Unes Ordenances més justes

Les Ordenances preveuen bonificar
la rehabilitació de façanes 

El Ple Municipal del passat 24 d’octubre va aprovar les Ordenanes fiscals i de preus públics del 2012. La proposta elaborada pel govern de La Nova Majoria i exposada pel regidor d’Hisenda i Innovació Pública, Jordi Mas, modula els preus amb la triple finalitat de reequilibrar els serveis que presta l’Ajuntament d’una manera justa, evitar que el ciutadà hagi d’assumir la totalitat del cost i emmarcar les tarifes en la política d’austeritat econòmica actual, que, en el cas de l’Ajuntament de Sitges requereix esforços suplementaris a causa de la pèssima i irresponsable gestió dels darrers anys.

La proposta d’Ordenances elaborada pel govern municipal parteix d’un punt d’equiitat social accentuada: resulta més just fer pagar pel servei a qui l’utilitza que universalitzar el seu cost entre el conjunt de ciutadans. Es tracta d’una política que pretén reequilibrar de manera més justa els serveis i assegurar el seu ús correcte per part dels ciutadans.

Les Ordenances del 2012, al mateix temps, també contemplen un ampli paquet de bonificacions destinades als segments que més pateixen la crisi i les dificultats actuals i que constitueixen una prioritat per al nostre govern. Accions que beneficien socialment el conjunt del municipi i el seu entorn com l’ús regular de la deixalleria, la rehabilitació de façanes o la supressió de barreres arquitectòniques, entre d’altres.

En referència a l’Impost de Béns Immobles (IBI), el govern municipal –tot i la greu situació de les finances municipals– ha mantingut l’increment en els mateixos termes que l’IPC; és a dir, el 3%.

Malgrat això, però, hi ha qui vol confondre amb mala fe als sitgetans i han aprofitat per realitzar una lectura de les Ordenances fiscals i de preus públics absolutament sesgada, malintencionada i plena de mentides i falsedats. Em refereixo al principal grup de l’oposició, el PSC, que ha respost la iniciativa responsable del govern de La Nova Majoria amb un escrit amb dades totalment inventades que, de cap manera, poden haver estat extretes del document aprovat pel Ple.

Resulta trist que el PSC de Sitges basi la seva política en la mentida i l’intent de confondre als ciutadans amb dades falses (com la barbaritat que “la pujada d’impostos és del 23%”!). Precisament, si la situació financera i econòmica de l’Ajuntament es troba en estat crític (no oblidem que el nostre Ajuntament està entre els 10 municipis catalans amb pitjors dades econòmiques, segons un informe extern) és per culpa de la seva pèssima i suïcida gestió de despeses i de personal que els socialistes han fet en els útlims vuit anys. El nou govern municipal, per contra, ha assumit el difícil repte de reconduir aquesta situació, sense que els ciutadans hagin d’assumir els excessos dels governants anteriors. I aquestes Ordenances aprovades pel Ple municipal, en són una bona prova.

Per altra banda, aprofito aquestes línies per a saludar afectuosament la nova etapa del Consorci del Patrimoni de Sitges, constituït el passat dijous, i que ha assumit, sota la direcció de Vinyet Panyella, finalitzar les obres de reforma dels museus segons els criteris efectuats per l’Ajuntament i la Diputació i que eviten trencar la façana marítima o malmetre aspectes del patrimoni, com pretenia la proposta elaborada, precisament, pel govern socialista.

Pla de Mandat: l’acció de govern fins al 2015

El passat dijous 20 d’octubre vaig presentar en un acte públic el Pla de Mandat 2011-2015, el document que defineix les grans línies d’actuació que marcaran l’acció de govern d’aquesta legislatura i que es basen en quatre eixos:

-    el Sitges de les persones
-    el turisme com a motor del renaixement
-    la recerca de nous models econòmics
-    el respecte per l’entorn i el patrimoni

El Pla de Mandat és l’eina que assenyala els objectius dels propers quatre anys, però també l’instrument que ens permet tocar de peus a terra, ja que defineix la velocitat i contempla la viabilitat administrativa i financera de les actuacions programades. En resum, és el corpus programàtic que el govern de La Nova Majoria ha elaborat fruit d’una anàlisi exahustiva de la difícil situació econòmica actual, però amb la ferma voluntat que constitueixi un element de progrès i de renovada il·lusió per a Sitges i els seus ciutadans.
Els quatre eixos que articulen el Pla de Mandat integren una llarga llista d’accions que realitzarà, impulsarà o hi donarà suport l’Ajuntament de Sitges. Es tracta de quatre eixos interconnectats entre si, que, globalment, dibuixen un Sitges competitiu, orgullós del seu passat i la seva identitat integradora i que fa de l’atenció i el suport actiu als ciutadans la bandera de la seva acció.

