Nous hotels confien en Sitges

La setmana vinent se celebra a Madrid el saló Fitur, el principal fòrum professional del turisme a l’Estat. Sitges hi tornarà a ser present, amb l’objectiu de promocionar la seva oferta i projectar la nostra localitat com un punt turístic de primer nivell amb una oferta disponible per a diferents segments i sectors compatibles. Sitges presentarà la seva targeta a Fitur amb la convicció de disposar d’una infraestructura i uns serveis capacitats per a respondre a les necessitats actuals.

Malgrat que la crisi cada cop castiga més i el context econòmic no albira cap signe real de recuperació, la indústria turística de Sitges resisteix la tempesta i la nostra vila continua mantenint el seu poder de seducció. O fins i tot l’ha augmentat, ja que la seva capacitat de resistència la fan més atractiva que altres destinacions que s’han vist obligades a fer marxa enrere en plantejaments i apostes turístiques.

Les dades confirmen aquest estat. En el darrer any, el que fins el moment ha estat el més difícil de la crisi, Sitges ha inaugurat set establiments hotelers de categories diferents. Des d’instal·lacions de luxe fins a pensions passant per hotels de nivell mitjà, la nostra vila ha rebut diferents inversions, que constaten la confiança en les nostres possibilitats i el nostre futur.

Alguns d’aquests establiments han estat de nova construcció. L’Avenida Sofia Hotel & Spa, probablement, sigui el més significatiu. La setmana passada va obrir les portes gràcies a la solució trobada entre la propietat i l’Ajuntament fins que la Justícia resolgui definitivament els problemes dels balcons. És voluntat d’aquest Govern facilitar el desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treballs, però sempre d’acord amb el que estableix la llei.

Altres hotels nous han estat el resultat de reconversions d’antics establiments, alguns dels quals havien tancat o obrien només per temporada. És el cas del Medium Park (al carrer Jesús), l’Hotel Sitges o l’Utopia Hotel (tots dos al Vinyet), tres marques flamants que han arribat amb noves idees, il·lusió renovada i una oferta suggerent per a públics diversos.

I, per últim, hi ha tres noves instal·lacions que han transformat cases antigues del centre de la vila en atractius hotelets: Led (carrer Sant Pere), Terracotta (Carreta) i Deluxe Davallada (al carrer del mateix nom). Aquests tres establiments juguen un paper de gran relleu en l’oferta turística de la vila: per una banda, ofereixen serveis que fugen de la massificació i que cuiden fins el darrer detall i, per altra, han sapigut conservar l’encant i el valor patrimonial dels edificis que ocupen. Un factor, aquest últim, de gran importància per a aquest Ajuntament, que ha activat mesures a favor de la conservació patrimonial.

Si els empresaris turístics creuen en Sitges és perquè Sitges ofereix possibilitats. En un moment de recessió i en què la majoria de sectors econòmics es troben en dificultats greus, la notícia que el turisme –si més no, el nostre turisme– mantingui el rumb i es projecti cap al futur cal saludar-la amb prudència, però alhora amb la satisfacció que genera la confiança en les nostres possibilitats.

A Fitur exposarem als professionals del sector el potencial de Sitges, amb l’objectiu de reforçar el turisme de negocis, de platja, cultural, comercial, gastronòmic, d’oci i esportiu. La compatibilitat i diversificació d’aquestes opcions és una garantia.

150 anys de l’Ermita de Sant Sebastià

Avui diumenge hem celebrat una festa molt especial. La commemoració dels 150 anys de l’ermita de Sant Sebastià. Amb el vostre permís, us reprodueixo la meva intervenció:

“Sitgetanes i sitgetans, aplegats aquesta tarda a l’esplanada de l’Ermita de Sant Sebastià.

Commemorem avui la benedicció de l’actual Ermita de Sant Sebastià l’any 1861. Amb dos anys de retard per les necessàries obres que es fan al santuari, celebrem el 150è aniversari d’uns fets extraordinaris que va viure la nostra vila en motiu d’aquesta benedicció.

L’endemà de la Festa Major de Sant Bartomeu de 1861, el 25 d’agost, els balls populars i les seves músiques acompanyaren el tabernacle amb la imatge de Sant Sebastià pels carrers del poble, des de l’església parroquial fins a la nova ermita, tal i com hem fet aquesta tarda de gener. En el cicle festiu de Sitges la sortida de balls i músiques sempre ha estat símbol i present de festa grossa, i més sota motius extraordinaris. I aquest de 1861 ho va ser.

Imaginem-nos aquell Sitges de meitat del segle XIX. Una petita vila encara emmurallada, sense carreteres ni ferrocarril, voltada de vinyes de malvasia i moscatell, amb la seva bona gent que vivia de la pagesia i del mar, dedicant-hi moltes hores i moltes jornades. Un poble que, tan dedicat al treball, esperava amb delit les festivitats per a trobar-se i compartir, i especialment els aplecs de les nostres ermites: Sant Sebastià, la Mare de Déu de Gràcia, la Trinitat, el Vinyet i Santa Bàrbara. Imaginem-nos, doncs, el que va suposar aquella festassa de 1861.

El fet és que, des de temps antics, per tota Europa els pobles invocaven Sant Sebastià com a protector contra la pesta i altres epidèmies durant l’edat mitjana i moderna. Per això s’erigien les capelles sota la seva advocació a les entrades dels pobles i ciutats, per a protegir la població de malvestats i no permetre l’entrada de les epidèmies als carrers i places. Sitges no en va ser aliena i aixecà l’Ermita de Sant Sebastià als afores de la vila, propera al portal que donava entrada al recinte emmurallat del Port de n’Alegre, almenys des de 1513. És a dir, des de fa més de 500 anys.

