpliament reconeguda en diferents terrenys, com la cultura, el turisme, les festes populars o l’oci. L’esport no és precisament una de les disciplines que ens aporti una projecció medàtica com la resta de manifestacions citades, però en canvi disposa d’una base social plural, forta i en contínua projecció, gràcies, especialment, al paper que tenen unes entitats actives que escenfiquen el bo i millor de nosaltres com a comunitat.

L’Ajuntament és conscient d’aquesta realitat i el potencial que l’envolta. I, en aquest sentit, el treball que està realitzant la regidora Vinyet Lluís, tot i la difícil situació econòmica que ens envolta, està orientat a reforçar el desenvolupament de l’activitat esportiva i els valors que l’acompanyen.

A continuació, us reprodueixo la intervenció que vaig realitzar durant la Nit de l’Esport:

“Bona tarda,

És un plaer poder celebrar una nova edició de la Nit de l’Esport Sitgetà. Ho fem a més, en un dia en el que el món sencer espera expectant l’inici dels Jocs Olímpics Londres 2012. 

Si em permeteu la comparació, avui, per a nosaltres, la Nit de l’Esport té tanta o més importància perquè, en primer lloc, aquest any sumem la número 27, una xifra que ens apropa als 30 anys de celebració, i en segon lloc perquè premiem el treball, l’esforç i els èxits dels que ens són més propers, dels esportistes locals. 

Però a més des distingir els millors esportistes sitgetans de la temporada 2011-2012, vull que aquesta vetllada serveixi compartir amb vosaltres una xifra que ens ajudarà a comprendre la dimensió de la pràctica esportiva a Sitges. I és que, com ja deia la regidora Vinyet Lluís, les instal·lacions i equipaments municipals reben 660.000 usos anualment, als que cal afegir els equipaments privats que també sumen un elevat nombre d’usuaris. 

La xifra és prou considerable i aglutina, més enllà dels que us hi dediqueu d’una forma més o menys professional, a molts més, entre els quals m’hi incloc. Som molts els que tenim la consciència del mens sana in corpore sano i compartim l’interès i la necessitat de mantenir-nos actius i en forma. 

Tenim ben present que som molts els que practiquem esport, però també som conscients que l’actual conjuntura està afectant econòmicament tots els sectors i l’esportiu no està exclòs, malauradament. 

No obstant i tenint en compte, com us deia, la dimensió de la pràctica esportiva al municipi, des de l’Ajuntament de Sitges s’ha fet un esforç per poder mantenir l’aportació pressupostària que es destina a les instal·lacions esportives municipals. Parlem d’un import d’uns 500.000 euros que es destinen a que els equipaments continuïn funcionant amb els mateixos barems de qualitat que han tingut fins ara. 

Aquesta és l’aposta del Govern Municipal perquè creiem que és la forma en la que podem donar suport a tots els esportistes per a que anualment puguem celebrar aquesta nit de reconeixements i que continueu recollint èxits que, a més dels vostre prestigi professional, fan que el nom de Sitges viatgi per arreu de la mà de tots i cadascun de vosaltres.  

No podem oblidar tampoc les entitats, ja que són molt els esportistes que es resguarden sota el paraigües de l’elevat nombre de clubs i associacions amb què comptem a Sitges. Entitats que promouen l’educació al voltant d’una vida saludable i que fomenten l’esport base, en molts casos, com a punt de partida de la seva activitat. 

Aquestes entitats mouen centenars de persones i, tot i el compromís del Govern per estar al vostre costat, us hem de demanar ajuda, perquè sense la comprensió de tots ens serà complicat poder fer front al moment actual que està marcat per l’austeritat. Ens cal innovar, optimitzar els recursos dels que disposem i ser creatius i solidaris per poder continuar gaudint d’una millora permanent de l’oferta esportiva a Sitges. 

Voldria per acabar felicitar totes les persones que sereu reconegudes avui i encoratjar-vos a continuar endavant, sempre, per a que celebrem molts més triomfs. 

Gràcies i Felicitats!”