En aquest sentit, el primer dels quatre punts del Pla de Mandat (el Sitges de les persones) és una prioritat absoluta del govern, ja que busca garantir el desenvolupament integral de les persones en tot el seu cicle vital. Les polítiques actives d’ocupació, l’aplicació de programes específics de formació i un suport actiu i real a les empreses locals i els emprenedors constitueixen línies bàsiques de l’acció de govern.

El segon eix (el turisme com a motor de renaixement) té com a finalitat activar un gran paraigües del qual penja un ampli programa d’accions destinades a donar suport a Sitges com a destinació turística de qualitat. Recuperar els índexs de qualitat perduts i reposicionar-nos en el mapa internacional requereix aprofitar sinèrgies, establir accions conjuntes amb el sector privat i oferir un ventall d’activitats culturals i de lleure prou ampli per a que sigui un element determinant.

El tercer punt està directament vinculat a l’anterior. La recerca de nous models econòmics que diversifiquin els ingressos i l’ocupació i la creació d’oportunitats per als emprenedors són accions que contribuiran a dotar de major seguretat la vila i els seus ciutadans. Paral·lelament, una de les principals actuacions municipals –i una necessitat absoluta a causa del deute– és redreçar la crítica situació financera de l’Ajuntament com a conseqüència de l’aplicació d’un model de gestió i despesa absolutament erroni. La implantació d’una nova cultura de l’administració i gestió dels recursos és una batalla que cal guanyar dia a dia.

Per últim, però també vinculat a la resta de punts, el quart eix –el respecte per l’entorn i el patrimoni– ha de ser assumit com una assignatura diària per l’Administració i pel conjunt dels ciutadans. Els criteris de planejament i gestió integrada del municipi i del litoral, el desenvolupament del Catàleg del Patrimoni –que garanteixi la conservació de la nostra essència arquitectònica– i la defensa de l’entorn natural constitueixen una obligació que hem de llegar a les generacions futures per tal que Sitges mantingui la seva ànima i característiques que ens fan sentir orgullosos.

Per últim, aprofito aquestes línies per a sumar-me al senzill però sentit homenatge a l’artista Manel Ferrer realitzat diumenge passat a la que va ser casa seva, al carrer Lope de Vega. Dels seus pinzells i del seu amor per Sitges van néixer una llarguíssima llista d’obres d’art amb la imatge de la Punta que avui llueixen a tantes residències d’arreu del món i que han contribuït a fer Sitges encara més universal.

Consulta el Pla de Mandat 2011-2015 (pdf)

La política social, una prioritat

Ara fa uns dies, va començar, a iniciativa de la Regidoria de Benestar i Família de l’Ajuntament de Sitges, un taller de suport per a persones que tenen al seu càrrec familiars amb situació de dependència. Les sessions tenen com a finalitat dotar d’un marc de coneixements i experiències a cuidadors no professionals de persones amb diferents graus de dependència. Es tracta d’una acció d’accentuat valor i suport per a aquells que tenen cura de familiars que comparteixen problemes i on poden obtenir solucions a situacions comunes.

Les polítiques de suport social constitueixen un dels eixos bàsics del govern municipal de La Nova Majoria. A Sitges, més enllà de la delicada situació socioeconòmica actual, hi ha gent que pateix. Molta més de la que sovint ens imaginem, tot i els resultats d’ocupació fets públics la setmana passada, que posen de manifest que l’atur al municipi és del 9,5%, sis punts per sota de la mitjana catalana; una dada que injecta esperança però que de cap manera ha de resultar conformista.

Les actuacions orientades als col·lectius que més pateixen i que necessiten suports actius han de ser, malgrat les situacions de restriccions pressupostàries i dràstiques reduccions, una prioritat de les accions de les diferents administracions. Un bon exemple d’això és l’anunci realitzat la setmana passada pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, d’ampliar en 4.500 places potencials de residència per a la gent gran. És a dir, malgrat que el context difícil i les enverinades herències rebudes pels anteriors governs (a Sitges i a la Generalitat) obliguin a reorientar els pressupostos i optimitzar els serveis i prestacions, les polítiques de suport als qui més ho necessiten han de mantenir-se en el primer nivell de l’acció institucional.

Com es fa compatible això, en un moment en què els ingressos s’han reduït considerablement, el país pateix un greu dèficit fiscal i el volum de sol·licituds de prestacions s’incrementa de manera proporcional al que empitjora la situació econòmica? L’equació no és de fàcil resolució, si bé tampoc resulta impossible aplicar-la. Imaginació, equilibris financers i voluntat de servei poden resultar una combinació favorable per a activar línies de suport social.

L’execució d’una acció política que ponderi l’austeritat amb la prestació necessària de serveis és la base de qualsevol planificació institucional. Un bon exemple a aquest principi és el fet que Catalunya ha doblat en els darrers deu anys la despesa sanitària malgrat que el creixement demogràfic ha estat de només el 20%. Aquestes dades ens indiquen que els responsables institucionals hem de ser precisos en l’administració dels recursos públics i que els ciutadans han de ser curosos en la seva correcta utilització. Però també posa de manifest que les polítiques socials i de suport a les persones i col·lectius que més pateixen han de ser prioritàries en l’acció de govern. I aquest és un principi que hem assumit al govern municipal de Sitges.

