Acte d’homenatge al President Companys

Un any més ens apleguem davant el monòlit aixecat a la memòria del President Lluís Companys i Jover, en l’aniversari del seu afusellament per part del règim feixista franquista, per fer memòria del President Màrtir. I volem fer memòria del President Companys, però també de totes les víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la repressió del general Franco. Perquè fa un any, el 8 de setembre de 2015, el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar proclamar el 15 d’octubre com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista.

La data coincidia l’any passat amb el 75è aniversari de l’afusellament del President Companys, màxim representant institucional dels ciutadans i ciutadanes d’aquest País i únic president escollit democràticament de l’Europa Occidental que ha estat executat pel feixisme. Aquesta Dia nacional, i aquest acte sitgetà, té en compte l’existència de la pluralitat de memòries, que volem que siguin reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i també les diverses iniciatives que s’ha posat en marxa per a l’esclariment de la veritat i de la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

Tots hi podem contribuir. També des del món municipal. Per això, ens satisfà col·laborar en la recuperació de la memòria històrica. Com és el cas que està investigant l’historiador sitgetà, en Jordi Milà, sobre el brutal assassinat de 7 joves milicians de Sitges la matinada de l’11 d’octubre de 1936 (ara fa 80 anys) al front d’Aragó durant la Guerra Civil. Un tràgic succés que formarà part de l’obra que prepara en Jordi Milà i que portarà per títol “Històries d’un poble silenciós”, editada per l’Ajuntament de Sitges per commemorar el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. 

Històries particulars de sitgetans, memòries particulars de molts catalans... Probablement, tots, a casa nostra, tenim històries vinculades a la Guerra Civil i a la repressió franquista. Històries familiars que formen part de la nostra història col·lectiva, de la nostra memòria col·lectiva com a poble, com a nació. Aquesta és la memòria que avui recordem i homenatgem. La del President Màrtir, però també la de tanta i tanta gent d’un poble silenciós i silenciat que mai ha acotat el cap davant els que volien arrancar-li la dignitat, els drets i la llibertat.

Per això, tampoc podem callar i fer com si res passés davant els que, encara avui, neguen o banalitzen el feixisme i tot el que va suposar. Tant si ho fan des d’un comentari a peu de plaça, com des de les xarxes socials o aprofitant el micròfon d’un saló de plens. Per la memòria de tantes persones que van sofrir repressió, persecució, empresonament, camps de concentració, tortures i mort en els pitjors crims contra la humanitat comesos en el segle XX ... És intolerable banalitzar el nazisme i el feixisme!

I encara més. És insultant banalitzar el nazisme i el feixisme per intentar dimonitzar el procés sobiranista que viu Catalunya. Perquè el procés d’emancipació nacional de Catalunya és un procés pacífic, democràtic, tolerant i cívic. I així continuarà sent. Els homes i dones d’aquest país decidiran lliurement quin ha de ser el nostre futur polític. I ho faran des de la noble convicció de la democràcia i de la pluralitat d’idees, orígens, llengües ... Perquè aquest sempre ha estat un País d’inclusió, de diversitat, de tolerància i de respecte. La Catalunya de 2016 és així. I la Catalunya de les noves generacions serà així i, si pot ser, millor, amb major igualtat i amb major justícia social. 

Fixem, doncs, en els valors republicans d’una societat més justa i igualitària i sense discriminacions, el pal i paller de la nova Catalunya Estat. Valors que tant van defensar i lluitar els nostres besavis i besàvies, avis i àvies, pares i mares. Però, fem-ho pensant en nosaltres i en els nostres fills i nets.

Honor i glòria al President Companys. Honor i glòria als demòcrates de tots els temps. Sense oblidar les paraules de Lluís Companys abans de morir assassinat, descalç, sobre terra catalana: “Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya!”.

El primer festival de cinema fantàstic del món

Pel·lícules, curts, públic, fans, directors, intèrprets, productors, indústria, patrocinadors, institucions, organitzadors, voluntaris, comerços, escoles, zombis... El Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és un rostre de múltiples cares, on totes juguen papers determinants que acaben configurant un festival únic i especial. A les portes del 50è aniversari, que celebrarem l’any vinent, el Festival manté el seu caràcter genuí com autèntica manifestació del cinema de gènere –amb un paper molt rellevant dels fans– i apostant al mateix temps per les tendències més innovadores del món audiovisual.

Sitges 2016 obre les portes a la realitat virtual, que permet mostrar les noves produccions en aquest format, que ha arribat per quedar-s’hi. El Festival d’enguany confirma l’aposta realitzada l’any passat per esdevenir un focus d’atracció de la indústria: el Sitges Pitchbox desperta l’interès de talent i indústria, la Blood Red Carpet atreu actors i actrius amb projecció que veuen Sitges com una bona plataforma, i el village creat per complementar l’oferta per al públic amplia en aquesta edició prestacions, serveis i interès per part de diferents companyies per ser-hi presents. Totes aquestes dades ens confirmen que el Festival de Sitges –junt amb la presència creixent de productors de cinema de gènere per mostrar els seus films i veure les presentacions de noves cintes– està capacitat per ser un focus d’atracció de la indústria cinematogràfica, que permet fer créixer el certamen.

Sitges és una vila especialment orientada als festivals. En tenim de diferents modalitats, perfils i continguts i recentment n’hem sumat un de publicitat i nova comunicació. I tots ells tenen com a indiscutible marc de referència i model a seguir el de cinema. Des que el 1968 Sitges va crear la que aleshores era la Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, que poc després centraria bona part del seu enfoc en l’àmbit del terror (a Sitges encara hi ha gent que al Festival li diu el “Cinema de Terror”), el Festival ha jugat un paper determinant en el dinamisme de la vila. Durant molt de temps, el Festival tancava la temporada turística i ara és la manifestació més destacada de projecció de què disposa la vila. Comerços, restaurants, hotels i el conjunt de la vila viuen el Festival com deu dies intensos on tot transcorre d’una manera diferent, autèntica i genuïna, tal com li correspon al primer festival de cinema fantàstic del món.

Benvinguts i benvingudes a Sitges: gaudiu de la vila i dels seus serveis i, especialment, de tot el que us ofereix el Festival, que cada any és més.

Discurs de l’Onze de Setembre

Regidores i regidors de l’Ajuntament de Sitges; Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent; Director General de la Policia; Inspector i cos de la Policia Local; Sots Inspector i cos dels Mossos d’Esquadra; Entitats, associacions i clubs esportius de la Vila, Garraf i les Botigues; Formacions polítiques del municipi; Colla Jove de Castellers de Sitges, Escola de Grallers; sitgetanes i sitgetans. Bon dia i bona Diada Nacional!

Un any més ens trobem a la Plaça de l'Ajuntament, als peus del nostre Fill Predilecte i català il·lustre, el sitgetà doctor Bartomeu Robert, per commemorar l'11 de setembre de 2016, Diada Nacional de Catalunya. Any rere any, i a tota la geografia del Principat, ho fem amb civisme, respectant la diferència i amb un sentit de respecte per la democràcia, per la diversitat social i per la pluralitat política. Molt de Sitges, molt de Catalunya, molt nostre. 

Com a batlle de la Vila, deixeu-me començar expressant que aquest acte que compartim institucions públiques i societat civil, em fa sentir especialment orgullós de pertànyer a Sitges i a Catalunya. Commemorar i recordar la identitat d'un poble, i no oblidar-la, és el nostre deure com a nació, però també la nostra comesa com a representants de la societat civil i de les institucions.

Catalunya viu un moment apassionant, digne d'elogi. Per què d'elogi? Doncs perquè després de 300 anys seguim alçats com a poble, reivindicant els nostres drets i, el més important, ho fem des del respecte cap a la llibertat, abraçats a la convivència i a la pau, i convençuts de la riquesa de la diversitat d'opinions. 

Catalunya no és propietat de ningú. Tampoc hi han bons catalans ni dolents. Catalans ho som tots, però com a catalans i catalanes hem de poder decidir què i com volem ser! No fa gaire, tot i que el temps passa volant, quan aquest país començava a discutir sobre el pacte fiscal, l’Estatut o el concert econòmic, quan en el debat polític ja anava més enllà de l'autonomia amb la que s'ha conviscut durant més de 30 anys, s'escoltaven algunes veus (per sort, no moltes) on ens tractaven d'insolidaris o de voler tenir privilegis que altres no tenen. 

