Escola de Música: punt i seguit

El mes passat va començar el nou curs de l’Escola Municipal de Música Montserrat Almirall de Sitges (EMMMAS) amb un nou format, un escenari adaptat i renovades il·lusions. Després del trist capítol que va suposar la interrupció d’aquesta activitat el curs passat a causa dels problemes econòmics de l’empresa concessionària, el Govern Municipal ha assumit el compromís que Sitges continuï tenint uns estudis públics de música, amb la finalitat que els nens i els joves de la vila puguin realitzar la seva formació en aquesta matèria i, al mateix temps, contribuir a dibuixar un sistema educatiu i cultural amb més opcions i capacitats.

Les instal·lacions de l’Escola Esteve Barrachina constitueixen el nou espai de l’EMMMAS. El passat 22 d’octubre va començar el curs 2012/13, que conserva les mateixes classes que els cursos anteriors. I en aquestes primeres setmanes ja hem pogut tastar de nou que l’esperit de la que va ser la gran professora de música de tantes generacions de sitgetans, la Montserrat Almirall, la senyu, es manté en el programa i la vocació de professors i alumnes.

La refundada Escola Municipal de Música Montserrat Almirall ha estat possible gràcies a la feina duta a terme per la regidoria d’Educació de l’Ajuntament, la col·laboració de l’Escola Esteve Barrachina, l’esforç de les dues cooperatives que han assumit la gestió i la il·lusió dels alumnes i el seus pares. Per aquest motiu, per al Govern Municipal constituïa una prioritat dotar l’escola dels instruments que n’asseguressin la recuperació de la seva activitat, alhora que impulsar un nou model de gestió que n’aprengués dels errors del passat i en garantís un projecte fet a mida de la realitat, que no estirés més el braç que la màniga.

I en aquest camí, calia dotar la recuperada escola no únicament dels instruments i mètodes que en permetessin la seva continuïtat, sinó també de la visió propera que requereix qualsevol projecte educatiu i cultural fet a la nostra vila. Per aquest motiu, que el Pinyu Martí en sigui el nou director és una garantia que l’EMMMAS ha triat el camí que convé a tots els joves que volen aprendre música i que, en definitiva, li convé a Sitges.

La projecció de la Fundació Stämpfli

Les instal·lacions de la Fundació Stämpfli – Art Contemporani acullen des de començament de mes una nova mostra de la seva col·lecció permanent. Una renovada exposició d’obres d’art contemporani d’artistes de renom internacional que, generosament, han estat cedides pels seus autors al poble de Sitges.

Mai no estarem prou agraïts al matrimoni Stämpfli el seu amor per la vila que els ha acollit. La Fundació Stämpfli –com altres iniciatives anteriors impulsades pel Pere i l’Anna Maria, com les festes del carrer d’en Bosch o la recuperació d’edificis de gran valor patrimonial en aquest mateix carrer– han estat un regal que cal agrair amb la força que es mereix. La col·lecció de 80 obres de la Fundació, de les quals ara se n’exposen 35, constitueix un nou element que reforça i projecta el perfil cultural de Sitges.

El Miramar, patrimoni de Sitges

La setmana passada vaig signar amb el diputat d’Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona, Carles Russinyol, l’acord de cessió gratuïta a l’Ajuntament de Sitges durant sis anys de l’edifici Miramar, propietat de l’organisme provincial, per a usos administratius i dependències municipals. És la primera vegada que l’ús d’aquest edifici, de valor patrimonial i públic de significativa importància, se cedeix a l’Ajuntament més enllà del limitat marc d’una legislatura. És a dir aquesta durada del conveni –en contra de la tònica dominant en els darrers anys– es fa pensant en el futur i no únicament en les necessitats del present: sense especular políticament sobre quins governs que el gestionaran, tant a l’Ajuntament com a la Diputació.

Amb aquest acord, el Miramar permet reubicar una part substancial de les dependències municipals, que des de fa gairebé dos anys han estat concentrades a l’edifici Sitges Reference, a les Pruelles. La cessió és determinant per a tancar definitivament la trista etapa d’aquest edifici nou, que ha estat un negoci desastrós per a l’Ajuntament, en el qual, per culpa de decisions errònies i mancades de cap previsió, hem hagut de destinar diners per partida doble: com a inversió inicial i per a pagar un lloguer que mai s’hauria d’haver produït. El Sitges Reference escenifica el model de gestió pública que ha dut a la crítica situació financera que patim actualment.

El Miramar acollirà dependències municipals en les plantes superiors i mantindrà la planta primera i parcialment la planta baixa per a usos culturals i públics, amb la voluntat que les instal·lacions estiguin al servei de les entitats i associacions sitgetanes. La manca d’altres locals públics on ubicar-hi oficines municipals i l’expressa negativa d’aquest govern de destinar diners a lloguers innecessaris aconsellen aquesta reconversió parcial del Miramar en dependències de l’Ajuntament. La necessària ubicació de dependències municipals no altera l’ús i la funció artística i creativa que aquest edifici desenvolupa en el mapa cultural de la vila. La Regidoria de Cultura gestionarà els espais de les plantes baixa i primera per a exposicions, activitats, projeccions i altres iniciatives culturals.

Amb aquesta mesura –sumada a una planificació rigorosa dels serveis municipals i l’atenció al públic– aconseguim, d’una banda, reduir el dèficit acumulat i, d’una altra, recuperar la centralitat de bona part de les oficines municipals, mentre continuem donant resposta a part de les necessitats culturals de Sitges.

