El 2017: l’any dels equipaments culturals

Autoritats, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.

Abans de res, permeteu-me que feliciti als guanyadors i guanyadores pels diferents premis, reconeixements i distincions rebudes. Els rostres i les cares de satisfacció exposen amb nitidesa la vostra alegria, absolutament justificada:

• Al periodista Joan Sella, per les documentades i gustoses cròniques gastronòmiques que periòdicament ens regala a L’Eco.

• Al pintor Carles Castellví i a l’escultor Jordi Gich per la màgia que ens mostren les seves obres, que podem veure exposades al Miramar, junt amb la resta de peces seleccionades dels concursos Sanvisens i Pere Jou.

• A la Natàlia Carmona, per la seva voluntat de recerca, documentació i estudi.

• Al Francesc Barnés, a títol pòstum, per la seva bondat, capacitat de servei i intuïtiva visió privilegiada a través de l’ull de la càmera.

• A la secció de fotografia del Grup d’Estudis, per l’entusiasta tasca per difondre el valor de la imatge fotogràfica apropada al gran públic.

• I al músic Ramon Mirabet per portar el nom de Sitges allà on va,acompanyant una carrera que cada cop abraça i abraçarà més èxits.

A tots i totes: moltes felicitats!

I també voldria felicitar la gent que fa possible aquests premis. La gent de les entitats, de les associacions i altres col·lectius de signe divers que, entre els seus propòsits, figura aquesta acció tan noble i necessària com és reconèixer la feina ben feta, el talent i les trajectòries. Felicitats, perquè sou motor. I el motor és una part imprescindible en qualsevol funcionament dinàmic: des d’un vehicle fins a una entitat o una comunitat col·lectiva. Sense motor un projecte no funciona. Ni tan sol es pot posar en marxar. Felicitats i gràcies per la vostra feina.

Fixeu-vos que m’he referit a dues de lestres principals potes que té l’estructura bàsica d’un sistema cultural: els creadors i els organitzadors o impulsors de la política i l’acció cultural. La primera (els creadors) constitueixen el talent i la base de qualsevol manifestació cultural. Ells fan l’art. Sigui amb un pinzell, un teclat, una guitarra, una càmera o les mans. L’art com a forma d’expressió, coneixement o evasió.

Però si al costat dels creadors –o darrere seu– no hi haguessin els agents que propicien la canalització, difusió o finançament –per limitat que sigui– de l’art, la creació estaria condemnada. Les associacions, institucions, fundacions o altres col·lectius aporten dimensió i cos a la cultura i resulten imprescindibles com ho són els mateixos creadors.

Santiago Rusiñol va arribar a Sitges i va fer de la vila un dels escenaris i aparadors més rellevants de les arts a finals del segle XIX. Però si Rusiñol no hagués trobat una societat activa i en moviment, difícilment hagués pogut articular el seu Temple del Modernisme i convertir Sitges en una capital cultural. El Sitges que es va trobar Rusiñol era un Sitges en moviment. Tot just havien nascut el Retiro i el Prado i, més recentment, L’Eco de Sitges.

I permeteu-me que, parlant de Santiago Rusiñol i de L’Eco, apunti unes paraules en record a dos sitgetans de llarga, sòlida i noble trajectòria que ens han deixat en els darrers dies: en Genís Muntané i en Josep Manuel Soler, en Josep de L’Eco. En Genís i en Josep van representar al llarg de la seva vida aquest Sitges que avui estem premiant i reconeixent. Van ser un exemple d’entrega, de servei i de sitgetanisme.

Els creadors i les associacions són dues potes de la cultura. I la tercera la tenim en els equipaments. L’expressióde la cultura necessita plataformes i escenaris que canalitzin el seu recorregut i es posin al servei dels creadors i els impulors. I aquest és un dels reptes del full de ruta del Govern Municipal en matèria d’equipaments culturals.

En aquest sentit, vull remarcar que el 2017 serà a Sitges l’any dels equipaments culturals. Després d’anys molt difícils per a la salut de la cultura, a causa de les limitacions pressupostàries, els nous entorns ens generen aire renovat i optimisme emergent. Els darrers anys han suposat sacrificis –probablement en alguns casos excessius–, però la bona gestió econòmica i l’entesa institucional ens permeten ara impulsar diferents projectes. I els equipaments en són clau.

• Fa uns dies, la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, va acordar amb la presidenta del Retiro, l’Elena Farré, l’habilitació del local que l’Ajuntament té en aquest edifici per a usos culturals. Es tracta d’una sala que a finals dels anys 90 va adquirir l’Ajuntament però que no ha tingut un ús específic des d’aleshores. Ara, la voluntat és posar aquest espai al servei de les entitats culturals i respondre d’aquesta manera a una demanda que ens han fet arribar diverses associacions.

• Fa tot just dues setmanes vaig anunciar amb el diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona, Jaume Ciurana, la cessió de l’Edifici Miramar i els seus annexos a l’Ajuntament de Sitges per 20 anys, renovables 30 anys més; és a dir, fins a 50 anys de cessió. El Miramar és propietat de la Diputació i ara, gràcies a aquest acord, continuarà sota gestió municipal, amb el compromís d’ampliar el seu ús coma espai cultural. 

• L’estiu del 2017 tornarà a obrir el Museu Romàntic – Can Llopis, un cop hagin finalitzin els treballs de reforma, adaptació interior i reordenació de les col·leccions.

• També el 2017, deixarem a punt d’enllestir els treballs de reforma de Can Falç. La passada primavera va finalitzar l’adaptació de part de la planta baixa. El 2018 està previst que Can Falç obri com un nou museu i un centre patrimonial i cultural per a Sitges.

• I més museus. Perquè aquesta és la condició que tindrà la Fundació Stämpfli, quan acabin els treballs d’ampliació de les instal·lacions que el matrimoni Stämpfli està duent a terme en un nou acte d’infinita generositat amb Sitges i amb l’art.Amb l’ampliació que fan al carrer d’en Bosc, les instal·lacions de la Fundació tindran més de 1.300 metres quadrats dedicats a l’art contemporani. Amb Can Falç i l’ampliada Fundació Stämpfli, Sitges tindrà cinc museus.

• Durant el 2017 està previst que comencin els treballs de reforma del Palau de Maricel, per als quals ja hem rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona. La reforma serà de tipus estructural i pemetrà augmentar els nivells de protecció i conservació d’un dels edificis més emblemàtics de Sitges.

• Com abans us ha indicat la regidora Rosa Tubau, durant el 2017 tornarem a obrir la Biblioteca Santiago Rusiñol, un cop reformada i rehabilitada; acabarem les anhelades obres de la teulada del saló teatre del Casino Prado i continuarem lluitant per adquirir l’edifici de l’antic Patronat del carrer Parellades.

