Els tresors del Cau Ferrat

 Durant aquests dies de Setmana Santa –en què els hotels, malgrat que el temps no ha acompanyat, han registrat una ocupació mitjana del 75%–, Sitges ha incorporat una nova oferta cultural d’alt valor patrimonial i un significat pes estratègic: l’exposició ‘L’art modern. Obres mestres del Cau Ferrat’, que es pot veure a l’Edifici Miramar fins el 25 de novembre i que reuneix 151 pintures i altres peces de la col·lecció del nostre museu més emblemàtic. Durant la Setmana Santa, els turistes han pogut visitar la mostra, com també ho han fet molts sitgetans, delerosos de tornar a veure les pintures de Santiago Rusiñol, de Picasso, del Greco, de Ramon Casas o de Mas i Fontdevila, així com el retaule gòtic, l’arqueta del segle XV o la resta de peces col·leccionades per Rusiñol en tant que “senyor del Cau Ferrat”.

L’exposició és una iniciativa extraordinària, ja que la necessària reforma de millora dels museus –finalment reconduïda a bon port, gràcies a l’entesa dels nous governs de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges– no podia deixar en un magatzem els tresors del fons del Cau Ferrat fins que finalitzessin les obres. Per aquest motiu, cal aplaudir la iniciativa de la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, per mostrar el nostre patrimoni mentre les obres dels museus continuen el seu ritme i cal felicitar al comissari Ignasi Domènech pel treball realitzat.

La mostra del Miramar, a més del component estratègic de presentar les obres mestres del Cau Ferrat, té la virtut de mostrar-les fora del seu context, en un espai curosament dissenyat per a l’ocasió, on els visitants poden gaudir de la potència de cada obra per sí mateixa. Al Cau Ferrat, les obres formen part d’un conjunt i un entorn molt significat i singular, on, de vegades, adquireix més pes l’espai que la peça en sí. En canvi, la mostra del Miramar permet contemplar cada oli o peça amb la minuciositat que mereix.

Durant la inauguració de l’exposició, el passat dia 30, vaig manifestar que es tractava d’una ocasió excel·lent per a que els sitgetans mostréssim l’orgull del nostre patrimoni. Després de veure l’exposició amb detall, tenim l’ocasió i el convenciment de reafirmar-nos en el valor d’unes peces que han definit en bona part l’itinerari artístic de la vila i que a començament de l’any vinent tornaran a lluir en un Cau Ferrat  que mantindrà el seu esperit originari de finals del segle XIX però adaptat a les necessitats del segle XXI.

Uns serveis de qualitat a les platges

Fa dues setmanes, l’Associació Turística de Serveis de Platges (ATSP) va iniciar els actes de commemoració del seu 25è aniversari. Per inaugurar un complet programa commemoratiu, l’Associació va organitzar la taula rodona Construïm un nou turisme a Sitges, en la qual vaig tenir l’honor de participar-hi junt amb els companys de l’Equip de Govern Jorge Carretero, Lluís Marcé i Ignasi Garrigó, el president de l’ATSP, Manel Martínez, i el director de l’Hotel Teramar, Fran Marcé. El debat va posar de manifest que els reptes que té Sitges en matèria turística passen per la qualitat, tant en la prestació de serveis com en l’oferta d’equipaments i instal·lacions. Els titulars i empleats dels serveis de les platges, com els dels restaurants, hotels i apartaments turístics, constitueixen, en aquest sentit, els principals agents en la transmissió de la imatge de la nostra vila entre els turistes.

La temporada de platges ha començat aquest cap de setmana, coincidint amb la Setmana Santa. És l’inici implícit de la temporada d’estiu i quan la nostra vila aboca la major part dels seus esforços al principal sector econòmic: el turisme.  Cal saludar, doncs, l’arribada de la temporada amb el suport que es mereix i la confiança que la bona feina feta durant els mesos previs es tradueixi en resultats positius, malgrat el difícil context actual.

Els anys noranta, Sitges va fer una aposta intel·ligent a favor de la desestacionalització, amb l’objectiu principal que l’activitat turística es pugués mantenir durant pràcticament tot l’any. Era un pas necessari per adaptar-nos als nous temps i millorar la nostra competitivitat com a plaça turística de primera categoria. Els esforços i l’aposta estratègica que va efectuar el sector va donar els seus fruits (en pocs anys, vam passar de dos hotels de quatre estrelles a vuit) i Sitges va esdevenir una de les principals poblacions destinatària de congressos i convencions, que avui conservem i potenciem.