Audiència pública: bon balanç

Abans d’ahir dimarts 24 vam celebrar l’Edifici Miramar una audiència pública per a respondre les preguntes i dubtes dels sitgetans i les sitgetanes sobre la gestió del govern municipal, un cop hem complert el primer any de funcionament.

En vaig sortir plenament satisfet per diferents motius: en primer lloc, perquè el format d’aquest tipus d’acte va resultar, a més de vàlid, absolutament recomanable i, fins i tot, necessari. En un moment en què els governants i la gestió pública apareixen distanciats del conjunt de l’opinió pública, les iniciatives orientades a obtenir proximitat i complicitat mútua requereixen la màxima atenció i suport possible. Aquest govern, compromès amb les polítiques de participació i transparència, apostarà de manera decidida per les accions orientades a què les persones en siguin protagonistes. I l’audiència que vam convocar ahir en va ser una bona mostra.

En segon lloc, em va fer feliç especialment l’esperit participatiu de l’acte. Hi van assistir més de 150 persones, que van mostrar les seves inquietuds, preocupacions i interès pels assumptes d’actualitat de Sitges i els problemes més latents de la vila. Vivim moments molt difícils. L’Ajuntament de Sitges, ni de bon tros, n’està exclós d’aquesta situació terriblement complexa. Patim i acumulem una immensitat de problemes –la major part dels quals a causa d’una erràtica gestió que durant anys va dur a gastar més del que s’ingressava–, però també és cert que la voluntat per buscar solucions i obtenir petites conquestes en el dia a dia és immensa. Una de les principals conclusions que puc treure del primer any de mandat –i que es va posar de manifest a l’acte del Miramar– és que darrere de qualsevol problema hi ha una possible solució.

Per últim, aquesta audiència pública va confirmar que les principals apostes del govern municipal en les seves línies de gestió són en molt bona part compartides pel conjunt de la població, segons es va posar de manifest abans d’ahir. Les més de 50 preguntes realitzades van constituir una mostra real dels problemes que més preocupen als ciutadans i també al govern municipal.

La neteja, el soroll, el civisme, la seguretat o el model turístic van centrar la major part de les intervencions. Van ser plantejaments reals, que copsen un estat de preocupació evident a les cases sitgetanes i que comparteixo plenament. La meva responsabilitat com a alcalde és buscar solucions possibles per complexes que siguin els problemes o viciades hagin estat les herències rebudes. Les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament són molt limitades i, òbviament, això condiciona bona part de les polítiques, però com s’ha posat de manifest en diferents ocasions en els darrers mesos (des de l’organització de la cavalcada de Reis fins l’assimilació per part de l’Ajuntament de la neteja de les platges) no estalviarem esforços, imaginació i il·lusió en obtenir solucions als problemes, que, sumades globalment, ens dibuixin un panorama millor.

El proper dia 24, Audiència Pública

El proper dimarts 24, a les 20 hores a l'edifici Miramar, presentaré als ciutadans de la vila el balanç del primer any de legislatura municipal del govern que, el juny del 2011, vam formar CiU, PP, SGI i NH amb l’objectiu de liderar una millora de l’Ajuntament de Sitges en un context molt difícll. L’acte ha estat convocat amb la finalitat que els representants de les entitats i associacions i el conjunt de sitgetans i sitgetanes puguin transmetre les seves preguntes, suggeriments o queixes a l’alcalde.

L’acte ha estat dissenyat amb el format d’Audiència Pública, amb el qual subratllem el seu caràcter institucional, alhora que reafirmem la seva condició de diàleg plural. Des del primer moment, aquest govern ha tingut la ferma convicció i la decidida actuació de reforçar els canals i les vies de diàleg amb els ciutadans. Es tracta d’un propòsit present en la base de la nostra acció institucional i que mirem d’aplicar en tot moment, si bé, en ocasions, no sempre amb el nivell d’intensitat que a tots ens agradaria, però que, amb esforç i bona voluntat, volem millorar en el dia a dia.

Per aquest motiu, vull convidar els sitgetans i les sitgetanes a assistir i participar a l’Audiència Pública. Per als qui no puguin fer-ho físicament, hem habilitat una opció electrònica per a que ens traslladin les seves reflexions a través del correu electrònic participacio@sitges.cat.

