dijous, 3 de desembre del 2015

Cultura amb caràcter

Regidores, regidors de l’Ajuntament de Sitges; president i consellera de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals; presidents i presidentes d’entitats; creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, molt bona nit a tothom.

En primer lloc, deixeu-me felicitar els autèntics protagonistes d’aquesta nit: els premiats en les diferents categories d’aquesta vetllada. El necessari reconeixement públic al vostre talent –siguin per trajectòries o per fets concrets– és el principal motor que justifica aquesta vetllada. Avui, ens reunim aquí, essencialment per a ressaltar: 
  • Les brillants trajectòries del fotògraf Tony Keeler i del periodista Albert Sáez; 
  • La reivindicació cultural de la gastronomia associada a la creativitat i a la qualitat –com demostren el Club de Tast i el bar El Cable–; 
  • Les suggerents obres de Gonzalo Romero i Dogny Abreu, guanyadors dels premis Sanvisens de pintura i Pere Jou d’escultura –que subratllen la condició de Sitges com a pàtria de les arts–; 
  • El paper fonamental en la nostra cultura que representa el Grup d’Estudis Sitgetans;
  • I, en aquesta mateixa línia, els interessants treballs que han fet les tres joves premiades amb el Carbonell i Gener i que posen en valor la tasca d’estudi i difusió sobre la nostra història i realitat local.
A tots vosaltres, moltes felicitats.

Ara fa un any, quan vam celebrar la Nit de Premis Sitges 2014, vaig voler compartir amb vosaltres tres projectes culturals que esdevindrien protagonistes en els mesos següents. Us vaig parlar, en primer lloc, de la reobertura dels museus Cau Ferrat i Maricel, després d’una profunda i acurada reforma, que havia permès mantenir i conservar els elements patrimonials. Avui, onze mesos després de la seva reobertura, els nostres museus han rebut més de 50.000 visites i han assumit un paper rellevant en el mapa no només cultural, sinó social i, fins i tot, econòmic de la nostra vila. Els museus actuen com a pols dinamitzadors de Sitges i contribueixen decididament a situar-nos en el pol de l’excel·lència cultural.

L’altre projecte que vaig subratllar a la Nit de Premis de l’any passat també estava vinculat al patrimoni: la reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Dissabte passat vam organitzar la segona jornada de portes obertes per veure la biblioteca –un dels edificis del conjunt de Maricel– buida; sense les prestatgeries i mobles que tornaran a ocupar-la en els propers mesos. La tasca de reforma i restauració de la biblioteca ens ha permès subratllar el seu esperit noucentista i recuperar alguns dels elements originals de fa cent anys.

I el tercer punt de la Nit de Premis d’ara fa un any va ser l’anunci de la celebració a Sitges del festival de comunicació i publicitat de Catalunya, el Sitges Next, del qual vam organitzar la primera edició el passat mes d’abril i en el que ja estem treballant en la segona convocatòria, també l’abril vinent. Sitges és una terra de festivals, que volem reivindicar i potenciar encara més. A més del de cinema –el primer a nivell mundial en el seu sector i que aquest any ha experimentat un significatiu creixement–, a Sitges hi conviuen altres festivals sectorials que ens permeten dibuixar un quadre cultural, que, en la seva totalitat, té una força extraordinària: jazz, tango, clàssica, pop, folklore catalano-irlandès, ecologia, música al port… Ara volem completar aquest itinerari de festivals amb noves sumes i estem planificant altres iniciatives. És el cas del proper festival de música a l’estiu, que tindrà un format plural i heterogeni, sota criteris de qualitat i un repte ambiciós.

Dimecres vaig tenir la satisfacció de presentar als mitjans –acompanyat de la tinent d’alcalde Aurora Carbonell i del portaveu del Govern, Pep Moliné– el Pla de Mandat 2015-2019. El Pla de Mandat és l’eina que presenta les línies d’actuació i els principals eixos del Govern Municipal. El Pla de Mandat actual recull sis eixos i, com no podia ser de cap altra manera, un està centrat en la política cultural. L’hem anomenat “Cultura amb caràcter”.

