dimecres, 28 de desembre del 2011

Buscant noves oportunitats

Som a les portes d’un nou any, un any que inevitablement –en els contextos internacional i nacional, però també en el local– es presenta difícil i dur. Un any, però, en el que no podem defallir i que necessitarà totes les nostres energies físiques i mentals per a continuar endavant. El canvi d’any no coincideix amb un canvi de cicle, ja que totes les previsions per al 2012 indiquen que la situació  complicada que hem viscut aquest 2011 que tanquem es mantindrà en el proper exercici. Amb tot, malgrat que el panorama és accentuadament difícil, el govern de La Nova Majoria encarem el 2012 des d’una actitud de coratge i de confiança, perquè els resultats favorables només arribaran si enfoquem els nostres objectius amb esforç, fe i il·lusió.

El 2011 ha estat un exercici de sacrificis i d’ajustaments. Des d’una perspectiva estrictament municipal, aquests ajustaments han estat una de les mesures, absolutament imprescindibles, que hem pres a l’Ajuntament. La greu herència econòmica rebuda no ens ha deixat cap altra opció possible, si volíem mantenir la prestació bàsica dels serveis municipals. El delicat estat de les finances municipals és el resultat d’una política irresponsable consistent en gastar allò que no es tenia i acumular un deute insostenible. Com a conseqüència d’aquesta política, els ajustaments han estat l’única via per a salvar la nau i tornar-la a bon port. En aquest camí i objectiu ens trobem actualment.

Amb tot, aquests darrers sis mesos del 2011 també han estat per al nou govern municipal una oportunitat per a millorar els processos de gestió, recuperar sintonia amb agents culturals, socials i econòmics de la vila i treballar en projectes i iniciatives que tindran resultats en el futur.

En èpoques de restricció en les inversions, com és l’actual, és el moment de buscar fórmules imaginatives per a obtenir nous recursos. El govern municipal està treballant de manera incansable en aquesta fita i no tinc cap mena de dubte que els resultats favorables arribaran.

Aquesta és la línia que estem aplicant, per exemple, amb l’escola Agnès de Sitges, amb la qual estem implicant diferents agents amb la finalitat d’assegurar-nos-en la construcció de l’equipament. No és fàcil, però avui som més a prop d’aconseguir-ho que uns mesos enrere.

També en el terreny del desenvolupament econòmic, el 2012 pot recollir fruits de treballs realitzats, amb constància i eficàcia, durant l’any que ara tanquem. Estem treballant en crear fórmules de col·laboració entre els sectors públic i privat que contribueixin a l’impuls socioeconòmic i a l’obertura de  noves oportunitats de negoci. L’èxit de la trobada amb els aturats, realitzada el passat 13 de desembre, serà aplicada a diferents segments econòmics, amb la finalitat d’estudiar i aplicar mesures conjuntes que ens afavoreixin l’ocupació, l’emprenedoria i les oportunitats econòmiques.

En definitiva, el 2012 no serà l’any de les solucions a la quantitat de problemes que amunteguem, però sí ens presenta noves oportunitats de diàleg i de confiança en les nostres possibilitats. Aprofitem-les!

Bon Any Nou


dilluns, 19 de desembre del 2011

Temps de Nadal

Som en els dies previs a les festes de Nadal. Junt amb la Festa Major i la diada de Sant Jordi, el Nadal ha estat i és una de les dates més rellevants del meu calendari particular. Des de ben petit, quan s’acosta Nadal m’impregno d’una sensació especial en la qual se’m barreja la màgia de la felicitat, un accent de malenconia i un convit a la reflexió entorn les persones i la societat i tot allò que som en condicions de corregir i millorar, tant de manera individual com col·lectiva.

El Nadal d’enguany és especial. Per a mi, es tracta del primer Nadal com a alcalde de Sitges, el primer Nadal en el qual exerceixo una responsabilitat de primer ordre en la gestió del municipi. Una tasca que m’omple d’orgull, però al mateix temps d’accentuat sentit de la responsabilitat.

L’extrema situació de dificultats econòmiques que pateixen avui molts ciutadans fan d’aquest Nadal una nova oportunitat per a repensar els valors de la nostra societat. Sovint excessivament influenciades pel consumisme i l’exageració, el Nadal ha perdut en algunes dimensions de la nostra societat el seu significat real: la celebració del naixement de Jesucrist. Nadal és una festa d’amor, de fe, de joia i una excel·lent ocasió de retrobament amb els teus, amb la gent que estimes i amb els quals t’uneixen trajectòries vitals.

La setmana passada, durant la trobada amb un centenar d’aturats de Sitges, vaig tenir l’ocasió de compartir amb gent que està patint com ningú entre nosaltres el vessant més dur i crític de la crisi. Gent que lluita en la recerca d’una feina, gent que ha de fer mans i mànigues per a superar els obstacles i que són malaurats protagonistes de tragèdies particulars. És a aquesta gent als quals em vull adreçar d’una manera més significativa en la celebració de Nadal: per a que aquests dies de joia espititual i retrobament familiar siguin també dies d’esperança i de llum.

Aprofito aquestes línies per a convidar els sitgetans i les sitgetanes que participin en els actes tradicionals de Nadal que se celebren a la nostra vila. Les exposicions de pessebres i diorames, la representació dels Pastorets, els concerts o el Parc de Nadal, entre d’altres, són la viva mostra que el Nadal és, a casa, una tradició que perdura i reforça el seu significat.

Bon Nadal, millor 2012 i que tinguem tots molta salut.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Combatre l’atur i afavorir la dinamització econòmica: objectius prioritaris

Demà dimarts hem organitzat una trobada amb els aturats de Sitges. En sessions de mitja hora, i acompanyat pel regidor d’Ocupació, Empresa i Iniciatives Econòmiques, Ferran Ignasi Llombart, em trobaré amb sitgetans a l’atur amb la finalitat de conèixer la seva situació, que, sense cap mena de dubte, ens seran d’utilitat per a les nostres polítiques a l’hora d’arbitrar accions compartides entre els sectors pùblic i privat, L’acte, al mateix temps, també és una bona oportunitat per a traslladar-los-hi els programes que estan a la nostra disposició. Es tracta d’una iniciativa integrada en els programes de desenvolupament i suport a l’ocupació i el treball que hem activat a l’Ajuntament i que té com a objectiu contribuir a la dinamització econòmica i la reactivació laboral al nostre municipi.