Més informació:

Primer any de govern: una valoració 

Balanç del primer any de govern

LA FESTA MAJOR ESCALFA MOTORS. Aprofito aquestes línies per a felicitar el pregoner de la Festa Major d’enguany, Miquel Marzal, i els pendonistes, Trino Carbonell i Sandra Rubí, amb els quals m’uneixen moltes coses, entre les quals l’estima per la nostra festa. Al mateix temps, vull encoratjar la Comissió de Festa Major per a que, tot i la retallada del 55% continuï treballant amb la intensitat, la imaginació i l’enginy que està aplicant per a fer una bona festa, malgrat el context econòmic advers.

Una agenda cultural única i integrada

“Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” és la campanya impulsada per l’Ajuntament per a projectar la intensa activitat cultural de diferent ordre que acull durant els mesos d’estiu la nostra vila. La iniciativa reuneix en un programa comú les més de cinquanta activitats organitzades i impulsades per diferents agents públics i privats que es fan fins a finals de setembre a la nostra vila. Música en múltiples estils, teatre, dansa o art configuren l’oferta cultural agrupada en la campanya.

L’objectiu d’“Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” és crear una agenda única on els ciutadans i visitants tinguin l’oportunitat d’accedir amb facilitat i comoditat a les propostes culturals que omplen la nostra cartellera d’estiu. Els festivals de música i de tango, les sessions del Sitges Green Sound, el cicle Refresc de Teatre, la programació del Sitgestiu Cultural dels museus, espectacles com el ballet de Moscou o les diverses exposicions, entre d’altres iniciatives, sumen una àmplia i completa proposta cultural en diferents disciplines i orientada a públics heterogenis i plurals.

Des de diferents sectors culturals i turístics sovint s’ha reclamat a l’Ajuntament, amb raó, que exerceixi de pol coordinador i difusor de la rica i intensa activitat cultural de la vila. La política cultural de l’Ajuntament ha de generar iniciatives en aquells terrenys on hi hagi un buit específic, però sobretot ha de facilitar el seu desenvolupament –a través del suport en serveis o infraestructures, quan això és possible– i contribuir de manera decidida a la seva projecció local i externa.

La campanya “Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” respon especialment a aquest segon eix. Per aquest motiu, s’ha creat un espai web propi que en faciliti els continguts i els projecti entre els ciutadans i els turistes i s’ha activat una promoció orientada a pública diversos.

La projecció cultural de Sitges forma part de l’adn de la nostra vila. La creativitat, sensibilitat i capacitat dinamitzadora de Sitges en matèria cultural constitueix un dels millors cartells que poden acompanyar la nostra marca turística. Així ho demostra l’interès dels turistes per la nostra oferta cultura, com posa de manifest la dada que el 57% de les consultes registrades a l’oficina de turisme l’any 2011 per part dels visitants van correspondre a temes culturals. Aconseguir estabilitzar un equilibri acurat entre la pluralitat de públics (sol i platja, turisme cultural, de congressos, gastronòmic…) constitueix un dels reptes més significatius que tenim entre mans.

Inversions hoteleres: Sitges genera confiança

A començament dels anys 90, Sitges va viure una explosió hotelera que es va reflectir en l’obertura de nous establiments de categoria i en la reforma i reconversió d’altres ja existents. En poc temps, vam passar de dos hotels de 4 estrelles a vuit. L’aposta pel turisme de congressos i convencions, la tasca del sector per trencar l’estacionalitat i la perspectiva que obrien els Jocs Olímpics de Barcelona van ser elements que van afavorir aquesta necessària empenta turística de Sitges. La indústria turística es va modernitzar i la vila va guanyar nous horitzons gràcies a una oferta més competitiva i de major qualitat, que generava moviment econòmic els dotze mesos de l’any, enlloc de la tendència de les dècades anteriors, que concentrava la pràctica totalitat dels ingressos en els pocs mesos de la temporada.