• La conservació del patrimoni també serà la base de l’actuació de recuperació, i avui ho anunciem aquí, de l’ermita i la masia de Santa Bàrbara, actuació també programada per al 2017. Volem que l’ermita i la masia siguin d’ús públic.

El local municipal del Retiro, Miramar, els museus, la biblioteca, Can Falç, l’ermita de Santa Bàrbara ... Com veieu, el proper any ens arriba carregat de projectes de notable relleu per a dibuixar un mapa d’equipaments culturals amb més cos i, sobretot, amb més protecció. La majoria d’aquests espais tenen un preuat valor patrimonial i per a nosaltres, la seva conservació i protecció constitueixen una prioritat. Però també el seu accés i adaptació a les necessitats culturals del Sitges d’avui.

Fa dues setmanes, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va inaugurar a Sitges l’exposició central de l’Any Ramon Casas. Que Sitges organitzi, impulsi i exporti un esdeveniment d’aquest tipus –que l’any vinent viatjaràa Madrid i Palma de Mallorca– suposa el reconeixement d’una aposta ferma per la condició de Sitges com a capital cultural.

L’exposició de Ramon Casas ens situa al centre de l’univers cultural de Catalunya, com també ho aconsegueixen alguns dels nostres festivals o altres manifestacions culturals que s’organitzen des de Sitges amb vocació nacional o, fins i tot, internacional. Precisament ara, la Regidoria de Cultura està treballant en un nou festival per ampliar el nostre mapa d’esdeveniments: el Festival de Música que celebrarem als Jardins de Terramar l’estiu vinent.

Grans exposicions, festivals i esdeveniments que centren l’atenció i els focus converteixen Sitges en gererador, escenari i projector de cultura. Però al mateix temps, el nostre sistema cultural necessita la cultura de proximitat i el foment de talent local. I aquest és un dels eixos en el quals treballa la Regidoria de Cultura, a través del seu programa d’exposicions estables, d’edicions periòdiques i d’organitzacions d’activitats de diferent format. Però també acompanyant les entitats i els creadors en els seus projectes i en la mesura de les nostres possibilitats.

La cultura és activa i genera retorn quan és bidireccional. És a dir, quan totes les parts aporten el seu gra. L’Ajuntament –i els organismes en les quals hi participem, com el Consorci del Patrimoni i el Festival de Cinema, entre d’altres– hi són per impulsar grans projectes i posar a punt els equipaments i reforma dels edificis. I, vosaltres –creadors i associacions– hi sou per impulsar els vostres projectes, que també són grans projectes per a Sitges i qu ens els fem nostres, de tothom. Perquè un Sitges que només visqués de les grans manifestacions culturals seria un Sitges coix. Per aquest motiu, la vostra aportació no només és útil i necessària, sinó que és imprescindible.

La cultura és un pilar de l’estat del benestar, com ho són l’educació, la sanitat, l’habitatge o els serveis socials. I per tal, cal dotar-la de continguts, de finançament, de diàleg i d’una acció bidireccional. I el 2017 està destinat a ser un exercici especialment important, en què farem més sòlid el nostre mapa d’equipaments culturals. I, per tant, continuar teixint la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tothom i bona nit.

Inauguració de l’exposició sobre Ramon Casas

Ara fa gairebé dos anys ens vam reunir en aquest mateix Racó de la Calma per inaugurar la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, després d’un intens i acurat procés de reforma. Ja en aquell moment, just a les portes del Nadal, ens vam fer venir bé el vers de J.V. Foix M’exalta el nou, m’enamora el vell per definir el que ens oferien uns museus que aconseguien recuperar l’essència del seu patrimoni projectant-lo i adaptant-lo a les necessitats actuals i de futur. Avui –en la inauguració d’aquesta meravellosa exposició sobre Ramon Casas, el seu món i la seva època– reafirmem el compromís dels nostres museus per ser un excel·lent aparador del patrimoni que acullen les seves col·leccions. Però al mateix temps, per ser un actiu dinamitzador del pols cultural del Sitges d’avui.

I aquesta exposició que inaugurem avui ho confirma clarament. Ramon Casas, la modernitat anhelada és l’exposició central de l’Any Ramon Casas, un ric i suggerent passeig per l’obra del genial artista del Modernisme, que dialoga amb altres creadors que el van influir o als quals ell va influir. Una exposició de primer nivell, que ha permès portar a Sitges pintures d’algunes de les més reconegudes pinacoteques europees.

Que el principal esdeveniment de l’Any Ramon Casas es faci a Sitges no és cap casualitat. 

• En primer lloc, perquè els nostres museus acumulen una completa col·lecció de la seva obra: al Cau Ferrat i al Museu de Maricel hi ha 100 peces de Ramon Casas, entre olis, dibuixos i cartells. Sens dubte, es tracta d’una significativa col·lecció, que ofereix una completa dimensió de l’art del tombant de segle al nostre país.

• En segon punt, perquè Ramon Casas va jugar un paper determinant en la història cultural de Sitges, al costat de Santiago Rusiñol i Charles Deering. El mateix Casas va ser el propietari de Can Rocamora, l’edifici avui integrat al complex del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, i va fer contínues estades a la nostra vila, amb més o menys regularitat.

• Però, a més de les raons de coherència històrica, que l’exposició central de l’Any Ramon Casas es faci a Sitges és possible perquè la nostra vila disposa avui d’uns museus que mostren el passat artístic tal com va ser, però que ho fan en les més exigents condicions de rigor, qualitat i posicionament.

L’organització d’una exposició d’aquesta envergadura no hagués estat possible sense la visió estratègica i la capacitat de treball del Consorci del Patrimoni de Sitges. I tampoc no hagués estat possible sense unes instal·lacions perfectament equipades en raons de conservació, seguretat i accessibilitat com són avui en dia el Cau Ferrat i el Museu de Maricel.

En aquests prop de dos anys des de la seva reobertura, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel han complert amb escreix la seva principal missió com a museus d’art que acullen col·leccions de notable valor patrimonial. Però, al mateix temps, també han esdevingut un canal de dinamització cultural de Sitges d’extraordinari valor quantitatiu… però especialment qualitatiu.

En una localitat com la nostra, que viu del turisme, les dades importen. I per aquest motiu, que en aquests 22 mesos i mig, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel hagin rebut 68.000 visitants i 1.500 grups és un motiu de satisfacció, que il·lustra el seu paper rellevant, així com la seva capacitat d’atracció.