La crítica situació econòmica actual canalitza bona part dels esforços i energies del govern municipal. L’economia i l’ocupació són la principal preocupació dels ciutadans; i les administracions hem de saber respondre a les necessitats i esperances dels ciutadans. Què pot fer l’Ajuntament en aquest sentit?

Les administracions municipals no tenim competències en matèria d’ocupació. De fet, encara és a l’Estat a qui correspon activar els plans corresponents, moltes de les quals són paral·leles a la planificació i desenvolupament de mesures macroeconòmiques o fiscals d’àmbit estatal. Amb tot, els ajuntaments també tenim a la nostra disponibilitat eines i polítiques que poden contribuir a la dinamització de l’economia a escala local.

Per aquest motiu, el Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 (CIES NIVELL10) de l’Ajuntament de Sitges té activats diverses línies de suport als aturats, als emprenedors i a les empreses de la vila. Els serveis de sensibilització cap a l’emprenedoria tenen com a finalitat estimular la capacitat creativa dels joves en la seva inclusió en el mercat de treball. Els serveis d’informació, orientació i assessorament faciliten la tasca dels emprenedors i els hi aporten suport estructural. Els serveis de consolidació col·laboren en la difusió dels projectes ja establerts. I els programes formatius constitueixen una excel·lent eina per aportar contingut a les empreses en el desenvolupament d’habilitats directives,la  negociació, la planificació o el pensament estratègic.

El Centre d’Empreses Creatives de Sitges, el viver d’empreses estrenat fa dues setmanes a l’antic centre de disseny a iniciativa de l’anterior equip de govern, ha estat la darrera eina aportada per l’Ajuntament per a facilitar la tasca dels emprenedors i aportar el seu gra de sorra a favor de l’ocupació i la dinamització econòmica.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Nit de Premis Sitges 2011


El passat divendres vam celebrar la catorzena Nit de Premis Sitges al teatre del Casino Prado Suburense. Va ser un acte de joia, pels reconeixements als guanyadors; de complicitats, per la unió d’esforços i iniciatives; i de confiança, malgrat tot, en el futur. Perquè la cultura en totes les seves dimensions és un dels rostres que millor defineix Sitges. A continuació, reprodueixo la intervenció que vaig realitzar a la cloenda de la Nit.

“Regidores, regidors, guardonats, representants d’entitats, molt bona nit a tothom.

L’acte que hem viscut, el lliurament dels premis al món de la cultura,  és el millor reflex de la nostra realitat col·lectiva. Una realitat que fa de Sitges un poble amant de la cultura. Tot això és possible gràcies a la suma de molts esforços individuals i col·lectius que, durant molts anys, han dibuixat una manera de fer que els que avui som aquí hem heretat, però que també hem tingut el mèrit d’anar mimant i construint cada dia.

Crec que una de les nostres principals virtuts ha estat la capacitat de conjugar tradició amb innovació. Preservar els signes d’identitat amb més anys d’història, mentre hem donat cabuda a la innovació, però sobretot, hem acollit i mimat aquells que han trobat en Sitges un lloc per a treballar per la cultura.

El folklore, la fotografia, la música, la pintura, l’escultura o la literatura, són les disciplines que s’han premiat aquesta nit. Bona part d’aquests premis són possibles gràcies a la iniciativa dels seus promotors, entitats, famílies i persones que creuen en la cultura i que desitgen que continuï viva.

I com ja ha dit la regidora, des de l’Administració també creiem en la cultura, des de totes les seves manifestacions. Creiem que hem de vetllar per aquells que la promouen, però sobretot per fer-la arribar a tothom.

Són temps difícils en els que tots –famílies, entitats i Administració– hem de tirar endavant amb menys. I segurament, molts dels que avui sou aquí, pensareu que la cultura és el que més perill corre en èpoques de crisi.
Però vull dir-vos que treballarem per tal que a Sitges no sigui així. I ho dic ja que entenc que, tot i que la cultura requereix i necessita dels recursos econòmics, en un poble com Sitges podem continuar tirant-la endavant. És evident que sempre podem pensar en millorar equipaments, en ampliar l’oferta d’aprenentatge o en tenir més espais per a poder desenvolupar totes i cadascuna de les disciplines culturals. Però també és cert que sovint desaprofitem el que tenim.

Serà, doncs, el moment d’optimitzar els recursos existents i posar-los a l’abast de tots. I això precisament ja s’ha començat a fer. Treballarem per tal d’aconseguir els recursos que ens permetin millorar tant els equipaments públics com els privats. El teatre on ens trobem aquesta nit n’és un exemple. Treballarem amb la voluntat d’aconseguir recursos que permetin l’arranjament d’aquest fantàstic teatre.

Mimarem i preservarem el nostre patrimoni cultural. Treballarem per tal que en el mínim temps possible, puguem tornar a gaudir d’uns museus que han de continuar sent referència com a un dels valors de la cultura de tot un país. Treballarem per la recuperació d’altres espais com Can Falç.

Però també, ara més que mai, hem de treballar plegats per fer aflorar la saviesa, el talent i la fidelitat que fan de Sitges un referent cultural.

Miquel Marzal, Joan Iriarte, Quartet Octavia, Víctor Sicard, Yolanda Martín, Rafel Gascón, Hospital de Sant Joan Baptista, Mònica Zgustovà, Rosa Muntané i la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol: de nou la meva més sincera enhorabona i, sobretot moltes gràcies per contribuir a que el nom de Sitges vagi lligat al món de la cultura”.




dimarts, 29 de novembre del 2011

Ajustament en la despesa: l’únic camí possible

La setmana passada, el president de la Generalitat, Artur Mas, presentava les noves mesures d’ajustament pressupostari amb la finalitat de reduir el dèficit que pateix el govern de la Generalitat com a conseqüència de la pèssima gestió econòmica i financera realitzada pels governs del tripartit i pel dèficit fiscal que afecta al nostre país. Les mesures presentades pel president no són agradables d’anunciar ni d’executar per cap polític. Però, malauradament, són necessàries. No hi ha cap altra alternativa.