Vint anys després, Sitges viu un fenomen similar. La situació econòmica és substancialment diferent (la crisi actual és molt més dura, negativa i es preveu que llarga que la que vam viure en la ressaca del 92), si bé el punt de partida tampoc és comparable, ja que la reconversió d’aleshores ha estat la base que ens ha permés desenvolupar un sector turístic competitiu, que no visqués únicament de l’herència de la feina realitzada per diferents generacions i de la força de la marca, sinó també de la seva capacitat actual, amb unes infraestructures i serveis de qualitat.

I, com fa dues dècades, la inversió privada –en molt bona part de la mà de famílies sitgetanes– també aposta per dotar Sitges d’instal·lacions de qualitat. Actualment, tot i la profunda crisi, el mapa hoteler de la vila s’està ampliant amb iniciatives significatives, que milloren globalment la nostra oferta i, per tant, el nostre posicionament. Fa dues setmanes, obria l’hotel Medium Sitges Park, en un dels edificis creats per l’arquitecte Gaietà Buigas al nostre poble, una interessant i creativa aposta amb voluntat de participar en la nostra realitat local. També ha obert recentment l’hotel Utopia, un nou concepte d’instal·lació amb 145 places enfocada a tots els públics amb preus assequibles. Aquesta mateixa família ha adquirit un dels edificis d’una altra joia del modernisme, l’hotel Romàntic, del qual habilitarà 22 habitacions a ple rendiment l’any vinent. En una línia similar, l’hotel Alba –un dels petits establiments que abanderen el turisme familiar, tan important en el nostre model– ha estat objecte d’una important reforma, i reneix amb el nom d’hotel Sitges. I també cal considerar la destacada inversió que ha suposat l’Avenida Sofia Hotel Spa, que posa de manifest que Sitges és un localitat que genera confiança. El procés que ha envoltat aquesta construcció, des dels primers permisos concedits per l’anterior govern municipal, ha estat, però, un cúmul de despropòsits que han de servir per a ressaltar que el respecte de la legalitat ha de ser sempre un punt imprescindible.

En les dues darreres dècades, hi ha hagut probablement massa coses que s’han fet malament a Sitges. La decidida –excessiva i desmesurada– aposta pel totxo ha estat, en ocasions, perjudicial per a la que, des de fa més de mig segle, és la base de la nostra economia: el turisme, al qual cal acompanyar sempre que es parli de Sitges de l’etiqueta “de qualitat”. Per aquest motiu, i responent a un dels punts essencials del pacte de legislatura signat fa poc més d’un any per les quatre forces del govern municipal, aquest Ajuntament treballarà per aconseguir iniciatives econòmiques positives per a la nostra vila i aportarà als seus impulsors les facilitats necessàries per a que esdevinguin realitat.

Primer any de govern: una valoració

La setmana passada vaig presentar, junt amb els companys de l’Equip de Govern, els resultats i la valoració del primer any de mandat. Passats els primers dotze mesos, és moment d’exposar davant els ciutadans les primeres valoracions i reflexions sobre la gestió del govern municipal.

Quan, l’11 de juny del 2011, els tretze regidors de CiU, PP, SGI i NH vam constituir el nou govern –com a resultat de l’expressió clara dels ciutadans de Sitges que havien demanat majoritàriament un canvi en la política erràtica dels darrers anys– érem conscients que assumíem una situació complicada. Extremadament complicada. Com vaig manifestar en la roda de premsa de la setmana passada, aquest primer any de govern, ha estat sovint marcat pels sacrificis, les renúncies i la presa de decisions difícils a causa de la situació límit en què ens vam trobar les finances de l’Ajuntament.

Amb tot, també ha estat un any de molta feina. Els tretze regidors que formem el govern hem dut a terme un treball intens, basat en tres eixos: traçar les línies de l’acció de govern (emmarcades en el Pla de Mandat), redreçar i gestionar internament les seves respectives competències i reforçar el diàleg i el suport amb la societat civil, un suport que no sempre és possible efectuar financerament, però que també s’ha demostrat que es pot canalitzar a través de diferents formats, en ocasions més efectius i viables que els purament econòmics.

