Primer any de govern: una valoració

La setmana passada vaig presentar, junt amb els companys de l’Equip de Govern, els resultats i la valoració del primer any de mandat. Passats els primers dotze mesos, és moment d’exposar davant els ciutadans les primeres valoracions i reflexions sobre la gestió del govern municipal.

Quan, l’11 de juny del 2011, els tretze regidors de CiU, PP, SGI i NH vam constituir el nou govern –com a resultat de l’expressió clara dels ciutadans de Sitges que havien demanat majoritàriament un canvi en la política erràtica dels darrers anys– érem conscients que assumíem una situació complicada. Extremadament complicada. Com vaig manifestar en la roda de premsa de la setmana passada, aquest primer any de govern, ha estat sovint marcat pels sacrificis, les renúncies i la presa de decisions difícils a causa de la situació límit en què ens vam trobar les finances de l’Ajuntament.

Amb tot, també ha estat un any de molta feina. Els tretze regidors que formem el govern hem dut a terme un treball intens, basat en tres eixos: traçar les línies de l’acció de govern (emmarcades en el Pla de Mandat), redreçar i gestionar internament les seves respectives competències i reforçar el diàleg i el suport amb la societat civil, un suport que no sempre és possible efectuar financerament, però que també s’ha demostrat que es pot canalitzar a través de diferents formats, en ocasions més efectius i viables que els purament econòmics.

Aquest primer any govern ha estat un any de feina intensa, de solucions imaginatives, d’il·lusions intactes i de confiança, malgrat tot, en el futur. La situació heretada i el complicat entorn econòmic han estat, en aquest sentit, un obstacle que limitava el nostre marge d’acció, però al mateix temps ha resultat un estímul per a buscar noves vies i esforçar-nos encara més en trobar alternatives.

Probablement, encara sigui d’hora per a valorar resultats importants, però ja se n’han visualitzat alguns de significatius: ha estat possible reduir a la meitat el deute amb els proveïdors, estalviar en despesa de personal, reconduir la reforma dels museus per a protegir i salvar el patrimoni, aplicar un pla per arranjar voreres, implantar accions de promoció turística que han començat a donar els seus fruits, elaborar un programa estable a les bibliotques, aplicar mesures de suport a les persones necessitades i les entitats socials o garantir la construcció de l’escola Agnès de Sitges, entre moltes altres tasques. A més, hem començat a treballar per a poder anunciar projectes importants per al futur de Sitges. Projectes que passen per a la col.laboració público-privada i que a diferència de temps passats, no anunciarem fins que no tinguem tancats. No caurem en el parany de vendre fum ni falses expectatives. Sitges continua sent un lloc d’oportunitats i us puc garantir que estem treballant per a potenciar-les.

Amb tot, però, jo voldria quedar-me especialment en la implantació d’una nova cultura, que valori les petites accions que contribueixen a tornar a fer un Sitges més humà, que situa l’Ajuntament al costat dels ciutadans i que persegueix noves oportunitats per al conuunt de sitgetans i sitgetanes. El camí és llarg i fa pujada, però la motxilla és plena d’idees, ganes i esperit de servei.

Balanç del primer any de govern (vegeu documentació)

Rendibilitzar els grans esdeveniments

La setmana passada Sitges va tornar a ser la seu de la trobada del Cercle d’Economia. Un cop més, la nostra vila ha acollit un esdeveniment de primer ordre de l’actualitat informativa que ens permet situar el nom de la nostra vila en un lloc preferent i privilegiat.

La trobada del Cercle d’Economia –com, en un altre ordre, el Festival de Cinema, el Carnaval, el Ral·li o altres esdeveniments socials, culturals, econòmics o d’oci– constitueixen una carta de presentació excel·lent per a Sitges. En alguns casos, la nostra vila és l’escenari; en altres, el motor, i en altres, la gènesi de la iniciativa; però en tots els casos, l’esdeveniment constitueix una oportunitat gràcies a la projecció mediàtica que aporta, que situa el nom de Sitges en portada informativa.