Apropant el Festival a Sitges

Diumenge va acabar la 45ena edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema de Catalunya amb un rotund èxit de públic i amb una sensació molt positiva per a la vila: el Festival s’apropa a Sitges. Accions com les sessions de curtmetratges a la platja, la decoració dels carrers o la potenciació dels espais del Retiro, amb una segona inauguració del Festival o el Prado, amb una gala de precloenda.

Des de l’Ajuntament de Sitges som conscients de la importància de tornar a associar el Festival amb la imatge del nostre poble. No era (i no és) suficient la presència del nom de la vila al certamen, s’ha de visualitzar el context geogràfic i social on va néixer el Festival ja que és part indissociable de la seva gènesi però també del seu tarannà i del seu futur. Sitges, com a població i com a sentiment, és una part central d’aquest esdeveniment cinematogràfic.

Sitges 2012 ha apostat per aquest camí i ha aconseguit que els indrets més característics de la nostra vila fossin presents en les cròniques dels mitjans de comunicació. Un clar exemple és el reportatge que s’emetrà aquest proper dijous al programa Cinema 3 de TV3 amb una entrevista en exclusiva al cineasta Neil Jordan que es va realitzar al passeig Marítim amb l’església de fons. 

Un altre fet important ha estat la realització de les xerrades posteriors a les projeccions de les pel·lícules postscreenings al Prado, al Retiro i a d’altres establiments de la vila. Amb aquesta acció, es reforça el paper dels dos cinemes de la població com a indrets amb força i presència pròpia dins la programació d’un Festival que enguany ha projectat més de 250 films gràcies a la bona feina d’un fantàstic equip encapçalat per Àngel Sala. No vull deixar de destacar la implicació dels patrocinadors que han continuat confiant en el festival, dels restauradors que ha elaborat el Menú Fantàstic, els establiments comercials que han engalanat els seus locals i aparadors per l’ocasió, o els molts nens i nenes de les escoles de Sitges que han dibuixat el festival per mostrar-lo a tothom que durant aquestes dies ha passejat pels nostres carrers.

Queda molt camí per recórrer, però el més important és que ja s’ha començat a caminar en una direcció que afavoreix Sitges i, per tant la dinamització econòmica del municipi. El Festival no es pot entendre sense Sitges ni la seva gent. L’edició d’enguany ha demostrat que el certamen torna a emprendre una orientació que engloba i uneix el festival de gènere més important del món amb la població que l’ha vist néixer i créixer i que forma part del seu ADN.

Una agenda cultural única i integrada

“Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” és la campanya impulsada per l’Ajuntament per a projectar la intensa activitat cultural de diferent ordre que acull durant els mesos d’estiu la nostra vila. La iniciativa reuneix en un programa comú les més de cinquanta activitats organitzades i impulsades per diferents agents públics i privats que es fan fins a finals de setembre a la nostra vila. Música en múltiples estils, teatre, dansa o art configuren l’oferta cultural agrupada en la campanya.

L’objectiu d’“Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” és crear una agenda única on els ciutadans i visitants tinguin l’oportunitat d’accedir amb facilitat i comoditat a les propostes culturals que omplen la nostra cartellera d’estiu. Els festivals de música i de tango, les sessions del Sitges Green Sound, el cicle Refresc de Teatre, la programació del Sitgestiu Cultural dels museus, espectacles com el ballet de Moscou o les diverses exposicions, entre d’altres iniciatives, sumen una àmplia i completa proposta cultural en diferents disciplines i orientada a públics heterogenis i plurals.

Des de diferents sectors culturals i turístics sovint s’ha reclamat a l’Ajuntament, amb raó, que exerceixi de pol coordinador i difusor de la rica i intensa activitat cultural de la vila. La política cultural de l’Ajuntament ha de generar iniciatives en aquells terrenys on hi hagi un buit específic, però sobretot ha de facilitar el seu desenvolupament –a través del suport en serveis o infraestructures, quan això és possible– i contribuir de manera decidida a la seva projecció local i externa.

La campanya “Aquest estiu, banya’t de cultura. Gaudeix de Sitges” respon especialment a aquest segon eix. Per aquest motiu, s’ha creat un espai web propi que en faciliti els continguts i els projecti entre els ciutadans i els turistes i s’ha activat una promoció orientada a pública diversos.

La projecció cultural de Sitges forma part de l’adn de la nostra vila. La creativitat, sensibilitat i capacitat dinamitzadora de Sitges en matèria cultural constitueix un dels millors cartells que poden acompanyar la nostra marca turística. Així ho demostra l’interès dels turistes per la nostra oferta cultura, com posa de manifest la dada que el 57% de les consultes registrades a l’oficina de turisme l’any 2011 per part dels visitants van correspondre a temes culturals. Aconseguir estabilitzar un equilibri acurat entre la pluralitat de públics (sol i platja, turisme cultural, de congressos, gastronòmic…) constitueix un dels reptes més significatius que tenim entre mans.

Corpus sempre hi és

Corpus ens ha deixat enguany molt bones sensacions. En uns moments d’accentuada dificultat i en un cap de setmana amb notícies econòmiques difícils de pair i complicades d’assumir, Corpus ens ha estés de nou el seu encant ilimitat i la seva accentuada capacitat de seducció. Les catifes han tornat a lluir amb la seva habitual esplendor, els balcons han mostrat el seu rostre més alegre, l’exposició de clavells ha esclatat en colors, la processó ens ha emocionat, els gegants ens han tornat a captivar i la festa va comptar amb un reconeixement de primer nivell en ser inaugurada per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

Corpus és una simbiosi de creativitat, participació i companyerisme a parts iguals. Les catifes són el resultat d’un treball acurat, pel qual es necessita dedicació prèvia i mans disposades a dibuixar imatges primaverenques que provoquen mirades de complicitat entre els sitgetans i els visitants. Els grups de veïns, amics o integrants d’entitats que s’ajunten per a fer catifes és un dels signes que ens demostren que Sitges és –i ha de continuar sent-ho– un poble, amb tots els components positius que identifiquen aquest mot.