Però al mateix temps, en una localitat com la nostra –que efectivament viu del turisme però que presumeix de la seva condició de capitalitat de les arts– les dades no ho són tot. L’organització d’aquesta exposició ens permet situar Sitges en el primer pla del panorama cultural nacional. Ho fem amb satisfacció i il·lusió, però també amb la convicció que la cultura és el millor dels rostres que pot dibuixar Sitges. Ho vam fer fa més de cent anys, en l’època de Casas i Rusiñol. I ho fem ara, amb l’herència ens van deixar, al servei de la vila i de les arts.

Acte d’homenatge al President Companys

Un any més ens apleguem davant el monòlit aixecat a la memòria del President Lluís Companys i Jover, en l’aniversari del seu afusellament per part del règim feixista franquista, per fer memòria del President Màrtir. I volem fer memòria del President Companys, però també de totes les víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la repressió del general Franco. Perquè fa un any, el 8 de setembre de 2015, el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar proclamar el 15 d’octubre com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista.

La data coincidia l’any passat amb el 75è aniversari de l’afusellament del President Companys, màxim representant institucional dels ciutadans i ciutadanes d’aquest País i únic president escollit democràticament de l’Europa Occidental que ha estat executat pel feixisme. Aquesta Dia nacional, i aquest acte sitgetà, té en compte l’existència de la pluralitat de memòries, que volem que siguin reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i també les diverses iniciatives que s’ha posat en marxa per a l’esclariment de la veritat i de la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

Tots hi podem contribuir. També des del món municipal. Per això, ens satisfà col·laborar en la recuperació de la memòria històrica. Com és el cas que està investigant l’historiador sitgetà, en Jordi Milà, sobre el brutal assassinat de 7 joves milicians de Sitges la matinada de l’11 d’octubre de 1936 (ara fa 80 anys) al front d’Aragó durant la Guerra Civil. Un tràgic succés que formarà part de l’obra que prepara en Jordi Milà i que portarà per títol “Històries d’un poble silenciós”, editada per l’Ajuntament de Sitges per commemorar el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. 

Històries particulars de sitgetans, memòries particulars de molts catalans... Probablement, tots, a casa nostra, tenim històries vinculades a la Guerra Civil i a la repressió franquista. Històries familiars que formen part de la nostra història col·lectiva, de la nostra memòria col·lectiva com a poble, com a nació. Aquesta és la memòria que avui recordem i homenatgem. La del President Màrtir, però també la de tanta i tanta gent d’un poble silenciós i silenciat que mai ha acotat el cap davant els que volien arrancar-li la dignitat, els drets i la llibertat.

Per això, tampoc podem callar i fer com si res passés davant els que, encara avui, neguen o banalitzen el feixisme i tot el que va suposar. Tant si ho fan des d’un comentari a peu de plaça, com des de les xarxes socials o aprofitant el micròfon d’un saló de plens. Per la memòria de tantes persones que van sofrir repressió, persecució, empresonament, camps de concentració, tortures i mort en els pitjors crims contra la humanitat comesos en el segle XX ... És intolerable banalitzar el nazisme i el feixisme!

I encara més. És insultant banalitzar el nazisme i el feixisme per intentar dimonitzar el procés sobiranista que viu Catalunya. Perquè el procés d’emancipació nacional de Catalunya és un procés pacífic, democràtic, tolerant i cívic. I així continuarà sent. Els homes i dones d’aquest país decidiran lliurement quin ha de ser el nostre futur polític. I ho faran des de la noble convicció de la democràcia i de la pluralitat d’idees, orígens, llengües ... Perquè aquest sempre ha estat un País d’inclusió, de diversitat, de tolerància i de respecte. La Catalunya de 2016 és així. I la Catalunya de les noves generacions serà així i, si pot ser, millor, amb major igualtat i amb major justícia social. 

Fixem, doncs, en els valors republicans d’una societat més justa i igualitària i sense discriminacions, el pal i paller de la nova Catalunya Estat. Valors que tant van defensar i lluitar els nostres besavis i besàvies, avis i àvies, pares i mares. Però, fem-ho pensant en nosaltres i en els nostres fills i nets.

Honor i glòria al President Companys. Honor i glòria als demòcrates de tots els temps. Sense oblidar les paraules de Lluís Companys abans de morir assassinat, descalç, sobre terra catalana: “Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya!”.

El primer festival de cinema fantàstic del món

Pel·lícules, curts, públic, fans, directors, intèrprets, productors, indústria, patrocinadors, institucions, organitzadors, voluntaris, comerços, escoles, zombis... El Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és un rostre de múltiples cares, on totes juguen papers determinants que acaben configurant un festival únic i especial. A les portes del 50è aniversari, que celebrarem l’any vinent, el Festival manté el seu caràcter genuí com autèntica manifestació del cinema de gènere –amb un paper molt rellevant dels fans– i apostant al mateix temps per les tendències més innovadores del món audiovisual.

Sitges 2016 obre les portes a la realitat virtual, que permet mostrar les noves produccions en aquest format, que ha arribat per quedar-s’hi. El Festival d’enguany confirma l’aposta realitzada l’any passat per esdevenir un focus d’atracció de la indústria: el Sitges Pitchbox desperta l’interès de talent i indústria, la Blood Red Carpet atreu actors i actrius amb projecció que veuen Sitges com una bona plataforma, i el village creat per complementar l’oferta per al públic amplia en aquesta edició prestacions, serveis i interès per part de diferents companyies per ser-hi presents. Totes aquestes dades ens confirmen que el Festival de Sitges –junt amb la presència creixent de productors de cinema de gènere per mostrar els seus films i veure les presentacions de noves cintes– està capacitat per ser un focus d’atracció de la indústria cinematogràfica, que permet fer créixer el certamen.

Sitges és una vila especialment orientada als festivals. En tenim de diferents modalitats, perfils i continguts i recentment n’hem sumat un de publicitat i nova comunicació. I tots ells tenen com a indiscutible marc de referència i model a seguir el de cinema. Des que el 1968 Sitges va crear la que aleshores era la Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, que poc després centraria bona part del seu enfoc en l’àmbit del terror (a Sitges encara hi ha gent que al Festival li diu el “Cinema de Terror”), el Festival ha jugat un paper determinant en el dinamisme de la vila. Durant molt de temps, el Festival tancava la temporada turística i ara és la manifestació més destacada de projecció de què disposa la vila. Comerços, restaurants, hotels i el conjunt de la vila viuen el Festival com deu dies intensos on tot transcorre d’una manera diferent, autèntica i genuïna, tal com li correspon al primer festival de cinema fantàstic del món.

Benvinguts i benvingudes a Sitges: gaudiu de la vila i dels seus serveis i, especialment, de tot el que us ofereix el Festival, que cada any és més.

