dissabte, 1 de desembre de 2018

Discurs del Sopar de l’Agremiat


Regidora, President del Gremi d’Hostaleria, President del Club de Tast, Guardonats, Agremiats, molt bona nit a tothom.

Sitges va gaudir el 2017 d’una temporada turística excel·lent, com no es veia des de feia anys. Amb una ocupació superior al 85% durant els mesos de juny, juliol i agost, el pas següent era constatar la fortalesa del nostre model. Les xifres d’aquest 2018 ho han corroborat. L’ocupació en temporada alta s’ha situat per sobre del 80%, un percentatge a cavall entre l’any anterior i el 2016. Té molt de mèrit, si tenim en compte que el juliol va ser desfavorable climatològicament, i molt més encara si seguim l’evolució dels mesos posteriors. Setembre, octubre i novembre han estat tan bons com ho van estar l’any passat.

La fermesa d’aquests resultats demostra la solidesa d’una destinació i el reconeixement i prestigi d’una marca com la nostra, però també és fruit de l’aliança entre estratègies empresarials i polítiques turístiques adreçades a assolir i mantenir l’excel·lència. És en aquesta idea que voldria centrar la intervenció.

Aquesta nit el Gremi d’Hostaleria de Sitges celebra el Sopar de l’Agremiat a l’Hotel ME. L’operació que s’ha dut a terme en aquest emblemàtic establiment és un exemple clar del model pel qual apostem. Els nous hotels, en aquest cas la remodelació d’un de preexistent, han contribuït a dinamitzar el poble. Ho han fet en la línia d’apostar per un client que busca la qualitat.

Des de l’administració local, ens hem esforçat a estar a l’alçada amb inversions necessàries per al sector. Abans d’esmentar-les, voldria assenyalar un fet que ha estat cabdal per poder fer-les la realitat: l’assoliment del deute zero. Ha estat a finals d’aquest 2018 que hem acabat d’eixugar el deute històric que arrossegava aquest Ajuntament des de fa anys. Vull recordar que el 2012 havíem arribat a tenir un deute bancari de 58,7 milions d’euros, una xifra que ascendia als 72 milions d’euros si hi afegim el deute a proveïdors.

Una gestió acurada ens ha permès passar pàgina, disposar d’una hisenda sanejada i pagar els proveïdors en menys de 30 dies. Aquesta mateixa gestió, ha obert la porta a tirar endavant inversions necessàries per al nostre municipi, algunes d’elles pensades específicament en el sector turístic. En col·laboració amb el Consell Comarcal del Garraf, ben aviat farem de l’edifici de Can Milà el centre de visitants que necessita el Sitges del segle XXI. També hem de destacar la despesa destinada a millorar les nostres platges, amb la vista posada en la prova pilot a Sant Sebastià que en un futur ben proper ha d’obrir les portes a un tracte més respectuós amb el litoral.

Tan o més important que la inversió específica destinada al sector, ho és la que adrecem al conjunt del municipi. L’obtenció de la certificació Biosphere ens obliga a treballar per a esdevenir destinació sostenible. Això vol dir que el turisme no és un compartiment estanc, sinó que participa i es beneficia de l’ecosistema de l’entorn. El que afavoreix els residents també ens fa més atractius de cara al visitant i el turista. Les diferents actuacions destinades a millorar l’entorn van en aquesta línia, com també ho ha de fer el nou contracte del servei de la neteja i recollida de residus, en procés de licitació i que amb totes les millores que ha de representar significarà doblar fins als 6,8 milions d’euros el cost anual del contracte. També voldria destacar el reforç en personal i recursos que hem destinat a la Policia Local [Sitges ha de ser una vila segura per als residents i per als qui ens visiten] i assenyalar també que assumim com a repte la reducció de la venda ambulant il·legal. Ben aviat, esperem anunciar novetats en la lluita per minimitzar aquest fenomen.

Feia referència, a l’inici, a la renovació de la planta hotelera del municipi. Com a destinació que aposta per un turisme de qualitat, és important incidir en els esforços destinats a treballar àmbits genuïns d’un poble com el nostre, que ens han de permetre atraure el client que més ens interessa. En aquest sentit, és remarcable la feina que s’ha fet en el camp del turisme cultural i que he de fer esment al Centenari Maricel, amb la recuperació prevista en aquesta joia noucentista que és un dels nostres principals atractius patrimonials, i a exposicions com la dedicada a l’artista Gustau Violet.