La trobada del Cercle d’Economia s’emmarcaria en l’apartat en què Sitges és escenari i que, gràcies a les seves característiques, ubicació i instal·lacions, acull una iniciativa externa, en aquest cas, d’extraordinari impacte i projecció. Només el fet que això succeeixi ja resulta positiu per les connotacions directes i indirectes que genera. Però si, a més, aconseguim que els participants s’emportin una imatge que Sitges és un municipi amb oportunitats, amb una capacitat econòmica sòlida i amb una vida cultural activa, la inversió haurà resultat més efectiva encara.

Això, precisament, és el que hem fet en aquesta edició de la trobada del Cercle d’Economia, on els assistents han tingut l’oportunitat d’apropar-se amb més possibilitats i dimensió a la nostra realitat. El sopar que l’organització (al seu càrrec) va oferir a l’edifici Miramar –on alguns dels assistents van voler visitar l’exposició sobre les obres dle Cau Ferrat– n’és una mostra evident. Però especialment, vull ressaltar que des de l’Ajuntament hem impulsat el programa Sitges Investor, que pretén generar acords entre els sectors públic i privat a favor del creixement econòmic. Amb motiu de la celebració de la reunió del Cercle, hem donat a conèixer aquest programa a molts dels empresaris participants, que l’han acollit amb  receptivitat i s’hi han mostrat interessats en les possibilitats i oportunitats que ofereix Sitges.

Sitges Investor és un programa de llarg recorregut, destinat a capitalitzar els esdeveniments que se celebrin al municipi i cercar noves iniciatives. El programa permetrà obtenir resultats si sabem aprofitar les oportunitats que ens brinden iniciatives com la trobada del Cercle d’Economia i moltes altres activitats congressuals, socials o culturals que se celebren a Sitges.

Una notícia positiva per als proveïdors

Aquesta setmana signarem el crèdit amb onze entitats financeres, que ens permetrà sufragar el deute de 12,8 milions d’euros contret entre els exercicis del 2008 i el 2011 amb diferents empreses proveïdores, acollint-nos al Reial Decret Llei 4/2012. Es tracta d’una mesura que per a moltes petites i mitjanes empreses de la vila i la comarca constitueix una extraordinària notícia, ja que els permet cobrar –amb massa retard– unes feines que van realitzar en el seu dia. L’impagament d’aquestes factures ha estat un ofec excessiu per a moltes d’aquestes societats.

Els 12,8 milions d’euros dels crèdits corresponen a 3.095 factures registrades a l’Ajuntament de Sitges, l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i la Societat Sitges Model XXI. El crèdit serà tornat en 10 anys amb un interès del 5,9% que s’aplicarà al primer trimestre i que posterioment serà revisable. El Ple Municipal va aprovar la setmana passada la formalització del crèdit com a pas indispensable per a la signatura amb les entitats financeres.

Des que ara fa un any vam accedir al govern municipal, el pagament a empreses proveedores ha constituït una prioritat en la nostra política de gestió financera. En aquesta línia vam emmarcar la primera mesura de pagament de les factures per imports inferiors de 1.500 euros, que corresponien sobretot a petites empreses i autònoms de Sitges. I en els mateixos termes, estem adoptant una política de rigor pressupostari i de despesa, que només autoritza la contractació de serveis i inversions en els quals hi ha partida corresponent.

Aquestes operacions han de constituir un motiu de reflexió per als responsables de les administracions, per tal d’evitar que es tornin a produir situacions com les registrades els darrers anys, en què es gastaven diners que no es disposaven i que feien cada cop més gran la pilota del crèdit. La nova cultura política d’aprimament de la despesa pública és dura per als ciutadans, ja que veuen reduïts o eliminats serveis o prestacions, i també ho és per als gestors, que disposen d’un terreny d’actuació més limitat. Amb tot, però, la lliçó positiva que podem extreure de situacions com aquestes és l’aplicació general d’una política pressupostària de màxim rigor, que és la millor garantia per als proveïdors i el conjunt de ciutadans, que els recursos es fan servir de manera i amb processos responsables.

Un pressupost difícil, però esperançador

Dilluns a la nit, el Ple Municipal va aprovar el pressupost de l’Ajuntament d’aquest 2012. Es tracta del primer pressupost del govern constituït el juny passat com a conseqüència del resultat de les darreres eleccions municipals. El pressupost ha estat aprovat tres mesos després del que estava previst perquè, responsablement, el vam condicionar al resultat de les negociacions amb els representants dels treballadors de la corporació, ja que afectaven directament als comptes municipals. El pressupost va ser aprovat amb els vots a favor del govern municipal i l’abstenció del Grup Socialista, al qual vull reconèixer públicament el sentit de la responsabilitat demostrat en aquest episodi.