La política cultural que estem dissenyant per a aquesta legislatura té un repte molt marcat: 
  • Fomentar el valor cultural com a expressió de la diversitat local,
  • Reforçar-lo com a eina de promoció socioeconòmica 
  • I dotar-lo dels instruments i eines necessaris per a que actuï com canal de creativitat, talent i participació.
Fixeu-vos que estem subratllant diferents conceptes:
  1. Patrimoni
  2. Infraestructures
  3. Creativitat
  4. Talent
  5. Participació
  6. Cohesió social
La suma d’aquests elements dibuixen la “cultura amb caràcter” amb la qual volem identificar el camí cultural dels propers anys. I en què es tradueix això?
  • En els propers mesos presentarem el Forfet cultural. Es tracta d’una eina que ha de promocionar les activitats culturals, apropar-les al conjunt dels ciutadans i contribuir a allò tan desitjat que és la seva promoció i difusió, a través d’accions que afavoreixin la seva participació. El forfet pretén ser una eina al servei de la cultura, que estimuli el seu consum tant per als sitgetans i veïns del conujnt del Penedès, com per als visitants i turistes.
  • Obrirem Can Falç com a museu públic i centre patrimonial. Ja estem treballant per a que l’emblemàtic edifici de baix a mar exposi com era la vida agrícola, marinera i la indústria sabatera de Sitges i, al mateix temps, actuï com un espai generador d’iniciatives culturals i turístiques.
  • Estem treballant amb la Generalitat en l’adquisició per al poble de Sitges de l’edifici del Patronat. Abandonat des de fa prop de 20 anys, el Patronat està destinat a ser un edifici al servei de la cultura de Sitges i de les seves entitats.
  • Hem elaborat el projecte del Centre d’Interpretació de les Festes, un espai destinat a actuar com a seu i, alohra, com a centre difusor de les festes més siginificatives del nostre calendari: la Festa Major, el Carnaval i el Corpus.
  • Implementarem un mercat d’art periòdic, que ofereixi la possibilitat de difondre i projectar l’obra dels nostres artistes i, al mateix temps, que actuï com a pol d’atracció de talent. Paral·lelament, estem treballant en la creació de la Biennal d’artistes sitgetans, una plataforma que aporti visibilitat i presència als nostres artistes, a través d’exposicions, trobades i concursos. 
  • I, com us indicava abans, tenim molt avançat el projecte per a crear el Festival Internacional de Música de Sitges. Està destinat a ser una cita que presenti un programa de qualitat, que permeti atreure a Sitges estrelles de gèneres diversos i reforci significativament l’oferta cultural d’estiu, com tenen en aquests moments diverses poblacions de la costa. 
  • Amb aquest nou Festival –i altres propostes que ens han fet arribar– crearem un mapa estable de Festivals, que permeti potenciar la vila com una terra generadora i receptora d’iniciatives culturals amb visió nacional i, en alguns casos, projecció internacional.
Aquests són alguns –no pas tots– els projectes i iniciatives destacades que hem dissenyat per a la política cultural dels propers anys. Són les diferents potes d’un projecte major: que Sitges exerceixi la seva condició de capitalitat cultural, a través de:
  • Esdeveniments concrets;
  • La promoció de la creativitat i el talent, 
  • La dotació dels equipaments necessaris, 
  • La creació d’eines que facilitin l’accés a la cultura; 
  • I de la reforma, restauració i recuperació del nostre patrimoni en termes d’adaptació a les noves necessitats, però sobretot, de conservació i protecció de la nostra història i llegat.
I en aquesta empresa per aconseguir reforçar el caràcter cultural de Sitges i la seva condició capital, hi ha un element fonamental. Crucial. A Sitges, probablement, més que en qualsevol altre lloc: la societat civil. És a dir, les entitats, les associacions i els col·lectius culturals, cívics i festius, que constitueixen un motor generador d’iniciatives culturals, de cohesió social i de canalització de la participació.

Durant els anys passats, les entitats heu hagut de patir una de les cares més amargues de la crisi: la que fa referència a la reducció de subvencions i recursos. El col·lapse financer en el qual van entrar algunes institucions va repercutir directament en la capacitat econòmica de les entitats. Actualment, les condicions i l’entorn han millorat. I en el cas de l’Ajuntament de Sitges, la recuperació econòmica ha permès recuperar terreny perdut i millorar prestacions i suport econòmic.

Però, com sabeu, la millora dels recursos ha vingut acompanyada d’altres entrebancs, com el que ens sotmet la Intervenció General.  Els nous entorns de control de la despesa pública s’han traduït en l’aplicació de lleis d’àmbit estatal que exerceixen una fiscalització accentuada dels recursos públics. D’entrada, us haig de dir que algunes d’aquestes mesures són necessàries per assegurar-nos un bon ús dels diners públics i, així ho comparteixo. Però també és cert que la interpretació de determinats processos admet visions diferents. I a Sitges ho estem patint per part de càrrecs de designació estatal en el funcionariat del nostre Ajuntament. 

Les entitats que rebeu finançament públic heu d’estar sotmesos, lògicament –i com no pot ser d’una altra manera–, a la verificació que l’ús d’aquests diners s’efectua de manera correcta. Però aquest procés no es pot efectuar d’esquena a la realitat associativa, cívica i cultural de la nostra vila. Per aquest motiu, us haig de comunicar que estem cercant i trobant les vies necessàries per solucionar els bloquejos als quals us han sotmès les subvencions municipals d’aquest 2015 i dels anys anteriors. En les properes setmanes us farem arribar els criteris i mesures adoptats. Complint la legalitat, la nostra voluntat és que cap entitat de Sitges deixi de rebre ni un sol euro de les subvencions acordades. 

També us haig de comunicar que d’ara endavant resultarà imprescindible seguir els rigorosos criteris que estableix la llei per a rebre les subvencions acordades. Estem preparant una sessió formativa amb vosaltres per fer més planer el camí. De manera que les traves burocràtiques no siguin cap impediment per a continuar aprofundint i desenvolupant un sistema cultural sòlid i estable, on les entitats juguen un paper crucial. El paper de l’Ajuntament en el nostre sistema cultural ha de ser el de facilitar la creació d’esdeveniments que s’adaptin a les necessitats, respectin la idiosincràcia de Sitges i aportin valor públic, sigui de la dimensió que sigui. Perquè a la cultura cal mesurar-la en criteris quantitatius (quan és el cas), però sobretot, qualitatius. 

Associacionisme, creativitat, talent, difusió, equipaments, protecció del patrimoni, cultura popular, festivals… Fixeu-vos quines són les paraules que us he anotat. Són les que distingeixen una cultura amb caràcter. La necessària per a reforçar la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tots.
Discurs de la Nit de Premis Sitges (27 de novembre de 2015)

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Reducció d’impostos, suport als emprenedors

El Ple va aprovar dilluns la proposta del Govern Municipal per a reduir la pressió fiscal en les Ordenances de taxes i preus públics del 2016. La proposta elaborada pel Govern per als impostos municipals del proper any suposa una reducció de la pressió fiscal, així com un suport decidit a l’economia productiva, amb bonificacions als emprenedors i les petites empreses, aportades pel mateix Ajuntament.

Les Ordenances municipals del 2016 presenten una reducció d’impostos, que els sitgetans i les empreses locals notaran de manera directa en les seves economies. L’Impost de Béns Immobles i la recollida de residus domiciliaris i comercials tindran rebaixes significatives. En el cas de l’IBI, l’Ajuntament reduirà el tipus del 0,83% actual al 0,779% per als particulars i del 0,841% al 0,789% en els locals d’oci i d’hostaleria. La reducció està orientada a ser un suport a les economies de famílies i d’empreses i, al mateix temps, compensar l’augment de la base liquidable d’aquest impost establerta pel Govern de l’Estat en la darrera revisió cadastral. 

Paral·lelament, les Ordenances inclouen una reducció del 10% en tota mena de recollida, tractament i eliminació de residus. En el cas dels locals comercials, aquesta reducció pot arribar a ser del 50%, segons les característiques i tipologia.

