300 anys després, decidits per votar el nostre futur

Sitgetanes, sitgetans.

L'11 de Setembre de 1714, Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques després d'un ferotge setge a la ciutat. Tot just ara fa 300 anys, els barcelonins i les barcelonines van defensar, no només el cap i casal, sinó la nació sencera, com tants altres pobles, viles i ciutats de Catalunya havien fet fins aleshores.

Sitges va caure sota domini borbònic un any abans, el 27 de juliol de 1713. Les tropes de Felip V van entrar a la vila i comarca i van eliminar les llibertats que els avantpassats sitgetans tenien amb l'ordenament polític català, sofrint repressió i destrucció. 27 de juliol de 1713 a Sitges, 11 de setembre de 1714 a Barcelona, dates fatídiques per a la llibertat perquè són les precursores del Decret de Nova Planta que abolí les institucions catalanes, establí la centralització i l'absolutisme monàrquic i prohibí la llengua catalana. Es perseguí la nació i, el que és més greu, es perseguiren sobre tot les persones.

300 anys després, aquest 2014, vivim en democràcia. Però, no en tenim prou. Volem que les persones, catalanes i catalans de tota diversitat, llengua, origen, ideologia i orientació, no se sentin menystingudes en cap de les seves il·lusions i projectes personals i col·lectius. Prou de menyspreus i indignitats de cap tipus. Perquè volem viure plenament com a nació al servei de les persones. Perquè volem deixar enrere aquesta frustració que sentim de no poder fer més per les persones perquè no tenim capacitat de decisió.

Poques nacions del món poden dir que el seu actual president és el president número 129 de la seva institució d'autogovern. Catalunya sí que ho pot dir. I això és així perquè Catalunya té la voluntat i el sentiment col·lectiu de ser poble i d'exercir-ne. La comunitat de totes les persones.

Aquest 11 de setembre de 2014, 300 anys després de perdre les llibertats nacionals i civils com a poble, 300 anys després del final de l'estat català dins la monarquia hispànica, 300 anys després, ens tornem a aixecar per manifestar que volem gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures.

I ho fem amb el clam que aquesta nació mil·lenària vol votar. Vol decidir lliurement el seu futur, per posar-lo, amb totes les nostres voluntats i capacitats, al servei de totes les persones de la nació. Per fer un país millor que deixi enrere les penúries socials i econòmiques presents, que esborri la precarietat amb més justícia social i que es regeneri políticament eliminant tot el que s'ha pervertit de la democràcia, generant desconfiança, descrèdit i decepció. Volem aquest país millor, per nosaltres, pels nostres fills i néts, i pels que vindran.

Som un sol poble i tenim dret a decidir. I volem exercir aquest dret d'autodeterminació des del debat democràtic, amb actitud cívica i pacífica, de manera transversal i participativa, i amb el conjunt de la ciutadania catalana, la societat civil i les institucions junts.

Amb aquest objectiu, vivim i reivindiquem aquesta Diada Nacional del Tricentenari amb convenciment i determinació. 

Bona Diada. Visca Catalunya!

Bona Festa Major!

Sitgetanes, sitgetans, visitants.

El proper 24 d'agost és Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges. La vila es vestirà, una vegada més, com almenys des del segle XIV, per celebrar el qui de Sitges n'és patró, convidant les sitgetanes i sitgetans, famílies i amistats, i tots els que ens visiten, a gaudir de la nostra tradició, cultura i identitat. Sortirem al carrer, envairem racons i places, duent el bo i el millor del nostre poble: tot allò que els nostres avantpassats ens han llegat i que hem transmès al present i a les generacions futures. La Festa Major és la festa viva del segle XXI, però també és la festa d'un patrimoni heretat: danses, músiques, versos, imatgeria festiva, cercaviles, processons ... I tenim ganes de conservar-lo i projectar-lo al món, perquè és això i molt més.

Per això, enguany hem aconseguit, amb un gran treball fet per vilatans i vilatanes i recolzat per l'Ajuntament, un bon projecte de centre d'interpretació de la festa, que esperem que aviat es materialitzi. Un espai museogràfic que volem que vagi més enllà d'una exposició de peces. Volem que sigui una autèntica experiència vital de la Festa Major per a mostrar-la i fer-la viure tot l'any a tothom. Aquesta serà una peça clau del projecte de catalogació i reconeixement legal que estem realitzant com a pas previ per a la presentació a la UNESCO de l'expedient de candidatura de la nostra Festa Major com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els sitgetans sabem que Sant Bartomeu i Santa Tecla són ja  patrimoni sitgetà, català i internacional. No ens calen certificacions oficials per desvetllar en nosaltres un sentir especial a cada so estrident de gralla, toc de timbals, refilar de la tenora, pet de carretilla, dringar de picarols, picada de bastons, aleta de l'enxaneta... No ens cal. La festa és sobre tot això: pessigolleig i emoció, vivència pura. Però, als ulls de la globalitat, els sistemes de protecció i reconeixement aporten un valor afegit perquè reconeixen aquelles festivitats o tradicions que han sabut perviure al pas dels anys, mantenint-se inalterables en allò que és essencial. I això no tots els pobles poden dir-ho. Sitges sí, i n'estem orgullosos.