El pressupost presentat pel govern dibuixa cinc grans valors que resulten absolutament essencials en la nostra política i en constitueixen l’ànima d’aquest document: igualtat i justícia social; austeritat; transparència; seriositat, i rigor i sentit del deure. Aquests cinc eixos basen les línies d’ingressos i despeses que l’Ajuntament i els seus organismes públics aplicaran durant l’actual exercici.

L’elaboració del pressupost ha estat un procés complicat, que, sense la capacitat, la dedicació i l’aplicada enginyeria financera del tinent d’alcalde d’Hisenda, Jordi Mas, difícilment s’haguera pogut dur a bon port. És un pressupost difícil, de necessàries restriccions, de contenció en la despesa i de dràstica reducció en les inversions. La situació en què es troben les finances municipals obligen a l’aplicació de mesures especials i, sobretot, a la implantació d’una nova cultura política, que faci de l’austeritat i l’exercici de la responsabilitat la base d’un bon govern.

Però també és un pressupost que efectua una aposta decidida i concreta a favor de les polítiques socials i de serveis, que englobem en un ampli capítol que denominem “el Sitges de les persones”. Es tracta de l’apartat més important (un 19,3%) sobre el total dels 48,7 milions que formen el pressupost, després de la que, malauradament, és la partida més àmplia (37,8%), que és la destinada a eixugar el greu dèficit econòmic. Com a “Sitges de les persones” entenem polítiques socials, iniciatives de suport a col·lectius i famílies i actuacions orientades a millorar la qualitat de vida dels sitgetans i les sitgetanes. El document aprovat també recull, malgrat les obligades restriccions, partides destinades a la dinamització sòcio-econòmica de la vila.

El pressupost del 2012 ha estat possible pels esforços aplicats per molts sectors de la vila: entitats, societats i l’univers del món festiu, que compensen el descens de les seves respectives partides amb un increment de les dedicacions personals o de grup; empreses i autònoms de la vila, que han assumit l’excessiu i incomprensible endarreriment de l’Ajuntament per abonar les seves factures; el col·lectiu de treballadors de la corporació, que ha acceptat renunciar a determinats drets adquirits per evitar la reducció de personal; i el conjunt de ciutadans del municipi, que han de renunciar a alguns serveis o equipaments a causa de la greu situació que afecten les finances municipals. A tots aquests sectors, col·lectius i ciutadans els vull agrair la seva comprensió i encoratjar-los a continuar treballant, dia a dia, sense perdre la fe ni la il·lusió.

Noves oportunitats per a l’economia

El proper dijous participaré, junt amb la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca, el president del Consell Comarcal i els màxims representants dels agents econòmics i socials, en la presentació dels Acords per al desenvolupament econòmic del Garraf. Es tracta d’un document en el qual han participat una setantena de professionals de diferents sectors i que té com a finalitat contribuir a generar noves oportunitats a l’economia i l’ocupació del territori. L’acord i les línies de treball derivades han estat impulsats per Node Garraf, la nova agència de desenvolupament integrada pel sector públic i privat de la comarca. Que les administracions, les organitzacions empresarials i els sindicats ens posem d’acord per a dissenyar i impulsar actuacions de desenvolupament constitueix un punt de partida no només positiu, sinó també necessari.

Els Acords per al desenvolupament econòmic del Garraf contemplen diferents accions sectorials orientades a obtenir resultats a mig i llarg termini. Abasten diferents camps, com el turisme, els serveis, l’energia o la cooperació municipal i tenen com a eix comú l’optimització de recursos i el treball integral i interconnectat; tenim molt més a guanyar si treballem en equip (tant els municipis, per una banda, com els sectors públic i privat, per una altra).