Aquesta celebració suposa, a més, una oportunitat per descobrir o retrobar un patrimoni i una tradició que ens els darrers anys s’està revaloritzant, amb la finalitat de conèixer la nostra història. Sant Sebastià és l’ermita que dóna nom a un dels indrets més emblemàtics i estimats de la nostra vila.

En l’antigor les malalties van causar molts estralls a les nostres terres. L’avenç de la ciència i de la recerca ha permès lluitar-hi, encara que no amb prou remei per a totes. La humanitat encara és feble davant del càncer, de la sida o de les malalties minoritàries ... i amb zel en busca guariment. Però té altres plagues que flagel·len la manca d’igualtats, d’oportunitats i d’inclusió social: l’atur, els desnonaments, la intolerància, la violència de gènere, l’abús de poder, inclús la tortura són les sagetes actuals que poden minvar qualsevol vestigi d’humanitat.

Els nostres avantpassats s’encomanaven als sants. Nosaltres podem encara sentir-nos necessitats de la seva intervenció. Però més enllà de les creences religioses, el que necessitem són homes i dones compromesos.

La societat del segle XXI sofreix moltes pestes en forma de sofriment humà. Necessitem homes i dones que siguin bons instruments per combatre-les. Des de la societat civil, des de les organitzacions de treballadors i empresarials, des de les institucions públiques.

La llibertat, la prosperitat i la justícia social s’aconsegueixen amb el compromís de tothom, amb testimoniatge personal i col·lectiu. Només així aconseguirem un món més just i pròsper. La nostra vila, com en tantes altres coses, i com ha fet al llarg de la història, ha de ser-ne també un referent.

Que tinguem totes i tots coratge i compromís. Visca Sitges!”.

Un pressupost per a confiar en el futur

El Ple Municipal va aprovar la setmana passada el Pressupost per a l’exercici 2013. La proposta de Pressupost presentada pel Govern Municipal i que marcarà l’agenda municipal d’aquest any que estrenem té un doble eix principal: per una banda, l’aplicació de polítiques socials de suport a les persones, especialment els col·lectius més necessitats, i, per una altra, mantenir el compromís per a eixugar el dèficit heretat, que malauradament està condicionant l’acció institucional i de govern d’aquest Ajuntament.

La política dissenyada pel Govern per a aquest 2013 conté algunes de les actuacions de suport a les persones i famílies més necessitades que estaven contemplades en el Pla Mandat, però que la situació econòmica ha impedit executar durant el 2012. El Carnet Blau i el Menjador Social són les dues iniciatives més significatives i que en les properes setmanes seran ja una realitat.

El Carnet Blau és una eina que permetrà a les persones amb rendes més baixes accedir a determinats serveis a cost zero o amb reduccions significatives. La titularitat del Carnet –al qual òbviament només podran accedir els residents a Sitges– també oferirà descomptes en alguns comerços locals; d’aquesta manera, a més de donar una resposta concreta a qui més ho necessita, el Carnet també constituirà un estímul directe per a potenciar el comerç local. Per la seva part, el Menjador Social també s’emmarca en aquesta política d’accions concretes i immediates destinades als qui més pateixen els efectes de la crisi.

El Pressupost contempla una obra necessària des de fa anys: la remodelació de la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, de la qual recentment hem celebrat el 75è aniversari. Aquesta actuació forma part d’una nova cultura de defensa del patrimoni arquitectònic i artístic que hem volgut implantar i que ha de definir el Sitges del futur. El suport actiu i decidit de l’Ajuntament a la reforma de l’edifici del Casino Prado Suburense, la reobertura, aquest 2013, del Cau Ferrat (seguint els criteris de conservació patrimonial) i l’elaboració d’un nou Catàleg del Patrimoni Arquitectònic (en el qual ja hem començat a treballar) formen part d’aquesta política de defensa del patrimoni, inclosa en el pacte del Govern Municipal: conservar abans que construir.

Accions de millora dels serveis públics, de reforç del servei de neteja urbana, de promoció de la marca Sitges, de col·laboració amb els sectors econòmics del municipi… el Pressupost Municipal de 2013 és una carpeta oberta a donar resposta a les necessitats immediates de la vila i planificar el futur amb criteris de rigor, austeritat i eficiència.

El Pressupost detalla una despesa pública municipal de 38,5 milions d’euros, mentre que els ingressos seran de 41,1 milions: la diferència entre aquestes dues xifres es destinarà a reduir l’elevat dèficit que es va trobar aquest Govern quan va assumir la gestió municipal, ara fa un any i mig. En aquesta empresa, hem utilitzat tots els recursos tècnics i financers al nostre abast –així com una pujada dolorosa peròp indiespensable de l’IBI– per tal de reduir el greu dèficit que caracteritzava l’Ajuntament de Sitges.

El 2013 es presenta com un any difícil: a Sitges, a Catalunya i a l’Estat. La recessió s’expressa amb més contundència que mai i això queda latent en tots els sectors. Amb tot, el rigor que caracteritza aquest Pressupost fa preveure que, si més no, en el redreçament de les finances municipals aquest exercici pot constituir un punt d’inflexió. Res no tornarà a ser igual que abans, especialment perquè una nova cultura de la despesa i de l’ús dels diners públics necessitava implantar-se al nostre Ajuntament. Tinc plena confiança en aquest Pressupost –tant en el seu esperit com el rigor de la seva execució– perquè ha de constituir una eina de recuperació progressiva de la confiança en el futur.

Sitgetans i sitgetanes, us desitjo que el 2013 sigui un any d’esperança.