El Tercer Sector

La setmana passada vam celebrar una reunió sectorial amb entitats que treballen en el camp del suport social als més necessitats. La reunió va ser molt positiva per la voluntat d’impulsar acords i iniciatives de manera conjunta, però alhora preocupant, perquè les dades, les anàlisis i les experiències dels professionals i voluntaris que hi treballen confirmen que la pobresa, també a Sitges, pren terreny i el nombre de persones que pateix la crisi en situacions extremes és cada cop més gran.

Entre els acords que es van adoptar a la reunió, hi ha la creació de la Taula del Tercer Sector, que permetrà a les entitats que treballen en aquest àmbit, establir línies conjuntes, compartir informació i organitzar-se d’una manera àgil i útil. Les entitats que van participar en la primera trobada i que, per tant, integraran ja d’entrada la Taula són: Càritas Ajuda Fraterna, Creu Roja Sitges, Fundació Ave Maria, Fundació Hospital Sant Joan Baptista, Fundació La Granja, Associació AMIS, ONCE Garraf, Casal Municipal de la Gent Gran, Agrupament Escolta Nostra Senyora del Vinyet, Asociación Latinoamericana del Garraf, Gay Sitges Link, Fundació privada entitat tutelar del Garraf i Fundació Privada Vida Útil. La següent trobada, que se celebrarà aquest dijous 31, a les 19.30 hores a la Creu Roja, és oberta també a altres associacions sectorials que vulguin sumar esforços.

Sovint tenim una imatge equivocada de l’impacte de la pobresa. Tenim tendència a relacionar-la amb situacions i entorns molt allunyats de la nostra realitat. Error greu. A Sitges, també es pateix i no pas poc. Els perfils dels demandants d’ajuts s’estan modificant i les necessitats s’han ampliat i abasten segments plurals. En alguns casos, les actuacions requereixen una urgència imminent perquè la situació ha arribat a extrems insostenibles.

Com a Ajuntament, però també com a societat, temim l’obligació moral de donar resposta a aquesta situació. Per una banda, amb discreció però amb rigor, hem de realitzar –i així ho estem fent– actuacions per a cobrir necessitats imminents. Però, sobretot, es tracta de dotar dels instruments per a neutralitar l’impacte al màxim, conscients que les limitacions són evidents i el context deixa poc marge. Per aquest motiu, us puc garantir que juntament amb el regidor Marc Martínez, no estalviarem cap esforç per combatre aquesta situació i buscar-hi les alternatives adequades.

Una notícia positiva per als proveïdors

Aquesta setmana signarem el crèdit amb onze entitats financeres, que ens permetrà sufragar el deute de 12,8 milions d’euros contret entre els exercicis del 2008 i el 2011 amb diferents empreses proveïdores, acollint-nos al Reial Decret Llei 4/2012. Es tracta d’una mesura que per a moltes petites i mitjanes empreses de la vila i la comarca constitueix una extraordinària notícia, ja que els permet cobrar –amb massa retard– unes feines que van realitzar en el seu dia. L’impagament d’aquestes factures ha estat un ofec excessiu per a moltes d’aquestes societats.

Els 12,8 milions d’euros dels crèdits corresponen a 3.095 factures registrades a l’Ajuntament de Sitges, l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i la Societat Sitges Model XXI. El crèdit serà tornat en 10 anys amb un interès del 5,9% que s’aplicarà al primer trimestre i que posterioment serà revisable. El Ple Municipal va aprovar la setmana passada la formalització del crèdit com a pas indispensable per a la signatura amb les entitats financeres.

Des que ara fa un any vam accedir al govern municipal, el pagament a empreses proveedores ha constituït una prioritat en la nostra política de gestió financera. En aquesta línia vam emmarcar la primera mesura de pagament de les factures per imports inferiors de 1.500 euros, que corresponien sobretot a petites empreses i autònoms de Sitges. I en els mateixos termes, estem adoptant una política de rigor pressupostari i de despesa, que només autoritza la contractació de serveis i inversions en els quals hi ha partida corresponent.

Aquestes operacions han de constituir un motiu de reflexió per als responsables de les administracions, per tal d’evitar que es tornin a produir situacions com les registrades els darrers anys, en què es gastaven diners que no es disposaven i que feien cada cop més gran la pilota del crèdit. La nova cultura política d’aprimament de la despesa pública és dura per als ciutadans, ja que veuen reduïts o eliminats serveis o prestacions, i també ho és per als gestors, que disposen d’un terreny d’actuació més limitat. Amb tot, però, la lliçó positiva que podem extreure de situacions com aquestes és l’aplicació general d’una política pressupostària de màxim rigor, que és la millor garantia per als proveïdors i el conjunt de ciutadans, que els recursos es fan servir de manera i amb processos responsables.