Node Garraf està destinat a ser un instrument útil en el desenvolupament econòmic d’aquesta comarca. El Garraf –una de les àrees de la regió del Penedès– és un territori amb singularitats en la seva gènesi, amb diversitat de capitalitats socials i econòmiques, i amb un potencial a explotar gràcies a la ubicació geogràfica, la xarxa de comunicacions, el clima o el perfil econòmic. El lideratge en el camp turístic que exerceix Sitges o la capacitat de Vilanova i l’entorn de Vilanoveta com a polígon de serveis són cartes que cal saber aprofitar. De fet, una de les primeres tasques que està duent a terme Node Garraf és explorar totes les possibilitats que ofereix el Port de Vilanova com a moll d’atracció de creuers de luxe de tamany mitjà, un sector emergent del qual Sitges en pot treure rendiment, alhora que actuar de pol d’atracció.

Els Acords per al desenvolupament econòmic del Garraf tenen com a finalitat esdevenir un full de ruta que promogui la reactivació econòmica i la creació d’ocupació i faciliti la recerca de noves oportunitats, per tal de fer d’aquest territori un espai vital per a les empreses i les persones.

CARNAVAL AMB BON BALANÇ. Dies després de l’enterrament de Sa Majestat Carles Toltes, els balanços realitzats per l’organització i els dispositius de prevenció i seguretat han resultat satisfactoris. El Carnaval del 2012 assumia diferents canvis significatius. I, com tots els canvis en esdeveniments que compten amb un alt nivell de participació i arrelament, no sempre resulten fàcils. Aquest tampoc. Amb tot, un cop passada la setmana carnavalera m’atreviria a afirmar que aquests canvis –tot i el poc temps que s’ha disposat per a treballar a fons– han contribuït a millorar globalment la festa, tant per als participants com el públic i els equips de prevenció i seguretat. L’avançament dels horaris ha suposat molt més avantatges que perjudicis, si bé que la finalització del recorregut de les rues requereix encara un debat que impliqui moltes més millores.

Fins a quint punt aquests canvis han contibuït a presentar un Carnaval amb menys incidents, intervencions policials i mèdiques i resultats positius en els tests d’alcoholèmia? Relacionar directament tots aquests factors podria ser a hores d’ara precipitat, però sí que podem alegrar-nos que el Carnaval del 2012 ha estat, segons els informes i balanços, més segur i tranquil que els dels anys anteriors. El desagradable indicient de dos vehicles cremats al Port de n’Alegre (dilluns a la nit, quan no hi havia cap acte que portés una riuada de visitants) cal desmarcar-lo de la tònica imperant, que ha estat marcada per un clima generalitzat de civisme.

L’exemple dels voluntaris

La Regidoria de Tradicions i Festes de l’Ajuntament de Sitges ha creat un equip de voluntaris per a col·laborar en l’organització i el desenvolupament de les nostres festes. Dilluns de la setmana vinent, la Regidoria ha convocat una reunió oberta a l’Edifici Miramar per articular el funcionament dels voluntaris del Carnaval. Aquest primer grup de voluntaris donarà cos al projecte, que aspira a tenir una presència pròpia en les festes sitgetanes.

La proposta pren com a punt de partida la recent experiència de la Cavalcada de Reis, on els voluntaris van ser claus per a que l’esperit d’aquesta festa impregnés nens i adults. Dies després, la Mitja Marató va reunir més de 200 persones com a voluntaris. La vitalitat, energia i riquesa humana que han aportat aquests sitgetans i sitgetanes han quallat fermament entre tothom vinculat a la Cavalcada i a la Mitja i ha deixat una empremta accentuadament positiva. També és el cas del Festival de Cinema, que, des de fa anys, disposa de voluntaris per a diferents departaments: projeccions, relacions públiques, premsa…

La iniciativa que impulsa el regidor Magí Almirall té una triple finalitat. En primer lloc, dotar les principals festes de la vila d’una estructura humana pròpia vital per al seu desenvolupament. Cada festa és diferent, tant en la seva dimensió com en els recursos humans que es requereixen per al seu desenvolupament. Però, més enllà de les especificitats respectives, cada festa té unes necessitats comunes pròpies en els equips de suport, sigui per a la seva preparació o durant la seva execució. L’actual cojuntura econòmica i les restriccions pressupostàries, sovint, impedeixen que aquestes necessitats es puguin suplir amb contractacions o recorrent a cap mena de despesa extra. 