Aquest primer any govern ha estat un any de feina intensa, de solucions imaginatives, d’il·lusions intactes i de confiança, malgrat tot, en el futur. La situació heretada i el complicat entorn econòmic han estat, en aquest sentit, un obstacle que limitava el nostre marge d’acció, però al mateix temps ha resultat un estímul per a buscar noves vies i esforçar-nos encara més en trobar alternatives.

Probablement, encara sigui d’hora per a valorar resultats importants, però ja se n’han visualitzat alguns de significatius: ha estat possible reduir a la meitat el deute amb els proveïdors, estalviar en despesa de personal, reconduir la reforma dels museus per a protegir i salvar el patrimoni, aplicar un pla per arranjar voreres, implantar accions de promoció turística que han començat a donar els seus fruits, elaborar un programa estable a les bibliotques, aplicar mesures de suport a les persones necessitades i les entitats socials o garantir la construcció de l’escola Agnès de Sitges, entre moltes altres tasques. A més, hem començat a treballar per a poder anunciar projectes importants per al futur de Sitges. Projectes que passen per a la col.laboració público-privada i que a diferència de temps passats, no anunciarem fins que no tinguem tancats. No caurem en el parany de vendre fum ni falses expectatives. Sitges continua sent un lloc d’oportunitats i us puc garantir que estem treballant per a potenciar-les.

Amb tot, però, jo voldria quedar-me especialment en la implantació d’una nova cultura, que valori les petites accions que contribueixen a tornar a fer un Sitges més humà, que situa l’Ajuntament al costat dels ciutadans i que persegueix noves oportunitats per al conuunt de sitgetans i sitgetanes. El camí és llarg i fa pujada, però la motxilla és plena d’idees, ganes i esperit de servei.

Balanç del primer any de govern (vegeu documentació)

Corpus sempre hi és

Corpus ens ha deixat enguany molt bones sensacions. En uns moments d’accentuada dificultat i en un cap de setmana amb notícies econòmiques difícils de pair i complicades d’assumir, Corpus ens ha estés de nou el seu encant ilimitat i la seva accentuada capacitat de seducció. Les catifes han tornat a lluir amb la seva habitual esplendor, els balcons han mostrat el seu rostre més alegre, l’exposició de clavells ha esclatat en colors, la processó ens ha emocionat, els gegants ens han tornat a captivar i la festa va comptar amb un reconeixement de primer nivell en ser inaugurada per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

Corpus és una simbiosi de creativitat, participació i companyerisme a parts iguals. Les catifes són el resultat d’un treball acurat, pel qual es necessita dedicació prèvia i mans disposades a dibuixar imatges primaverenques que provoquen mirades de complicitat entre els sitgetans i els visitants. Els grups de veïns, amics o integrants d’entitats que s’ajunten per a fer catifes és un dels signes que ens demostren que Sitges és –i ha de continuar sent-ho– un poble, amb tots els components positius que identifiquen aquest mot.

Aquest any, Corpus ha evidenciat que la capacitat de la festa és sòlida. Les restriccions econòmiques han afectat el seu pressupost, però el resultat, als ulls de sitgetans i visitants, ha estat relatiu. Com ja va passar amb la Cavalcada de Reis o Carnaval, els esforços de les entitats i la dedicació de la gent que hi col·labora en la festa contribueix a minimitzar les reduccions pressupostàries i, al mateix temps, demostrar la seva capacitat per continuar captivant-nos.

I Corpus a Sitges també és, no cal oblidar-ho, un ganxo per a la dinamització econòmica. Diumenge, diversos autocars i una llarga llista de vehicles van venir a Sitges per veure les catifes i passar el dia a la vila, una notícia que cal saludar com convé.

Passat Corpus, l’activitat no s’atura a Sitges i el proper cap de setmana la Festa de la Poesia i Sitges Fashion Weekend prenen el relleu en l’actualitat cultural, socioeconòmica i d’oci, posant de manifest que el dinamisme que distingeix Sitges es manté ferm i intacte.

Rendibilitzar els grans esdeveniments

La setmana passada Sitges va tornar a ser la seu de la trobada del Cercle d’Economia. Un cop més, la nostra vila ha acollit un esdeveniment de primer ordre de l’actualitat informativa que ens permet situar el nom de la nostra vila en un lloc preferent i privilegiat.