Aquesta tasca per situar-nos com un dels epicentres de les reunions d’empresa no pot deixar enrere ni al marge les polítiques per dotar les platges dels serveis de qualitat que necessiten. El turisme d’empresa ha de ser compatible amb el turisme de sol i platja –així com els turisme cultural i el d’esports–.

Per aquest motiu, des de l’Ajuntament hem elaborat un Pla d’Usos de les platges 2012-2016, que persegueix la imaginació, la qualitat i la màxima salubritat en les nostres platges. La concessió a 13 platges sitgetanes, l’any passat, del distintiu EMAS (Sistema Comunitari d’Ecogestió i Ecoauditoria), gestionats pels estats membres de la Unió Europa en base a les normes de referència ISO 14001 reconeixen aquests esforços a favor de la competitivitat i la qualitat i ens marquen la línia a seguir.

TEMPS DE CARAMELLES. Les Caramelles són una de les expressions festives pròpies de Sitges. Sentir i cantar caramelles és sinònim de Pasqua, de primavera, de lletres i músiques dels nostres mestres, de la nostra muntanya… i de sitgetanisme. Enguany, les tres colles han posat en marxa, conjuntament amb l’Ajuntament, la campanya “Regala Caramelles”, mitjançant la qual les famílies sitgetanes tenen l’oportunitat de portar les cançons als balcons de casa seva i col·laborar d’aquesta manera amb les colles. Us convido a cantar, sentir i regalar Caramelles.

Un pressupost difícil, però esperançador

Dilluns a la nit, el Ple Municipal va aprovar el pressupost de l’Ajuntament d’aquest 2012. Es tracta del primer pressupost del govern constituït el juny passat com a conseqüència del resultat de les darreres eleccions municipals. El pressupost ha estat aprovat tres mesos després del que estava previst perquè, responsablement, el vam condicionar al resultat de les negociacions amb els representants dels treballadors de la corporació, ja que afectaven directament als comptes municipals. El pressupost va ser aprovat amb els vots a favor del govern municipal i l’abstenció del Grup Socialista, al qual vull reconèixer públicament el sentit de la responsabilitat demostrat en aquest episodi.

El pressupost presentat pel govern dibuixa cinc grans valors que resulten absolutament essencials en la nostra política i en constitueixen l’ànima d’aquest document: igualtat i justícia social; austeritat; transparència; seriositat, i rigor i sentit del deure. Aquests cinc eixos basen les línies d’ingressos i despeses que l’Ajuntament i els seus organismes públics aplicaran durant l’actual exercici.

L’elaboració del pressupost ha estat un procés complicat, que, sense la capacitat, la dedicació i l’aplicada enginyeria financera del tinent d’alcalde d’Hisenda, Jordi Mas, difícilment s’haguera pogut dur a bon port. És un pressupost difícil, de necessàries restriccions, de contenció en la despesa i de dràstica reducció en les inversions. La situació en què es troben les finances municipals obligen a l’aplicació de mesures especials i, sobretot, a la implantació d’una nova cultura política, que faci de l’austeritat i l’exercici de la responsabilitat la base d’un bon govern.

Però també és un pressupost que efectua una aposta decidida i concreta a favor de les polítiques socials i de serveis, que englobem en un ampli capítol que denominem “el Sitges de les persones”. Es tracta de l’apartat més important (un 19,3%) sobre el total dels 48,7 milions que formen el pressupost, després de la que, malauradament, és la partida més àmplia (37,8%), que és la destinada a eixugar el greu dèficit econòmic. Com a “Sitges de les persones” entenem polítiques socials, iniciatives de suport a col·lectius i famílies i actuacions orientades a millorar la qualitat de vida dels sitgetans i les sitgetanes. El document aprovat també recull, malgrat les obligades restriccions, partides destinades a la dinamització sòcio-econòmica de la vila.

El pressupost del 2012 ha estat possible pels esforços aplicats per molts sectors de la vila: entitats, societats i l’univers del món festiu, que compensen el descens de les seves respectives partides amb un increment de les dedicacions personals o de grup; empreses i autònoms de la vila, que han assumit l’excessiu i incomprensible endarreriment de l’Ajuntament per abonar les seves factures; el col·lectiu de treballadors de la corporació, que ha acceptat renunciar a determinats drets adquirits per evitar la reducció de personal; i el conjunt de ciutadans del municipi, que han de renunciar a alguns serveis o equipaments a causa de la greu situació que afecten les finances municipals. A tots aquests sectors, col·lectius i ciutadans els vull agrair la seva comprensió i encoratjar-los a continuar treballant, dia a dia, sense perdre la fe ni la il·lusió.