En els propers mesos coneixerem altres mesures en una línia similar que acordaran altres administracions d’arreu del país i de l’Estat amb el mateix objectiu: reduir la despesa per a no posar en risc l’estat del benestar.

També a Sitges, ens hem vist obligats a efectuar ajustaments i contenció de la despesa al nostre Ajuntament. Ho vam fer tan bon punt vam accedir al govern municipal i ens vam topar amb unes finances en estat extremadament crític. I ho haurem de fer en el pressupost municipal per al 2012, elaborats d’acord amb els nostres compromisos electorals d’austeritat i contenció de la despesa.

Reduir el dèficit de 67 milions d’euros que pateixen les finances municipals és un dels principals reptes i maldecaps del govern de La Nova Majoria. La tasca que en aquest sentit està dirigint Jordi Mas és d’autèntica enginyeria financera i es basa en una progressiva reducció del dèficit sense que això afecti a la prestació de serveis essencials ni al manteniment de la competitivitat.

Per a afrontar aquest dèficit, el govern municipal està reduint la despesa en diferents capítols. Som conscients que això implica sacrificis. Aquest és el missatge que hem traslladat als representants dels treballadors municipals per a explicar-los-hi l’estalvi d’1,9 milions d’euros previst en el capítol 1 del pressupost municipal, és a dir, el que correspon al personal de l’Ajuntament. De moment, el sou dels càrrecs electes i directius i la supressió de càrrecs de confiança ens ha permés ja un estalvi de 400.000 euros anuals.

La setmana passada, vam fer públic el tancament del Centre Obert El Rusc. L’actual situació de dèficit feia insostenible econòmicament el manteniment d’un servei amb un índex d’utilització tan baix com aquest. Aquesta setmana passada també s’han comentat en reunions sectorials la necessària reducció de la despesa en el capítol de festes, com ja s’ha vist afectat el de subvencions municipals. Entre tots, amb imaginació i sense perdre la il·lusió, haurem de ser prou hàbils i responsables per a dissenyar unes festes que mantinguin la seva essència i projecció cultural, però amb uns pressupostos inferiors al dels exercicis anteriors. I crec que això és planament possible, perquè confio en la responsabilitat i l’estima per les nostres festes i tradicions per parts dels sitgetans que hi dediquen tantes hores.

El president Mas va manifestar el passat dissabte a Sitges, on va assistir a les jornades de treball sobre el Pla de Salut 2011-15, que res tornarà a ser com abans. I no va mancat de raó. Probablement, el creixement que hem tingut en aquesta anys ha estat per sobre de les nostres possibilitats. I ara no tenim cap altre remei que reconduir la situació. Si no ho fèssim, a més d’actuar irresponsablement, no podríem garantir l’estat de benestar i una societat equilibrada. I aquest és el nostre compromís.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Els museus que volem els sitgetans

El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.

Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.

En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.

Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.

Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Estalvi en recursos humans: mesures necessàries

La passada setmana, el govern municipal vam anunciar un paquet de noves mesures d’estalvi amb la finalitat de contribuir a redreçar la crítica situació econòmica de l’Ajuntament com a conseqüència de la política suïcida duta a terme en els darrers anys. Aquest nou paquet de mesures està orientat a contenir la despesa de recursos humans de l’Ajuntament, ja que amb la situació actual no se’n pot fer front.

Una de les primeres mesures que va prendre el govern de La Nova Majoria va ser reduir un 12% els sous dels regidors i alcalde i rebaixar dràsticament el nombre de càrrecs de confiança i directius, que estava absolutament sobredimensionat. Aquesta decisió inicial ja va suposar un estalvi de 400.000 euros anuals. Paral·lelament, l’estructura orgànica de la corporació també va ser redissenyada radicalment i vam reduir les set àrees anteriors a tres, fet que va suposar un estalvi de costos.

Amb tot, per a reorientar l’economia municipal es necessiten altres accions de contenció i reducció de la despesa. I la principal despesa municipal és el capítol de personal. Per aquest motiu, de cara al pressupost municipal del 2012, hem elaborat un pla que permetrà a l’Ajuntament un estalvi d’1,9 milions d’euros anuals, una mesura absolutament necessària i imprescindible en la situació en què ens trobem.

Per aplicar aquestes mesures teníem dues opcions: acomiadar treballadors o distribuir la reducció de costos entre el conjunt de la plantilla. Hem preferit aquesta segona opció i així ho hem fet saber als sindicats, ja que entenem que és més solidària, justa i equilibrada. El paquet preveu anul·lar la productivitat i el pla de pensions acordat per l’anterior govern, reduir les hores extraordinàries de la Policia Local i el plus de la Brigada Municipal, reduir els contractes temporals, així com els complements de lloc de treball. A aquestes decisions se sumen les ja anunciades –i aplicades– al començament de legislatura de reduir el sou dels càrrecs electes i directius.

A ningú no li agrada afrontar accions com aquesta. No són populars ni, per descomptat, agradables de dur a terme. Darrera cada treballador de l’Ajuntament hi ha una realitat personal i familiar que també pateix la situació actual. En sóc plenament conscient i per això vull agrair la seva professionalitat i solidaritat.

El govern municipal ha fet de l’austeritat no únicament una bandera, sinó també una necessitat. La situació financera de la corporació és tan extremadament crítica que requereix esforços i sacrificis accentuats per part de tothom.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Trobada amb els aturats

L’Ajuntament ha obert avui el termini per a la participació en un acte al qual li vull donar un relleu significat: una trobada amb les persones aturades de Sitges, el segment de la societat que més pateix la crisi i les dificultats econòmiques actuals i sobre el qual, el conjunt de les administracions i la societat, han d’orientar les principals polítiques socials.

L’organització d’aquest acte respon a un dels compromisos que vaig adquirir durant la passada campanya electoral. Es tracta d’un acte emmarcat en el programa “Parlem de Treball” a través del qual volem compartir i definir amb les persones que més ho necessiten les estratègies i accions que afavoreixin l’ocupació i la formació. La jornada se celebrarà al Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 el 13 de desembre i els interessats a participar-hi ja poden tramitar les seves sol·licituds a Nivell 10.

L’atur és un dels principals drames actuals del nostre país. Així ho detallen els estudis demoscòpics, però, sobretot, així ho posen de manifest les contundents xifres que, mes rere mes, avaluen que el drama s’accentua. Ningú no se salva. A Sitges, tenim uns índexs per sota de la mitjana nacional o de la resta de la comarca, però el problema és igualment accentuat. L’Ajuntament difícilment pot aportar solucions directes a les persones aturades, però en canvi sí que pot oferir respostes definides, que poden contribuir en la recerca de sortides viables als afectats. Cursos de formació, borses de treball, suport a l’autocupació, foment d’oportunitats… són algunes de les vies en les quals hi estem treballant amb tot el coratge que demana una situació com aquesta. I el suport personal, per descomptat, no pot faltar tampoc en aquest tipus de situacions. Per aquest motiu, l’acte del dia 13 és un dels que li vull aportar una major càrrega, no únicament simbòlica, sinó també executiva.

La mirada d’un segle d’Ángeles Santos.
Per altra banda, avui dilluns 7 de novembre, la cèlebre artista Ángeles Santos Torroella fa 100 anys. Nascuda a Portbou –la pàtria de la tramuntana, que ha marcat la genialitat de tants artistes empordanesos– l’Ángeles va viure a Sitges als anys seixanta i setanta, amb el seu marit, el també artista Emili Grau Sala, les restes del qual reposen al cementiri de Sant Sebatià. Els vincles de l’Ángeles i l’Emili –així com el seu fill, Julián Grau, també pintor– amb la nostra vila constitueixen un exemple de la intensa i fructífera relació entre Sitges i el món de les arts.

Un Mundo (1929), d'Ángeles Santos

Aquest idil·li entre Sitges i l’art, que es remunta a més de 150 anys enrere de la mà de les paletes de l’Escola Luminista, s’escenifica amb una visita a un dels principals museus d’art modern: el Reina Sofia de Madrid. La primera obra que trobes és, precisament, Un mundo (1929), de l’Ángeles Santos, un oli surrealista de gran format que recull les seves influències intel·lectuals i la seva sensibilitat artística. I, a continuació, en el mateix Reina Sofia, topes amb un dels jardins d’Aranjuez de Santiago Rusiñol. Realment, aquesta –potser no tan casual– coincidència de dos pinzells universals estretament vinculats al nostre poble en les parets del reconegut museu és una de les millors maneres de presentar Sitges com a bressol d’artistes.

Fa tres setmanes, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, descobria una placa d’homenatge al recentment traspassat Manel Ferrer a la façana de la seva casa, junt amb la seva família. La confluència polièdrica d’artistes com el Manel, que van viure el dia a dia de Sitges i el van reflectir en la seva obra, i altres pintors com la mateixa Ángeles Santos o Santiago Rusiñol, que es va deixar seduir per la màgia i llum que desprén el nostre paisatge, han contribuït a solidificar el patrimoni cultural de la nostra vila i projectar-nos com una capital de les arts.



dilluns, 31 d’octubre del 2011

Unes Ordenances més justes

Les Ordenances preveuen bonificar
la rehabilitació de façanes 
El Ple Municipal del passat 24 d’octubre va aprovar les Ordenanes fiscals i de preus públics del 2012. La proposta elaborada pel govern de La Nova Majoria i exposada pel regidor d’Hisenda i Innovació Pública, Jordi Mas, modula els preus amb la triple finalitat de reequilibrar els serveis que presta l’Ajuntament d’una manera justa, evitar que el ciutadà hagi d’assumir la totalitat del cost i emmarcar les tarifes en la política d’austeritat econòmica actual, que, en el cas de l’Ajuntament de Sitges requereix esforços suplementaris a causa de la pèssima i irresponsable gestió dels darrers anys.

La proposta d’Ordenances elaborada pel govern municipal parteix d’un punt d’equiitat social accentuada: resulta més just fer pagar pel servei a qui l’utilitza que universalitzar el seu cost entre el conjunt de ciutadans. Es tracta d’una política que pretén reequilibrar de manera més justa els serveis i assegurar el seu ús correcte per part dels ciutadans.

Les Ordenances del 2012, al mateix temps, també contemplen un ampli paquet de bonificacions destinades als segments que més pateixen la crisi i les dificultats actuals i que constitueixen una prioritat per al nostre govern. Accions que beneficien socialment el conjunt del municipi i el seu entorn com l’ús regular de la deixalleria, la rehabilitació de façanes o la supressió de barreres arquitectòniques, entre d’altres.

En referència a l’Impost de Béns Immobles (IBI), el govern municipal –tot i la greu situació de les finances municipals– ha mantingut l’increment en els mateixos termes que l’IPC; és a dir, el 3%.

Malgrat això, però, hi ha qui vol confondre amb mala fe als sitgetans i han aprofitat per realitzar una lectura de les Ordenances fiscals i de preus públics absolutament sesgada, malintencionada i plena de mentides i falsedats. Em refereixo al principal grup de l’oposició, el PSC, que ha respost la iniciativa responsable del govern de La Nova Majoria amb un escrit amb dades totalment inventades que, de cap manera, poden haver estat extretes del document aprovat pel Ple.

Resulta trist que el PSC de Sitges basi la seva política en la mentida i l’intent de confondre als ciutadans amb dades falses (com la barbaritat que “la pujada d’impostos és del 23%”!). Precisament, si la situació financera i econòmica de l’Ajuntament es troba en estat crític (no oblidem que el nostre Ajuntament està entre els 10 municipis catalans amb pitjors dades econòmiques, segons un informe extern) és per culpa de la seva pèssima i suïcida gestió de despeses i de personal que els socialistes han fet en els útlims vuit anys. El nou govern municipal, per contra, ha assumit el difícil repte de reconduir aquesta situació, sense que els ciutadans hagin d’assumir els excessos dels governants anteriors. I aquestes Ordenances aprovades pel Ple municipal, en són una bona prova.