En la mateixa línia, Sitges s’ha refermat en poc temps com a destinació generadora d’esdeveniments de primera línia. L’any passat, celebràvem el cinquantenari del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el més important del seu gènere al món. Aquest any hem celebrat, amb força èxit, la primera edició del Festival Jardins Terramar, el Festival de Música que necessitava aquesta vila i que esperem que esdevingui festival de música de referència per a tot l’eix de la Diagonal. A aquests dos hi hem d’afegir altres esdeveniments que atrauen força visitants a Sitges, com el Festival Internacional de Patchwork o el Mediterranean Ladies Open. Parlem de cites importants en el calendari sitgetà que segons la data en què se celebren reforcen la temporada alta o bé contribueixen a desestacionalitzar. És el cas del Cheese Fest, endegat aquest mateix any. Aquest és el camí que s’ha de seguir.

Tant les actuacions dutes a terme des de l’administració local com les accions endegades pel sector privat demanen d’una important coordinació. Per aquest motiu, voldria ressenyar la transcendència, ara i més endavant, d’un òrgan de participació com el Consell Assessor de Turisme. Com a govern, ens van decidir a dotar-nos d’aquest instrument, que ha pres decisions que s’han acabat executant. Voldria ressenyar, breument, els estudis endegats per estudiar nous mercats, com el del turisme de casaments, un mercat cada vegada més important al municipi.

El diàleg obert en el sí del Consell Assessor de Turisme és un dels fruits de l’aliança entre estratègies empresarials i polítiques turístiques a la qual feia referència al principi. Un altre dels fruits, de gran transcendència de cara al futur, és el canvi de xip que hem de fer entre tots en el que representa passar d’un model tradicional de promoció turística a un model de gestió. Aquest és el model que ha de garantir un turisme de qualitat en un municipi d’oportunitats per a tothom. Un model que demana la implicació de tots nosaltres, sector públic i sector privat, i que s’ha començat a materialitzar amb iniciatives com la regulació dels Habitatges d’Us Turístic i en el nou Pla d’Usos.

Vaig acabant... Voldria expressar la meva més sincera enhorabona a tots als establiments i professionals que han estat premiats aquesta nit. I també voldria posar en valor la feina duta a terme pel Gremi d’Hostaleria, tant en el seu dia a dia com amb iniciatives d’èxit que contribueixen a dinamitzar el municipi com ho són la Ruta del Xató i el Tapa a Tapa. 

Enhorabona a tots!

dilluns, 19 de novembre de 2018

Discurs de la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’


Molt Honorable President de la Generalitat, Quim Torra; directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella; senyores i senyors; bona tarda a tothom.
L’any 1912 el carrer de Fonollar era conegut pel Cau Ferrat, aleshores casa de Santiago Rusiñol, i per l’antic hospital de Sant Joan Baptista. L’ambició de l’industrial Charles Deering i el talent de l’artista i enginyer Miquel Utrillo van anar transformant aquell entorn en quelcom d’insòlit i admirable.

Així, el 1918 finalitzaven les obres de construcció del conjunt de Maricel, una joia arquitectònica emmarcada en el moviment noucentista que ocupava l’hospital i diverses cases del carrer. Culminava el que inicialment estava destinat a ser la residència d’estiu de Deering però que va esdevenir un dels espais culturals més emblemàtics del sud d’Europa.

Enguany commemorem el segle d’aquella fita i celebrem el que ha arribat a representar, per a Sitges, però també per al conjunt de Catalunya. Avui la nostra atenció es fixa en la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’, l’acte central i el més destacat de l’efemèride. Una mostra que explica la important transformació que va viure Maricel fins a esdevenir el que ens ha estat llegat en els nostres dies.

El conjunt de Maricel és, sens dubte, una de les icones de Sitges. Una imatge que, per si sola, ens parla d’un municipi amb un ADN cultural propi i particular que s’ha transmès de generació en generació passant per Rusiñol i Utrillo i anant més enllà, fins al present. També és, no ho podem obviar, una representació de la vitalitat cultural i social catalana, que hem de seguir alimentant. Fa uns anys des de Sitges reivindicàvem la capitalitat cultural. Avui optem per recordar la nostra contribució a aquesta nació espiritualment tan rica i cohesionada.

