La política social, una prioritat

Ara fa uns dies, va començar, a iniciativa de la Regidoria de Benestar i Família de l’Ajuntament de Sitges, un taller de suport per a persones que tenen al seu càrrec familiars amb situació de dependència. Les sessions tenen com a finalitat dotar d’un marc de coneixements i experiències a cuidadors no professionals de persones amb diferents graus de dependència. Es tracta d’una acció d’accentuat valor i suport per a aquells que tenen cura de familiars que comparteixen problemes i on poden obtenir solucions a situacions comunes.

Les polítiques de suport social constitueixen un dels eixos bàsics del govern municipal de La Nova Majoria. A Sitges, més enllà de la delicada situació socioeconòmica actual, hi ha gent que pateix. Molta més de la que sovint ens imaginem, tot i els resultats d’ocupació fets públics la setmana passada, que posen de manifest que l’atur al municipi és del 9,5%, sis punts per sota de la mitjana catalana; una dada que injecta esperança però que de cap manera ha de resultar conformista.

Les actuacions orientades als col·lectius que més pateixen i que necessiten suports actius han de ser, malgrat les situacions de restriccions pressupostàries i dràstiques reduccions, una prioritat de les accions de les diferents administracions. Un bon exemple d’això és l’anunci realitzat la setmana passada pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, d’ampliar en 4.500 places potencials de residència per a la gent gran. És a dir, malgrat que el context difícil i les enverinades herències rebudes pels anteriors governs (a Sitges i a la Generalitat) obliguin a reorientar els pressupostos i optimitzar els serveis i prestacions, les polítiques de suport als qui més ho necessiten han de mantenir-se en el primer nivell de l’acció institucional.

Com es fa compatible això, en un moment en què els ingressos s’han reduït considerablement, el país pateix un greu dèficit fiscal i el volum de sol·licituds de prestacions s’incrementa de manera proporcional al que empitjora la situació econòmica? L’equació no és de fàcil resolució, si bé tampoc resulta impossible aplicar-la. Imaginació, equilibris financers i voluntat de servei poden resultar una combinació favorable per a activar línies de suport social.

L’execució d’una acció política que ponderi l’austeritat amb la prestació necessària de serveis és la base de qualsevol planificació institucional. Un bon exemple a aquest principi és el fet que Catalunya ha doblat en els darrers deu anys la despesa sanitària malgrat que el creixement demogràfic ha estat de només el 20%. Aquestes dades ens indiquen que els responsables institucionals hem de ser precisos en l’administració dels recursos públics i que els ciutadans han de ser curosos en la seva correcta utilització. Però també posa de manifest que les polítiques socials i de suport a les persones i col·lectius que més pateixen han de ser prioritàries en l’acció de govern. I aquest és un principi que hem assumit al govern municipal de Sitges.

Aprofitant aquestes línies, convido tots els sitgetans i sitgetanes a l’acte de presentació del Pla de Mandat, que es realitzarà el proper dijous 20 d’octubre, a les 19.30 hores, al Palau Maricel.

Un sitgetà nascut a Vilafranca

 Ahir ens vam llevar amb la trista notícia de la mort de l’estimat Jànio Martí. És una d’aquelles notícies que en qüestió d’hores arriben a gairebé tots els racons de la vila i que posen de manifest que, afortunadament, Sitges encara és un poble.

En Jànio era una persona admirada, propera i estimada. La seva trajectòria artística va assolir meritoris reconeixements quan, amb la seva orquestra, va esdevenir en cartell habitual de les festes majors i envelats d’arreu del país. I és que amb les seves habilitats i aptituds interpretatives en Jànio va contribuir a fer feliços a molts catalans.

La seva desaparició és una d’aquelles que deixa empremta. La seva bondat, el seu humor i el seu optimisme són dels que generen complicitats. En Jànio era, essencialment, una bona persona amb qui sempre venia de gust comentar la jugada o simplement fer-la petar al Cap de la Vila o al Retiro, on era un estusiasta col·laborador.

La meva relació amb ell i la seva família era conseqüència de diverses afinitats i proximitats, entre les quals els nostres vincles comuns entre Sitges i Vilafranca, a l’hospital del qual vaig néixer el mateix dia que el seu fill Pinyu aviat farà quaranta anys. La nostra participació conjunta al grup Gent de Teatre ens va permetre, ara fa uns anys, intensificar el contacte i viure, de nou, moments agradables accentuadamemnt tenyits de sitgetanisme.

Gràcies mestre per tot el que ens has enseyat i ens has fet compartir.

Sitges es vesteix de ‘Fantàstic’

Sitges torna a vestir-se de cinema fantàstic, com cada inici d’octubre, quan la nostra vila inaugura el Festival, el més important del gènere a nivell mundial i el primer certamen cinematogràfic del país. I, enguany, Sitges es vesteix encara més fantàstic gràcies a les iniciatives destinades a reforçar la presència del Festival al conjunt del poble, especialment al centre on, amb el pas dels anys, havia perdut visualització i relació.

El Festival és probablement la nostre eina de promoció al món més rentable, útil i efectiva. La projecció mediàtica que té el Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya avui en dia és d’un valor excepcional: gairebé 450 milions d’impactes en premsa escrita, ràdio, televisió i internet, gràcies a la cobertura que realitzen els més de 400 mitjans de comunicació acreditats. Aquest escenari afavoreix que en el món cinematogràfic, quan es parla del nostre Festival sovint s’utilitza simplement el terme Sitges en una clara mostra de l’associació del certamen a la vila. Per aquest motiu, va ser plenament encertat quan, en temps de Pere Junyent com a alcalde, el Festival va instal·lar el seu photocall en un dels miradors d’Aiguadolç, per tal que les imatges d’actors i directors aparegudes en en els mitjans de comunicació gràfics tinguin el perfil de Sitges com a escenari de fons.

Des del punt de vista artístic, l’aposta dels darrers deu anys pel cinema fantàstic i les seves variants –terror, ciència ficció, animació, asiàtic…– ha estat plenament encertada i ha contribuït a dotar el certamen d’un perfil marcat, acollit amb complicitat pel públic i la crítica.

Amb tot, a Sitges hi ha estesa una certa sensació que el Festival ha anat perdent, amb el pas dels anys, una part del seu caràcter i perfil sitgetà. No estan mancats de raó els sitgetans que consideren que la presència i l’ambient del Fantàstic ha esdevingut gairebé residual als carrers del centre de la vila. Aquesta tendència, que s’ha fet més gran en els darrers anys, ha generat un cert i preocupant distanciament entre el poble i el certamen, que cal corregir amb urgència.
Per aquest motiu, el nou govern municipal es va marcar entre les seves moltes actuacions immediates, programar iniciatives orientades a reforçar la presència activa del Festival al centre del poble i recuperar els vincles afectius entre els sitgetans i el seu Festival. La decoració i ambientació de carrers, els menús fantàstics que una vintena de restaurants del Gremi d’Hostaleria han programat per a aquests dies, la col·laboració amb els centres escolars per tal que els nens i nenes puguin assistir a sessions especials o la gran resposta de dibuixos realitzats pels alumnes i que es col·locaran a diferents comerços de la vila són algunes de les accions orientades en aquesta línia.

Sitges necessita un Festival sòlid i en plena projecció. I el Festival necessita el suport, l’estima i l’afecte de tots els sitgetans i sitgetanes. Aquestes accions tenen com a objectiu potenciar i afavorir aquesta relació.

Desitjo a tots els assistents al Festival i la gent que ens visita aquests dies que gaudeixin de la màgia del cinema!