Per a celebrar-ho com cal, l'Ajuntament de Sitges recomana a tots els comerços i establiments que es mantinguin tancats durant el dia 24 d'agost, i no estacionar vehicles en els recorreguts de les tradicionals cercaviles i processons. Així com prendre les mesures necessàries de prevenció i autoprotecció en persones, vehicles, tendals i domicilis per a prevenir possibles desperfectes derivats de la pirotècnia i altres.

No se li escaparà a ningú que aquesta és la Festa Major del tricentenari. Probablement aquell llunyà Sant Bartomeu de 1714, havent Sitges caigut sota el domini de les tropes borbòniques el juliol de l'any anterior, i en un país en guerra, el poble no estava per celebracions. Però aquest 2014, la Vila, com la nació catalana sencera, diposita en la democràcia una esperança nova de llibertat, basada en la voluntat popular. Avui participació, pluralitat i cohesió social també ens evoquen festa, perquè les festes han de ser participatives, plurals i amb cohesió. Sitges com un sol poble, Catalunya com un sol poble.

Sitgetanes i sitgetans, que el nostre caràcter sitgetà aquests dies s'escampi arreu. Combinem alegria i respecte per la tradició. Fem-ho, com sempre, amb emoció, amb civisme, amb esperit de pertinença i amb la inclusió de tothom. Fem traspuar aquest patrimoni amb vivència pura i amb desig de llibertat.

Gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró, visca la Festa Major!

Aportacions de sorra a les platges de Sitges: treballant a curt i llarg termini

Fer aportacions de sorra a les platges més malmeses per la dinàmica del litoral és un tema complex que sempre genera debat allà on s’efectua. En el cas de Sitges, al govern tenim clar que aquesta no és una solució definitiva. Però, de la mateixa manera, també estem convençuts que és la millor opció per a l’estat actual de les nostres platges i el seu futur més immediat. Actuar decididament pensant en el curt termini no ens impedeix seguir treballant, junt amb la Generalitat i el ministeri de Medi Ambient, en un projecte més ampli que garanteixi d'una manera més estable la quantitat i la qualitat de la sorra del nostre litoral.

De moment, la regeneració duta a terme aquest estiu ha permès que les quatre platges de la vila més afectades pels temporals marítims dels darrers anys (Sant Sebastià, Bassa Rodona, Riera Xica i Estanyol) rebin una aportació de 70.000 metres cúbics de sorra. Que durant els últims dies hi hagi hagut una minva d’aquesta sorra en platges com la de Sant Sebastià no fa més que confirmar que, si no s’hagués fet una aportació extra, Sitges hauria perdut algunes de les seves platges més carismàtiques i concorregudes en plena temporada d’estiu. Una situació que des de l’Ajuntament no podem permetre de cap manera, ja que les platges són el principal actiu turístic i econòmic de la vila (només l’Associació de Platges ja dóna feina directa a més de 300 persones a través dels seus serveis).

Cal tenir present, a més, que l’actuació no ha suposat cap cost afegit per a Sitges –s’ha finançat amb els 500.000 euros del cànon de platges que l’Ajuntament paga anualment al govern espanyol– i que ha solucionat, d’una sola tirada, dos problemes coexistents a la costa sitgetana. D’una banda, la necessitat de sorra de les platges centrals. De l’altra, l’excés de sorra que hi ha a les bocanes dels ports Ginesta, Garraf i Aiguadolç, que és d’on s’ha extret la sorra perquè suposa un problema de seguretat per a la navegació de les embarcacions. 

Precisament, aquestes extraccions a la zona dels ports –per després aportar la sorra a les platges de Sitges– compten amb l’autorització tant de la Generalitat de Catalunya i la Demarcació de Costes de Barcelona com d’una de les empreses ambientals més prestigioses del país. Institucions públiques i consultories externes ens garanteixen que les intervencions efectuades al litoral sitgetà no afecten la posidònia ni, en general, el fons marí. Una conclusió reforçada per informes, biometries, filmacions via satèl·lit i mostres de diferents localitzacions.

Gràcies a aquestes tasques preventives, les platges de Sitges disposaran, un estiu més, de tota la sorra que requereixen els seus banyistes. I també oferiran més i millors serveis gràcies a l’esforç dels seus concessionaris, que cada any treballen per incrementar la qualitat de la seva oferta. Tot plegat fa que les nostres platges segueixin apareixent –i cada vegada amb més presència– en les millors posicions dels rànquings que elaboren experts i mitjans de comunicació d’arreu del món.