Aprofitant aquestes línies, convido tots els sitgetans i sitgetanes a l’acte de presentació del Pla de Mandat, que es realitzarà el proper dijous 20 d’octubre, a les 19.30 hores, al Palau Maricel.

Un sitgetà nascut a Vilafranca

 Ahir ens vam llevar amb la trista notícia de la mort de l’estimat Jànio Martí. És una d’aquelles notícies que en qüestió d’hores arriben a gairebé tots els racons de la vila i que posen de manifest que, afortunadament, Sitges encara és un poble.

En Jànio era una persona admirada, propera i estimada. La seva trajectòria artística va assolir meritoris reconeixements quan, amb la seva orquestra, va esdevenir en cartell habitual de les festes majors i envelats d’arreu del país. I és que amb les seves habilitats i aptituds interpretatives en Jànio va contribuir a fer feliços a molts catalans.

La seva desaparició és una d’aquelles que deixa empremta. La seva bondat, el seu humor i el seu optimisme són dels que generen complicitats. En Jànio era, essencialment, una bona persona amb qui sempre venia de gust comentar la jugada o simplement fer-la petar al Cap de la Vila o al Retiro, on era un estusiasta col·laborador.

La meva relació amb ell i la seva família era conseqüència de diverses afinitats i proximitats, entre les quals els nostres vincles comuns entre Sitges i Vilafranca, a l’hospital del qual vaig néixer el mateix dia que el seu fill Pinyu aviat farà quaranta anys. La nostra participació conjunta al grup Gent de Teatre ens va permetre, ara fa uns anys, intensificar el contacte i viure, de nou, moments agradables accentuadamemnt tenyits de sitgetanisme.

Gràcies mestre per tot el que ens has enseyat i ens has fet compartir.

Sitges es vesteix de ‘Fantàstic’

Sitges torna a vestir-se de cinema fantàstic, com cada inici d’octubre, quan la nostra vila inaugura el Festival, el més important del gènere a nivell mundial i el primer certamen cinematogràfic del país. I, enguany, Sitges es vesteix encara més fantàstic gràcies a les iniciatives destinades a reforçar la presència del Festival al conjunt del poble, especialment al centre on, amb el pas dels anys, havia perdut visualització i relació.

El Festival és probablement la nostre eina de promoció al món més rentable, útil i efectiva. La projecció mediàtica que té el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya avui en dia és d’un valor excepcional: gairebé 450 milions d’impactes en premsa escrita, ràdio, televisió i internet, gràcies a la cobertura que realitzen els més de 400 mitjans de comunicació acreditats. Aquest escenari afavoreix que en el món cinematogràfic, quan es parla del nostre Festival sovint s’utilitza simplement el terme Sitges en una clara mostra de l’associació del certamen a la vila. Per aquest motiu, va ser plenament encertat quan, en temps de Pere Junyent com a alcalde, el Festival va instal·lar el seu photocall en un dels miradors d’Aiguadolç, per tal que les imatges d’actors i directors aparegudes en en els mitjans de comunicació gràfics tinguin el perfil de Sitges com a escenari de fons.

Des del punt de vista artístic, l’aposta dels darrers deu anys pel cinema fantàstic i les seves variants –terror, ciència ficció, animació, asiàtic…– ha estat plenament encertada i ha contribuït a dotar el certamen d’un perfil marcat, acollit amb complicitat pel públic i la crítica.

Amb tot, a Sitges hi ha estesa una certa sensació que el Festival ha anat perdent, amb el pas dels anys, una part del seu caràcter i perfil sitgetà. No estan mancats de raó els sitgetans que consideren que la presència i l’ambient del Fantàstic ha esdevingut gairebé residual als carrers del centre de la vila. Aquesta tendència, que s’ha fet més gran en els darrers anys, ha generat un cert i preocupant distanciament entre el poble i el certamen, que cal corregir amb urgència.
Per aquest motiu, el nou govern municipal es va marcar entre les seves moltes actuacions immediates, programar iniciatives orientades a reforçar la presència activa del Festival al centre del poble i recuperar els vincles afectius entre els sitgetans i el seu Festival. La decoració i ambientació de carrers, els menús fantàstics que una vintena de restaurants del Gremi d’Hostaleria han programat per a aquests dies, la col·laboració amb els centres escolars per tal que els nens i nenes puguin assistir a sessions especials o la gran resposta de dibuixos realitzats pels alumnes i que es col·locaran a diferents comerços de la vila són algunes de les accions orientades en aquesta línia.

Sitges necessita un Festival sòlid i en plena projecció. I el Festival necessita el suport, l’estima i l’afecte de tots els sitgetans i sitgetanes. Aquestes accions tenen com a objectiu potenciar i afavorir aquesta relació.

Desitjo a tots els assistents al Festival i la gent que ens visita aquests dies que gaudeixin de la màgia del cinema!