Maricel mereix que se’l reivindiqui. Mereix que hi vetllem. Per aquest motiu voldria dedicar també unes paraules als treballs de museïtzació, reforma integral i restauració d’aquest patrimoni històric. Unes obres valorades en tres milions d’euros que han de suposar posar al dia aquest equipament, donant per tancada, així, l’actuació culminada fa uns anys a la banda de mar de Maricel. Més enllà del record de com va néixer i de què va arribar a esdevenir, doncs, hem de seguir apostant per aquesta herència que ens mostra el millor de nosaltres mateixos i ens serveix de guia per al futur com a col·lectivitat. Una herència que posem a disposició de Sitges i del país.
Moltes gràcies a tots per haver vingut.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

Discurs de l’acte d’homenatge al president Lluís Companys

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,
entitats, partits polítics, sitgetanes i sitgetans.

Avui commemorem i recordem amb tristesa aquelles set hores en punt d’un matí fred d’octubre de fa 78 anys, hora en què va morir afusellat el nostre per sempre President Lluís Companys i Jover.

Lluís Companys, com desgraciadament també avui, i malgrat estem en ple segle XXI, va haver d'exiliar-se a França, com tants d'altres catalans i catalanes, republicans i republicanes. Un exili que esdevé l’exemple d’una injustícia. D’una ignomínia.

Lluis Companys, home de pau, va ser empresonat, torturat i assassinat per unes tropes franquistes, sense pietat alguna, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, a Barcelona, aquell 15 d’octubre de 1940.

Cal recordar, com cada any fem per vergonya d’alguns, que el President Companys és l’únic president europeu escollit democràticament que ha mort executat. L’únic! No senten vergonya alguns, 78 anys després ?

No els fa vergonya que al 2018 es tornin a repetir escenes grises i fosques, i tornem a tenir persones exiliades i empresonades per les seves idees polítiques ?

No els fa vergonya tenir dirigents polítics, escollits democràticament, exiliats o empresonats, lluny de les seves famílies, lluny dels seus fills i filles ?

No els fa vergonya utilitzar la presó preventiva com a instrument de repressió, com a eina electoralista o com a possible moneda de canvi ?

No els fa vergonya empresonar gent pacifica, gent de bon cor, que l’únic que van fer va ser donar compliment al sentir majoritari del seu poble ?

No els fa vergonya viure en un estat on la manipulació resulta eterna ?

Vergonya. Vergonya i vergonya!

Ahir vam tancar amb èxit l'edició número 51 del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Des de la injusta presó, que citàvem fa un moment, el president d'Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart (que demà farà un any que està privat de llibertat), va escriure una carta dirigida a Sitges i el seu festival i a la nostra identitat cultural com a país.

Entre d'altres coses, en Jordi Cuixart diu en aquesta carta: "Seguirem teixint aliances per enfortir els grans consensos amb qui hem compartit lluites per aixecar barris, salvar la llengua o guanyar drets col·lectius. Per això fa temps que dedico totes les meves energies a construir, molt més que a retreure, i a gaudir dels rics moments de debat que ens regalen les diferències. L'única fractura social real que avui hi ha a Catalunya és la de la pobresa i l'exclusió, i amb la cultura per bandera no pararem de combatre-la. Per fer una societat més justa, més lliure i més digna. I també més feliç ! ".

Demà farà un any que Jordi Sanchez i Jordi Cuixart es troben injustament empresonats. En poques setmanes, també farà un any dels nostres representants polítics empresonats o exiliats, així com altres ciutadans o artistes de la cultura que han estat igualment represaliats. Davant d'això, tinguem la unitat i la cultura com a pont entre nosaltres per continuar sent un sol poble. Per continuar lluitant plegats pels drets civils, pels drets socials i pels drets nacionals.

Com els Jordis i tots ells i elles, el president Companys era un home de Pau, un home de fortes conviccions i un home d’amor a una terra. Un home referent dels valors republicans que ara tornem a reivindicar amb força.  Assassinat per pensar diferent i enterrat per silenciar-lo a ell i a molts d’altres.

No han pogut ni podran silenciar un poble pacífic.

Catalunya batega amb força. Batega des de Bèlgica, des d’Escòcia, des de Suïssa, des de Sant Joan de Vilatorrada, des de Figueres, des de Sabadell. També des de Sitges.

Com va dir Companys : "Catalans! A lluitar, a treballar i a resistir, perquè resistir és el triomf”.

Guanyarem. Segur.

Honor i glòria al President Companys.
Honor i glòria a les persones exiliades o empresonades.
Honor i glòria al poble Català.