Discurs de l’Onze de Setembre

Regidores i regidors de l’Ajuntament de Sitges; Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent; Director General de la Policia; Inspector i cos de la Policia Local; Sots Inspector i cos dels Mossos d’Esquadra; Entitats, associacions i clubs esportius de la Vila, Garraf i les Botigues; Formacions polítiques del municipi; Colla Jove de Castellers de Sitges, Escola de Grallers; sitgetanes i sitgetans. Bon dia i bona Diada Nacional!

Un any més ens trobem a la Plaça de l'Ajuntament, als peus del nostre Fill Predilecte i català il·lustre, el sitgetà doctor Bartomeu Robert, per commemorar l'11 de setembre de 2016, Diada Nacional de Catalunya. Any rere any, i a tota la geografia del Principat, ho fem amb civisme, respectant la diferència i amb un sentit de respecte per la democràcia, per la diversitat social i per la pluralitat política. Molt de Sitges, molt de Catalunya, molt nostre. 

Com a batlle de la Vila, deixeu-me començar expressant que aquest acte que compartim institucions públiques i societat civil, em fa sentir especialment orgullós de pertànyer a Sitges i a Catalunya. Commemorar i recordar la identitat d'un poble, i no oblidar-la, és el nostre deure com a nació, però també la nostra comesa com a representants de la societat civil i de les institucions.

Catalunya viu un moment apassionant, digne d'elogi. Per què d'elogi? Doncs perquè després de 300 anys seguim alçats com a poble, reivindicant els nostres drets i, el més important, ho fem des del respecte cap a la llibertat, abraçats a la convivència i a la pau, i convençuts de la riquesa de la diversitat d'opinions. 

Catalunya no és propietat de ningú. Tampoc hi han bons catalans ni dolents. Catalans ho som tots, però com a catalans i catalanes hem de poder decidir què i com volem ser! No fa gaire, tot i que el temps passa volant, quan aquest país començava a discutir sobre el pacte fiscal, l’Estatut o el concert econòmic, quan en el debat polític ja anava més enllà de l'autonomia amb la que s'ha conviscut durant més de 30 anys, s'escoltaven algunes veus (per sort, no moltes) on ens tractaven d'insolidaris o de voler tenir privilegis que altres no tenen. 

Res més lluny que això. No s'ha entès o no ens hem explicat prou bé. Catalunya és un dels pobles més solidaris del món i així ho hem demostrat. La solidaritat forma part de la nostra essència i per això la reivindiquem, i més en un dia com avui on totes les paraules porten accent. També la solidaritat del poble català! Aquest és un accent important.

Solidaritat amb els catalans i catalanes en situació vulnerable. El nostre dia a dia com a país, també com a ajuntament, la nostra principal missió. Solidaritat amb els pobles d’Espanya. Solidaritat amb els companys europeus. I solidaritat, també des de Sitges com a vila refugi, amb tots els qui fugen de la guerra o de la fam per tenir una vida millor i una oportunitat a casa nostra.Un fet que tampoc pot passar per alt en un dia com avui és allò que fa 300 anys va passar al nostre país. Repassar la història ens fa millorar-la o almenys intentar-ho. Aquest és un altre accent important.

Com bé sabeu, enguany es compleixen els 300 anys de la promulgació i publicació del Decret de Nova Planta el 16 de gener de 1716. La Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya seguint el model de Castella. Un decret que va acabar amb les institucions pròpies de Catalunya com a Estat. Un decret que dissolia les seves estructures polítiques, econòmiques i culturals. 

Felip V, amb el suport de les tropes castellanes i franceses, va ocupar el Principat i va imposar aquest nou ordre polític que va significar la fi de qualsevol tret institucional propi i la subordinació a un nou sistema de govern absolutista. La Nova Planta de Felip V va suposar la imposició d'un model polític, la imposició d'una llengua i la imposició de subordinació a les institucions de Castella. La centralització política, la uniformització territorial i l'aplicació d'un sol dret comú van ser els punts del Decret que més van contribuir a voler silenciar allò que avui està més viu que mai: la llibertat i els anhels del poble català. 

Malgrat els intents de fer-nos passar per falsa la pèrdua dels drets nacionals el 1716, l’oblit voluntari dels durs anys de repressió de Primo de Rivera i de la dictadura feixista franquista, o d’altres moments foscos de la nostra història... les arrels nacionals i de sentiment de pertinença són fortes. La mort, la guerra, els jutjats, la grisor d'alguns actes no han acabat amb Catalunya i amb la seva raó de ser. Tampoc passarà ara. Aquest llarg recorregut que Catalunya ha viscut ha de ser recordat i honrat per la memòria dels que ja no hi són. Però, sobre tot ,pel futur dels que vindran.

És l’hora d’una Nova Planta. Però, ja no una Nova Planta absolutista, centralista i d’imposició. 300 anys després, és l’hora d’una Nova Planta del segle XXI. Una Nova Planta radicalment democràtica, lliure, tolerant i plural. Una Nova Planta votada pel poble. Cal posar la democràcia com a valor suprem de la presa de decisions amb la participació de tothom.

De tothom, perquè aquest país ha estat capaç de transmetre el nostre sentit de pertinença a tothom que viu a Catalunya. De tothom perquè el país és de tots i totes. Homes i dones, petits i grans. Dels que pensen en vermell, dels que pensen en blau, en groc, en verd, en taronja, en morat .. en tota la modalitat de grisos... fins i tot dels que no els atrau cap color. Dels que han nascut aquí i dels que han vingut, i vindran, de fora. Dels que parlen català i castellà, anglès, francès, gaèlic, holandès, xinès, àrab... qualsevol de les 200 llengües de comunicació del Principat. Dels que creuen en un transcendent, sigui el que sigui, i dels que no hi creuen o fins i tot el neguen. Dels que  (com ha dit recentment un mandatari europeu)... Dels nois que estimen nois, de les noies que estimen noies, i dels homes i dones que s’estimen.

Aquest país és de tots. I la Nova Planta l’hem de decidir i construir entre tots i totes. Fem, doncs, entre tots, un país pròsper de justícia social, on ningú es quedi enrere. Compromès amb les persones i amb la democràcia. Demostrem al món que estem apunt pel nou repte: decidir en llibertat, i qui així ho cregui: decidir per la llibertat!

Sitgetanes, sitgetans, patriotes, som d'un país que de la por en diem seny. Que el seny, tant nostre, doncs, ens porti ben lluny. Tan lluny com el poble vulgui.

Visca Catalunya!

Ban de la Diada Nacional de Catalunya 2016

Vilatanes i vilatans.