Aquest any, Corpus ha evidenciat que la capacitat de la festa és sòlida. Les restriccions econòmiques han afectat el seu pressupost, però el resultat, als ulls de sitgetans i visitants, ha estat relatiu. Com ja va passar amb la Cavalcada de Reis o Carnaval, els esforços de les entitats i la dedicació de la gent que hi col·labora en la festa contribueix a minimitzar les reduccions pressupostàries i, al mateix temps, demostrar la seva capacitat per continuar captivant-nos.

I Corpus a Sitges també és, no cal oblidar-ho, un ganxo per a la dinamització econòmica. Diumenge, diversos autocars i una llarga llista de vehicles van venir a Sitges per veure les catifes i passar el dia a la vila, una notícia que cal saludar com convé.

Passat Corpus, l’activitat no s’atura a Sitges i el proper cap de setmana la Festa de la Poesia i Sitges Fashion Weekend prenen el relleu en l’actualitat cultural, socioeconòmica i d’oci, posant de manifest que el dinamisme que distingeix Sitges es manté ferm i intacte.

Esperit emprenedor

El passat divendres va començar una nova convocatòria del Sitges Tapa a Tapa, l’existosa iniciativa de diversos establiments associats al Gremi d’Hostaleria de Sitges, que ofereix tapes especialment elaborades per a l’ocasió als seus clients durant deu dies. Fins el proper diumenge, una vintena d’establiments de la vila participen en aquesta interessant campanya, que l’any passat va despertar l’atenció de consumidors i va atreure nous clients als bars i restaurants adherits. 

Sitges Tapa a Tapa demostra que la combinació d’enginy, empenta i treball és una bona aliada per a obtenir resultats. En aquests primers dies de la campanya d’enguany, el públic ja ha pogut tastar les propostes de cada establiment i copsar que la iniciativa resulta positiva per a tots els agents implicats: els propis bars i restaurants, perquè els aporta clients i projecció; els consumidors, perquè amplien les opcions d’oferta; i el conjunt de Sitges i la nostra marca turística, perquè reforça el nostre posicionament i en genera moviment directe i indirecte al municipi.

Tot i el context difícil que estem vivint, iniciatives com aquesta constitueixen mostres actives que Sitges té enormes possibilitats per a projectar-se endevant. Sitges Tapa a Tapa és una mostra del caràcter emprenedor de la nostra indústria turística, que sempre ha estat a l’avantguarda d’iniciatives que impulsin l’economia. De fet, el Gremi d’Hostaleria de Sitges ja va ser, en la seva constitució, una organització absolutament innovadora, que després ha tingut la seva continuïtat amb altres organismes o grups d’empresaris que han sumat esforços per a guanyar plegats. L’Ajuntament estarà sempre al costat d’aquestes iniciatives positives per a la vila i el conjunt de sitgetans i sitgetanes.

LA MONTSERRAT ALMIRALL. La setmana passada vam perdre una sitgetana molt estimada per generacions i generacions de sitgetans, la Montserrat Almirall, la senyu. La pèrdua de la Montserrat és d’aquelles que de seguida se senten al poble. Les seves virtuosos mans i el seu esperit pedagògic van ser la causa que centenars de sitgetans estimessin la música. Pocs llocs com casa seva, al carrer Francesc Gumà, han estat un altaveu tan autoritzat per a la música i símbol de molts records per a nois avui ja fet grans, als qui sempre els acompanyaran els compassos i les lliçons que van aprendre al costat de la seva professora de piano.

Sant Jordi: un dia especial

Avui és Sant Jordi. De la mateixa manera que la Festa Major és el dia amb majúscules per als sitgetans, Sant Jordi ho és per als catalans. Tenim diverses diades significatives del nostre calendari (l’Onze de Setembre, Nadal, Pasqua…), però Sant Jordi respira un aroma especial gràcies a la tradició de regalar un llibre i una rosa, sens dubte una fantàstica aportació que els catalans hem fet a la cultura universal. Sant Jordi és equivalent a remenar i comprar llibres –quelcom que és plenament recomanable– i que te’ls signi l’autor, a sortir al carrer, a participar en les activitats culturals i a expressar i visualitzar els nostres sentiments. És una data que, com a molts catalans, m’agrada gaudir de ple i que enguany, des de la responsabilitat que implica l’alcaldia de Sitges, viuré amb una intensitat i implicació diferent, però amb el mateix batec que sempre.

Sant Jordi ha adquirit, des de fa uns anys, també una projecció significativa a Sitges. En època de Pere Junyent, i amb el Marc Martínez de regidor de Cultura, l’Ajuntament va aglutinar el conjunt d’activitats que organitzaven les entitats sota un mateix paraigües per tal d’aportar-les-hi major dimensió i sentit de festa. Va ser un encert, que s’ha sapigut mantenir constantment i que avui dibuixen una festa plenament consolidada. Anys després es va decidir amb bon criteri traslladar la diada a baix a mar, per tal de fer-la crèixer i superar les limitacions que presentaven l’Hort de Can Falç o el Cap de la Vila.