En segon lloc, els voluntaris permeten i asseguren que la festa es pugui continuar desenvolupant, tot i el context de crisi, i, a més, aporten una renovada il·lusió, que, sense cap mena de dubte, beneficiarà els programes, objectius i funcionament de les festes en les quals hi col·laborin.

Per últim, l’equip de voluntaris permetrà reforçar la implantació social de les festes. Sovint, algunes de les nostres festes més emblemàtiques i significatives basen la seva organització executiva en una comissió, que funciona també amb la dedicació voluntària dels seus membres. És el cas de Festa Major o de Carnaval. Ben és cert, que les colles o les societats, segons cada cas, disposen de les seves estructures en les quals intervenen una llarga llista de sitgetans, que també constitueixen organitzadors indirectes de la festa, però ampliant la base humana dels equips de suport de les comissions, aconseguirem apropar la gènesi i les interioritats de la festa a un radi més ampli de sitgetans.

Catalunya –i el nostre poble n’és una clara mostra– té una sòlida tradició en voluntariat. Els Jocs Olímpocs de 1992 van consitiuir una mostra evident d’aquest vessant, però des de les entitats, ONG o els moviments de base de l’Església també hi ha una llarga i històrica tasca de voluntariat que respon al compromís i l’esperit que distingeix una societat civil activa i compromesa.

UN PEATGE ABUSIU. El Ple Municipal celebrat ahir va aprovar una moció presentada per unanimitat per tots els grups municipals del consistori i que té com a objectiu demanar al Govern de la Generalitat una revisió en el preu del peatge de l’autopista del Garraf. La construcció dels Túnels del Garraf, ara fa vint anys, va ser una obra clau per al desenvolupament econòmic de la comarca, però el seu cost no pot penalitzar els ciutadans, en aquest cas de Sitges, que cada cop que han d’anar per una via ràpida a Barcelona han d’abonar l’excessiva quantitat de 6,05 euros. Us puc ben asegurar que serem ferms amb la nostra demanda i exigirem –davant de qui sigui– un canvi en aquest abús.

Sitges Reference: una operació ruïnosa

L’Ajuntament de Sitges ha presentat a la Fiscalia Anticorrupció la documentació del procés d’adjudicació, construcció i gestió de l’edifici Sitges Reference. Les pressumptes irregularitats que han envoltat aquesta operació, d’una banda, i els evidents errors en el plantejament i la gestió de les funcions de l’edifici han convertit Sitges Reference en un assumpte de lamentable actualitat informativa. 

L’edifici havia estat impulsat i construït per una societat participada al 50% per l’Ajuntament amb la finalitat d’habilitar oficines per a empreses de Sitges. La intenció a la qual responia la iniciativa era correcta, però el procés va ser erràtic des del primer moment, tant en el seu desenvolupament com en la seva gestió posterior, com es va posar de relleu de seguida: cap empresa, ni sitgetana ni forana, es va instal·lar en l’edifici, entre d’altres factors, perquè els preus que ofertava la societat eren molt superiors als del mercat (quan aquest encara no havia baixat el que ho ha fet en els darrers mesos).

Ja en el seu dia, les formacions que integrem l’actual govern de La Nova Majoria vam denunciar des de l’oposició que el trasllat de la major part de les dependències municipals a l’edifici Sitges Reference –per no haver trobat cap empresa interessada en instal·lar-s’hi– s’efectuava en uns termes equivocats i econòmicament desastrossos per a les malmeses finances municipals. 

I és que el mateix Ajuntament, com a conseqüència d’aquesta decisió, havia d’assumir un pagament mensual absolutament il·lògic i, al mateix temps, exagerat. Aquesta decisió, presa per l’anterior govern municipal, va ser el cúmul d’una cadena d’errors des del punt de vista de planificació (ja que posava de manifest que l’objectiu que havia acompanyat la realització de Sitges Reference havia fracassat) i un deastre en termes econòmics (ja que implicava que el consistori havia de pagar lloguer per la utilització d’un espai que és de la seva propietat). El pitjor de tot és que ara n’estem pagant les conseqüències.

