entitats, partits polítics, sitgetanes i sitgetans.
Avui commemorem i recordem amb tristesa aquelles set hores en punt d’un matí fred d’octubre de fa 78 anys, hora en què va morir afusellat el nostre per sempre President Lluís Companys i Jover.
Lluís Companys, com desgraciadament també avui, i malgrat estem en ple segle XXI, va haver d'exiliar-se a França, com tants d'altres catalans i catalanes, republicans i republicanes. Un exili que esdevé l’exemple d’una injustícia. D’una ignomínia.
Lluis Companys, home de pau, va ser empresonat, torturat i assassinat per unes tropes franquistes, sense pietat alguna, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, a Barcelona, aquell 15 d’octubre de 1940.
Cal recordar, com cada any fem per vergonya d’alguns, que el President Companys és l’únic president europeu escollit democràticament que ha mort executat. L’únic! No senten vergonya alguns, 78 anys després ?
No els fa vergonya que al 2018 es tornin a repetir escenes grises i fosques, i tornem a tenir persones exiliades i empresonades per les seves idees polítiques ?
No els fa vergonya tenir dirigents polítics, escollits democràticament, exiliats o empresonats, lluny de les seves famílies, lluny dels seus fills i filles ?
No els fa vergonya utilitzar la presó preventiva com a instrument de repressió, com a eina electoralista o com a possible moneda de canvi ?
No els fa vergonya empresonar gent pacifica, gent de bon cor, que l’únic que van fer va ser donar compliment al sentir majoritari del seu poble ?
No els fa vergonya viure en un estat on la manipulació resulta eterna ?
Vergonya. Vergonya i vergonya!
Ahir vam tancar amb èxit l'edició número 51 del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Des de la injusta presó, que citàvem fa un moment, el president d'Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart (que demà farà un any que està privat de llibertat), va escriure una carta dirigida a Sitges i el seu festival i a la nostra identitat cultural com a país.
Entre d'altres coses, en Jordi Cuixart diu en aquesta carta: "Seguirem teixint aliances per enfortir els grans consensos amb qui hem compartit lluites per aixecar barris, salvar la llengua o guanyar drets col·lectius. Per això fa temps que dedico totes les meves energies a construir, molt més que a retreure, i a gaudir dels rics moments de debat que ens regalen les diferències. L'única fractura social real que avui hi ha a Catalunya és la de la pobresa i l'exclusió, i amb la cultura per bandera no pararem de combatre-la. Per fer una societat més justa, més lliure i més digna. I també més feliç ! ".
Demà farà un any que Jordi Sanchez i Jordi Cuixart es troben injustament empresonats. En poques setmanes, també farà un any dels nostres representants polítics empresonats o exiliats, així com altres ciutadans o artistes de la cultura que han estat igualment represaliats. Davant d'això, tinguem la unitat i la cultura com a pont entre nosaltres per continuar sent un sol poble. Per continuar lluitant plegats pels drets civils, pels drets socials i pels drets nacionals.
Com els Jordis i tots ells i elles, el president Companys era un home de Pau, un home de fortes conviccions i un home d’amor a una terra. Un home referent dels valors republicans que ara tornem a reivindicar amb força. Assassinat per pensar diferent i enterrat per silenciar-lo a ell i a molts d’altres.
No han pogut ni podran silenciar un poble pacífic.
Catalunya batega amb força. Batega des de Bèlgica, des d’Escòcia, des de Suïssa, des de Sant Joan de Vilatorrada, des de Figueres, des de Sabadell. També des de Sitges.
Com va dir Companys : "Catalans! A lluitar, a treballar i a resistir, perquè resistir és el triomf”.
Guanyarem. Segur.
Honor i glòria al President Companys.
Honor i glòria a les persones exiliades o empresonades.
Honor i glòria al poble Català.
Sitgetanes, sitgetans, per la república, Visca Catalunya !