Sitgetanes, sitgetans, per la república, Visca Catalunya !

divendres, 21 de setembre de 2018

Ban de la Festa Major de Santa Tecla 2018


Vilatanes i vilatans,

Sitgetanes i sitgetans de totes les edats, amb una atenció especial en els més petits, esperen amb ànsia l’arribada de Santa Tecla. Amb aquesta celebració tanquem un any més el cicle festiu de la Festa Major, que va assolir el seu zenit amb Sant Bartomeu, i ho fem en un moment històric en què tot aquest conjunt ha rebut el reconeixement, per part de la Generalitat de Catalunya, de la declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Totes dues celebracions representen un dels màxims exponents de la identitat cultural sitgetana. Cultural vol dir festiva. Vol dir folklòrica. Vol dir patrimonial. Aquest és el nostre ADN, local i universal alhora, pel qual hem de tornar a vetllar durant aquests dies, amb la mirada posada en els més petits, que són la llavor de la continuïtat, entesa com a preservació d’una tradició però també com a renovació.

El model de festa pel qual hem apostat des de Sitges no és el d’una foto fixa que es perpetua amb el pas del temps. Valorem força les arrels del nostre folklore, però som conscients que la celebració millora en la mesura que sap ser intel·ligentment permeable a les influències de les transformacions històriques que experimenta tota comunitat. En els darrers anys Sant Bartomeu i Santa Tecla han mirat més enllà del nucli històric de la vila i han integrat els barris amb el canvi de recorregut d’unes processons que han passat per carrers que dècades enrere havien estat camps i vinyes. Aquest sol fet ha confirmat el dimensionament de la Festa Major a una realitat demogràfica que no ha parat de créixer. Voldria remarcar, en aquest sentit, el compromís amb els barris dels darrers regidors de Tradicions i Festes, Magí Almirall i Rosa Tubau, així com de les comissions, a l’hora de nomenar presidències de la comissió i pendonistes. 

L’element que singularitza el nostre model de Festa Major és, però, el protagonisme del poble, el dels nens i nenes en especial durant Santa Tecla. Les nostres festes són, així, la més gran manifestació democràtica, més enllà fins i tot del que pugui succeir en els moments centrals de celebració. Cal recalcar, en aquest sentit, el paper que han anat assumint els diferents integrants de les comissions municipals de Sant Bartomeu i Santa Tecla, escollits pel ple municipal per assumir l’organització de les festes. La periodicitat amb què es renova aquest òrgan de participació ciutadana s’ha intensificat darrerament. Cada dos anys hi tenim saba nova al capdavant, i això contribueix a la renovació i ajuda a la modernitat. Aquest és el nostre model.

Torna un cop més Santa Tecla i cal recordar que el 23 de setembre és enguany doblement dia festiu. Per diumenge i per patronal. Cal que comerços i establiments romanguin tancats; així com prendre les mesures de precaució adients davant el foc, i tenir en compte que és prohibit estacionar per on passen cercaviles i processons.

És moment de deixar-se emportar per la festa, conscients de la seva transcendència. És l’última de l’any. Tinguem-la present, gaudim-la, mimem-la i preservem-la com es mereix.

Visca Santa Tecla i visca Sitges!

dimarts, 11 de setembre de 2018

Discurs de la Diada Nacional de Catalunya


Bon dia i bona Diada Nacional a totes i tots.

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges.
Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent.
Representants d'entitats, associacions de veïns, clubs esportius i col·lectius de tot el municipi,
Cos de la Policia Local i cos de Mossos d'Esquadra,
Colla Jove de Castellers de Sitges,
Escola de Grallers de Sitges,

Vilatanes i vilatans,

Vull començar les meves paraules en motiu d'aquesta Diada Nacional de Catalunya 2018 per retre el degut homenatge i reconeixement, així com reivindicar la seva llibertat immediata, de totes les persones injustament empresonades i exiliades:

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
Molt Honorable President Carles Puigdemont.
Molt Honorable Presidenta Carme Forcadell.
Honorable Vicepresident Oriol Junqueras.
Honorables Conselleres Dolors Bassa, Meritxell Serret, Clara Ponsatí.
Honorables Consellers Joaquim Forn, Raul Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Lluis Puig.
Diputades Anna Gabriel i Marta Rovira.