Tan bon punt vam poder accedir a tota la informació, a través de la societat municipal Sitges Model XXI S.A., vam comprovar que el desgavell no acabava aquí. L’auditoria financera realitzada fa uns mesos per a conèixer al detall l’estat de les finances municipals i els seus procediments i informes externs va detectar un desviament pressupostari de 2,3 milions d’euros en la construcció d’aquest edifici, així com un sobrecost del 40% en el lloguer signat entre l’empresa promotora i l’Ajuntament per a l’ocupació de l’espai. Per aquests motius, així com altres que posen de manifest les conseqüències ruïnoses d’aquesta operació, el consell d’administració de la societat municipal Sitges Model XXI S.A., va aprovar en la seva darrera reunió portar a la Fiscalia Anticorrupció el projecte d’aquest operació.

L’equip de govern ha mantingut, i mantindrà durant tot aquest procés, una actitud de lleialtat institucional i de respecte a la Justícia en les seves diligències. No utilitzarem aquest assumpte de manera partidista (si aquesta hagués estat la nostra voluntat, el procés de denúncia hagués estat diferent), però evidentment serem coherents amb la nostra política d’un ús racional i responsable dels diners públics.

El contrapunt més evident a la política de despeses irracionals dutes a terme per l’anterior govern socialista la vam tenir ahir mateix amb el trasllat al carrer Nou de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), en un edifici de titularitat municipal que ens permet estalviar una despesa innecessària.

Política fiscal de contenció

Hem iniciat el 2012 i, a Sitges, com a la resta del país i de bona part del món occidental, les perspectives són les d’un any difícil, dur i de nous sacrificis. La situació és crítica i, per aquest motiu, necessita mesures que, en molts casos són desagradables, però malgrat tot necessàries. Amb tot, però, el Govern municipal és plenament conscient de la situació complicada que travessen moltes famílies de Sitges i, per aquest motiu, ha optat per aplicar una política fiscal moderada i continguda, situada en la mitjana de la d’altres municipis de característiques similars. En aquesta línia, aprofito aquesta primera entrada al bloc el 2012 per a realitzar diferents reflexions i apunts sobre algunes de les recents mesures.

IBI. Tot i la delicada situació de les finances municipals, l’equip de govern ha desestimat la possibilitat d’aplicar un augment de l’Impost de Béns Immobles que contribuís a fer més planer l’eixugament del deute. Entenem que fer el contrari no hagués estat una mesura apropiada en la situació actual, ja que hagués castigat encara més l’economia de moltes famílies.

L’únic augment que hem efectuat a l’IBI del 2012 és el corresponent a l’IPC. A aquest respecte, vull ressaltar, davant alguna informació incorrecta, que l’IBI no inclou la taxa d’escombraries: de cap manera un impost pot carregar un altre impost. Convé fer saber que l’Ajuntament assumeix una part important del cost de la taxa d’escombraries per tal que no repercuteixi plenament sobre els ciutadans.

Per altra part, i amb l’objectiu d’afavorir el sentit cívic i responsable, l’Ajuntament està preparant un paquet de bonificacions per a fomentar el reciclatge entre els ciutadans i que donarem a conèixer en les properes setmanes.

LLARS D’INFANTS. Sóc plenament conscient que la situació que es viu en aquests centres és complicada. La reducció de la capacitat salarial de les treballadores a causa d’una gestió irregular i irresponsable de l’anterior govern no afavoreix un entorn i un marc de treball ideal, però vull reconèixer la professionalitat d’aquest equip que, tot i els sacrificis que han hagut de fer, mantenen el seu esperit de servei.

L’augment de taxes que hem hagut d’efectuar en aquests centres ha estat forçat pels errors en no haver aplicat en els darrers exercicis el corresponent augment de l’IPC. És a dir, el fet que durant els últims anys es congelessin les tarifes de les llar d’infants –quan l’economia municipal, com s’ha posat de manifest, no ho aconsellava– ha disfressat d’increment el que simplement ha estat una actualització. Amb tot, cal subratllar que les tarifes actuals de les llars d’infants municipals estan plenament en sintonia amb les de la resta de la comarca i els usuaris sitgetans, per tant, no paguen més del que els pertoca. A més el govern de Sitges està garantint que les 13 i 14 educadores de les nostres llars continuïn formant part de la plantilla, malgrat que les ràtios de la Generalitat estipulen 10 treballadores segons les aules i nens.

EL RUSC. La decisió de tancar el Centre Obert El Rusc ha tingut una doble causa: d’una banda, l’anunci de l’empresa concessionària de deixar de prestar el servei i, d’una altra, el progressiu descens d’usuaris, que havia situat aquest centre en uns nivells molt baixos que el feia absolutament insostenible. Quan el nombre d’usuaris és tan baix, com havia derivat El Rusc darrerament, és difícil mantenir una inversió que resultava excessiva per a les finances municipals. Cal destacar, al mateix temps, que el servei que prestava El Rusc, tot i que de forma no idèntica, es podria donar en l’actualitat des de les ludoteques de les escoles Esteve Barrachina i Miquel Utrillo.

En tots aquests casos es tracta de mesures que tenen un nexe comú: la ncessària racionalització de la despesa i la reducció del greu deute que afecta la hisenda municipal. El govern de La Nova Majoria, tot i la crítica herència rebuda, en cap cas deixarà les seves obligacions i responsabilitats i continuarem treballant de valent per a trobar l’equilibri just entre la progressiva recuperació dels comptes municipals i el manteniment dels serveis necessaris als ciutadans i ciutadanes de Sitges.

Buscant noves oportunitats

Som a les portes d’un nou any, un any que inevitablement –en els contextos internacional i nacional, però també en el local– es presenta difícil i dur. Un any, però, en el que no podem defallir i que necessitarà totes les nostres energies físiques i mentals per a continuar endavant. El canvi d’any no coincideix amb un canvi de cicle, ja que totes les previsions per al 2012 indiquen que la situació  complicada que hem viscut aquest 2011 que tanquem es mantindrà en el proper exercici. Amb tot, malgrat que el panorama és accentuadament difícil, el govern de La Nova Majoria encarem el 2012 des d’una actitud de coratge i de confiança, perquè els resultats favorables només arribaran si enfoquem els nostres objectius amb esforç, fe i il·lusió.

El 2011 ha estat un exercici de sacrificis i d’ajustaments. Des d’una perspectiva estrictament municipal, aquests ajustaments han estat una de les mesures, absolutament imprescindibles, que hem pres a l’Ajuntament. La greu herència econòmica rebuda no ens ha deixat cap altra opció possible, si volíem mantenir la prestació bàsica dels serveis municipals. El delicat estat de les finances municipals és el resultat d’una política irresponsable consistent en gastar allò que no es tenia i acumular un deute insostenible. Com a conseqüència d’aquesta política, els ajustaments han estat l’única via per a salvar la nau i tornar-la a bon port. En aquest camí i objectiu ens trobem actualment.

Amb tot, aquests darrers sis mesos del 2011 també han estat per al nou govern municipal una oportunitat per a millorar els processos de gestió, recuperar sintonia amb agents culturals, socials i econòmics de la vila i treballar en projectes i iniciatives que tindran resultats en el futur.

En èpoques de restricció en les inversions, com és l’actual, és el moment de buscar fórmules imaginatives per a obtenir nous recursos. El govern municipal està treballant de manera incansable en aquesta fita i no tinc cap mena de dubte que els resultats favorables arribaran.

Aquesta és la línia que estem aplicant, per exemple, amb l’escola Agnès de Sitges, amb la qual estem implicant diferents agents amb la finalitat d’assegurar-nos-en la construcció de l’equipament. No és fàcil, però avui som més a prop d’aconseguir-ho que uns mesos enrere.

També en el terreny del desenvolupament econòmic, el 2012 pot recollir fruits de treballs realitzats, amb constància i eficàcia, durant l’any que ara tanquem. Estem treballant en crear fórmules de col·laboració entre els sectors públic i privat que contribueixin a l’impuls socioeconòmic i a l’obertura de  noves oportunitats de negoci. L’èxit de la trobada amb els aturats, realitzada el passat 13 de desembre, serà aplicada a diferents segments econòmics, amb la finalitat d’estudiar i aplicar mesures conjuntes que ens afavoreixin l’ocupació, l’emprenedoria i les oportunitats econòmiques.

En definitiva, el 2012 no serà l’any de les solucions a la quantitat de problemes que amunteguem, però sí ens presenta noves oportunitats de diàleg i de confiança en les nostres possibilitats. Aprofitem-les!

Bon Any Nou