Aquest any, la Diada Nacional de Catalunya commemora els 300 anys de la pèrdua dels nostres drets nacionals a través de Decret de Nova Planta, promulgat i publicat per Felip V el 16 de gener de 1716. Han sigut 300 anys d’esforços i pressions per fer-nos oblidar d’on venim i per matisar –o fins i tot maquillar– la nostra història, la que ens ha portat fins aquí. Però, lluny de l’oblit de la realitat, el temps, que és tossut, demostra que ens han servit per tenir clar, cada cop més, on anem i què volem.

La tradició diu que la història l’escriuen els vencedors i que poc se sap de la dels vençuts. A Catalunya, però, hem pogut mantenir ben forta la presència del record de la nostra pèrdua, malgrat els intents de fer-nos passar per falsa la pèrdua dels drets nacionals amb el Decret de Nova Planta, malgrat l’oblit voluntari dels anys de franquisme o malgrat altres moments foscos de la nostra història.

Les arrels són fortes. Tant, que hem aconseguit transmetre el nostre sentit de pertinença a tothom que viu a casa nostra. La nostra feina és ampliar aquesta base social d’amor a la pàtria. I ampliar –i també garantir– el suport a un futur país pròsper, amb justícia social, compromès amb les persones i amb la democràcia, i nacionalment lliure per demostrar al món que estem a punt per al nou repte.

Visca Catalunya!

Ban de la Festa Major de Sant Bartomeu 2016

Vilatanes i vilatans,

Descriure amb paraules les emocions i la màgia que comporta viure la festivitat de Sant Bartomeu a Sitges és un exercici que es fa difícil de resoldre. Es barreja un relat d'allò col·lectiu més immaterial, aspectes més humans i potser per algú més tangibles, amb les sensacions úniques i personals de cada integrant, de cada protagonista de tots els actes tradicionals i moderns que ens fan viure la festa; i que fan que es converteixi en un fet inenarrable. Les nostres festes són una barreja d'emocions, alegria, devoció, esforç, patiment i perseverança. De ben segur que hi podríem afegir un bon grapat d'adjectius més que significarien el sentiment personal de cadascuna de les persones que vivim Sant Bartomeu d'una manera activa.

L'estiu ens porta de manera insistent els assaigs dels diferents balls, castells i músiques. A cada racó de la vila anem escoltant de tant en tant, i un xic amagats, com aquell qui no gosa, els sons dels gegants que ja venen, la melodia de tots els balls populars o el toc per encendre el foc de les nostres bèsties i dels diables. Passejant per la vila pots espiar l'assaig dels castellers, de qualsevol ball o com les modistes preparen els vestits que aplaudirem ben aviat. Són un bon grapat de ciutadanes i ciutadans que treballen de manera ingent per oferir-nos els millors moments de l'any, el millor de les nostres festes. 

Convençut com estic que les millors festes del món es viuen, veuen i gaudeixen a casa nostra, només algú que hi posa passió pot entendre el gran honor que significa poder formar part del cos dels balls populars i músics de la nostra vila. Ser membre d’un d’ells o d’un dels elements que composen el nostre seguici popular és honor, orgull i passió. El mateix honor, orgull i passió que se sent tant ballant, com sent a la vorera gaudint i aplaudint. Perquè ser públic és ser també cent per cent festa.

Enguany celebrem el nomenament de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, distinció que ens faran arribar de manera oficial el mateix dia de Sant Bartomeu des del propi Govern de Catalunya. És la distinció que reconeix el que per als sitgetans i sitgetanes ja és una realitat des del segle XIV: vivim una de les tradicions més boniques i amb més sentiment que existeix arreu de Catalunya i ara és el moment que la resta de catalans i catalanes ho coneguin. No necessitem que ningú ens digui com són de sentides les nostres festes però si que agraïm que ho facin saber al món. Aquest és el patrimoni de veritat: ser ball, músic i públic és el mateix sentiment de la festa i per la festa.

Fem que vilatans i vilatanes i gent de fora vila siguin fervorosos seguidors de Sant Bartomeu. Per això, escoltarem amatents el pregó. Ballarem al so de la música de les barraques amb gairebé tots els grups formats amb gent de casa. Seguirem la processó cívica, amb un recorregut ben novedòs, com ja és tradició cada cop que hi ha un canvi de presidència de la Comissió. Buscarem racons per veure les cercaviles i processons per on no els hem vist mai. Ens bocabadarem de nou amb el castell de foc i ballarem sardanes. Anirem a actes nous, com els de l’homenatge a la nostra malaurada palmera centenària. Descobrirem la màgia dels racons de la vila plens de música i d’enceses de pólvora. Estarem alerta de les novetats, com la portada del sant a casa del pendonista ... Podem veure totes les novetats al Programa Oficial o a la web www.sitgesfestamajor.cat.

Viurem la festa amb civisme i salvaguarda davant dels elements pirotècnics. Per això, es recomana que seguiu tots els consells de seguretat i que no s’estacioni en els recorreguts de les processons i cercaviles. Encomanem a tots els establiments i comerços que es mantinguin tancats el dia 24 d’agost, festa local. I també recomanem prendre les mesures necessàries de prevenció i autoprotecció en persones (sobre tot en infants), vehicles, tendals, aparadors, botigues i domicilis particulars per a prevenir possibles desperfectes i danys derivats de la pirotècnia i altres. 

Els protagonistes de la festa som tots nosaltres, tota la vila: el públic sitgetà i visitant, els balls, castells i músiques tradicionals, la Comissió i totes les entitats, empreses i associacions col·laboradores, l’organització de les barraques, els devots i devotes de Sant Bartomeu, el pregoner i el pendonista i cordonistes, el nou fill predilecte, i cada sitgetana i sitgetà que durant aquests dies fruirà des del cap i fins els peus de les nostres tradicions i festes. 

Som Festa Patrimonial d’Interès Nacional perquè som la millor festa. Fem que els actes en honor al nostre patró ressonin arreu de Catalunya. 

Gloriós Sant Bartomeu,

que de Sitges n’és patró,

visca la Festa Major!

Festa Patrimonial d’Interès Nacional: un reconeixement per al passat i el futur

El Govern de la Generalitat ha acordat aquesta setmana concedir a la nostra Festa Major la distinció de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Es tracta d’un destacat i significatiu reconeixement, que contribueix a fer més gran la festa, guanyar-se projecció i, sobretot, garantir els elements que l’han fet mereixedora d’aquesta distinció: la riquesa del seu folklore.

La Festa Major de Sitges va ser de les primeres a obtenir la distinció d’Interès Nacional. Va ser l’any 1991, junt amb altres dues reconegudes festes majors catalanes, com són les de Sant Fèlix de Vilafranca i Santa Tecla de Tarragona. Aquella distinció de Festa d’Interès Nacional suposava el primer reconeixement de la Generalitat per la realitat, riquesa i participació de la nostra festa.

Ara, 25 anys després, la Generalitat torna a reconèixer la nostra festa i ho fa atorgant-li el màxim qualificatiu com és el de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La inclusió del terme “Patrimonial” no és pas menor, ni de bon tros. D’entre els molts elements que distingeixen la nostra Festa Major n’hi ha un que destaca per damunt de qualsevol altre: el valor i la riquesa patrimonial d’uns balls populars que, en alguns casos, són bicentenaris i que constitueixen la gènesi de la nostra festa.

En la seva justificació, el Govern fa esment de la tradició ancestral de la nostra Festa (datada ja el 1353), als actes religiosos i populars –amb el significatiu relleu dels balls populars i entremesos folklòrics– i a l’elevada participació, que mobilitza directament 800 persones en els balls i processons. La suma d’aquests components és el que fan de la Festa Major de Sitges una celebració única i irrepetible i equiparada a les festes més significatives i valorades del país.

L’acord del Govern abasta tant a la Festa Major com a Santa Tecla. Precisament, aquest any la Comisisó de Festa Major i Santa Tecla, presidida per l’entusiasta i eficaç Cisco Arbonès, ha acordat unificar el programa i el cartell de totes dues per tal de atorgar-les-hi un caràcter unitari, seguint la línia oberta pels presidents Rafel Font i Aroa Llorens i que permet enllaçar el 23 i el 24 d’agost amb el 23 de setembre amb el mateix fil conductor invisible que els sitgetans hem teixit.

Per al Govern que presideixo, aquest reconeixement suposa una enorme satisfacció, però al mateix un estímul per continuar invertint esforços i recursos en la salvaguarda del patrimoni col·lectiu que és la nostra Festa Major. Els treballs per dur a terme el Centre d’Interpretació de la Festa Major, així com la millora de recursos i partides per a la seva celebració són resultats de l’acció de govern en aquesta línia i que, durant aquest mandat, seran oportunament reforçades.

Intervenció durant la 25a edició de la Nit de l’Empresa de l’ADEPG

Molt Honorable president; alcaldesses, alcaldes, autoritats; president de l’ADEPG; senyores i senyors. Bona nit, i benvingudes i benvinguts a Sitges, des d’arreu de les comarques penedesenques, d’aquestes que volem que siguin la futura Vegueria del Penedès. Permetin-me saludar d’una manera especial al president de la Generalitat en la seva primera visita oficial a Sitges. Gràcies president, és un honor tenir-te entre nosaltres. Benvingut a casa teva.

Vull agrair també l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès per haver escollit la nostra població per fer la Nit de l’Empresa d’aquest any. Sitges és una vila que viu del turisme; els nostres empresaris són, bàsicament d’aquest sector i del sector serveis. Per això, si em permeten, més endavant centraré les meves paraules en aquest sector. M’avanço als esdeveniments i ja felicito a totes aquelles empreses que avui rebran una distinció per la seva trajectòria empresarial. Felicitats a tots i totes! 

El nostre territori té un teixit industrial divers i heterogeni. Agricultura, pesca, indústria agroalimentària i indústria tradicional. Una gran oferta de serveis i sobretot petits empresaris i ... molts, molts autònoms. President, crec que has de saber que vens a unes comarques que estan fent un gran esforç per la recuperació econòmica de la zona i de rebot exercint una contribució extraordinària a la recuperació de Catalunya. Segons l’índex 2015 de competitivitat de l’associació, estem en la dotzena posició i pugem constantment des del 2003... som un dels líders de la recuperació del teixit empresarial i d’ocupació i amb increments per sobre del 4% en la mitjana interanual.

El Garraf, en particular, és també la segona comarca amb titulats i la tercera amb major proporció d’ocupats en professions altament qualificades. La nostra clara aposta ha de ser el sector de la formació professional. President, és una aposta que lliga amb el pla de govern que recentment ens vas presentar... Ens posem, doncs, a la teva disposició per ampliar la formació professional a la nostra comarca.

Malgrat les dificultats dels darrers anys, tenim més bones notícies econòmiques. En un sol any la comarca ha incrementat un 3% el nombre d’autònoms. Som doncs també una comarca emprenedora i que creix en tots els àmbits. A la comarca tenim un índex d’atur del mes de març del 17%, més de dos punts per sota del de l’any passat. Els he de dir que a Sitges estem a poc més del 12%.

Vull posar un nou exemple de la millora de l’activitat econòmica. Sitges va atorgar el 2014  un total de 545 llicències activitats i en un any vam passar a 713.  Prop de 200 més en només un any. Aquestes xifres de recuperació són fruit de l’esforç de tots. Però en especial de l’esforç que fan els empresaris i les empresàries de la comarca. Parlem de petites i mitjanes empreses que han patit molt en la pitjor època de la recessió econòmica i que amb l’esforç i la tenacitat se n’han sortit.  

Durant aquests anys, i avui encara, els ajuntaments i el món local hem intentat facilitar a les nostres empreses la seva activitat i la seva modernització, conscients de la situació; i, sobre tot, per generar i mantenir ocupació. En definitiva, per crear benestar per la nostra gent. Ara bé, tot i aquestes primeres dades positives, sabem que hem de continuar anant junts en tot allò que ens afecta a tots. Hem de continuar anant junts en una de les reclamacions més importants del Gran Penedès: les infraestructures... El peatge de la C-32, bàsic per la nostra competitivitat i pel fet quotidià i ciutadà. El Garraf i el Penedès reclamem la gratuïtat de l’autopista. No tenim cap més accés directe a l’àrea metropolitana, si no és les Costes del Garraf. El reequilibri territorial passa per això. 

Com que som conscients que no serà immediat, creiem que clama al cel una rebaixa significativa. No estic fent una reclamació aïllada, és una reivindicació del conjunt de les comarques que va més enllà de les opcions polítiques; com ho és també la millora dels serveis ferroviaris, tenint en compte que, només al Garraf, el 50% de la població surt de la comarca per anar a treballar.

Els ajuntaments podem establir incentius fiscals per les empreses, crear programes de suport a l’emprenedoria, plans d’ocupació, ajuts als autònoms ... (cosa que fem i farem, per contribuir a crear riquesa i benestar) ... però hi ha qüestions que se’ns escapen. I les infraestructures, i el cost d’utilitzar-les, en són un exemple. Les administracions treballem al servei dels ciutadans i mirem de fer-nos nostres les reclamacions que ens feu arribar de diferents sectors.

Cada cop és més evident que cal treballar en xarxa i ... també que la societat funciona millor si treballa en xarxa. És, doncs, molt important el retorn social per part del món empresarial. El món canvia i, si les empreses no retornen a la societat el que la societat els dóna, tornarem a trencar el teixit. El retorn social de la inversió és ara un concepte estès a tot el món i que el nostre entorn no en pot ser aliè. Les empreses heu de ser competitives però també socialment competitives... Ja hi ha moltes escoles de negoci que innoven en el retorn social com a clau per un benefici. Per tant, us demano que sigueu innovadors i aposteu per aquest retorn social.

Els poso un exemple de responsabilitat social de moltíssima actualitat. La Generalitat i els municipis elaborem un llista de què podem oferir la ciutadania, les empreses i les entitats als refugiats sirians. Perquè el drama dels refugiats no deixa indiferent a ningú, et commou i et fa enrabiar amb aquesta Europa. Doncs bé, els Ajuntaments estem preparant-nos per acollir refugiats, però tots nosaltres podem oferir el nostre ajut per diferents vies. Ho hem fet ja? Ho farem? Això també és responsabilitat social. Com ho és la del dia a dia de la gent del territori, dels nostres pobles, viles i ciutats.

L’adaptació de l’empresa a la realitat social de l’entorn és clau. Per exemple, en el turisme, com és el cas de Sitges. Som una vila turística però també molt preocupada pel nostre entorn. Tenim setze quilometres de costa i un massís que és un dels espais naturals més destacats del país. Per això hem decidit fer una clara aposta i demanar la certificació Biosphere, avalada per la Unesco… que vol dir: turisme respectuós amb l’entorn i turisme sostenible.

Això ho hem de fer necessàriament de la mà del sector empresarial de la vila. L’Ajuntament sol no ho aconseguirà. Ens interessa? Sí, rotundament. Sí, per la preservació del municipi, però també perquè els interessa a tots vostès... I els interessa perquè necessitem un salt qualitatiu per continuar sent una vila mundialment coneguda com a destinació turística, respectuosa amb el seu entorn i amb les persones. Hem de ser doncs corresponsables en tot. Els demano, doncs, que facin una clara aposta  per la responsabilitat social de la nostres comarques.

I finalment, per acabar, una darrera reflexió-petició. Siguin també corresponsables amb el país. Sovint es demana als responsables polítics que es mullin, que defensin els interessos de la societat, que prenguin decisions encara que siguin agosarades. Res a dir, és la nostra responsabilitat. Molts alcaldes i alcaldesses ho estem fent des dels nostres ajuntaments. També el President Puigdemont, el govern i el Parlament. Però aquest moment no és fàcil. Per això els demano que també tinguin visió de país. 

Som una nació gran i amb un pes històric. Per tant, ajudin-nos a fer més gran la nostra història i més gran el nostre país.

Moltíssimes gràcies a tothom, felicitats de nou als guardonats i que gaudeixin del sopar. Bona nit. 

Fires i esdeveniments per ampliar la temporada

Tanquem el mes de març i obrim l’abril. Canviem de mes, però mantenim el calendari de fires i esdeveniments socioeconòmiques i culturals, que permeten generar oferta d’activitats i moviment de visitants a Sitges. El mes de març hem tingut la Fira Scrap+, el Festival Internacional de Patchwork i la Fira d’Art, a més de la mateixa Setmana Santa (que ha registrat una ocupació hotelera del 90% de mitjana). L’abril el comencem amb el festival Jazz Antic Sitges i el tradicional Ral·li de Cotxes Antics, i continuarà amb el Tapa a Tapa, les activitats de Sant Jordi i el Sitges Next – festival d’innovació en comunicació i new media. És a dir, que en dos mesos, els caps de setmana de Sitges s’omplen d’iniciatives de diferent signe, que aporten contingut i, al mateix temps, generen tràfic i projecció pública.

El programa de fires i esdeveniments de finals de març i començament de primavera ha permès que unes setmanes que temps enrere es consideraven de temporada baixa, ara hagin esdevingut un punt destacat del calendari turístic i cultural. Des que a començament de març vam instal·lar les carpes a la Ribera, els caps de setmana han estat un continu d’esdeveniments, que han omplert carrers, restaurants i hotels de la vila.

Ara fa tres anys, a l’Ajuntament ens vam marcar implantar un calendari estable i ordenat de fires i esdeveniments durant els mesos de març i abril, amb l’objectiu, d’una banda, d’evitar la competència entre algunes d’aquestes activitats i, de l’altra, d’ampliar la temporada cap a períodes que tradicionalment havien estat fluixos en la dinàmica turística local. Abans, Carnaval era una illa de moviment enmig del mar de l’hivern. Ara, hi ha anys –depén de quan se celebri en el calendari– que aquesta festa pot iniciar la pretemporada turística, ja que enllaça amb els esdeveniments posteriors.

El programa dels mesos de març i abril conté esdeveniments de signe divers, que atreuen perfils de públics diferents. En tots els casos, però, es tracta d’un públic amb capacitat decisòria i amb interessos culturals o d’oci rellevants. A més de l’impacte directe que tenen sobre l’economia local a través de la participació o presència dels propis esdeveniments, aquest calendari aporta una projecció suplementària a la vila, ja que la celebració dels actes es tradueixen en pàgines i minuts als mitjans de comunicació i, per tant, en promoció directa. Paral·lelament, alguns dels festivals que se celebren aquests mesos permeten reforçar el paper de Sitges com a terra de festivals, una població capaç de generar i atreure esdeveniments amb projecció i que potencien la nostra condició de capitalitat cultural.

Pla de Barris: actuacions de proximitat

Fa uns dies vam iniciar les reunions amb els veïns de Vallpineda, de Garraf i de les Botigues per exposar els objectius i la dinàmica de treball que marcarà el Pla de Barris en el qual ja hem començat a treballar des del Govern Municipal. El Pla de Barris és una de les actuacions incloses en el Pla de Mandat que hem elaborat des del Govern i que detalla les línies estratègiques i les principals actuacions a l’Ajuntament aquesta legislatura.

El Pla de Barris té com a finalitat dotar les diverses àrees i sectors del municipi de les necessitats i demandes ciutadanes més destacades i assumibles. El Pla detallarà les actuacions a realitzar en els propers anys en diversos camps, com les millores en mobiliari urbà, serveis públics, àrees verdes, parcs infantils o organització viària, entre d’altres eixos.

Les actuacions que contingui el Pla de Barris seran el resultat de les propostes elaborades pel Govern, sumades a les que efectuaran els propis ciutadans a través dels Consells Municipals de veïns. Es tracta d’una fórmula de participació directa en la qual la ciutadania podrà expressar les seves opinions i preferències i que, al mateix temps, reconeix i avala el paper dels Consells com a òrgans representatius dels seus respectius àmbits i interlocutors amb l’administració. En les primeres reunions celebrades amb els Consells Municipals hem pogut traslladar als seus representants la fórmula que caracteritzarà el Pla de Barris i hem compartit les necessitats estructurals i els objectius d’una eina que està destinada a per ser plenament participativa entre la ciutadania. 

Al mateix temps –i de manera paral·lela a aquestes reunions–, hem obert una via de treball permanent amb l’Ajuntament de Castelldefels per abordar les necessitats en serveis i millores a les Botigues de Sitges. La singular ubicació d’aquesta zona i la decidida voluntat per corregir alguns dèficits en la prestació de serveis requereixen una acció de cooperació estable amb l’Ajuntament de Castelldefels, que permeti agilitzar i completar serveis. Fa uns dies em vaig reunir –acompanyat de la tinent d’alcalde, Aurora Carbonell, i la regidora de Via Pública, Carme Almirall– amb l’alcaldessa de Castelldefels, Candela López, i altres edils del municipi, on vam establir les bases d’actuacions conjuntes, que permetran millorar els serveis a les Botigues.

Carnaval: debat necessari

El Carnaval 2016 ha estat intens. En molts sentits del terme. Com és habitual en aquesta festa, l’hem viscuda amb la passió que la distingeix i el lluïment que l’acompanya, però també amb un rerefons d’angoixa i polèmica sobre el nou itinerari de les rues de la Disbauxa i de l’Extermini, que ens obre la porta a iniciar un debat que ja resulta inajornable: quin model de Carnaval volem? 

La polèmica sobre l’itinerari de les rues ens convida a reflexionar i estudiar sobre els millors circuits. Però al mateix temps també sobre altres temes del Carnaval que necessiten repensar-se i que avui en dia requereixen analitzar-se degudament. Aquesta edició de 2016 –que la regidora de Cultura i Festes, Rosa Tubau, i el president de la Comissió, Carles Garcia, han sabut gestionar exemplarment, tot i les dificultats latents i evidents– ens ha servit per posar damunt la taula una sèrie d’aspectes que necessiten analitzar-se.

L’actual Carnaval és un model evolucionat de fa 40 anys. Al final de la Dictadura, Sitges va demostrar la seva tradició i passió carnavalera treient al carrer, ja el 1976, les primeres carrosses que el Franquisme havia prohibit (però tolerat dins les entitats, on es vivia un Carnaval que els sitgetans es van negar traslladar a l’oblit). En tot aquest temps, el Carnaval ha crescut de manera rellevant, ha incorporat nous actes i, sobretot, ha sumat més gent, tant en l’organització com en la participació, que el fan una festa eminentment popular i que té el seu motor en les colles i les entitats. Però, en canvi, l’estructura i l’esquelet del Carnaval és pràcticament el mateix del de la Transició. S’ha fet més gran, molt més gran, però sobre un mateix model. I tot això cal analitzar-ho, examinar-ho i debatre-ho, per tal de pendre plegats les decisions que siguin més oportunes.

Hem de preguntar-nos sobre el recorregut de les rues –partint, però, de la base, que hi ha un element inqüestionable que és el de la prevenció i la seguretat, que no podem posar en risc–, però també ens hem de fer més preguntes: sobre el nombre de carrosses que han de sortir, sobre quina durada màxima ha de tenir la rua, sobre quins determinats límits de participació i comportament s’estableixen a les rues, sobre la presència constant d’alcohol a les rues, sobre la retransmissió de la televisió, i de fet, sobre el mateix sentit del Carnaval. El debat sobre el Carnaval és necessari i urgent.

Per aquest motiu, com em vaig comprometre a la xatonada de Dimecres de Cendra al Retiro, obrierem en breu un debat amb les entitats, les colles, els cossos de seguretat i tots els agents directament implicats en la festa per analitzar-la i afrontar els canvis que siguin necessaris. Amb humilitat, però amb decisió. Ens estimem el Carnaval i no podem mirar cap a una altra banda quan hi ha aspectes que es requereixen afrontar amb determinació.

Disbauxa i festa, però amb seguretat

Ja ho tenim tot a punt. Amb l’esperat Arribo, demà obrim el Carnaval, un dels moments més màgics del nostre calendari festiu i humà. El Carnaval 2016 arriba amb l’expectació i les ganes habituals, a les quals cal sumar un temps primaveral gairebé inèdit i la implantació d’unes necessàries mesures de prevenció per tenir una festa més segura.

La mesura més comentada, com sabeu, ha estat el canvi d’itinerari de les rues de la Disbauxa i l’Extermini. Les rues mantenen la seva ruta pels carrers del centre del poble, però amb un itinerari modificat però necessari per raons de seguretat. Els diferents cossos que intervenen en la prevenció i la seguretat del Carnaval, amb molt bon criteri, havien alertat en diverses ocasions dels riscos que suposava mantenir les rutes habituals. Aquest canvi havia passat de ser necessari a esdevenir imprescindible per mantenir les mesures bàsiques de prevenció i de seguretat. Els nous protocols en matèria de prevenció, sumats a una simple qüestió de sentit comú i polítiques de seguretat, aconsellaven de ple realitzar aquesta modificació canvi.

Els canvis, a les nostres festes, requereixen cuinar-se a foc lent, però això sí, sense pausa. Ja va passar fa tres anys, quan es va optar per avançar els horaris de les rues, tant les infantils com les de la Disbauxa i l’Extermini. La primera notícia va generar un cert distanciament en alguns dels col·lectius més directament implicats en l’organització de la festa, però un cop passat el primer Carnaval, les valoracions van ser positives i tres anys després ja es considera com un fet plenament consolidat i gairebé ningú no enyora els horaris excessivament tard d’abans.

Divendres passat, vam celebrar reunió de la Junta Local de Seguretat, on vam establir el sistema de funcionament que tindrà el Carnaval en aquest àmbit. L’elevada participació, l’arribada de centenars de milers de persones i l’aplicació dels protocols vigents en prevenció i seguretat ens conviden a implantar unes mesures que facin un Carnaval més segur per a tothom, sense alterar la seva condició de participatiu, obert i lluït. I en aquest objectiu resulta fonamental el paper que tenen els diversos cossos que hi treballen de ple en aquest àmbit (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers, Potecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques Creu Roja…). A través d’aquestes línies, els vull donar les gràcies i encoratjar per realitzar el seu treball: si la festa és i serà un èxit els principals actors són la Comissió, les entitats, les colles i els diferents col·lectius implicats en el Carnaval.

Ara sí, és el moment de gaudir del nostre Carnaval. El millor.