El turisme d’empresa: foment de l’economia i l’ocupació

Sitges Convention Bureau (SCB), l’organisme que impulsa la vila com a centre de congressos i reunions d’empreses, va donar a conèixer la setmana passada les xifres del 2011, que posen de manifest un increment del 9% del turisme de negocis. Segons el balanç del SCB, Sitges va acollir l’any passat 675 reunions d’empresa, que s’han traduït en 45.000 visitants i 59.000 pernoctacions, un 2,22% més que l’exercici anterior.

En la situació de crisi i accentuada recessió que vivim, registrar unes dades com aquestes suposa una injecció d’optimisme i una merescuda alegria. Però sobretot, aquests resultats evidencien que l’aposta de Sitges pel turisme d’empresa és una sòlida realitat i una base estable en la nostra economia.

Ara fa vint anys, el sector turístic de Sitges va apostar per un canvi de model amb la intenció de trencar l’estacionalitat, que durant dècades es concentrava en la temporada d’estiu gràcies als atractius i l’oferta del sol i platja. El perfil de la vila i la seva favorable ubicació geogràfica van ser determinants en la ràpida consecució dels objectius, que van fer que en la segona meitat dels noranta, Sitges esdevingués la principal destinació catalana –després de Barcelona– del turisme d’empresa. Això va ser possible gràcies a la visió estratègica i les inversions realitzades pel sector privat. Empreses sitgetanes, cadenes hoteleres i grups inversors van veure en Sitges una potència estable com a centre de congressos i convencions.

Avui, el turisme d’empreses és una sòlida eina de la que disposem per a estabilitzar l’activitat econòmica i l’ocupació durant els dotze mesos de l’any i dotar la vila del moviment necessari que contrapesi el fet que molts sitgetans vagin a diari a treballar a l’àrea metropoltana. Les previsions indiquen que la vila mantindrà la projecció dels darrers anys i, tot i la situació de recessió, sabrem resistir la tempesta que estem vivint. Però per a que això sigui possible no podem abaixar la guàrdia, i haurem d’invertir tots els esforços, la imaginació i l’enginy possible. 

LA FESTA MAJOR DE XAVIER PAGÈS. Dissabte passat vaig poder presenciar en directe l’estrena a Lleida de La processó - crònica musical d’una festa tradicional catalana, l’obra simfònica que el mestre Xavier Pagès ha elaboreat basat en la Processó de Sant Bartomeu. Va ser un concert emocionant pel seu to, el sentiment que va transmetre i l’extraordinari resultat aconseguit. La capacitat de Xavier Pagès per sintentitzar en una obra un moment tan especial com és la Processó del nostre patró mereix un aplaudiment especial. Treballarem per a que l’obra es pugui representar a Sitges. 

Esperit emprenedor

El passat divendres va començar una nova convocatòria del Sitges Tapa a Tapa, l’existosa iniciativa de diversos establiments associats al Gremi d’Hostaleria de Sitges, que ofereix tapes especialment elaborades per a l’ocasió als seus clients durant deu dies. Fins el proper diumenge, una vintena d’establiments de la vila participen en aquesta interessant campanya, que l’any passat va despertar l’atenció de consumidors i va atreure nous clients als bars i restaurants adherits. 

Sitges Tapa a Tapa demostra que la combinació d’enginy, empenta i treball és una bona aliada per a obtenir resultats. En aquests primers dies de la campanya d’enguany, el públic ja ha pogut tastar les propostes de cada establiment i copsar que la iniciativa resulta positiva per a tots els agents implicats: els propis bars i restaurants, perquè els aporta clients i projecció; els consumidors, perquè amplien les opcions d’oferta; i el conjunt de Sitges i la nostra marca turística, perquè reforça el nostre posicionament i en genera moviment directe i indirecte al municipi.

Tot i el context difícil que estem vivint, iniciatives com aquesta constitueixen mostres actives que Sitges té enormes possibilitats per a projectar-se endevant. Sitges Tapa a Tapa és una mostra del caràcter emprenedor de la nostra indústria turística, que sempre ha estat a l’avantguarda d’iniciatives que impulsin l’economia. De fet, el Gremi d’Hostaleria de Sitges ja va ser, en la seva constitució, una organització absolutament innovadora, que després ha tingut la seva continuïtat amb altres organismes o grups d’empresaris que han sumat esforços per a guanyar plegats. L’Ajuntament estarà sempre al costat d’aquestes iniciatives positives per a la vila i el conjunt de sitgetans i sitgetanes.

LA MONTSERRAT ALMIRALL. La setmana passada vam perdre una sitgetana molt estimada per generacions i generacions de sitgetans, la Montserrat Almirall, la senyu. La pèrdua de la Montserrat és d’aquelles que de seguida se senten al poble. Les seves virtuosos mans i el seu esperit pedagògic van ser la causa que centenars de sitgetans estimessin la música. Pocs llocs com casa seva, al carrer Francesc Gumà, han estat un altaveu tan autoritzat per a la música i símbol de molts records per a nois avui ja fet grans, als qui sempre els acompanyaran els compassos i les lliçons que van aprendre al costat de la seva professora de piano.