Per altra banda, aprofito aquestes línies per a saludar afectuosament la nova etapa del Consorci del Patrimoni de Sitges, constituït el passat dijous, i que ha assumit, sota la direcció de Vinyet Panyella, finalitzar les obres de reforma dels museus segons els criteris efectuats per l’Ajuntament i la Diputació i que eviten trencar la façana marítima o malmetre aspectes del patrimoni, com pretenia la proposta elaborada, precisament, pel govern socialista.


dimarts, 25 d’octubre del 2011

Pla de Mandat: l’acció de govern fins al 2015


El passat dijous 20 d’octubre vaig presentar en un acte públic el Pla de Mandat 2011-2015, el document que defineix les grans línies d’actuació que marcaran l’acció de govern d’aquesta legislatura i que es basen en quatre eixos:

-    el Sitges de les persones
-    el turisme com a motor del renaixement
-    la recerca de nous models econòmics
-    el respecte per l’entorn i el patrimoni

El Pla de Mandat és l’eina que assenyala els objectius dels propers quatre anys, però també l’instrument que ens permet tocar de peus a terra, ja que defineix la velocitat i contempla la viabilitat administrativa i financera de les actuacions programades. En resum, és el corpus programàtic que el govern de La Nova Majoria ha elaborat fruit d’una anàlisi exahustiva de la difícil situació econòmica actual, però amb la ferma voluntat que constitueixi un element de progrès i de renovada il·lusió per a Sitges i els seus ciutadans.
Els quatre eixos que articulen el Pla de Mandat integren una llarga llista d’accions que realitzarà, impulsarà o hi donarà suport l’Ajuntament de Sitges. Es tracta de quatre eixos interconnectats entre si, que, globalment, dibuixen un Sitges competitiu, orgullós del seu passat i la seva identitat integradora i que fa de l’atenció i el suport actiu als ciutadans la bandera de la seva acció.

En aquest sentit, el primer dels quatre punts del Pla de Mandat (el Sitges de les persones) és una prioritat absoluta del govern, ja que busca garantir el desenvolupament integral de les persones en tot el seu cicle vital. Les polítiques actives d’ocupació, l’aplicació de programes específics de formació i un suport actiu i real a les empreses locals i els emprenedors constitueixen línies bàsiques de l’acció de govern.

El segon eix (el turisme com a motor de renaixement) té com a finalitat activar un gran paraigües del qual penja un ampli programa d’accions destinades a donar suport a Sitges com a destinació turística de qualitat. Recuperar els índexs de qualitat perduts i reposicionar-nos en el mapa internacional requereix aprofitar sinèrgies, establir accions conjuntes amb el sector privat i oferir un ventall d’activitats culturals i de lleure prou ampli per a que sigui un element determinant.

El tercer punt està directament vinculat a l’anterior. La recerca de nous models econòmics que diversifiquin els ingressos i l’ocupació i la creació d’oportunitats per als emprenedors són accions que contribuiran a dotar de major seguretat la vila i els seus ciutadans. Paral·lelament, una de les principals actuacions municipals –i una necessitat absoluta a causa del deute– és redreçar la crítica situació financera de l’Ajuntament com a conseqüència de l’aplicació d’un model de gestió i despesa absolutament erroni. La implantació d’una nova cultura de l’administració i gestió dels recursos és una batalla que cal guanyar dia a dia.

Per últim, però també vinculat a la resta de punts, el quart eix –el respecte per l’entorn i el patrimoni– ha de ser assumit com una assignatura diària per l’Administració i pel conjunt dels ciutadans. Els criteris de planejament i gestió integrada del municipi i del litoral, el desenvolupament del Catàleg del Patrimoni –que garanteixi la conservació de la nostra essència arquitectònica– i la defensa de l’entorn natural constitueixen una obligació que hem de llegar a les generacions futures per tal que Sitges mantingui la seva ànima i característiques que ens fan sentir orgullosos.

Per últim, aprofito aquestes línies per a sumar-me al senzill però sentit homenatge a l’artista Manel Ferrer realitzat diumenge passat a la que va ser casa seva, al carrer Lope de Vega. Dels seus pinzells i del seu amor per Sitges van néixer una llarguíssima llista d’obres d’art amb la imatge de la Punta que avui llueixen a tantes residències d’arreu del món i que han contribuït a fer Sitges encara més universal.

Consulta el Pla de Mandat 2011-2015 (pdf)




dilluns, 17 d’octubre del 2011

La política social, una prioritat

Ara fa uns dies, va començar, a iniciativa de la Regidoria de Benestar i Família de l’Ajuntament de Sitges, un taller de suport per a persones que tenen al seu càrrec familiars amb situació de dependència. Les sessions tenen com a finalitat dotar d’un marc de coneixements i experiències a cuidadors no professionals de persones amb diferents graus de dependència. Es tracta d’una acció d’accentuat valor i suport per a aquells que tenen cura de familiars que comparteixen problemes i on poden obtenir solucions a situacions comunes.

Les polítiques de suport social constitueixen un dels eixos bàsics del govern municipal de La Nova Majoria. A Sitges, més enllà de la delicada situació socioeconòmica actual, hi ha gent que pateix. Molta més de la que sovint ens imaginem, tot i els resultats d’ocupació fets públics la setmana passada, que posen de manifest que l’atur al municipi és del 9,5%, sis punts per sota de la mitjana catalana; una dada que injecta esperança però que de cap manera ha de resultar conformista.

Les actuacions orientades als col·lectius que més pateixen i que necessiten suports actius han de ser, malgrat les situacions de restriccions pressupostàries i dràstiques reduccions, una prioritat de les accions de les diferents administracions. Un bon exemple d’això és l’anunci realitzat la setmana passada pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, d’ampliar en 4.500 places potencials de residència per a la gent gran. És a dir, malgrat que el context difícil i les enverinades herències rebudes pels anteriors governs (a Sitges i a la Generalitat) obliguin a reorientar els pressupostos i optimitzar els serveis i prestacions, les polítiques de suport als qui més ho necessiten han de mantenir-se en el primer nivell de l’acció institucional.