Enguany, la fira de llibreters, floristes i entitats també serà el punt de cita per als sitgetans. La complicada situació econòmica que viu l’Ajuntament –que ens obliga a racionalitzar la despesa per a corregir el dèficit– ens havia fet valorar l’opció de compartir els costos amb les empreses i associacions implicades, fet que els implicava assumir una taxa notablement superior a la d’altres anys. Finalment, però, vam trobar plegats una solució que permetés continuar celebrant i mantenint l’encant i el nivell de la festa, sense que suposés un cost extra per als expositors o l’Ajuntament. Avui, per tant, tornarem a veure a la Ribera les desfilades de gent entre llibres, roses i les entitats que també projecten la seva imatge.

Sant Jordi ja s’ha deixat veure el cap de setmana, amb diferents presentacions de llibres, que enllacen de ple amb el nostre perfil de vila de les arts, o la fantàstica actuació que va realitzar ahir la Jove de Sitges al Cap de la Vila, amb el cinc de set i el quatre de set amb l’agulla. Avui al vespre, i també al Cap de la Vila, tindrem l’oportunitat de cloure un dels dies més macos de l’any amb la ballada de sardanes amb la Cobla Maricel.

Bona diada de Sant Jordi a tots i totes!

Els tresors del Cau Ferrat

 Durant aquests dies de Setmana Santa –en què els hotels, malgrat que el temps no ha acompanyat, han registrat una ocupació mitjana del 75%–, Sitges ha incorporat una nova oferta cultural d’alt valor patrimonial i un significat pes estratègic: l’exposició ‘L’art modern. Obres mestres del Cau Ferrat’, que es pot veure a l’Edifici Miramar fins el 25 de novembre i que reuneix 151 pintures i altres peces de la col·lecció del nostre museu més emblemàtic. Durant la Setmana Santa, els turistes han pogut visitar la mostra, com també ho han fet molts sitgetans, delerosos de tornar a veure les pintures de Santiago Rusiñol, de Picasso, del Greco, de Ramon Casas o de Mas i Fontdevila, així com el retaule gòtic, l’arqueta del segle XV o la resta de peces col·leccionades per Rusiñol en tant que “senyor del Cau Ferrat”.

L’exposició és una iniciativa extraordinària, ja que la necessària reforma de millora dels museus –finalment reconduïda a bon port, gràcies a l’entesa dels nous governs de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges– no podia deixar en un magatzem els tresors del fons del Cau Ferrat fins que finalitzessin les obres. Per aquest motiu, cal aplaudir la iniciativa de la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, per mostrar el nostre patrimoni mentre les obres dels museus continuen el seu ritme i cal felicitar al comissari Ignasi Domènech pel treball realitzat.

La mostra del Miramar, a més del component estratègic de presentar les obres mestres del Cau Ferrat, té la virtut de mostrar-les fora del seu context, en un espai curosament dissenyat per a l’ocasió, on els visitants poden gaudir de la potència de cada obra per sí mateixa. Al Cau Ferrat, les obres formen part d’un conjunt i un entorn molt significat i singular, on, de vegades, adquireix més pes l’espai que la peça en sí. En canvi, la mostra del Miramar permet contemplar cada oli o peça amb la minuciositat que mereix.

Durant la inauguració de l’exposició, el passat dia 30, vaig manifestar que es tractava d’una ocasió excel·lent per a que els sitgetans mostréssim l’orgull del nostre patrimoni. Després de veure l’exposició amb detall, tenim l’ocasió i el convenciment de reafirmar-nos en el valor d’unes peces que han definit en bona part l’itinerari artístic de la vila i que a començament de l’any vinent tornaran a lluir en un Cau Ferrat  que mantindrà el seu esperit originari de finals del segle XIX però adaptat a les necessitats del segle XXI.

Entre el Ral·li i el Patchwork

Ahir vaig tenir la sort, com a alcalde, de viure en directe i durant tot el seu recorregut el Ral·li de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges, per a nosaltres, “el Ral·li”, com el coneixem des de sempre. Vaig fer tot el recorregut en un meravellós vehicle antic habitual al Ral·li, amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i plegats vam poder compartir la màgia d’un esdeveniment que desperta complicitats i provoca il·lusions, tant entre els participants com entre els milers de persones que surten al carrer a veure’l i viure’l.

Sitges deu molt al Ral·li, com també al Corpus o, en un altre nivell, la Verema, gràcies a la iniciativa original de l’entitat de la societat civil Foment del Turisme de Sitges. Són tres festes que formen part de la base del nostre calendari festiu i que han contribuït de manera decidida a dibuixar la nostra imatge com una de les poblacions turístiques i culturals de referència del nostre país. El Ral·li mai no deixa de sorprendre’ns en positiu. Malgrat que molts l’hem vist tota la vida (enguany n’hem celebrat la cinquanta-quatrena edició) i el seu perfil ens sembla cada any el mateix, la corrua de cotxes que enfilen les costes, s’aturen al Port, recorren els carrers del centre i arriben a la Fragata és un espectacle en el seu sentit més ampli. El Ral·li és cada any el mateix, si bé cal reconèixer i subratllar el notable i lloable esforç que fan els organitzadors i patrocinadors per incorporar nous participants, que reforcen i milloren el panorama de participants. Però el fet que essencialment el Ral·li mantingui el perfil convocatòria rere convocatòria és el que el fa gran i el situa com una manifestació social de primer ordre.

Tot i el pas dels anys, el Ral·li manté el seu esperit de convocatòria i conserva el seu encant i capacitat d’atracció. Ahir mateix vam tenir l’oportunitat de tornar a copsar la fortalesa d’aquesta iniciativa. Una munió de visitants van aprofitar la celebració d’una nova edició d’aquest museu sobre rodes per venir a Sitges i que la nostra vila tornés a ser protagonista, un cop més, als mitjans de comunicació.

El Ral·li, el Corpus i la Verema són una peça cabdal del nostre panorama festiu tradicional, sobretot el que està pensat, fonamentalment, per atreure’n l’atenció i l’interès de visitants i, per tant, contribuir a dinamitzar l’economia local. En un altre ordre situaríem la Festa Major o Santa Tecla (que expressa, com cap altra, la nostra identitat col·lectiva) o el Carnaval (que és la festa que reuneix el major nombre de participants i visitants alhora). I en aquest itinerari de festes i esdeveniments absolutament arrelades al nostre calendari (al qual caldria afegir-ne el Festival, la Mitja Marató o la Setmana Santa, entre d’altres), ara n’irrompen de noves amb força renovada i plantejaments cada cop més ambiciosos. El Festival de Patchwork n’és probablement la millor mostra.

Aquesta setmana, el Festival Internacional de Patchwork torna a Sitges, amb més de 80 estands, exposicions, cursos i una llarga llista d’iniciatives, que situen aquesta trobada com la més destacada de l’Estat. En els darrers anys, hotelers, comerciants i el conjunt dels sitgetans hem copsat la importància que ha adquirit aquest Festival per a l’economia, la imatge i la projecció turística de la vila. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament hem apostat per a que aquesta nova edició assoleixi un creixement encara més gran. Iniciatives com aquesta constitueixen una de les línies de treball que cal reforçar i potenciar per a contribuir a la dinamització econòmica.

És temps de Carnaval

Dijous serà gras. Comença la festa, la disbauxa i la transgressió… però també, i especialment, obrim una setmana de tradició, d’ambient de colla i societat, de civisme i de sitgetanisme. El Carnaval desperta passions, reforça alegries i reafirma el nostre sentit de comunitat a través de les colles, les entitats i la vila.

Enguany, el Carnaval arriba amb canvis significatius, especialment en els horaris de les rues. El nou format està pensat per a afavorir un millor desenvolupament de la festa i que el seu gaudi sigui generalitzat i a l’abast de tothom. Amb el nou horari evitarem situacions com que el cap i la cua de la rua s’ajuntin al Cap de la Vila o que les darreres colles finaltzin passades les 3 de la matinada.

La bona feina que està realitzant la Comissió de Carnaval i els representants de les entitats han posat la llavor per a que la festa, tot i les inevitables restriccions pressupostàries, mantingui el seu esplendor i l’esperit que l’ha convertit en una manifestació d’extraordinària participació. En aquesta empresa, cal destacar la col·laboració dels cossos de seguretat i prevenció (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers, SEM, Creu Roja…), així com els voluntaris coordinats per la Regidoria de Tradicions i Festes. Vull fer una menció especial a la sensibilitat mostrada pel conseller d’Interior, Felip Puig, per dotar el desenvolupament de la festa de les mesures de seguretat necessàries.

És temps de Carnaval. Això vol dir que és temps de xató. De xató fet a Sitges. Avui, 13 de febrer, celebrem el Dia Internacional del Xató, commemoració que va instaurar l’alcalde Pere Junyent el 1996 en complir-se cent anys de la documentació coneguda més antiga del mot xató. La cita va aparèixer a L’Eco de Sitges i es referia precisament a un sopar de Dijous Gras on hi era, entre d’altres, Santiago Rusiñol, que, segons les investigacions, en veure el meravellós plat d’amanida amb bacallà, tonyina i la seva salsa de color carbassa va exclamar: “sembla un châteu!”. Bon xató i bon Carnaval!

Ban de Carnaval
Sitgetanes i sitgetans,
El Carnaval ja és aquí, la Festa més multitudinària del nostre calendari.
Les sitgetanes i els sitgetans esperem amb il·lusió la festa de la disbauxa. Durant set dies viurem l'ambient més festiu i lúdic que cada any ens transmet la festa del Carnaval. El proper 16 de febrer arriba Sa Majestat Carnestoltes, acompanyat de tot el seu seguici i, junt amb la Reina del Carnaval i la seva comitiva faran arribar la diversió a tots els racons de la vila.

Sense perjudici de la legalitat vigent en matèria d'horaris d'obertura d'establiments, aquest Consistori recomana amb encariment a tots els empresaris relacionats amb el sector de l'oci nocturn a respectar la normativa vigent que marca la Generalitat de Catalunya en l'ordre 358/2011 pel que fa a regulació horària on s'estableix que, per tal que tothom pugui gaudir de la festa, els establiments respectin els horaris de tancaments.

Des de l'Ajuntament, demanem no estacionar cap vehicle fora dels espais degudament senyalitzats i evitar entorpir el recorregut de les rues de la Disbauxa i l'Extermini. D'acord amb la normativa relacionada amb els estacionaments antireglamentaris, aquest Ajuntament no es pot fer responsable dels desperfectes materials que es puguin ocasionar com a conseqüència del desenvolupament dels actes del Carnaval.

També recomanem a tots els veïns que viuen en els carrers per on transcorren les rues (tant les infantils com les del vespre) que evitin treure la brossa tant diumenge com dimarts, amb l'objectiu de facilitar el pas a les carrosses. També es podran dipositar les deixalles als contenidors, la majoria dels quals quedaran oberts. Una recomanació que fem extensiva als establiments de restauració que haurien d'abstenir-se de treure el vidre diumenge i dimarts de Carnaval.

