dilluns, 19 de novembre de 2018

Discurs de la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’


Molt Honorable President de la Generalitat, Quim Torra; directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella; senyores i senyors; bona tarda a tothom.
L’any 1912 el carrer de Fonollar era conegut pel Cau Ferrat, aleshores casa de Santiago Rusiñol, i per l’antic hospital de Sant Joan Baptista. L’ambició de l’industrial Charles Deering i el talent de l’artista i enginyer Miquel Utrillo van anar transformant aquell entorn en quelcom d’insòlit i admirable.

Així, el 1918 finalitzaven les obres de construcció del conjunt de Maricel, una joia arquitectònica emmarcada en el moviment noucentista que ocupava l’hospital i diverses cases del carrer. Culminava el que inicialment estava destinat a ser la residència d’estiu de Deering però que va esdevenir un dels espais culturals més emblemàtics del sud d’Europa.

Enguany commemorem el segle d’aquella fita i celebrem el que ha arribat a representar, per a Sitges, però també per al conjunt de Catalunya. Avui la nostra atenció es fixa en la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’, l’acte central i el més destacat de l’efemèride. Una mostra que explica la important transformació que va viure Maricel fins a esdevenir el que ens ha estat llegat en els nostres dies.

El conjunt de Maricel és, sens dubte, una de les icones de Sitges. Una imatge que, per si sola, ens parla d’un municipi amb un ADN cultural propi i particular que s’ha transmès de generació en generació passant per Rusiñol i Utrillo i anant més enllà, fins al present. També és, no ho podem obviar, una representació de la vitalitat cultural i social catalana, que hem de seguir alimentant. Fa uns anys des de Sitges reivindicàvem la capitalitat cultural. Avui optem per recordar la nostra contribució a aquesta nació espiritualment tan rica i cohesionada.

Maricel mereix que se’l reivindiqui. Mereix que hi vetllem. Per aquest motiu voldria dedicar també unes paraules als treballs de museïtzació, reforma integral i restauració d’aquest patrimoni històric. Unes obres valorades en tres milions d’euros que han de suposar posar al dia aquest equipament, donant per tancada, així, l’actuació culminada fa uns anys a la banda de mar de Maricel. Més enllà del record de com va néixer i de què va arribar a esdevenir, doncs, hem de seguir apostant per aquesta herència que ens mostra el millor de nosaltres mateixos i ens serveix de guia per al futur com a col·lectivitat. Una herència que posem a disposició de Sitges i del país.
Moltes gràcies a tots per haver vingut.