Com es fa compatible això, en un moment en què els ingressos s’han reduït considerablement, el país pateix un greu dèficit fiscal i el volum de sol·licituds de prestacions s’incrementa de manera proporcional al que empitjora la situació econòmica? L’equació no és de fàcil resolució, si bé tampoc resulta impossible aplicar-la. Imaginació, equilibris financers i voluntat de servei poden resultar una combinació favorable per a activar línies de suport social.

L’execució d’una acció política que ponderi l’austeritat amb la prestació necessària de serveis és la base de qualsevol planificació institucional. Un bon exemple a aquest principi és el fet que Catalunya ha doblat en els darrers deu anys la despesa sanitària malgrat que el creixement demogràfic ha estat de només el 20%. Aquestes dades ens indiquen que els responsables institucionals hem de ser precisos en l’administració dels recursos públics i que els ciutadans han de ser curosos en la seva correcta utilització. Però també posa de manifest que les polítiques socials i de suport a les persones i col·lectius que més pateixen han de ser prioritàries en l’acció de govern. I aquest és un principi que hem assumit al govern municipal de Sitges.

Aprofitant aquestes línies, convido tots els sitgetans i sitgetanes a l’acte de presentació del Pla de Mandat, que es realitzarà el proper dijous 20 d’octubre, a les 19.30 hores, al Palau Maricel.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Un sitgetà nascut a Vilafranca


 Ahir ens vam llevar amb la trista notícia de la mort de l’estimat Jànio Martí. És una d’aquelles notícies que en qüestió d’hores arriben a gairebé tots els racons de la vila i que posen de manifest que, afortunadament, Sitges encara és un poble.

En Jànio era una persona admirada, propera i estimada. La seva trajectòria artística va assolir meritoris reconeixements quan, amb la seva orquestra, va esdevenir en cartell habitual de les festes majors i envelats d’arreu del país. I és que amb les seves habilitats i aptituds interpretatives en Jànio va contribuir a fer feliços a molts catalans.

La seva desaparició és una d’aquelles que deixa empremta. La seva bondat, el seu humor i el seu optimisme són dels que generen complicitats. En Jànio era, essencialment, una bona persona amb qui sempre venia de gust comentar la jugada o simplement fer-la petar al Cap de la Vila o al Retiro, on era un estusiasta col·laborador.

La meva relació amb ell i la seva família era conseqüència de diverses afinitats i proximitats, entre les quals els nostres vincles comuns entre Sitges i Vilafranca, a l’hospital del qual vaig néixer el mateix dia que el seu fill Pinyu aviat farà quaranta anys. La nostra participació conjunta al grup Gent de Teatre ens va permetre, ara fa uns anys, intensificar el contacte i viure, de nou, moments agradables accentuadamemnt tenyits de sitgetanisme.

Gràcies mestre per tot el que ens has enseyat i ens has fet compartir.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Sitges es vesteix de ‘Fantàstic’

Sitges torna a vestir-se de cinema fantàstic, com cada inici d’octubre, quan la nostra vila inaugura el Festival, el més important del gènere a nivell mundial i el primer certamen cinematogràfic del país. I, enguany, Sitges es vesteix encara més fantàstic gràcies a les iniciatives destinades a reforçar la presència del Festival al conjunt del poble, especialment al centre on, amb el pas dels anys, havia perdut visualització i relació.

El Festival és probablement la nostre eina de promoció al món més rentable, útil i efectiva. La projecció mediàtica que té el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya avui en dia és d’un valor excepcional: gairebé 450 milions d’impactes en premsa escrita, ràdio, televisió i internet, gràcies a la cobertura que realitzen els més de 400 mitjans de comunicació acreditats. Aquest escenari afavoreix que en el món cinematogràfic, quan es parla del nostre Festival sovint s’utilitza simplement el terme Sitges en una clara mostra de l’associació del certamen a la vila. Per aquest motiu, va ser plenament encertat quan, en temps de Pere Junyent com a alcalde, el Festival va instal·lar el seu photocall en un dels miradors d’Aiguadolç, per tal que les imatges d’actors i directors aparegudes en en els mitjans de comunicació gràfics tinguin el perfil de Sitges com a escenari de fons.

Des del punt de vista artístic, l’aposta dels darrers deu anys pel cinema fantàstic i les seves variants –terror, ciència ficció, animació, asiàtic…– ha estat plenament encertada i ha contribuït a dotar el certamen d’un perfil marcat, acollit amb complicitat pel públic i la crítica.

Amb tot, a Sitges hi ha estesa una certa sensació que el Festival ha anat perdent, amb el pas dels anys, una part del seu caràcter i perfil sitgetà. No estan mancats de raó els sitgetans que consideren que la presència i l’ambient del Fantàstic ha esdevingut gairebé residual als carrers del centre de la vila. Aquesta tendència, que s’ha fet més gran en els darrers anys, ha generat un cert i preocupant distanciament entre el poble i el certamen, que cal corregir amb urgència.
Per aquest motiu, el nou govern municipal es va marcar entre les seves moltes actuacions immediates, programar iniciatives orientades a reforçar la presència activa del Festival al centre del poble i recuperar els vincles afectius entre els sitgetans i el seu Festival. La decoració i ambientació de carrers, els menús fantàstics que una vintena de restaurants del Gremi d’Hostaleria han programat per a aquests dies, la col·laboració amb els centres escolars per tal que els nens i nenes puguin assistir a sessions especials o la gran resposta de dibuixos realitzats pels alumnes i que es col·locaran a diferents comerços de la vila són algunes de les accions orientades en aquesta línia.

Sitges necessita un Festival sòlid i en plena projecció. I el Festival necessita el suport, l’estima i l’afecte de tots els sitgetans i sitgetanes. Aquestes accions tenen com a objectiu potenciar i afavorir aquesta relació.