El projecte de preus i tarifes del 2016 també dedica una atenció especial i suport rellevant als emprenedors, les petites empreses, les cooperatives i l’ocupació. El projecte inclou mesures concretes en aquest capítol, amb l’objectiu d’afavorir l’economia i fomentar l’ocupació. Entre aquestes mesures hi ha la bonificació del 50% de la taxa d’activitats econòmiques i empresarials per als menors de 35 anys i la bonificació d’aquesta mateixa taxa en fins el 40% per la contractació de treballadors indefinits. El paquet també inclou bonificacions en les taxes per a la creació de cooperatives, que poden a arribar a ser del 100%.

Aquestes accions tenen un missatge polític molt clar i definit pel Govern Municipal: reduir la pressió fiscal, neutralitzar –en la mesura del possible– la càrrega impositiva del Govern de l’Estat, fomentar la dinamització econòmica i estimular l’ocupació.

Aquestes accions han estat possibles gràcies a la gestió econòmica i financera dels darrers anys, primer per part del regidor Jordi Mas i actualment sota la batuta de Pep Moliné. Si ara fa quatre anys no haguéssim aplicat les mesures correctives necessàries –i especialment una política de reducció del deute i control de la despesa–, ara mateix no seríem en condicions de realitzar les actuals propostes per a reduir la pressió fiscal i donar suport a l’activitat econòmica.

dijous, 8 d’octubre del 2015

El Festival obre noves portes per créixer en dimensió i posicionament

Divendres inaugurem la 48a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El Festival arriba enguany amb l’habitual interès que desperten les seves interessants propostes cinematogràfiques –esperades i anhelades per un públic fidel i entusiasta–, però al mateix temps amb un complet programa d’activitats paral·leles repartides per diversos punts del municipi i una aposta per fer del certamen un focus d’atracció de la indústria audiovisual.

El Festival, no ens cansarem de dir-ho, és una extraordinària carta de presentació i promoció de Sitges. Probablement, la més important, si més no des del punt de vista quantitatiu resulta totalment inigualable. Les dades així ho confirmen: l’impacte econòmic directe que el Festival té sobre Sitges supera els 2,5 milions d’euros i el mediàtic arriba als 60 milions, segons els càlculs elaborats l’any passat per una consultoria sobre les gairebé 14.000 notícies que va generar el Festival, moltes de les quals en els mitjans més importants de Catalunya i l’Estat.

Ho hem vist ja en els darrers dies a través de suplements monogràfics en els mitjans més importants, que han permès imprimir de nou el nom de Sitges i vincular-lo a una de les principals manifestacions culturals que té el país. Però aquest any el Festival fa un nou pas endavant en desenvolupar un vessant paral·lel, que permetrà fer-lo créixer com a esdeveniment, però al mateix temps enriquir-lo professionalment. Es tracta de les accions impulsades per atreure el món de la indústria catalana. El Festival ha convocat trobades i pitchs de presentacions de projectes, que constitueixen un primer pas per a que Sitges, a més de tenir el primer festival de cinema fantàstic el món i la primera manifestació audiovisual de Catalunya, es doti també d’un espai que afavoreixi el mercat sectorial i les oportunitats per als nous talents. 

Aquest 2015, el Festival ha obert dues altres portes importants. Per una banda, l’ampliació de pantalles, amb la creació d’un nova sala de cinema al mateix Hotel Melià, però al mateix temps, amb l’adaptació de diferents espais en altres hotels i edificis del centre de la vila (com el mateix Palau de Maricel), amb l’objectiu d’ampliar la influència territorial i repartir-ne el moviment. I, per altra banda i de la manera paral·lela, ha establert el Circuit Fantàstic: una passarel·la comercial repartida per carrers, places i barris de Sitges, que permet respirar el Fantàstic pels quatre costats i amb plena intensitat. Amb aquesta iniciativa –a la qual s’hi han sumat 180 establiments– tots hi guanyem: el Festival i els comerciants i hotelers. És a dir, Sitges.