Sitges sempre viu

El passat dimecres 27 de novembre, vam celebrar el Sopar de l’Agremiat, la tradicional cita que aplega el sector de l’hostaleria i la restauració, convocada pel Gremi d’Hostaleria de Sitges. El Sopar de l’Agremiat és un bon moment per a repassar la política turística, avaluar-ne els resultats i subratllar-ne les estratègies. És un moment important per a la principal activitat econòmica del nostre municipi. Per aquest motiu, us en reprodueixo la meva intervenció.

Regidors, Subdirector de l’Agència Catalana de Turisme, Comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, President del Gremi, guardonats, agremiats, molt bona nit a tothom.

Aquesta és sense dubte, una de les cites més importants de l’any. I ho és perquè avui, a més de fer reconeixements, es fa balanç de l’any del sector turístic, el sector que mou l’economia de Sitges.

Enguany la temporada turística, la que fa referència a les xifres de l’estiu, ha estat positiva. A principis de setembre donàvem les dades facilitades pel propi Gremi que apuntaven que el mes d’agost  ha tancat  amb un 95% d’ocupació.

Està clar que no cal ser victoriosos i que les xifres tenen moltes lectures i, els qui avui ens acompanyeu aquí coneixeu més que ningú la lletra petita, la informació que ens parla de l’índex de despesa dels nostres turistes o visitants i, fins i tot del comportament en la despesa, del tipus d’establiments als que van a fer la seva despesa.

És evident que també cal, com sempre, mirar enrere i fer balanç, no pensant només en l’època estiuenca i fer la fotografia dels dotze mesos de l’any. Em refereixo evidentment al grau de satisfacció que podem tenir tots plegats en l’objectiu de desestacionalitzar la temporada turística a Sitges.

I dic això, perquè evidentment no són conclusions noves, són objectius, són fites que es persegueixen any rere any i, per les quals el sector turístic reclameu suport a l’administració. Des de fa ja massa anys, aquests objectius tenen un enemic de company de viatge,  que no és altre que la crisi econòmica.

Quan vam començar la legislatura, l’Agència de Turisme arrossegava un deute massa important. I us dic això perquè tot i que no és per vosaltres una dada nova, vull que em serveixi per repassar molt ràpidament la feina que s’està fent.

Un dels objectius de l’Agència per aquest any,  era implementar el pla de viabilitat econòmica pel futur. Estic en disposició de dir-vos que l’objectiu s’ha assolit i, afrontem el 2014 amb les finances sanejades.

Però no ens hem dedicat només a pagar deute, no ens hem dedicat només a quadrar la caixa. Des de l’administració, des de l’Ajuntament, hem complert la paraula donada a vosaltres.

No vull allargar-me i repassar ara totes les accions dutes a terme per l’Agència durant l’any, que evidentment són moltes, però si que m’agradaria destacar que el 2013 ha estat l’any en la que s’han gestionat  les  subvencions per a materialitzar el projecte de Can Milà l’any 2014, hem posat en marxa projectes per millorar l’oferta dels turistes que creiem que hem de ser capaços de captar. Això,  a més de participar en les principals fires i workshops nacionals i internacionals ha passat per fer un pas més enllà i crear aquest estiu el Russian Info Center, responent així a la vostra demanda d’intentar facilitar la captació d’aquest mercat emergent.

Però més enllà de les accions estrictament promocionals i de venda de Sitges al món per a consolidar-nos com a referent turístic de qualitat, vull referir-me al resultat de les vostres reclamacions, a aquelles que afecten directament als vostres negocis.

L’any passat, en aquest mateix sopar, parlàvem de la importància de fer un pas definitiu en la legalització dels habitatges d’ús turístic. Aquest és un clar i bon exemple de feina feta conjuntament entre el Gremi i l’Ajuntament. L’objectiu final encara no està assolit, però la campanya posada en marxa ha permès legalitzar  gairebé 400 habitatges i ara estem en la fase de començar a materialitzar els expedients sancionadors a aquells que tenim detectats però que encara no s’han legalitzat. Hem fet doncs un pas important per eradicar part de la competència deslleial que us afecta directament.

Però si el dels habitatges d’ús turístics és exemple de bona praxis en la col·laboració público-privada, hi ha d’altres qüestions que us afecten a una part del sector i que, no s’han resolt. Em refereixo ara al contenciós presentat per alguns dels establiments que sou aquí en relació a les brosses comercials.

Mireu,  crec sincerament i refermo el que ja he compartit abans amb molts de vosaltres. Estic convençut que l’únic camí és el d’aplicar el rigor i estar al costat de legalitat. Però vull deixar molt clar, que això no  és sinònim de no estar al vostre costat. Rigor i legalitat no vol dir no ser sensible a les vostres demandes. Això no són afirmacions fora de la realitat, això que us dic no és un brindis al sol. A l’Ajuntament hem atès allò que ens demanàveu. Això s’ha materialitzat amb l’aplicació del coeficient de l’IBI dels Hotels i amb l’epígraf de taxes referent a les brosses comercials que ens vareu demanar. Tot  això s’ha gestionat d’una manera legal i, reitero que aquesta és la forma de treballar d’aquest govern.

Hem complert la paraula donada, i és per això que jo us demano públicament que vosaltres us replantegeu la vostra permanència a la Plataforma per uns Impostos i Serveis Justos! Acabem d’aprovar inicialment els pressupostos i les taxes amb una àmplia majoria del ple. Un pressupostos i unes taxes que recullen les vostres reclamacions!

Estic convençut que mentre us faig aquesta demanda, us pot semblar tot plegat una mica victoriós i fins i tot pretensiós i buit d’autocrítica. Però d’això també en faré. Segurament pensareu que el treball conjunt entre l’agència i el sector i, per tant la consolidació de projectes hagués estat molt més fàcil si el vostre interlocutor, el vostre referent polític, no hagués canviat tantes vegades.

 El Sr. Garrigó és el tercer regidor de turisme de la legislatura. Són massa canvis per poc més de dos anys d’un govern. Però res no ha estat gratuït! El primer canvi es va produir per donar resposta al nivell d’exigència i treball que sempre hem entès que cal donar a una regidoria amb un pes tant important com el Turisme. El segon, és evident que es va produir per una remodelació de govern que va portar implícita la marxa d’un dels socis.

Però mentre tot això passava, allò descrit en el nostre Pla de Mandat, els objectius traçats pel turisme de Sitges, no s’han mogut ni una coma. El grau d’acompliment dels objectius descrits en el full del ruta d’aquest govern  per al turisme de Sitges, és satisfactori.

En qualsevol cas, aquesta és sobretot una nit per al reconeixement i l’agraïment. Una nit en la que es barreja l’homenatge a la trajectòria professional amb el premi als nous projectes.

Ens preocupa el tema de la sorra, és cert, però també haig de dir que en 10 anys ha estat enguany el primer cop que s’ha fet una aportació de sorra, pagada pel municipi, i no per l’Estat. Tots som conscients que si venia una nova llevantada s’emportaria la sorra, però almenys havíem de salvar la temporada. Això s’ha fet aquest any, després de més de 10 anys que no es portava sorra a les nostres platges.

Cal també consolidar esdeveniments de la façana marítima, que cal seguir potenciant la millor de la neteja a la nostra via pública, la cura dels nostres espais urbans. És cert, creiem que s’ha fet un esforç, però encara queda camí per recórrer.

Vull referir-me a la seguretat, que abans se n’ha fet. El treball que ha fet aquest estiu la nostra Policia Local i els Mossos d’Esquadra ha permès una reducció del nombre de furts. Recentment, el Gremi i l’Ajuntament hem valorat i analitzat de manera positiva aquestes dades; és la línia que s’ha de seguir, treballar conjuntament el sector públic i el privat.

Respecte les qüestions de l’oci nocturn, ens preocupa moltíssim. Aquí voldria dir que aquesta nit, a través dels discursos, no és la millor per trobar solucions a com afrontem la problemàtica de la manca d’oferta competitiva per les competències, valgui la redundància, que ens han sortit a la vora, en aquest camp. És obvi que aquí ha d’haver-hi una taula de treball, on els empresaris de l’oci nocturn i els veïns puguem trobar un equilibri, perquè realment a Sitges s’està fent difícil equilibrar el descans amb la possibilitat de fer negoci en l’oci nocturn.

Cal tenir present una dada que no és menor i que hem de tenir en compte. Pensem que fa uns anys, quan estàvem planejant el futur d’aquest municipi a través del Pla General es va optar per un municipi eminentment residencial i això entra en conflicte amb la voluntat d’aquesta nit, que és eminentment turística. Per tant, potser ha arribat l’hora que tots plegats, uns i altres, replantegem algunes coses, perquè és difícil casar i unir un municipi que esta planejat residencialment per fer-lo compatible amb una destinació turística de les nostres característiques.

Vull felicitar doncs públicament al Restaurant El Velero, al Bar La Barata, a l’Hotel Platjador  i al Sr. Josep Anselm Amigó per aquests anys de dedicació a l’hostaleria. Però aquesta nit sense dubte mereix un reconeixement especial per la família Rubio, després de cinc generacions al capdavant d’un dels nostres establiments més emblemàtics, El Xiringuito.

Aquest aniversari és mereixedor d’alguna cosa més que les meves paraules, i és per això que els anuncio que en els propers dies, l’Ajuntament de Sitges col·locarà una placa commemorativa a al Xiringuito.

Felicitacions també per aquelles empreses que de diferents maneres, amb diferents aportacions aquesta nit també són reconegudes pel Gremi, com és el cas dels Laboratoris Almirall, l’empresa DAMM i l’Institute of the Arts Barcelona, un projecte fet realitat en el que des del primer dia hi hem treballat i confiat.

I amb tot això, aquesta nit es premia també un fet molt important. El de la creativitat i la recerca per aportar per noves iniciatives que dinamitzin Sitges. El Sitges Tapa a Tapa, ha tingut aquest any un germà gran que l’ha vingut a visitar i que esperem que es quedi a viure a casa. El concurs nacional de tapes ha comptat amb la imprescindible ajuda de DAMM. Un concurs que també ens ha brindat la possibilitat de veure als alumnes de la nostra Escola d’Hostaleria de Sitges als qui també aprofito per felicitar. Però vull posar sobretot  en valor, les ganes, la creativitat, la generositat, l’energia i la capacitat dels qui van ser els promotors de la idea. Els germans Andreu.

Aquest és exactament l’exemple del que necessitem a Sitges. És la demostració clara que tenim generacions joves capacitades per liderar aquest sector, que no es pot permetre no renovar-se.

El que ha passat aquest mes de novembre ens demostra que SITGES SEMPRE VIU. Molts quan venen a Sitges ens diuen: AIXÒ ÉS VIDA, altres ho qualifiquen com LA JOIA DE LA MEDITERRÀNIA, i a altres els hi agrada més referir-se a l’ART DE VIURE. Però queda clar que SITGES SEMPRE VIU.

La majoria sabeu que aquesta és la nostra nova marca, que no he volgut passar per alt, com a una altra de les consecucions importants de l’any que estem a punt d’acabar. La història dels nostres eslògans, per damunt de tendències publicitàries i del pas del temps, sempre ha volgut transmetre experiències vinculades amb la qualitat. Fem doncs de SITGES SEMPRE VIU el nostre nou referent de turisme de qualitat.

 Per això aquesta nit us vull deixar amb un repte, un repte que crec sincerament que hem d’assumir tots. No siguem immobilistes, no siguem conformistes.

I us proposo aquest repte, recollint unes declaracions meves en una entrevista publicada a l’Eco de Sitges que, vareu voler contestar públicament. Allà us deia que no us pregunteu que pot ser Sitges per vosaltres, sinó que us preguntéssiu que podeu fer vosaltres per Sitges.

Us ho demanaré d’una altra manera, parafrasejant declaracions d’un famós polític: No ens preguntem perquè passen les coses,  mirem a les  coses que encara no han passat, siguem capaços de fer-les nosaltres! A Sitges, ja  hem demostrat que quan volem, ho podem fer!

Bona nit.

Una agenda cultural única i integrada

“Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” és la campanya impulsada per l’Ajuntament per a projectar la intensa activitat cultural de diferent ordre que acull durant els mesos d’estiu la nostra vila. La iniciativa reuneix en un programa comú les més de cinquanta activitats organitzades i impulsades per diferents agents públics i privats que es fan fins a finals de setembre a la nostra vila. Música en múltiples estils, teatre, dansa o art configuren l’oferta cultural agrupada en la campanya.

L’objectiu d’“Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” és crear una agenda única on els ciutadans i visitants tinguin l’oportunitat d’accedir amb facilitat i comoditat a les propostes culturals que omplen la nostra cartellera d’estiu. Els festivals de música i de tango, les sessions del Sitges Green Sound, el cicle Refresc de Teatre, la programació del Sitgestiu Cultural dels museus, espectacles com el ballet de Moscou o les diverses exposicions, entre d’altres iniciatives, sumen una àmplia i completa proposta cultural en diferents disciplines i orientada a públics heterogenis i plurals.

Des de diferents sectors culturals i turístics sovint s’ha reclamat a l’Ajuntament, amb raó, que exerceixi de pol coordinador i difusor de la rica i intensa activitat cultural de la vila. La política cultural de l’Ajuntament ha de generar iniciatives en aquells terrenys on hi hagi un buit específic, però sobretot ha de facilitar el seu desenvolupament –a través del suport en serveis o infraestructures, quan això és possible– i contribuir de manera decidida a la seva projecció local i externa.

La campanya “Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” respon especialment a aquest segon eix. Per aquest motiu, s’ha creat un espai web propi que en faciliti els continguts i els projecti entre els ciutadans i els turistes i s’ha activat una promoció orientada a pública diversos.

La projecció cultural de Sitges forma part de l’adn de la nostra vila. La creativitat, sensibilitat i capacitat dinamitzadora de Sitges en matèria cultural constitueix un dels millors cartells que poden acompanyar la nostra marca turística. Així ho demostra l’interès dels turistes per la nostra oferta cultura, com posa de manifest la dada que el 57% de les consultes registrades a l’oficina de turisme l’any 2011 per part dels visitants van correspondre a temes culturals. Aconseguir estabilitzar un equilibri acurat entre la pluralitat de públics (sol i platja, turisme cultural, de congressos, gastronòmic…) constitueix un dels reptes més significatius que tenim entre mans.

Inversions hoteleres: Sitges genera confiança

A començament dels anys 90, Sitges va viure una explosió hotelera que es va reflectir en l’obertura de nous establiments de categoria i en la reforma i reconversió d’altres ja existents. En poc temps, vam passar de dos hotels de 4 estrelles a vuit. L’aposta pel turisme de congressos i convencions, la tasca del sector per trencar l’estacionalitat i la perspectiva que obrien els Jocs Olímpics de Barcelona van ser elements que van afavorir aquesta necessària empenta turística de Sitges. La indústria turística es va modernitzar i la vila va guanyar nous horitzons gràcies a una oferta més competitiva i de major qualitat, que generava moviment econòmic els dotze mesos de l’any, enlloc de la tendència de les dècades anteriors, que concentrava la pràctica totalitat dels ingressos en els pocs mesos de la temporada.

Vint anys després, Sitges viu un fenomen similar. La situació econòmica és substancialment diferent (la crisi actual és molt més dura, negativa i es preveu que llarga que la que vam viure en la ressaca del 92), si bé el punt de partida tampoc és comparable, ja que la reconversió d’aleshores ha estat la base que ens ha permés desenvolupar un sector turístic competitiu, que no visqués únicament de l’herència de la feina realitzada per diferents generacions i de la força de la marca, sinó també de la seva capacitat actual, amb unes infraestructures i serveis de qualitat.

I, com fa dues dècades, la inversió privada –en molt bona part de la mà de famílies sitgetanes– també aposta per dotar Sitges d’instal·lacions de qualitat. Actualment, tot i la profunda crisi, el mapa hoteler de la vila s’està ampliant amb iniciatives significatives, que milloren globalment la nostra oferta i, per tant, el nostre posicionament. Fa dues setmanes, obria l’hotel Medium Sitges Park, en un dels edificis creats per l’arquitecte Gaietà Buigas al nostre poble, una interessant i creativa aposta amb voluntat de participar en la nostra realitat local. També ha obert recentment l’hotel Utopia, un nou concepte d’instal·lació amb 145 places enfocada a tots els públics amb preus assequibles. Aquesta mateixa família ha adquirit un dels edificis d’una altra joia del modernisme, l’hotel Romàntic, del qual habilitarà 22 habitacions a ple rendiment l’any vinent. En una línia similar, l’hotel Alba –un dels petits establiments que abanderen el turisme familiar, tan important en el nostre model– ha estat objecte d’una important reforma, i reneix amb el nom d’hotel Sitges. I també cal considerar la destacada inversió que ha suposat l’Avenida Sofia Hotel Spa, que posa de manifest que Sitges és un localitat que genera confiança. El procés que ha envoltat aquesta construcció, des dels primers permisos concedits per l’anterior govern municipal, ha estat, però, un cúmul de despropòsits que han de servir per a ressaltar que el respecte de la legalitat ha de ser sempre un punt imprescindible.

En les dues darreres dècades, hi ha hagut probablement massa coses que s’han fet malament a Sitges. La decidida –excessiva i desmesurada– aposta pel totxo ha estat, en ocasions, perjudicial per a la que, des de fa més de mig segle, és la base de la nostra economia: el turisme, al qual cal acompanyar sempre que es parli de Sitges de l’etiqueta “de qualitat”. Per aquest motiu, i responent a un dels punts essencials del pacte de legislatura signat fa poc més d’un any per les quatre forces del govern municipal, aquest Ajuntament treballarà per aconseguir iniciatives econòmiques positives per a la nostra vila i aportarà als seus impulsors les facilitats necessàries per a que esdevinguin realitat.

El turisme d’empresa: foment de l’economia i l’ocupació

Sitges Convention Bureau (SCB), l’organisme que impulsa la vila com a centre de congressos i reunions d’empreses, va donar a conèixer la setmana passada les xifres del 2011, que posen de manifest un increment del 9% del turisme de negocis. Segons el balanç del SCB, Sitges va acollir l’any passat 675 reunions d’empresa, que s’han traduït en 45.000 visitants i 59.000 pernoctacions, un 2,22% més que l’exercici anterior.

En la situació de crisi i accentuada recessió que vivim, registrar unes dades com aquestes suposa una injecció d’optimisme i una merescuda alegria. Però sobretot, aquests resultats evidencien que l’aposta de Sitges pel turisme d’empresa és una sòlida realitat i una base estable en la nostra economia.

Ara fa vint anys, el sector turístic de Sitges va apostar per un canvi de model amb la intenció de trencar l’estacionalitat, que durant dècades es concentrava en la temporada d’estiu gràcies als atractius i l’oferta del sol i platja. El perfil de la vila i la seva favorable ubicació geogràfica van ser determinants en la ràpida consecució dels objectius, que van fer que en la segona meitat dels noranta, Sitges esdevingués la principal destinació catalana –després de Barcelona– del turisme d’empresa. Això va ser possible gràcies a la visió estratègica i les inversions realitzades pel sector privat. Empreses sitgetanes, cadenes hoteleres i grups inversors van veure en Sitges una potència estable com a centre de congressos i convencions.

Avui, el turisme d’empreses és una sòlida eina de la que disposem per a estabilitzar l’activitat econòmica i l’ocupació durant els dotze mesos de l’any i dotar la vila del moviment necessari que contrapesi el fet que molts sitgetans vagin a diari a treballar a l’àrea metropoltana. Les previsions indiquen que la vila mantindrà la projecció dels darrers anys i, tot i la situació de recessió, sabrem resistir la tempesta que estem vivint. Però per a que això sigui possible no podem abaixar la guàrdia, i haurem d’invertir tots els esforços, la imaginació i l’enginy possible. 

LA FESTA MAJOR DE XAVIER PAGÈS. Dissabte passat vaig poder presenciar en directe l’estrena a Lleida de La processó - crònica musical d’una festa tradicional catalana, l’obra simfònica que el mestre Xavier Pagès ha elaboreat basat en la Processó de Sant Bartomeu. Va ser un concert emocionant pel seu to, el sentiment que va transmetre i l’extraordinari resultat aconseguit. La capacitat de Xavier Pagès per sintentitzar en una obra un moment tan especial com és la Processó del nostre patró mereix un aplaudiment especial. Treballarem per a que l’obra es pugui representar a Sitges. 

Uns serveis de qualitat a les platges

Fa dues setmanes, l’Associació Turística de Serveis de Platges (ATSP) va iniciar els actes de commemoració del seu 25è aniversari. Per inaugurar un complet programa commemoratiu, l’Associació va organitzar la taula rodona Construïm un nou turisme a Sitges, en la qual vaig tenir l’honor de participar-hi junt amb els companys de l’Equip de Govern Jorge Carretero, Lluís Marcé i Ignasi Garrigó, el president de l’ATSP, Manel Martínez, i el director de l’Hotel Teramar, Fran Marcé. El debat va posar de manifest que els reptes que té Sitges en matèria turística passen per la qualitat, tant en la prestació de serveis com en l’oferta d’equipaments i instal·lacions. Els titulars i empleats dels serveis de les platges, com els dels restaurants, hotels i apartaments turístics, constitueixen, en aquest sentit, els principals agents en la transmissió de la imatge de la nostra vila entre els turistes.

La temporada de platges ha començat aquest cap de setmana, coincidint amb la Setmana Santa. És l’inici implícit de la temporada d’estiu i quan la nostra vila aboca la major part dels seus esforços al principal sector econòmic: el turisme.  Cal saludar, doncs, l’arribada de la temporada amb el suport que es mereix i la confiança que la bona feina feta durant els mesos previs es tradueixi en resultats positius, malgrat el difícil context actual.

Els anys noranta, Sitges va fer una aposta intel·ligent a favor de la desestacionalització, amb l’objectiu principal que l’activitat turística es pugués mantenir durant pràcticament tot l’any. Era un pas necessari per adaptar-nos als nous temps i millorar la nostra competitivitat com a plaça turística de primera categoria. Els esforços i l’aposta estratègica que va efectuar el sector va donar els seus fruits (en pocs anys, vam passar de dos hotels de quatre estrelles a vuit) i Sitges va esdevenir una de les principals poblacions destinatària de congressos i convencions, que avui conservem i potenciem.

Aquesta tasca per situar-nos com un dels epicentres de les reunions d’empresa no pot deixar enrere ni al marge les polítiques per dotar les platges dels serveis de qualitat que necessiten. El turisme d’empresa ha de ser compatible amb el turisme de sol i platja –així com els turisme cultural i el d’esports–.

Per aquest motiu, des de l’Ajuntament hem elaborat un Pla d’Usos de les platges 2012-2016, que persegueix la imaginació, la qualitat i la màxima salubritat en les nostres platges. La concessió a 13 platges sitgetanes, l’any passat, del distintiu EMAS (Sistema Comunitari d’Ecogestió i Ecoauditoria), gestionats pels estats membres de la Unió Europa en base a les normes de referència ISO 14001 reconeixen aquests esforços a favor de la competitivitat i la qualitat i ens marquen la línia a seguir.

TEMPS DE CARAMELLES. Les Caramelles són una de les expressions festives pròpies de Sitges. Sentir i cantar caramelles és sinònim de Pasqua, de primavera, de lletres i músiques dels nostres mestres, de la nostra muntanya… i de sitgetanisme. Enguany, les tres colles han posat en marxa, conjuntament amb l’Ajuntament, la campanya “Regala Caramelles”, mitjançant la qual les famílies sitgetanes tenen l’oportunitat de portar les cançons als balcons de casa seva i col·laborar d’aquesta manera amb les colles. Us convido a cantar, sentir i regalar Caramelles.

Entre el Ral·li i el Patchwork

Ahir vaig tenir la sort, com a alcalde, de viure en directe i durant tot el seu recorregut el Ral·li de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges, per a nosaltres, “el Ral·li”, com el coneixem des de sempre. Vaig fer tot el recorregut en un meravellós vehicle antic habitual al Ral·li, amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i plegats vam poder compartir la màgia d’un esdeveniment que desperta complicitats i provoca il·lusions, tant entre els participants com entre els milers de persones que surten al carrer a veure’l i viure’l.

Sitges deu molt al Ral·li, com també al Corpus o, en un altre nivell, la Verema, gràcies a la iniciativa original de l’entitat de la societat civil Foment del Turisme de Sitges. Són tres festes que formen part de la base del nostre calendari festiu i que han contribuït de manera decidida a dibuixar la nostra imatge com una de les poblacions turístiques i culturals de referència del nostre país. El Ral·li mai no deixa de sorprendre’ns en positiu. Malgrat que molts l’hem vist tota la vida (enguany n’hem celebrat la cinquanta-quatrena edició) i el seu perfil ens sembla cada any el mateix, la corrua de cotxes que enfilen les costes, s’aturen al Port, recorren els carrers del centre i arriben a la Fragata és un espectacle en el seu sentit més ampli. El Ral·li és cada any el mateix, si bé cal reconèixer i subratllar el notable i lloable esforç que fan els organitzadors i patrocinadors per incorporar nous participants, que reforcen i milloren el panorama de participants. Però el fet que essencialment el Ral·li mantingui el perfil convocatòria rere convocatòria és el que el fa gran i el situa com una manifestació social de primer ordre.

Tot i el pas dels anys, el Ral·li manté el seu esperit de convocatòria i conserva el seu encant i capacitat d’atracció. Ahir mateix vam tenir l’oportunitat de tornar a copsar la fortalesa d’aquesta iniciativa. Una munió de visitants van aprofitar la celebració d’una nova edició d’aquest museu sobre rodes per venir a Sitges i que la nostra vila tornés a ser protagonista, un cop més, als mitjans de comunicació.

El Ral·li, el Corpus i la Verema són una peça cabdal del nostre panorama festiu tradicional, sobretot el que està pensat, fonamentalment, per atreure’n l’atenció i l’interès de visitants i, per tant, contribuir a dinamitzar l’economia local. En un altre ordre situaríem la Festa Major o Santa Tecla (que expressa, com cap altra, la nostra identitat col·lectiva) o el Carnaval (que és la festa que reuneix el major nombre de participants i visitants alhora). I en aquest itinerari de festes i esdeveniments absolutament arrelades al nostre calendari (al qual caldria afegir-ne el Festival, la Mitja Marató o la Setmana Santa, entre d’altres), ara n’irrompen de noves amb força renovada i plantejaments cada cop més ambiciosos. El Festival de Patchwork n’és probablement la millor mostra.

Aquesta setmana, el Festival Internacional de Patchwork torna a Sitges, amb més de 80 estands, exposicions, cursos i una llarga llista d’iniciatives, que situen aquesta trobada com la més destacada de l’Estat. En els darrers anys, hotelers, comerciants i el conjunt dels sitgetans hem copsat la importància que ha adquirit aquest Festival per a l’economia, la imatge i la projecció turística de la vila. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament hem apostat per a que aquesta nova edició assoleixi un creixement encara més gran. Iniciatives com aquesta constitueixen una de les línies de treball que cal reforçar i potenciar per a contribuir a la dinamització econòmica.

Turisme: el motor de la nostra economia

Aquesta setmana s’inaugura a Madrid Fitur, la principal fira turística de l’Estat, un punt de trobada per a professionals i agents del sector on hi conflueixen empreses, operadors, destinacions i mitjans de comunicació de l’univers turístic. Sitges hi serà. I ho farà amb perfil propi en la flamant marca Costa de Barcelona, que reuneix les destinacions turístiques del litorial proper a la capital.

El govern municipal ha fet una aposta decidida per reforçar el perfil i l’oferta turística de Sitges, emmarcada en un segell de qualitat. Des del govern i l’agència Turisme de Sitges hem activat línies de treball orientades a potenciar la nostra marca, atreure nous mercats, afavorir el posicionament com a organitzadors de congressos i convencions i treure el màxim profit possible de la repercussió mediàtica que poden tenir els esdeveniments que organitza la nostra vila, com el Festival de Cinema, el Carnaval o el Corpus, entre molts altres.

El turisme és i ha de continuar sent el motor econòmic de Sitges. Per aquest motiu, hem d’afavorir que el seu desenvolupament sigui harmoniós, però al mateix temps dotat dels recursos que permetin la seva plena execució. En aquesta línia, i de manera conjunta amb el sector estem treballant en explorar totes les vies que siguin beneficioses per al municipi, com la condició de Sitges com a capital cultural, la promoció de les nostres festes, el desenvolupament del turisme sènior, la potenciació del comerç o la possibilitat de convertir el port de Vilanova en una destinació de turisme de creuer, de la qual, evidentment, ens en beneficiaríem directament. Aquesta darrera opció és l’objectiu d’un projecte que hem activat conjuntament amb l’Ajuntament de Vilanova i que se’n cuidarà de culminar l’agència de desenvolupament NodeGarraf.

La recent aprovació de la marca Costa de Barcelona, de la qual en formem part, està destinada a esdevenir un nou impuls en la promoció i desenvolupament turístic de la nostra vila. Internacionalment, en les fires, en els mercats d’operadors… el nom “Barcelona” està dotat d’una força i d’una potència especial, que contribuirà en la difusió i el posicionament de Sitges. Ens interessa aparèixer sota aquest paraigües, on Sitges té una presència i, m’atreveixo a afirmar, una preminència destacada fruit de molts anys de feina, esforços i estratègies que han fet de la nostra vila una destinació de primera categoria, que cal reforçar per adaptar-nos als nous temps.

Per aquest motiu, resulta clau que la taxa per pernoctacions que prepara el Govern de la Generalitat repercuteixi directament en el finançament dels municipis turístics. Sitges, com altres poblacions que atreuen un volum important de visitants, assumeix un paquet de despeses en serveis públics que han de ser assumides parcialment pels propis usuaris que en fan ús, en aquest cas també els visitants.

L’AGNÈS DE SITGES, MÉS A PROP. La setmana passada vam anunciar que la Generalitat de Catalunya ha acordat destinar una partida inicial de 600.000 euros per a la construcció de l’escola Agnès de Sitges en el pressupost d’aquest 2012, previst que s’aprovi en les properes setmanes. Amb aquesta inversió inicial, les obres podrien començar aquest mateix exercici. Ens trobem, doncs, en l’esperat i anhelat inici del final dels mòduls prefabricats que des de fa set anys ocupa aquesta escola. Em plau avui, dilluns 16 de gener, celebrar aquesta notícia –en la qual hem estat treballant intensament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat–, el mateix dia que es compleixen 36 anys de la inauguració de l’escola Miquel Utrillo, que va suposar un important pas endavant en matèria educativa per al Sitges de la Transició i els primers anys de la Democràcia.