Desitjo a tots els assistents al Festival i la gent que ens visita aquests dies que gaudeixin de la màgia del cinema!

dilluns, 26 de setembre del 2011

100 dies: balanç inicial


El govern municipal de la La Nova Majoria de Sitges hem complert els nostres cent primers dies de gestió. La commemoració d’aquesta simbòlica xifra és sempre un motiu que convida a realitzar les primeres valoracions i anàlisis i que permet als ciutadans copsar les línies estratègiques i l’estil dels seus governants. Per aquest motiu, també al nostre Ajuntament aquests primers cent dies de gestió ens permeten efectuar un balanç inicial.

Érem conscients d’on ens posàvem. Cadascú dels tretze regidors que integrem el govern de La Nova Majoria sabíem que la situació financera de l’Ajuntament era delicada i complicada –així ho havien denunciat les diferents formacions polítiques que integrem l’actual govern–, com a conseqüència d’una erràtica política que ha consistit en gastar molt més del que es disposava o, simplement, el que no es tenia.

Els balanços econòmics confirmen les xifres que ens temíem: 43 milions d’euros de deute amb els bancs i 22 milions de dèficit acumulat. Són unes dades, efectivament, preocupants. Per aquest motiu, bona part de la nostra energia com a govern està orientada a reduir l’impacte negatiu d’aquesta herència i solucionar, en la mesura que sigui possible, la situació.

I les solucions són possibles. Això és el que està demostrant l’equip de Jordi Mas al capdavant de la regidoria d’Hisenda i Innovació pública. La renegociació amb les entitats financeres, l’aprimament de l’estructura municipal, la desaparició de societats municipals i el rigor en el control de la despesa estan donant els primers resultats positius, que han permés començar a pagar factures acumulades que corresponien a petits proveïdors de Sitges i la comarca, algunes de les quals feia més d’un any que estaven pendents.

En aquesta línia per a superar l’herència financera, una de les prioritats abordades pel govern municipal ha estat garantir la prestació de determinats serveis bàsics per a la població, com la recollida d’escombraries i la neteja de la via pública, la gestió de les llars municipals d’infants o del centre de dia per als nostres avis. Es tracta de tres serveis públics que presten empreses externes segons concessió pública. L’elevat deute acumulat per l’Ajuntament amb aquestes empreses, en alguns casos amb xifres realment escandaloses, ha generat moments preocupants, perquè les empreses i els treballadors –fartes de no rebre els imports legístims pels seus serveis– no volien suportar més aquesta situació. Ha estat la capacitat negociadora i la voluntat d’entesa entre l’Ajuntament i les empreses i els seus treballadors, les que han aconseguit que aquests serveis bàsics es puguin continuar prestant.

L’exemple d’aquests tres serveis il·lustra la situació que estem vivint. Igual que amb aquestes tres empreses, en molts altres casos –amb petits i mitjans proveïdors–, ens trobem amb escenaris complexos i irresponsables, amb els quals s’hi van assumir en el seu dia una sèrie d’adquisicions o compromisos que resultaven irrealitzables.

Amb tot, malgrat la prioritat en aportar solucions a la crítica situació econòmica de l’Ajuntament, el govern de La Nova Majoria té altres projectes i iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, contribuir a projectar la imatge de la vila i mantenir el nostre patrimoni arquitectònic. La paralització de la reforma dels museus en aquells punts que trencaven amb la imatge de la façana marítima, les accions per aturar la venda ambulant al carrer, la millora dels serveis a les platges o el desenvolupament de polítiques de suport a les persones són algunes de les accions impulsades per l’Equip de Govern en aquests primers cent dies de gestió. En les properes setmanes, farem públic el Pla de Mandat, que reunirà les línies estratègiques de la legislatura.

Paral·lelament a la gestió pública, hi ha un altre aspecte que voldria ressaltar d’aquests tres primers mesos com a alcalde. És el contacte amb la gent, amb les entitats i amb diferents grups de la vila que, tot i els vents que bufen, mantenen intacta la seva il·lusió en els seus projectes col·lectius i el dia a dia de les seves respectives associacions. El Sitges d’avui és producte de la riquesa de la seva societat civil, que és un dels nostres valors més preuats.

dilluns, 19 de setembre del 2011

Una temporada per a l’esperança



La temporada turística d’estiu arriba al final. I ho fa, en el cas de Sitges, amb unes dades lleugerament millors que l’any anterior, però amb la incertesa que provoca la difícil situació econòmica actual, que en el notre país està afectant més que en altres mercats per no haver pres les decisions oportunes quan tocaven.

L’ocupació hotelera registrada a Sitges aquest estiu millora sensiblement la del 2010. Les dades ens indiquen que el mes de juny els hotels i càmpings van tenir una ocupació del 75%, cinc punts més que l’any anterior; el juliol va ser del 83% (enfront del 80%) i l’agost es va mantenir en la línia del 90%. Són dades satisfactòries, que posen de manifest la vitalitat, la potència i el posicionament del nostre municipi com un dels abanderats del turisme a Catalunya i que permeten albirar un futur amb esperança. Algunes situacions de tipus cojuntural han acompanyat els resultats d’aquest estiu, com els dubtes que en l’actualitat registren alguns mercats consolidats com els del nord d’Àfrica, que han repercutit favorablement en els resultats de la ribera nord de la Mediterrània. Però també és cert que altres elements que s’escapen del nostre control (com és la progressiva equiparació entre l’euro i la lliura esterlina, que allunya els turistes britànics, o el mal temps registrat el juliol) han influït negativament en els resultats finals.

Amb l’entrada de la tardor i, per tant, la campanya d’hivern, que arriba quan finalitza el Festival, s’obre un període en què el sector turístic haurà d’invertir la màxima energia possible en mantenir la seva capacitat. Els moments són complicats i en l’horitzó encara no s’aprecia la claror d’un canvi de cicle. Per aquest motiu, ens trobem en un moment que requereix la complicitat plena entre sectors, la imaginació sàvia per aprofitar qualsevol oportunitat i la força col·lectiva per a mantenir-nos ferms.