La trobada del Cercle d’Economia –com, en un altre ordre, el Festival de Cinema, el Carnaval, el Ral·li o altres esdeveniments socials, culturals, econòmics o d’oci– constitueixen una carta de presentació excel·lent per a Sitges. En alguns casos, la nostra vila és l’escenari; en altres, el motor, i en altres, la gènesi de la iniciativa; però en tots els casos, l’esdeveniment constitueix una oportunitat gràcies a la projecció mediàtica que aporta, que situa el nom de Sitges en portada informativa.

La trobada del Cercle d’Economia s’emmarcaria en l’apartat en què Sitges és escenari i que, gràcies a les seves característiques, ubicació i instal·lacions, acull una iniciativa externa, en aquest cas, d’extraordinari impacte i projecció. Només el fet que això succeeixi ja resulta positiu per les connotacions directes i indirectes que genera. Però si, a més, aconseguim que els participants s’emportin una imatge que Sitges és un municipi amb oportunitats, amb una capacitat econòmica sòlida i amb una vida cultural activa, la inversió haurà resultat més efectiva encara.

Això, precisament, és el que hem fet en aquesta edició de la trobada del Cercle d’Economia, on els assistents han tingut l’oportunitat d’apropar-se amb més possibilitats i dimensió a la nostra realitat. El sopar que l’organització (al seu càrrec) va oferir a l’edifici Miramar –on alguns dels assistents van voler visitar l’exposició sobre les obres dle Cau Ferrat– n’és una mostra evident. Però especialment, vull ressaltar que des de l’Ajuntament hem impulsat el programa Sitges Investor, que pretén generar acords entre els sectors públic i privat a favor del creixement econòmic. Amb motiu de la celebració de la reunió del Cercle, hem donat a conèixer aquest programa a molts dels empresaris participants, que l’han acollit amb  receptivitat i s’hi han mostrat interessats en les possibilitats i oportunitats que ofereix Sitges.

Sitges Investor és un programa de llarg recorregut, destinat a capitalitzar els esdeveniments que se celebrin al municipi i cercar noves iniciatives. El programa permetrà obtenir resultats si sabem aprofitar les oportunitats que ens brinden iniciatives com la trobada del Cercle d’Economia i moltes altres activitats congressuals, socials o culturals que se celebren a Sitges.

El Tercer Sector

La setmana passada vam celebrar una reunió sectorial amb entitats que treballen en el camp del suport social als més necessitats. La reunió va ser molt positiva per la voluntat d’impulsar acords i iniciatives de manera conjunta, però alhora preocupant, perquè les dades, les anàlisis i les experiències dels professionals i voluntaris que hi treballen confirmen que la pobresa, també a Sitges, pren terreny i el nombre de persones que pateix la crisi en situacions extremes és cada cop més gran.

Entre els acords que es van adoptar a la reunió, hi ha la creació de la Taula del Tercer Sector, que permetrà a les entitats que treballen en aquest àmbit, establir línies conjuntes, compartir informació i organitzar-se d’una manera àgil i útil. Les entitats que van participar en la primera trobada i que, per tant, integraran ja d’entrada la Taula són: Càritas Ajuda Fraterna, Creu Roja Sitges, Fundació Ave Maria, Fundació Hospital Sant Joan Baptista, Fundació La Granja, Associació AMIS, ONCE Garraf, Casal Municipal de la Gent Gran, Agrupament Escolta Nostra Senyora del Vinyet, Asociación Latinoamericana del Garraf, Gay Sitges Link, Fundació privada entitat tutelar del Garraf i Fundació Privada Vida Útil. La següent trobada, que se celebrarà aquest dijous 31, a les 19.30 hores a la Creu Roja, és oberta també a altres associacions sectorials que vulguin sumar esforços.

Sovint tenim una imatge equivocada de l’impacte de la pobresa. Tenim tendència a relacionar-la amb situacions i entorns molt allunyats de la nostra realitat. Error greu. A Sitges, també es pateix i no pas poc. Els perfils dels demandants d’ajuts s’estan modificant i les necessitats s’han ampliat i abasten segments plurals. En alguns casos, les actuacions requereixen una urgència imminent perquè la situació ha arribat a extrems insostenibles.

Com a Ajuntament, però també com a societat, temim l’obligació moral de donar resposta a aquesta situació. Per una banda, amb discreció però amb rigor, hem de realitzar –i així ho estem fent– actuacions per a cobrir necessitats imminents. Però, sobretot, es tracta de dotar dels instruments per a neutralitar l’impacte al màxim, conscients que les limitacions són evidents i el context deixa poc marge. Per aquest motiu, us puc garantir que juntament amb el regidor Marc Martínez, no estalviarem cap esforç per combatre aquesta situació i buscar-hi les alternatives adequades.

Una notícia positiva per als proveïdors

Aquesta setmana signarem el crèdit amb onze entitats financeres, que ens permetrà sufragar el deute de 12,8 milions d’euros contret entre els exercicis del 2008 i el 2011 amb diferents empreses proveïdores, acollint-nos al Reial Decret Llei 4/2012. Es tracta d’una mesura que per a moltes petites i mitjanes empreses de la vila i la comarca constitueix una extraordinària notícia, ja que els permet cobrar –amb massa retard– unes feines que van realitzar en el seu dia. L’impagament d’aquestes factures ha estat un ofec excessiu per a moltes d’aquestes societats.

Els 12,8 milions d’euros dels crèdits corresponen a 3.095 factures registrades a l’Ajuntament de Sitges, l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i la Societat Sitges Model XXI. El crèdit serà tornat en 10 anys amb un interès del 5,9% que s’aplicarà al primer trimestre i que posterioment serà revisable. El Ple Municipal va aprovar la setmana passada la formalització del crèdit com a pas indispensable per a la signatura amb les entitats financeres.

Des que ara fa un any vam accedir al govern municipal, el pagament a empreses proveedores ha constituït una prioritat en la nostra política de gestió financera. En aquesta línia vam emmarcar la primera mesura de pagament de les factures per imports inferiors de 1.500 euros, que corresponien sobretot a petites empreses i autònoms de Sitges. I en els mateixos termes, estem adoptant una política de rigor pressupostari i de despesa, que només autoritza la contractació de serveis i inversions en els quals hi ha partida corresponent.

Aquestes operacions han de constituir un motiu de reflexió per als responsables de les administracions, per tal d’evitar que es tornin a produir situacions com les registrades els darrers anys, en què es gastaven diners que no es disposaven i que feien cada cop més gran la pilota del crèdit. La nova cultura política d’aprimament de la despesa pública és dura per als ciutadans, ja que veuen reduïts o eliminats serveis o prestacions, i també ho és per als gestors, que disposen d’un terreny d’actuació més limitat. Amb tot, però, la lliçó positiva que podem extreure de situacions com aquestes és l’aplicació general d’una política pressupostària de màxim rigor, que és la millor garantia per als proveïdors i el conjunt de ciutadans, que els recursos es fan servir de manera i amb processos responsables.

El turisme d’empresa: foment de l’economia i l’ocupació

Sitges Convention Bureau (SCB), l’organisme que impulsa la vila com a centre de congressos i reunions d’empreses, va donar a conèixer la setmana passada les xifres del 2011, que posen de manifest un increment del 9% del turisme de negocis. Segons el balanç del SCB, Sitges va acollir l’any passat 675 reunions d’empresa, que s’han traduït en 45.000 visitants i 59.000 pernoctacions, un 2,22% més que l’exercici anterior.

En la situació de crisi i accentuada recessió que vivim, registrar unes dades com aquestes suposa una injecció d’optimisme i una merescuda alegria. Però sobretot, aquests resultats evidencien que l’aposta de Sitges pel turisme d’empresa és una sòlida realitat i una base estable en la nostra economia.

Ara fa vint anys, el sector turístic de Sitges va apostar per un canvi de model amb la intenció de trencar l’estacionalitat, que durant dècades es concentrava en la temporada d’estiu gràcies als atractius i l’oferta del sol i platja. El perfil de la vila i la seva favorable ubicació geogràfica van ser determinants en la ràpida consecució dels objectius, que van fer que en la segona meitat dels noranta, Sitges esdevingués la principal destinació catalana –després de Barcelona– del turisme d’empresa. Això va ser possible gràcies a la visió estratègica i les inversions realitzades pel sector privat. Empreses sitgetanes, cadenes hoteleres i grups inversors van veure en Sitges una potència estable com a centre de congressos i convencions.

Avui, el turisme d’empreses és una sòlida eina de la que disposem per a estabilitzar l’activitat econòmica i l’ocupació durant els dotze mesos de l’any i dotar la vila del moviment necessari que contrapesi el fet que molts sitgetans vagin a diari a treballar a l’àrea metropoltana. Les previsions indiquen que la vila mantindrà la projecció dels darrers anys i, tot i la situació de recessió, sabrem resistir la tempesta que estem vivint. Però per a que això sigui possible no podem abaixar la guàrdia, i haurem d’invertir tots els esforços, la imaginació i l’enginy possible. 

LA FESTA MAJOR DE XAVIER PAGÈS. Dissabte passat vaig poder presenciar en directe l’estrena a Lleida de La processó - crònica musical d’una festa tradicional catalana, l’obra simfònica que el mestre Xavier Pagès ha elaboreat basat en la Processó de Sant Bartomeu. Va ser un concert emocionant pel seu to, el sentiment que va transmetre i l’extraordinari resultat aconseguit. La capacitat de Xavier Pagès per sintentitzar en una obra un moment tan especial com és la Processó del nostre patró mereix un aplaudiment especial. Treballarem per a que l’obra es pugui representar a Sitges. 

Esperit emprenedor

El passat divendres va començar una nova convocatòria del Sitges Tapa a Tapa, l’existosa iniciativa de diversos establiments associats al Gremi d’Hostaleria de Sitges, que ofereix tapes especialment elaborades per a l’ocasió als seus clients durant deu dies. Fins el proper diumenge, una vintena d’establiments de la vila participen en aquesta interessant campanya, que l’any passat va despertar l’atenció de consumidors i va atreure nous clients als bars i restaurants adherits. 

Sitges Tapa a Tapa demostra que la combinació d’enginy, empenta i treball és una bona aliada per a obtenir resultats. En aquests primers dies de la campanya d’enguany, el públic ja ha pogut tastar les propostes de cada establiment i copsar que la iniciativa resulta positiva per a tots els agents implicats: els propis bars i restaurants, perquè els aporta clients i projecció; els consumidors, perquè amplien les opcions d’oferta; i el conjunt de Sitges i la nostra marca turística, perquè reforça el nostre posicionament i en genera moviment directe i indirecte al municipi.

Tot i el context difícil que estem vivint, iniciatives com aquesta constitueixen mostres actives que Sitges té enormes possibilitats per a projectar-se endevant. Sitges Tapa a Tapa és una mostra del caràcter emprenedor de la nostra indústria turística, que sempre ha estat a l’avantguarda d’iniciatives que impulsin l’economia. De fet, el Gremi d’Hostaleria de Sitges ja va ser, en la seva constitució, una organització absolutament innovadora, que després ha tingut la seva continuïtat amb altres organismes o grups d’empresaris que han sumat esforços per a guanyar plegats. L’Ajuntament estarà sempre al costat d’aquestes iniciatives positives per a la vila i el conjunt de sitgetans i sitgetanes.

LA MONTSERRAT ALMIRALL. La setmana passada vam perdre una sitgetana molt estimada per generacions i generacions de sitgetans, la Montserrat Almirall, la senyu. La pèrdua de la Montserrat és d’aquelles que de seguida se senten al poble. Les seves virtuosos mans i el seu esperit pedagògic van ser la causa que centenars de sitgetans estimessin la música. Pocs llocs com casa seva, al carrer Francesc Gumà, han estat un altaveu tan autoritzat per a la música i símbol de molts records per a nois avui ja fet grans, als qui sempre els acompanyaran els compassos i les lliçons que van aprendre al costat de la seva professora de piano.