Voldria fer una crida a viure un Carnaval cívic i respectuós. Un Carnaval que ha arribat enguany de la mà d'una Comissió renovada encapçalada per Isaac Bielsa. A ell i a totes les persones que l'han acompanyat en aquesta tasca difícil, els voldria agrair l'esforç i la dedicació davant l'organització d'una festa que també s'ha vist afectada per la delicada conjuntura econòmica i que, paral·lelament viurà alguns canvis amb l'objectiu de millorar el seu desenvolupament.

I moltes gràcies també a la Societat Recreativa El Retiro, al Casino Prado Suburense, al Grup dels Independents del Carnaval,  i a les colles del Poble Sec, de les Cases Noves i del Club Natació per la seva tasca desinteressada que any rere any desenvolupen per l'estima a una tradició, pel seu saber fer i per mantenir i fer créixer una festa que traspassa les nostres fronteres.

Aquest any els personatges principals del Carnaval, Sa Majestat Carnestoltes i la Reina, arriben amb les colles XisPun! i Carnavàlia, i la Reina Infantil a càrrec de la Colla Fantàstik Show. A les tres, moltes gràcies.

Però el Carnaval no seria tampoc el que és sense totes i cadascuna de les persones que cedeixen el seu temps de forma voluntària contribuint a que aquest esdeveniment sigui un any més un dels nostres principals senyals d'identitat, mantenint la singularitat i qualitat que sempre l'ha caracteritzat.

Per acabar només em resta desitjar-vos un bon Carnaval i encoratjar als vilatans i vilatanes acompanyats dels nombrosos visitants que es reuniran a Sitges, a celebrar i gaudir de tots els actes que la Comissió i les entitats han preparat.
Bon Carnaval a tothom!!

Capital cultural

Ara fa deu dies, vaig participar en la reunió del Consell de Cultura, celebrada a la Casa de la Vila. Vaig tenir l’oportunitat, acompanyat de la regidora Mireia Rossell, de conèixer i compartir les sensibilitats dels integrants d’aquest òrgan, que té un caràcter consultiu i d’assessorament. Durant la reunió, vam informar de la severa política d’ajustament pressupostari a l’àrea de Cultura, com a conseqüència inevitable del greu dèficit que afecten les finances municipals.

La trobada, malgrat que les decisions de reducció pressupostària mai no són agradables ni generen lògicament cap alegria, va resultar positiva, tant pel seu contingut com pel seu l’esperit. Per al govern de La Nova Majoria, la cultura és una actuació estratègica, que contribueix a projectar Sitges i reforçar la seva capacitat econòmica, però sobretot és un signe de distinció i un element que forma part de la nostra essència com a comunitat. Per aquest motiu, la política cultural requereix una atenció prioritària per part de l’Ajuntament.

Aquest interès accentuat per l’acció cultural l’hem posat de manifest en un assumpte crucial per al municipi com és la reforma dels museus, on conjuntament amb la Diputació de Barcelona hem apostat per reconduir el projecte i fer-lo compatible amb la línia de protecció del patrimoni arquitectònic que ha de distingir Sitges. De fet, la protecció i conservació del patrimoni és un dels eixos del govern de La Nova Majoria. La riquesa arquitectònica i natural del nostre municipi constitueix un dels valors més destacats que tenim i, per aquest motiu, necessita mesures que la salvaguardi.

La reunió del Consell de Cultura també va escenificar el nou entorn que marcarà les relacions entre les entitats culturals i l’Administració. Hem superat l’etapa de la política de la subvenció a fons perdut i, en canvi, hem entrat en un període on el treball entre els sectors públic i privat en l’esfera cultural ha d’estar caracteritzat per les complicitats, la col·laboració mútua i l’aprofitament de recursos i dinàmiques de cadascun dels àmbits.

En aquesta línia, des de l’Ajuntament tenim el repte d’articular respostes a les necessitats dels creadors, els programadors i les entitats que fan cultura.  Aquestes necessitats no sempre han de ser per la via del finançament, sinó que poden escenificar-se a través d’altres suports, com el logístic, la promoció o els espais, que resulten també imprescindibles per a l’execució de les diferents iniciatives.
Obrim una nova etapa, però ens reafirmem en la nostra voluntat i el nostre objectiu de fer de Sitges una capital cultural, que presti un suport especial i destacat a la cultura local i que alhora es mostri sensible i atent als creadors que escullen la nostra vila com a entorn.

Nit de Premis Sitges 2011

El passat divendres vam celebrar la catorzena Nit de Premis Sitges al teatre del Casino Prado Suburense. Va ser un acte de joia, pels reconeixements als guanyadors; de complicitats, per la unió d’esforços i iniciatives; i de confiança, malgrat tot, en el futur. Perquè la cultura en totes les seves dimensions és un dels rostres que millor defineix Sitges. A continuació, reprodueixo la intervenció que vaig realitzar a la cloenda de la Nit.

“Regidores, regidors, guardonats, representants d’entitats, molt bona nit a tothom.

L’acte que hem viscut, el lliurament dels premis al món de la cultura,  és el millor reflex de la nostra realitat col·lectiva. Una realitat que fa de Sitges un poble amant de la cultura. Tot això és possible gràcies a la suma de molts esforços individuals i col·lectius que, durant molts anys, han dibuixat una manera de fer que els que avui som aquí hem heretat, però que també hem tingut el mèrit d’anar mimant i construint cada dia.

Crec que una de les nostres principals virtuts ha estat la capacitat de conjugar tradició amb innovació. Preservar els signes d’identitat amb més anys d’història, mentre hem donat cabuda a la innovació, però sobretot, hem acollit i mimat aquells que han trobat en Sitges un lloc per a treballar per la cultura.

El folklore, la fotografia, la música, la pintura, l’escultura o la literatura, són les disciplines que s’han premiat aquesta nit. Bona part d’aquests premis són possibles gràcies a la iniciativa dels seus promotors, entitats, famílies i persones que creuen en la cultura i que desitgen que continuï viva.

I com ja ha dit la regidora, des de l’Administració també creiem en la cultura, des de totes les seves manifestacions. Creiem que hem de vetllar per aquells que la promouen, però sobretot per fer-la arribar a tothom.

Són temps difícils en els que tots –famílies, entitats i Administració– hem de tirar endavant amb menys. I segurament, molts dels que avui sou aquí, pensareu que la cultura és el que més perill corre en èpoques de crisi.
Però vull dir-vos que treballarem per tal que a Sitges no sigui així. I ho dic ja que entenc que, tot i que la cultura requereix i necessita dels recursos econòmics, en un poble com Sitges podem continuar tirant-la endavant. És evident que sempre podem pensar en millorar equipaments, en ampliar l’oferta d’aprenentatge o en tenir més espais per a poder desenvolupar totes i cadascuna de les disciplines culturals. Però també és cert que sovint desaprofitem el que tenim.

Serà, doncs, el moment d’optimitzar els recursos existents i posar-los a l’abast de tots. I això precisament ja s’ha començat a fer. Treballarem per tal d’aconseguir els recursos que ens permetin millorar tant els equipaments públics com els privats. El teatre on ens trobem aquesta nit n’és un exemple. Treballarem amb la voluntat d’aconseguir recursos que permetin l’arranjament d’aquest fantàstic teatre.

Mimarem i preservarem el nostre patrimoni cultural. Treballarem per tal que en el mínim temps possible, puguem tornar a gaudir d’uns museus que han de continuar sent referència com a un dels valors de la cultura de tot un país. Treballarem per la recuperació d’altres espais com Can Falç.

Però també, ara més que mai, hem de treballar plegats per fer aflorar la saviesa, el talent i la fidelitat que fan de Sitges un referent cultural.

Miquel Marzal, Joan Iriarte, Quartet Octavia, Víctor Sicard, Yolanda Martín, Rafel Gascón, Hospital de Sant Joan Baptista, Mònica Zgustovà, Rosa Muntané i la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol: de nou la meva més sincera enhorabona i, sobretot moltes gràcies per contribuir a que el nom de Sitges vagi lligat al món de la cultura”.

Els museus que volem els sitgetans

El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.

Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.

En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.

Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.

Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

Trobada amb els aturats

L’Ajuntament ha obert avui el termini per a la participació en un acte al qual li vull donar un relleu significat: una trobada amb les persones aturades de Sitges, el segment de la societat que més pateix la crisi i les dificultats econòmiques actuals i sobre el qual, el conjunt de les administracions i la societat, han d’orientar les principals polítiques socials.

L’organització d’aquest acte respon a un dels compromisos que vaig adquirir durant la passada campanya electoral. Es tracta d’un acte emmarcat en el programa “Parlem de Treball” a través del qual volem compartir i definir amb les persones que més ho necessiten les estratègies i accions que afavoreixin l’ocupació i la formació. La jornada se celebrarà al Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 el 13 de desembre i els interessats a participar-hi ja poden tramitar les seves sol·licituds a Nivell 10.

L’atur és un dels principals drames actuals del nostre país. Així ho detallen els estudis demoscòpics, però, sobretot, així ho posen de manifest les contundents xifres que, mes rere mes, avaluen que el drama s’accentua. Ningú no se salva. A Sitges, tenim uns índexs per sota de la mitjana nacional o de la resta de la comarca, però el problema és igualment accentuat. L’Ajuntament difícilment pot aportar solucions directes a les persones aturades, però en canvi sí que pot oferir respostes definides, que poden contribuir en la recerca de sortides viables als afectats. Cursos de formació, borses de treball, suport a l’autocupació, foment d’oportunitats… són algunes de les vies en les quals hi estem treballant amb tot el coratge que demana una situació com aquesta. I el suport personal, per descomptat, no pot faltar tampoc en aquest tipus de situacions. Per aquest motiu, l’acte del dia 13 és un dels que li vull aportar una major càrrega, no únicament simbòlica, sinó també executiva.

La mirada d’un segle d’Ángeles Santos. Per altra banda, avui dilluns 7 de novembre, la cèlebre artista Ángeles Santos Torroella fa 100 anys. Nascuda a Portbou –la pàtria de la tramuntana, que ha marcat la genialitat de tants artistes empordanesos– l’Ángeles va viure a Sitges als anys seixanta i setanta, amb el seu marit, el també artista Emili Grau Sala, les restes del qual reposen al cementiri de Sant Sebatià. Els vincles de l’Ángeles i l’Emili –així com el seu fill, Julián Grau, també pintor– amb la nostra vila constitueixen un exemple de la intensa i fructífera relació entre Sitges i el món de les arts.

Un Mundo (1929), d'Ángeles Santos

Aquest idil·li entre Sitges i l’art, que es remunta a més de 150 anys enrere de la mà de les paletes de l’Escola Luminista, s’escenifica amb una visita a un dels principals museus d’art modern: el Reina Sofia de Madrid. La primera obra que trobes és, precisament, Un mundo (1929), de l’Ángeles Santos, un oli surrealista de gran format que recull les seves influències intel·lectuals i la seva sensibilitat artística. I, a continuació, en el mateix Reina Sofia, topes amb un dels jardins d’Aranjuez de Santiago Rusiñol. Realment, aquesta –potser no tan casual– coincidència de dos pinzells universals estretament vinculats al nostre poble en les parets del reconegut museu és una de les millors maneres de presentar Sitges com a bressol d’artistes.

Fa tres setmanes, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, descobria una placa d’homenatge al recentment traspassat Manel Ferrer a la façana de la seva casa, junt amb la seva família. La confluència polièdrica d’artistes com el Manel, que van viure el dia a dia de Sitges i el van reflectir en la seva obra, i altres pintors com la mateixa Ángeles Santos o Santiago Rusiñol, que es va deixar seduir per la màgia i llum que desprén el nostre paisatge, han contribuït a solidificar el patrimoni cultural de la nostra vila i projectar-nos com una capital de les arts.

Un sitgetà nascut a Vilafranca

 Ahir ens vam llevar amb la trista notícia de la mort de l’estimat Jànio Martí. És una d’aquelles notícies que en qüestió d’hores arriben a gairebé tots els racons de la vila i que posen de manifest que, afortunadament, Sitges encara és un poble.

En Jànio era una persona admirada, propera i estimada. La seva trajectòria artística va assolir meritoris reconeixements quan, amb la seva orquestra, va esdevenir en cartell habitual de les festes majors i envelats d’arreu del país. I és que amb les seves habilitats i aptituds interpretatives en Jànio va contribuir a fer feliços a molts catalans.

La seva desaparició és una d’aquelles que deixa empremta. La seva bondat, el seu humor i el seu optimisme són dels que generen complicitats. En Jànio era, essencialment, una bona persona amb qui sempre venia de gust comentar la jugada o simplement fer-la petar al Cap de la Vila o al Retiro, on era un estusiasta col·laborador.

La meva relació amb ell i la seva família era conseqüència de diverses afinitats i proximitats, entre les quals els nostres vincles comuns entre Sitges i Vilafranca, a l’hospital del qual vaig néixer el mateix dia que el seu fill Pinyu aviat farà quaranta anys. La nostra participació conjunta al grup Gent de Teatre ens va permetre, ara fa uns anys, intensificar el contacte i viure, de nou, moments agradables accentuadamemnt tenyits de sitgetanisme.

Gràcies mestre per tot el que ens has enseyat i ens has fet compartir.

Sitges es vesteix de ‘Fantàstic’

Sitges torna a vestir-se de cinema fantàstic, com cada inici d’octubre, quan la nostra vila inaugura el Festival, el més important del gènere a nivell mundial i el primer certamen cinematogràfic del país. I, enguany, Sitges es vesteix encara més fantàstic gràcies a les iniciatives destinades a reforçar la presència del Festival al conjunt del poble, especialment al centre on, amb el pas dels anys, havia perdut visualització i relació.

El Festival és probablement la nostre eina de promoció al món més rentable, útil i efectiva. La projecció mediàtica que té el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya avui en dia és d’un valor excepcional: gairebé 450 milions d’impactes en premsa escrita, ràdio, televisió i internet, gràcies a la cobertura que realitzen els més de 400 mitjans de comunicació acreditats. Aquest escenari afavoreix que en el món cinematogràfic, quan es parla del nostre Festival sovint s’utilitza simplement el terme Sitges en una clara mostra de l’associació del certamen a la vila. Per aquest motiu, va ser plenament encertat quan, en temps de Pere Junyent com a alcalde, el Festival va instal·lar el seu photocall en un dels miradors d’Aiguadolç, per tal que les imatges d’actors i directors aparegudes en en els mitjans de comunicació gràfics tinguin el perfil de Sitges com a escenari de fons.

Des del punt de vista artístic, l’aposta dels darrers deu anys pel cinema fantàstic i les seves variants –terror, ciència ficció, animació, asiàtic…– ha estat plenament encertada i ha contribuït a dotar el certamen d’un perfil marcat, acollit amb complicitat pel públic i la crítica.

Amb tot, a Sitges hi ha estesa una certa sensació que el Festival ha anat perdent, amb el pas dels anys, una part del seu caràcter i perfil sitgetà. No estan mancats de raó els sitgetans que consideren que la presència i l’ambient del Fantàstic ha esdevingut gairebé residual als carrers del centre de la vila. Aquesta tendència, que s’ha fet més gran en els darrers anys, ha generat un cert i preocupant distanciament entre el poble i el certamen, que cal corregir amb urgència.
Per aquest motiu, el nou govern municipal es va marcar entre les seves moltes actuacions immediates, programar iniciatives orientades a reforçar la presència activa del Festival al centre del poble i recuperar els vincles afectius entre els sitgetans i el seu Festival. La decoració i ambientació de carrers, els menús fantàstics que una vintena de restaurants del Gremi d’Hostaleria han programat per a aquests dies, la col·laboració amb els centres escolars per tal que els nens i nenes puguin assistir a sessions especials o la gran resposta de dibuixos realitzats pels alumnes i que es col·locaran a diferents comerços de la vila són algunes de les accions orientades en aquesta línia.

Sitges necessita un Festival sòlid i en plena projecció. I el Festival necessita el suport, l’estima i l’afecte de tots els sitgetans i sitgetanes. Aquestes accions tenen com a objectiu potenciar i afavorir aquesta relació.

Desitjo a tots els assistents al Festival i la gent que ens visita aquests dies que gaudeixin de la màgia del cinema!