Mai podrem estar-vos prou agraïts per escoltar la veu del poble i per lluitar pel nostres drets. Gracies per la vostra dedicació, pel vostre sacrifici personal, pel vostre pacifisme i per la vostra determinació defensant la democràcia i l'exercici del dret a decidir.

A totes i tots, també a les alcaldies, a les regidores i regidors, a les veïnes i als veïns de municipis d’arreu de Catalunya, encausats injustament per desobediència, per terrorisme o per rebel·lió (quan aquí mai s’ha actuat amb violència), com la Tamara i l’Adrià, sapigueu tots que avui us tornem a dir ben fort que us estimem i als que heu hagut de deixar la vostra família i la vostra terra sapigueu que ... US VOLEM A CASA!


Perquè, sitgetanes i sitgetans, el passat 1 d'octubre de 2017 el poble de Catalunya va decidir auto determinar-se. El poble de Catalunya, amb tot l'aparell repressor de l'Estat en marxa, va demostrar tenir la voluntat de voler i de poder decidir lliurement el seu futur polític. I ho va fer pacíficament, amb civisme i amb una gran capacitat d'autoorganització, de coordinació i de valentia. Inclús quan la repressió va arribar a la violència física contra les persones, en pobles petits, viles i ciutats, contra dones i homes de totes les edats que exercien el seu dret a vot o que defensaven el dret de poder decidir lliurement.

Mai oblidarem aquelles imatges tan colpidores de les càrregues policials. Persones colpejades, persones arrossegades, persones ferides, persones sagnant. Són imatges que ja formen part de la memòria col·lectiva de la nostra nació. D'una memòria que no oblida, que no vol passar pàgina, però que sense oblidar i sense passar pàgina, sí que vol mirar endavant, sobre tot pel nostre futur més immediat i pel futur dels nostres fills i filles.

Aquest mirar endavant passa i passarà sempre per la veu del poble. Per l'opinió que les ciutadanes i els ciutadans lliures de Catalunya desitgin. Perquè això és el més important en democràcia. Perquè això són els mandats populars. Mandats que són el resultat de l'expressió de la voluntat de la gent.


El mandat i la memòria de l'1 d'octubre persisteix. Per això al Ple municipal de l'Ajuntament de Sitges del proper 24 de setembre es debatrà nomenar Plaça de l'1 d'octubre de 2017 a un espai de la vila. En recordança de tot el que significà aquesta jornada.
Per la violència patida, Sí. Però també, a l'ensems, per la determinació de la gent del poble.

Com deia, la memòria de l'1 d'octubre persisteix. I també la del 27 d'octubre. I especialment la del 3 d'octubre, el dia de l'aturada de país, que aglutinà persones de tot tipus de pensament i de condició per reivindicar la dignitat del poble de Catalunya i per condemnar la repressió exercida per l'Estat espanyol contra la ciutadania catalana el dia del referèndum.

Sempre guardarem en el record aquesta Plaça de l'Ajuntament plena de gom a gom aquell 3 d'octubre de 2017. Tothom estava commocionat, agafant-se de les mans. Un sol crit unànime ressonava com una sola veu: SOM UN SOL POBLE. Vam caminar fins al Cap de la Vila, on també s'hi aplegà una gernació que acabant cantant cançons que tantes vegades havíem cantat o sentit cantar en èpoques passades.

A títol personal, no oblidaré mai baixar tot el carrer Major, abraçant-me i donant-me la mà, amb un jove sitgetà que duia una bandera espanyola cenyida a la cintura. Malgrat probablement les nostres diferencies ideològiques i polítiques, malgrat fins i tot no compartir els mateixos sentiments nacionals, aquell dia tots dos compartíem el mateix. Compartíem un mateix dolor. Compartíem una mateixa manera de veure la coses. Tots dos teníem clar que la violència no porta enlloc. Tots dos teníem clar que la democràcia i els drets humans són el valor suprem a defensar, fonamentat en el respecte, la convivència i la pau.

Aquest és el real i veritable poble de Catalunya. Parlis la llengua que parlis. Vinguis d'on vinguis. Pensis el que pensis. Sigui quina sigui la teva condició. Creguis el que creguis. Votis el que votis. Estimis com estimis. Això és la Catalunya del segle XXI. La de tots i totes. La que sempre defensarem en pau, en convivència i en democràcia.

Per això, i recollint el testimoni del passat 27 d'octubre, m'ha semblat molt adient compartir amb tots vosaltres aquesta Diada Nacional tot allò que ens pot unir i ens uneix com a poble ... com són ... els valors republicans. Els valors republicans de la fraternitat, la igualtat i la llibertat.

La FRATERNITAT perquè sempre defensarem les oportunitats per a tothom. Una societat sitgetana i catalana construïda des de la justícia social, amb polítiques socials serioses i suficients, adreçades a totes les persones, sobre tot a aquelles que més ho puguin necessitar. Una societat inclusiva, solidària amb ella mateixa, participativa i en xarxa, que pugui exercir amb totalitat els deus drets civils.

El valor republicà de la IGUALTAT. Pel que dèiem fa una estona. Perquè som un poble molt divers, tant el sitgetà com el català. De Moltes llengües, ideologies i orígens  (gairebé 100 nacionalitats diferents convivim a Sitges). I aquesta diversitat l'exercim amb tolerància, respecte i capacitat d'integració. No fem cap diferencia ni per gènere, ni per orientació sexual. Volem viure en una societat igualitària i justa.

I finalment el valor republicà de la LLIBERTAT. Tant de les llibertats individuals, molt importants, com de les llibertats col·lectives. L'article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Politics de Nacions Unides proclama que "tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació". Un dret al qual no renunciem malgrat les negatives constants del Regne d'Espanya. Una llibertat que vol dir, en definitiva, capacitat de decisió per poder administrar-nos millor i per donar major qualitat de vida als nostres conciutadans i conciutadanes.


“Lo dice Naciones Unidas: Todos los pueblos tienen derecho a la libertad. Todos los pueblos tienen derecho a la autodeterminación”.

“Les Nations Unies le disent : Tous les peuples ont le droit à la liberté. Tous les peuples ont le droit à l'autodetermination”.

“The United Nations says it : All peoples have the right to freedom. All peoples have the right to self-determination”.

Un dret que tots nosaltres, les catalanes i els catalans, ja exercim en la mateixa Catalunya: en el reconeixement del poble aranès. L'únic territori de la gran nació d'Occitània on l'occità -anomenat aquí aranès- és llengua oficial i on les seves institucions històriques d'autogovern han estat restablertes.

"Lo pòble de Catalonha defend las libertats dels pòbles. E per aquò totjorn respectarà la volontat del pòble aranés e la siá capacitat de poder decidir liurament lo sieu futur nacional".


Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

Som un poble cívic i pacífic, que només volem el millor pels nostres fills i filles, pels nostres nets i netes : poder viure en pau, en plena convivència, sense diferències i amb una generació de prosperitat que ofereixi oportunitats per a tothom. Un poble que no tingui cap més dret que els que tenen els altres pobles i nacions lliures del món.

Aquesta és la realitat i la voluntat del nostre país. Amb la perseverança que començà aquell llunyà 11 de setembre de 1714, continuem, doncs, treballant plegats per aconseguir-ho, com hem fet sempre, de manera pacífica, cívica i democràtica, sumant més gent, sumant a tothom.
Amb els 3 valors republicans clàssics, però també amb els nous valors republicans propis del segle XXI, com són el benestar, la sostenibilitat, la justícia, l'equitat, la cultura, l'educació, la prosperitat, el coneixement, la transparència, la participació i el compromís cívic.

Des de Sitges, i amb la resta de catalans i catalanes, continuem caminant perquè en un futur proper puguem aconseguir aquesta república de dones i homes lliures en una Catalunya plenament sobirana.


Com diu la cançó de Txarango :

"Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por.
El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l'horitzó".


Sitgetanes i sitgetans, per la República :

Visca Catalunya !

dilluns, 20 d’agost de 2018

Ban de la Festa Major de Sant Bartomeu 2018


Vilatanes, vilatans,
Quan l’estiu ha assolit ja la plena maduresa s’acosta en el calendari un dels moments més estimats de les sitgetanes i els sitgetans: la Festa Major de Sant Bartomeu. Tot està preparat per a una experiència que ens remet als nostres ancestres, entre el so de les gralles, l’evolució policromàtica dels balls i l’olor de la pólvora. Durant un dia i mig la vila es transforma, tornem als orígens, a la infantesa, a allò que aparentment s’ha mantingut inalterable però que, no obstant, és sensible a la modernitat. Aquesta és una de les nostres grans sorts: gaudim d’una celebració reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, fet que hem de reivindicar com una referència de la tradició, en una Catalunya mediterrània que és i se sent nació, alhora que plenament inserida en el context i en els valors del segle XXI.
Conjuntament amb Santa Tecla, doncs, tenim una Festa Major que és part de la nostra identitat, del nostre sentiment i de la nostra denominació d’origen cultural com a veïnes i veïns de Sitges. Una festa que ens defineix com a col·lectiu i que ens convida a implicar-nos-hi al cent per cent, sempre amb respecte. Una de les novetats d’enguany és, precisament, el convit a celebrar una festa lliure d’agressions sexistes. És per aquest motiu que des de l’Ajuntament hem aprovat un protocol que recull les actuacions vinculades a la prevenció, la detecció i l’actuació en espais festius al voltant d’aquests comportaments indesitjables. El mateix que ens ha dut a portar a terme una campanya de sensibilització al voltant de la Festa Major que esperem que sigui tot un èxit. Volem que tothom se senti còmode amb la nostra festa, sigui quina sigui la seva condició, gènere, orientació sexual i procedència.
La Festa Major de Sant Bartomeu mereix que la gaudim amb generositat. Però també amb civisme, amb respecte per la tradició dels actes, dels balls i de les músiques, i amb la necessària precaució. És el moment de d’esbargir-se sense oblidar que s’ha d’anar amb molt de compte amb les tradicionals carretilles i els elements pirotècnics. Per aquest motiu, recomanem seguir tots els consells de seguretat i que els vehicles, convenientment autoprotegits, no s’estacionin en els recorreguts de les processons i de les cercaviles. Els establiments i comerços convé que estiguin tancats el dia 24 d’agost, diada de Sant Bartomeu, festa local. Demanem, a més, que es prenguin les mesures necessàries de prevenció i autoprotecció en tendals, aparadors, botigues i domicilis particulars amb la finalitat de prevenir de possibles desperfectes i danys derivats de la crema de la pirotècnia. Per últim, però no per això menys important, s’ha de tenir cura dels col·lectius especialment vulnerables, com els infants i la gent gran.
Sitgetanes, sitgetans, gent vinguda d’arreu, la Festa Major de Sitges us convida a deixar-vos confondre per la munió d’estímuls que s’han anat associant amb el pas del temps a la nostra celebració més estimada. Tornem als orígens com a poble, tornem a la infantesa com a persones. Viviu la Festa Major com si fos la darrera, però també com si fos la primera. Gaudiu-la i sentiu-vos partícips d’una experiència que ens fa únics i universals alhora.
Gloriós Sant Bartomeu,
que de Sitges n’és patró.
Visca la Festa Major!

dijous, 2 d’agost de 2018

Sitges: la joia d’un patrimoni que s’ha de preservar per a residents i turistes


Assumir que els interessos d’una comunitat local i els del sector turístic han d’anar entrellaçats és cabdal per a una destinació turística que aspira a l’excel·lència com Sitges. El nostre ajuntament té molt integrada aquesta noció, però és de justícia reconèixer que si un municipi com el nostre ha mantingut el seu atractiu durant dècades és perquè sempre hem tingut en compte la cura del nostre entorn natural i patrimonial. Aquesta joia que exhibim amb orgull ens ha estat llegada pels nostres avantpassats. Hem de tenir-ne cura. Caure en l’abandonament representaria, a més, restar rendibilitat al nostre principal motor econòmic.

El govern municipal que presideixo aposta per un model de turisme de qualitat, no massificat, que doni més oportunitats als seus veïns. Un dels nostres principals compromisos és, a més, que els sitgetans i les sitgetanes puguin viure en una vila sostenible. Per aquests motius, durant els primers anys de mandat hem treballat dur per a aconseguir que Sitges rebés la Certificació Biosphere, un reconeixement atorgat per l’Institut Sostenible que ens acredita com a organització responsable i compromesa amb la sostenibilitat.

El manteniment d’aquesta titulació obliga a actuar amb un zel especial en determinats compromisos de millora. Així, en aquests moments treballem en el Pla d’Accions 2018 i 2020, mitjançant el qual donarem resposta a les exigències de la Biosphere: la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic; el desenvolupament econòmic i social de la comunitat local; la contribució a l’ocupació de qualitat; la satisfacció del visitant; la qualitat del servei i, per sobre de tot, la protecció del medi ambient. Sense cap mena de dubte, la Certificació Biosphere representa un recordatori del que hem de traspassar als nostres fills i nets i a tots aquells que s’acostin a Sitges a coneixe’ns. 


Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges