Fires i esdeveniments per ampliar la temporada

Tanquem el mes de març i obrim l’abril. Canviem de mes, però mantenim el calendari de fires i esdeveniments socioeconòmiques i culturals, que permeten generar oferta d’activitats i moviment de visitants a Sitges. El mes de març hem tingut la Fira Scrap+, el Festival Internacional de Patchwork i la Fira d’Art, a més de la mateixa Setmana Santa (que ha registrat una ocupació hotelera del 90% de mitjana). L’abril el comencem amb el festival Jazz Antic Sitges i el tradicional Ral·li de Cotxes Antics, i continuarà amb el Tapa a Tapa, les activitats de Sant Jordi i el Sitges Next – festival d’innovació en comunicació i new media. És a dir, que en dos mesos, els caps de setmana de Sitges s’omplen d’iniciatives de diferent signe, que aporten contingut i, al mateix temps, generen tràfic i projecció pública.

El programa de fires i esdeveniments de finals de març i començament de primavera ha permès que unes setmanes que temps enrere es consideraven de temporada baixa, ara hagin esdevingut un punt destacat del calendari turístic i cultural. Des que a començament de març vam instal·lar les carpes a la Ribera, els caps de setmana han estat un continu d’esdeveniments, que han omplert carrers, restaurants i hotels de la vila.

Ara fa tres anys, a l’Ajuntament ens vam marcar implantar un calendari estable i ordenat de fires i esdeveniments durant els mesos de març i abril, amb l’objectiu, d’una banda, d’evitar la competència entre algunes d’aquestes activitats i, de l’altra, d’ampliar la temporada cap a períodes que tradicionalment havien estat fluixos en la dinàmica turística local. Abans, Carnaval era una illa de moviment enmig del mar de l’hivern. Ara, hi ha anys –depén de quan se celebri en el calendari– que aquesta festa pot iniciar la pretemporada turística, ja que enllaça amb els esdeveniments posteriors.

El programa dels mesos de març i abril conté esdeveniments de signe divers, que atreuen perfils de públics diferents. En tots els casos, però, es tracta d’un públic amb capacitat decisòria i amb interessos culturals o d’oci rellevants. A més de l’impacte directe que tenen sobre l’economia local a través de la participació o presència dels propis esdeveniments, aquest calendari aporta una projecció suplementària a la vila, ja que la celebració dels actes es tradueixen en pàgines i minuts als mitjans de comunicació i, per tant, en promoció directa. Paral·lelament, alguns dels festivals que se celebren aquests mesos permeten reforçar el paper de Sitges com a terra de festivals, una població capaç de generar i atreure esdeveniments amb projecció i que potencien la nostra condició de capitalitat cultural.

Pla de Barris: actuacions de proximitat

Fa uns dies vam iniciar les reunions amb els veïns de Vallpineda, de Garraf i de les Botigues per exposar els objectius i la dinàmica de treball que marcarà el Pla de Barris en el qual ja hem començat a treballar des del Govern Municipal. El Pla de Barris és una de les actuacions incloses en el Pla de Mandat que hem elaborat des del Govern i que detalla les línies estratègiques i les principals actuacions a l’Ajuntament aquesta legislatura.

El Pla de Barris té com a finalitat dotar les diverses àrees i sectors del municipi de les necessitats i demandes ciutadanes més destacades i assumibles. El Pla detallarà les actuacions a realitzar en els propers anys en diversos camps, com les millores en mobiliari urbà, serveis públics, àrees verdes, parcs infantils o organització viària, entre d’altres eixos.

Les actuacions que contingui el Pla de Barris seran el resultat de les propostes elaborades pel Govern, sumades a les que efectuaran els propis ciutadans a través dels Consells Municipals de veïns. Es tracta d’una fórmula de participació directa en la qual la ciutadania podrà expressar les seves opinions i preferències i que, al mateix temps, reconeix i avala el paper dels Consells com a òrgans representatius dels seus respectius àmbits i interlocutors amb l’administració. En les primeres reunions celebrades amb els Consells Municipals hem pogut traslladar als seus representants la fórmula que caracteritzarà el Pla de Barris i hem compartit les necessitats estructurals i els objectius d’una eina que està destinada a per ser plenament participativa entre la ciutadania. 

Al mateix temps –i de manera paral·lela a aquestes reunions–, hem obert una via de treball permanent amb l’Ajuntament de Castelldefels per abordar les necessitats en serveis i millores a les Botigues de Sitges. La singular ubicació d’aquesta zona i la decidida voluntat per corregir alguns dèficits en la prestació de serveis requereixen una acció de cooperació estable amb l’Ajuntament de Castelldefels, que permeti agilitzar i completar serveis. Fa uns dies em vaig reunir –acompanyat de la tinent d’alcalde, Aurora Carbonell, i la regidora de Via Pública, Carme Almirall– amb l’alcaldessa de Castelldefels, Candela López, i altres edils del municipi, on vam establir les bases d’actuacions conjuntes, que permetran millorar els serveis a les Botigues.

Carnaval: debat necessari

El Carnaval 2016 ha estat intens. En molts sentits del terme. Com és habitual en aquesta festa, l’hem viscuda amb la passió que la distingeix i el lluïment que l’acompanya, però també amb un rerefons d’angoixa i polèmica sobre el nou itinerari de les rues de la Disbauxa i de l’Extermini, que ens obre la porta a iniciar un debat que ja resulta inajornable: quin model de Carnaval volem? 

La polèmica sobre l’itinerari de les rues ens convida a reflexionar i estudiar sobre els millors circuits. Però al mateix temps també sobre altres temes del Carnaval que necessiten repensar-se i que avui en dia requereixen analitzar-se degudament. Aquesta edició de 2016 –que la regidora de Cultura i Festes, Rosa Tubau, i el president de la Comissió, Carles Garcia, han sabut gestionar exemplarment, tot i les dificultats latents i evidents– ens ha servit per posar damunt la taula una sèrie d’aspectes que necessiten analitzar-se.

L’actual Carnaval és un model evolucionat de fa 40 anys. Al final de la Dictadura, Sitges va demostrar la seva tradició i passió carnavalera treient al carrer, ja el 1976, les primeres carrosses que el Franquisme havia prohibit (però tolerat dins les entitats, on es vivia un Carnaval que els sitgetans es van negar traslladar a l’oblit). En tot aquest temps, el Carnaval ha crescut de manera rellevant, ha incorporat nous actes i, sobretot, ha sumat més gent, tant en l’organització com en la participació, que el fan una festa eminentment popular i que té el seu motor en les colles i les entitats. Però, en canvi, l’estructura i l’esquelet del Carnaval és pràcticament el mateix del de la Transició. S’ha fet més gran, molt més gran, però sobre un mateix model. I tot això cal analitzar-ho, examinar-ho i debatre-ho, per tal de pendre plegats les decisions que siguin més oportunes.

Hem de preguntar-nos sobre el recorregut de les rues –partint, però, de la base, que hi ha un element inqüestionable que és el de la prevenció i la seguretat, que no podem posar en risc–, però també ens hem de fer més preguntes: sobre el nombre de carrosses que han de sortir, sobre quina durada màxima ha de tenir la rua, sobre quins determinats límits de participació i comportament s’estableixen a les rues, sobre la presència constant d’alcohol a les rues, sobre la retransmissió de la televisió, i de fet, sobre el mateix sentit del Carnaval. El debat sobre el Carnaval és necessari i urgent.

Per aquest motiu, com em vaig comprometre a la xatonada de Dimecres de Cendra al Retiro, obrierem en breu un debat amb les entitats, les colles, els cossos de seguretat i tots els agents directament implicats en la festa per analitzar-la i afrontar els canvis que siguin necessaris. Amb humilitat, però amb decisió. Ens estimem el Carnaval i no podem mirar cap a una altra banda quan hi ha aspectes que es requereixen afrontar amb determinació.