Els museus que volem els sitgetans

El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.

Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.

En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.

Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.

Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

Estalvi en recursos humans: mesures necessàries

La passada setmana, el govern municipal vam anunciar un paquet de noves mesures d’estalvi amb la finalitat de contribuir a redreçar la crítica situació econòmica de l’Ajuntament com a conseqüència de la política suïcida duta a terme en els darrers anys. Aquest nou paquet de mesures està orientat a contenir la despesa de recursos humans de l’Ajuntament, ja que amb la situació actual no se’n pot fer front.

Una de les primeres mesures que va prendre el govern de La Nova Majoria va ser reduir un 12% els sous dels regidors i alcalde i rebaixar dràsticament el nombre de càrrecs de confiança i directius, que estava absolutament sobredimensionat. Aquesta decisió inicial ja va suposar un estalvi de 400.000 euros anuals. Paral·lelament, l’estructura orgànica de la corporació també va ser redissenyada radicalment i vam reduir les set àrees anteriors a tres, fet que va suposar un estalvi de costos.

Amb tot, per a reorientar l’economia municipal es necessiten altres accions de contenció i reducció de la despesa. I la principal despesa municipal és el capítol de personal. Per aquest motiu, de cara al pressupost municipal del 2012, hem elaborat un pla que permetrà a l’Ajuntament un estalvi d’1,9 milions d’euros anuals, una mesura absolutament necessària i imprescindible en la situació en què ens trobem.

Per aplicar aquestes mesures teníem dues opcions: acomiadar treballadors o distribuir la reducció de costos entre el conjunt de la plantilla. Hem preferit aquesta segona opció i així ho hem fet saber als sindicats, ja que entenem que és més solidària, justa i equilibrada. El paquet preveu anul·lar la productivitat i el pla de pensions acordat per l’anterior govern, reduir les hores extraordinàries de la Policia Local i el plus de la Brigada Municipal, reduir els contractes temporals, així com els complements de lloc de treball. A aquestes decisions se sumen les ja anunciades –i aplicades– al començament de legislatura de reduir el sou dels càrrecs electes i directius.

A ningú no li agrada afrontar accions com aquesta. No són populars ni, per descomptat, agradables de dur a terme. Darrera cada treballador de l’Ajuntament hi ha una realitat personal i familiar que també pateix la situació actual. En sóc plenament conscient i per això vull agrair la seva professionalitat i solidaritat.

El govern municipal ha fet de l’austeritat no únicament una bandera, sinó també una necessitat. La situació financera de la corporació és tan extremadament crítica que requereix esforços i sacrificis accentuats per part de tothom.

Trobada amb els aturats

L’Ajuntament ha obert avui el termini per a la participació en un acte al qual li vull donar un relleu significat: una trobada amb les persones aturades de Sitges, el segment de la societat que més pateix la crisi i les dificultats econòmiques actuals i sobre el qual, el conjunt de les administracions i la societat, han d’orientar les principals polítiques socials.

L’organització d’aquest acte respon a un dels compromisos que vaig adquirir durant la passada campanya electoral. Es tracta d’un acte emmarcat en el programa “Parlem de Treball” a través del qual volem compartir i definir amb les persones que més ho necessiten les estratègies i accions que afavoreixin l’ocupació i la formació. La jornada se celebrarà al Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 el 13 de desembre i els interessats a participar-hi ja poden tramitar les seves sol·licituds a Nivell 10.

L’atur és un dels principals drames actuals del nostre país. Així ho detallen els estudis demoscòpics, però, sobretot, així ho posen de manifest les contundents xifres que, mes rere mes, avaluen que el drama s’accentua. Ningú no se salva. A Sitges, tenim uns índexs per sota de la mitjana nacional o de la resta de la comarca, però el problema és igualment accentuat. L’Ajuntament difícilment pot aportar solucions directes a les persones aturades, però en canvi sí que pot oferir respostes definides, que poden contribuir en la recerca de sortides viables als afectats. Cursos de formació, borses de treball, suport a l’autocupació, foment d’oportunitats… són algunes de les vies en les quals hi estem treballant amb tot el coratge que demana una situació com aquesta. I el suport personal, per descomptat, no pot faltar tampoc en aquest tipus de situacions. Per aquest motiu, l’acte del dia 13 és un dels que li vull aportar una major càrrega, no únicament simbòlica, sinó també executiva.

La mirada d’un segle d’Ángeles Santos. Per altra banda, avui dilluns 7 de novembre, la cèlebre artista Ángeles Santos Torroella fa 100 anys. Nascuda a Portbou –la pàtria de la tramuntana, que ha marcat la genialitat de tants artistes empordanesos– l’Ángeles va viure a Sitges als anys seixanta i setanta, amb el seu marit, el també artista Emili Grau Sala, les restes del qual reposen al cementiri de Sant Sebatià. Els vincles de l’Ángeles i l’Emili –així com el seu fill, Julián Grau, també pintor– amb la nostra vila constitueixen un exemple de la intensa i fructífera relació entre Sitges i el món de les arts.

Un Mundo (1929), d'Ángeles Santos

Aquest idil·li entre Sitges i l’art, que es remunta a més de 150 anys enrere de la mà de les paletes de l’Escola Luminista, s’escenifica amb una visita a un dels principals museus d’art modern: el Reina Sofia de Madrid. La primera obra que trobes és, precisament, Un mundo (1929), de l’Ángeles Santos, un oli surrealista de gran format que recull les seves influències intel·lectuals i la seva sensibilitat artística. I, a continuació, en el mateix Reina Sofia, topes amb un dels jardins d’Aranjuez de Santiago Rusiñol. Realment, aquesta –potser no tan casual– coincidència de dos pinzells universals estretament vinculats al nostre poble en les parets del reconegut museu és una de les millors maneres de presentar Sitges com a bressol d’artistes.

Fa tres setmanes, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, descobria una placa d’homenatge al recentment traspassat Manel Ferrer a la façana de la seva casa, junt amb la seva família. La confluència polièdrica d’artistes com el Manel, que van viure el dia a dia de Sitges i el van reflectir en la seva obra, i altres pintors com la mateixa Ángeles Santos o Santiago Rusiñol, que es va deixar seduir per la màgia i llum que desprén el nostre paisatge, han contribuït a solidificar el patrimoni cultural de la nostra vila i projectar-nos com una capital de les arts.