El Govern que encapçalo no escatimarà esforços en donar suport al comerç, a la indústria hotelera i als bars i restaurants de la vila. Atesa la situació de gran dificultat que afecten les finances municipals, aquest suport difícilment s’articularà, si més no a curt termini, per la via econòmica; però en canvi es pot materialitzar amb altres polítiques que poden ser tant o més beneficioses per al sector. Accions dutes a terme en les darreres setmanes com la campanya contra la venda ambulant –que penalitza ferotgement els nostres comerciants–, o la millora de serveis a les platges tenen una repercussió positiva en el teixit econòmic de la vila.

Sitges pot esgrimir la seva història com a localitat turística de primer nivell per encarar el futur. Això és molt important, perquè ens atorga denominació d’origen. Però, en l’actualitat, no és suficient, ja que el turisme i el sector serveis són percebuts com a via de desenvolupament econòmic en molts municipis. Per aquest motiu, cal actuacions imaginatives, una aposta per la qualitat i la unió d’esforços com a millor garantia d’inversió en el futur.

Aprofito aquesta segona entrada en el meu bloc per anunciar que, setmanalment, el text serà traduït al castellà i l’anglès amb l’objectiu de contribuir a difondre el nostre missatge més enllà del nostre país i reforçar, en aquest sentit, la projecció de Sitges.
Per últim, vull fer constar el meu profund agraïment a tots aquells que al llarg d’aquests primers cinquanta anys de vida han fet possible la festa de la Verema i que aquest cap de setmana ha tornat a portar la seva màgia als carrers de la vila.

Bona Santa Tecla per a tothom, i molt especialment per als més petits!

diumenge, 11 de setembre del 2011

Benvinguts al meu bloc

Amics i amigues, avui 11 de setembre de 2011, Diada Nacional de Catalunya, i quan es compleixen tres mesos de la meva investidura com alcalde de Sitges amb el govern de La Nova Majoria, inauguro aquest nou bloc. Em plantejo aquesta nova iniciativa amb la finalitat que esdevingui una eina de comunicació amb els ciutadans a través de la qual us pugui traslladar les meves impressions i reflexions de l’actualitat i obrir un nou canal per a reforçar la necessària proximitat que els càrrecs institucionals hem de mantenir amb els ciutadans.

El bloc contindrà articles i apunts personals, però també serà una eina per a conèixer el dia a dia de l’activitat institucional. Mitjançant entrades a les xarxes socials i desenvolupant les opcions que permet l’entorn 2.0, els usuaris tindran la possibilitat d’aproximar-se una mica més al dia a dia de la nostra vila.
La primera entrada del bloc és el discurs que vaig pronunciar ahir, amb motiu de l’acte institucional de commemoració de l’11 de Setembre a Sitges.

DISCURS DE L’11 DE SETEMBRE DE 2011

Senyores regidores i regidors de l’Ajuntament de Sitges,
Exalcalde Jordi Serra, exalcalde Pere Junyent,
Representants d’entitats,
Colla Jove de Castellers de Sitges,
Escola de Grallers de Sitges,
Benvolgudes sitgetanes i sitgetans,
Compatriotes tots,

És un honor per a mi dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres en un dia tan assenyalat com el d’avui, la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, com a batlle de la nostra vila.

Demà es compleix un nou aniversari de la que probablement ha esdevingut la data més rellevant i tràgica en la història de Catalunya: aquell fatídic 11 de setembre de 1714 quan, amb motiu de la Guerra de Successió al tron de les Espanyes; els exèrcits borbònics van envair Catalunya que donava suport a la dinastia dels Àustries.

La derrota d’aquell 11 de setembre no va servir per acabar amb els anhels de llibertat de milers de catalans i catalanes i que per a molts són vigents fins a dia d’avui. El dia 12 de setembre de 1714 va començar un llarg viatge per a recuperar les nostres institucions i els nostres drets nacionals.

Però avui Sitges no només vol retre homentage als màrtirs de 1714 que varen morir defensant els drets del nostre poble, sinó que vol retre homenatge a tots aquells patriotes que al llarg de la història han patit persecució, repressió, de vegades amb sentencia de mort, per les seves idees, per les seves conviccions i per defensar el que estimen, en aquest cas, Catalunya.

Afortunadament per a Catalunya, avui la situació es diferent a la dels segles anteriors. S’ha recuperat part del que ens van manllevar ara fa gairebé 300 anys, però el camí no s’atura aquí.

Actualment el nostre país està passant per moments díficils, molts ciutadans de Sitges i d’arreu pateixen pel seu present i futur com a conseqüència d’aquesta crisi econòmica global que té una greu afectació en el nostre país. Però ens en sortirem. Com diu el President Mas: “Al nostre país tenim talent suficient, l’empenta necessària i la força de molta gent”.

Als catalans i les catalanes ens toca seguir treballant, seguir construint el nostre país, des de la convicció en les nostres arrels, però projectant-nos arreu del món. Cal remar fort perquè el vent es dur i ens ve de cara. Les llums del port encara són llunyanes, però la nostra tripulació és plena de mariners ferms i amb el rumb clar. Tot i els impediments de la mar, arribarà el dia que veurem el port, i aquell dia la boira d'aquests temps s'esvairà. Però mentre no arribi aquella data, cal que ens quedem amb les paraules del poeta i les fem nostres: "I ara digueu, ens mantindrem fidels per sempre més, al servei d'aquest poble".

Sitgetanes i sitgetans, demà la Moixiganga serà present a l’acte institucional organitzat per la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella de Barcelona. La presència sitgetana es materialitzarà amb el discurs inaugural de la Tercera Festa Modernista que Santiago Rusiñol va organitzar a la nostra vila, i amb la solemne representació del ball de la Moixiganga. Fets com aquests passen molt poques vegades a la vida, i és per això que us convido a que hi aneu i gaudiu de la representació de la nostra Moixiganga. Tanmateix us convido a que demà a la nit participeu de la ballada de sardanes, la dansa del país, al Cap de la Vila.

Compatriotes, la diada nacional es un bon dia per recordar la noble història del nostre país però també per continuar reivindicant la voluntat de ser del nostre poble. Us convido a tots i a totes a que així sigui! Com va dir l’estimat President Barrera, traspassat recentment: “Tenim, pressa molta pressa”.

Moltes gràcies. VISCA CATALUNYA !

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges