Carnaval: debat necessari

El Carnaval 2016 ha estat intens. En molts sentits del terme. Com és habitual en aquesta festa, l’hem viscuda amb la passió que la distingeix i el lluïment que l’acompanya, però també amb un rerefons d’angoixa i polèmica sobre el nou itinerari de les rues de la Disbauxa i de l’Extermini, que ens obre la porta a iniciar un debat que ja resulta inajornable: quin model de Carnaval volem? 

La polèmica sobre l’itinerari de les rues ens convida a reflexionar i estudiar sobre els millors circuits. Però al mateix temps també sobre altres temes del Carnaval que necessiten repensar-se i que avui en dia requereixen analitzar-se degudament. Aquesta edició de 2016 –que la regidora de Cultura i Festes, Rosa Tubau, i el president de la Comissió, Carles Garcia, han sabut gestionar exemplarment, tot i les dificultats latents i evidents– ens ha servit per posar damunt la taula una sèrie d’aspectes que necessiten analitzar-se.

L’actual Carnaval és un model evolucionat de fa 40 anys. Al final de la Dictadura, Sitges va demostrar la seva tradició i passió carnavalera treient al carrer, ja el 1976, les primeres carrosses que el Franquisme havia prohibit (però tolerat dins les entitats, on es vivia un Carnaval que els sitgetans es van negar traslladar a l’oblit). En tot aquest temps, el Carnaval ha crescut de manera rellevant, ha incorporat nous actes i, sobretot, ha sumat més gent, tant en l’organització com en la participació, que el fan una festa eminentment popular i que té el seu motor en les colles i les entitats. Però, en canvi, l’estructura i l’esquelet del Carnaval és pràcticament el mateix del de la Transició. S’ha fet més gran, molt més gran, però sobre un mateix model. I tot això cal analitzar-ho, examinar-ho i debatre-ho, per tal de pendre plegats les decisions que siguin més oportunes.

Hem de preguntar-nos sobre el recorregut de les rues –partint, però, de la base, que hi ha un element inqüestionable que és el de la prevenció i la seguretat, que no podem posar en risc–, però també ens hem de fer més preguntes: sobre el nombre de carrosses que han de sortir, sobre quina durada màxima ha de tenir la rua, sobre quins determinats límits de participació i comportament s’estableixen a les rues, sobre la presència constant d’alcohol a les rues, sobre la retransmissió de la televisió, i de fet, sobre el mateix sentit del Carnaval. El debat sobre el Carnaval és necessari i urgent.

Per aquest motiu, com em vaig comprometre a la xatonada de Dimecres de Cendra al Retiro, obrierem en breu un debat amb les entitats, les colles, els cossos de seguretat i tots els agents directament implicats en la festa per analitzar-la i afrontar els canvis que siguin necessaris. Amb humilitat, però amb decisió. Ens estimem el Carnaval i no podem mirar cap a una altra banda quan hi ha aspectes que es requereixen afrontar amb determinació.

Disbauxa i festa, però amb seguretat

Ja ho tenim tot a punt. Amb l’esperat Arribo, demà obrim el Carnaval, un dels moments més màgics del nostre calendari festiu i humà. El Carnaval 2016 arriba amb l’expectació i les ganes habituals, a les quals cal sumar un temps primaveral gairebé inèdit i la implantació d’unes necessàries mesures de prevenció per tenir una festa més segura.

La mesura més comentada, com sabeu, ha estat el canvi d’itinerari de les rues de la Disbauxa i l’Extermini. Les rues mantenen la seva ruta pels carrers del centre del poble, però amb un itinerari modificat però necessari per raons de seguretat. Els diferents cossos que intervenen en la prevenció i la seguretat del Carnaval, amb molt bon criteri, havien alertat en diverses ocasions dels riscos que suposava mantenir les rutes habituals. Aquest canvi havia passat de ser necessari a esdevenir imprescindible per mantenir les mesures bàsiques de prevenció i de seguretat. Els nous protocols en matèria de prevenció, sumats a una simple qüestió de sentit comú i polítiques de seguretat, aconsellaven de ple realitzar aquesta modificació canvi.

Els canvis, a les nostres festes, requereixen cuinar-se a foc lent, però això sí, sense pausa. Ja va passar fa tres anys, quan es va optar per avançar els horaris de les rues, tant les infantils com les de la Disbauxa i l’Extermini. La primera notícia va generar un cert distanciament en alguns dels col·lectius més directament implicats en l’organització de la festa, però un cop passat el primer Carnaval, les valoracions van ser positives i tres anys després ja es considera com un fet plenament consolidat i gairebé ningú no enyora els horaris excessivament tard d’abans.