Res més lluny que això. No s'ha entès o no ens hem explicat prou bé. Catalunya és un dels pobles més solidaris del món i així ho hem demostrat. La solidaritat forma part de la nostra essència i per això la reivindiquem, i més en un dia com avui on totes les paraules porten accent. També la solidaritat del poble català! Aquest és un accent important.

Solidaritat amb els catalans i catalanes en situació vulnerable. El nostre dia a dia com a país, també com a ajuntament, la nostra principal missió. Solidaritat amb els pobles d’Espanya. Solidaritat amb els companys europeus. I solidaritat, també des de Sitges com a vila refugi, amb tots els qui fugen de la guerra o de la fam per tenir una vida millor i una oportunitat a casa nostra.Un fet que tampoc pot passar per alt en un dia com avui és allò que fa 300 anys va passar al nostre país. Repassar la història ens fa millorar-la o almenys intentar-ho. Aquest és un altre accent important.

Com bé sabeu, enguany es compleixen els 300 anys de la promulgació i publicació del Decret de Nova Planta el 16 de gener de 1716. La Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya seguint el model de Castella. Un decret que va acabar amb les institucions pròpies de Catalunya com a Estat. Un decret que dissolia les seves estructures polítiques, econòmiques i culturals. 

Felip V, amb el suport de les tropes castellanes i franceses, va ocupar el Principat i va imposar aquest nou ordre polític que va significar la fi de qualsevol tret institucional propi i la subordinació a un nou sistema de govern absolutista. La Nova Planta de Felip V va suposar la imposició d'un model polític, la imposició d'una llengua i la imposició de subordinació a les institucions de Castella. La centralització política, la uniformització territorial i l'aplicació d'un sol dret comú van ser els punts del Decret que més van contribuir a voler silenciar allò que avui està més viu que mai: la llibertat i els anhels del poble català. 

Malgrat els intents de fer-nos passar per falsa la pèrdua dels drets nacionals el 1716, l’oblit voluntari dels durs anys de repressió de Primo de Rivera i de la dictadura feixista franquista, o d’altres moments foscos de la nostra història... les arrels nacionals i de sentiment de pertinença són fortes. La mort, la guerra, els jutjats, la grisor d'alguns actes no han acabat amb Catalunya i amb la seva raó de ser. Tampoc passarà ara. Aquest llarg recorregut que Catalunya ha viscut ha de ser recordat i honrat per la memòria dels que ja no hi són. Però, sobre tot ,pel futur dels que vindran.

És l’hora d’una Nova Planta. Però, ja no una Nova Planta absolutista, centralista i d’imposició. 300 anys després, és l’hora d’una Nova Planta del segle XXI. Una Nova Planta radicalment democràtica, lliure, tolerant i plural. Una Nova Planta votada pel poble. Cal posar la democràcia com a valor suprem de la presa de decisions amb la participació de tothom.

De tothom, perquè aquest país ha estat capaç de transmetre el nostre sentit de pertinença a tothom que viu a Catalunya. De tothom perquè el país és de tots i totes. Homes i dones, petits i grans. Dels que pensen en vermell, dels que pensen en blau, en groc, en verd, en taronja, en morat .. en tota la modalitat de grisos... fins i tot dels que no els atrau cap color. Dels que han nascut aquí i dels que han vingut, i vindran, de fora. Dels que parlen català i castellà, anglès, francès, gaèlic, holandès, xinès, àrab... qualsevol de les 200 llengües de comunicació del Principat. Dels que creuen en un transcendent, sigui el que sigui, i dels que no hi creuen o fins i tot el neguen. Dels que  (com ha dit recentment un mandatari europeu)... Dels nois que estimen nois, de les noies que estimen noies, i dels homes i dones que s’estimen.

Aquest país és de tots. I la Nova Planta l’hem de decidir i construir entre tots i totes. Fem, doncs, entre tots, un país pròsper de justícia social, on ningú es quedi enrere. Compromès amb les persones i amb la democràcia. Demostrem al món que estem apunt pel nou repte: decidir en llibertat, i qui així ho cregui: decidir per la llibertat!

Sitgetanes, sitgetans, patriotes, som d'un país que de la por en diem seny. Que el seny, tant nostre, doncs, ens porti ben lluny. Tan lluny com el poble vulgui.

Visca Catalunya!