Divendres passat, vam celebrar reunió de la Junta Local de Seguretat, on vam establir el sistema de funcionament que tindrà el Carnaval en aquest àmbit. L’elevada participació, l’arribada de centenars de milers de persones i l’aplicació dels protocols vigents en prevenció i seguretat ens conviden a implantar unes mesures que facin un Carnaval més segur per a tothom, sense alterar la seva condició de participatiu, obert i lluït. I en aquest objectiu resulta fonamental el paper que tenen els diversos cossos que hi treballen de ple en aquest àmbit (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers, Potecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques Creu Roja…). A través d’aquestes línies, els vull donar les gràcies i encoratjar per realitzar el seu treball: si la festa és i serà un èxit els principals actors són la Comissió, les entitats, les colles i els diferents col·lectius implicats en el Carnaval.

Ara sí, és el moment de gaudir del nostre Carnaval. El millor.

Turisme: realitats i compromisos

El 2015 ha estat un bon any turístic. La temporada de platges, les dades anuals de pernoctacions i de negoci, i l’organització d’esdeveniments ens ho confirmen. Han estat bons resultats, que cal saber administrar amb la serenor suficient, però amb la confiança argumentada per continuar el camí. Aquests tres eixos (platges, congressos i esdeveniments) són les tres rutes –necessàries totes tres, i complementàries entre elles– que ens permeten mantenir una bona posició. Però al mateix temps constitueixen en cada cas reptes de futur. Si som capaços d’administrar adequadament el moderat creixement i, al matex temps, generar i aprofitar les oportunitats que en sorgeixin en els tres camps, ens assegurarem el futur.

1. Platges
No cal que us digui la importància crucial que té el turisme de platges a Sitges. És cert que només amb les platges no podríem mantenir el nostre nivell actual… Però sense unes platges competitives, probablement, tindríem el nostre futur hipotecat. Per aquest motiu, aquest 2015 –com el 2014 i el 2013– no vam dubtar ni un segon en portar sorra a les platges per salvar la temporada. Els temporals dels últims anys –especialment, el 2014– havien amenaçat greument la temporada de platges. I sense temporada de platges, a Sitges, tot trontolla.

Sóc plenament conscient que les accions dels últims estius per guanyar sorra són puntuals i purament cojunturals. No constitueixen cap solució a llarg termini, sinó salvar les respectives temporades. De manera imprescindible. La solució per evitar que cada estiu haguem d’invertir nous recursos en aquesta acció passa per la regeneració definitiva de les platges de Sitges. Fa més de 20 anys que Sitges espera aquest projecte, que, fins ara, cap Ministeri ha presentat amb els avals i requisits que requereix una actuació d’aquest tipus. En els darrers mesos, però, hi hem estat treballant amb diferents agents per concretar el projecte necessari, que volem pactar amb el nou Ministeri que sorgeixi de les eleccions de diumenge vinent. La tinent d’alcalde, Aurora Carbonell, junt al regidor Jordi Mas i jo mateix, ens hi hem ficat de ple en aquest projecte, que requerirà paciència, habilitat i el suport d’altres administracions on poguem fer sentir la nostra veu.

2. Pernoctacions
L’estiu del 2015 ha estat notablement satisfactori. I el conjunt de l’any ens aporta uns resultats globalment positius, gràcies també a la plena recuperació de la destinació de congressos. Enguany, hi ha hagut un increment global en l’organització i recepció de convencions i el turisme d’empresa, que confirma dues tendències:

• D’una banda, una millora dels indicadors econòmics a Catalunya, que confirmen la solidesa de la nostra economia, malgrat els mals auguris interessats.
• I, d’una d’altra, que el posicionament de la nostra vila com a  localitat de congressos guanya cos i millora resultats. Sitges ha tornat a ser, enguany, la segona localitat de Catalunya en organització de congressos, després d’haver perdut aquesta condició durant uns anys. I això ens omple de satisfacció.

A l’espera de tancar les dades de l’exercici, el 2015 haurà permès superar la xifra dels 600 esdeveniments professionals a Sitges i un volum de negoci global de 40 milions d’euros repartits entre tots els agents directament o indirectament implicats en el sector de serveis.

Les dades i els resultats són positius i conviden a una contiguda satisfacció. Però hem de ser conscients que altres localitats també estan celebrant uns bons resultats del 2015. La competència és cada cop més gran i vosaltres sabeu, millor que ningú, que cada contracte i client requereix una atenció i esforç suplementari.

A Sitges, certament, tenim uns elements molt importants que avalen la nostra aposta pel turisme de convencions. Tenim la marca –això és indiscutible–. Tenim una experiència de generacions en gestionar polítiques i equipaments turístics. I, a més de la ubicació privilegiada, tenim un parc hoteler adaptat a les necessitats, tot i algunes millores que cal plantejar de cara al futur. 

Però ens falten encara algunes eines, que fins ara podien ser necessàries, però que cada vegada més es presenten com imprescindibles. Aquest és el cas d’un recinte firal i congressual, que doni resposta a una realitat i demanda creixent. Aquest és un repte, tant del sector privat com del públic, que hem d’afrontar conjuntament d’immediat. No podem esperar més, perquè tenim el risc de perdre-hi trens.

Per aquest motiu, el Govern Municipal hem inclòs en el Pla de Mandat iniciar el camí per a culminar el projecte de dotar Sitges d’una infraestructura d’aquest tipus. Un equipament que ens asseguri el futur en el turisme de convencions i firal, però, al mateix temps, per retenir el present. Si no ho fem, si continuem mirant cap a una altra banda pensant que ja tenim la marca i les altres virtuts que ara us esmentava, seríem en risc de fer un pas enrere.

En aquest sentit, les administracions i el sector turístic, hem d’actuar com una sola veu, que uneixi esforços i vehiculi necessitats. El primer pas és decidir quin perfil –i també quina ubicació– ha de tenir aquest recinte. I, paral·lelament, explorar totes les possibilitats existents i cercar els inversors adequats. Per aquest motiu, Joan Anton, en les properes setmanes us convocarem a una trobada que ha de sentar les bases d’aquest equipament necessari i en la qual us presentarem els treballs preliminars.

3. Esdeveniments
Si els dos primers pols dels reptes de futur (platges i turisme de convencions) requereixen un esforç suplementari, el tercer no ha d’aparèixer en cap cas relegat. Em refereixo a l’organització d’esdeveniments destinats a fer de Sitges un punt d’atracció rellevant. És a dir, festivals, fires, iniciatives sectorials o equipaments culturals, com els reformats museus, que la setmana vinent farà un any que vam tornar a obrir i que constitueixen una targeta de presentació excel·lent: en el primer any han rebut 50.000 visites.

Enguany, hem afegit dos festivals més al nostre calendari estable. D’una banda, el Sitges Next, el festival d’innovació i comunicació, que va aplegar el mes d’abril 500 creatius i publicitaris, alguns arribats dels Estats Units. Ja hi estem treballant en la següent edició. I, d’una altra, fa tot just deu dies, el Sitges Christmas Festival, que ens ha permès reforçar el nostre posicionament com a localitat del patchwork, ampliant l’oferta amb un esdeveniment complementari i també de qualitat.

Paral·lelament, estem treballant en dos festivals que volem que siguis especialment visibles i significatius. En primer lloc, un festival internacional de música, que celebraríem els mesos d’estiu als Jardins de Terramar. Seria un festival a l’estil dels de Cap Roig, Perelada o Pedralbes, en el qual se citin grups de perfils i músiques variades, que permetin generar un cartell de qualitat i atractiu. I, per una altra, un festival d’esports d’estiu, en el qual l’Aurora Carbonell i la Carme Almirall ja hi estan treballant per al 2017.

Volem fer de Sitges una terra de festivals. El que Cannes va ser a França en la segona meitat del segle XX, volem que Sitges ho sigui, no només a Catalunya, sinó al conjunt del Mediterrani occidental. La regidora de Cultura, Rosa Tubau, està estudiant altres propostes de festivals per impulsar en els propers anys i configurar d’aquesta manera un calendari estable que posicioni Sitges com la primera localitat catalana, al marge de Barcelona, en aquest àmbit, i amb clara projecció internacional. I per continuar avançant en aquest terreny, el recite firal i congressual resultarà cada cop més imprescindible.

La setmana passada el Patronat del Festival de Cinema i va confirmar les dades de creixement registrades enguany, que se situen en un 20% més d’entrades venudes i 10.000 notícies aparegudes als mitjans de comunicació. Una eina de promoció, com veieu, extraordinària i que continua creixent. Per aquest motiu, enguany hem volgut sumar noves pantalles i activitats repartides per tot el poble, amb la intenció que l’impacte directe del Festival es notés de manera clara també al centre de la vila.

El compromís del Govern Municipal és clar i inequívoc en l’aposta per dotar Sitges dels instruments necessaris. Tant com a alcalde com a diputat de Turisme de la Diputació, una condició de la qual, sense cap mena de dubte, Sitges en surt guanyant. El Pla de Mandat –que podeu consultar al web de l’Ajuntament– recull aquests objectius per sartisfer els reptes de futur que ens hi hem marcat: fer de Sitges una vila emprenedora, que abanderi un turisme de qualitat i sostenible i que esdevingui una capital cultural amb vocació internacional.