Festa Patrimonial d’Interès Nacional: un reconeixement per al passat i el futur

El Govern de la Generalitat ha acordat aquesta setmana concedir a la nostra Festa Major la distinció de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Es tracta d’un destacat i significatiu reconeixement, que contribueix a fer més gran la festa, guanyar-se projecció i, sobretot, garantir els elements que l’han fet mereixedora d’aquesta distinció: la riquesa del seu folklore.

La Festa Major de Sitges va ser de les primeres a obtenir la distinció d’Interès Nacional. Va ser l’any 1991, junt amb altres dues reconegudes festes majors catalanes, com són les de Sant Fèlix de Vilafranca i Santa Tecla de Tarragona. Aquella distinció de Festa d’Interès Nacional suposava el primer reconeixement de la Generalitat per la realitat, riquesa i participació de la nostra festa.

Ara, 25 anys després, la Generalitat torna a reconèixer la nostra festa i ho fa atorgant-li el màxim qualificatiu com és el de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La inclusió del terme “Patrimonial” no és pas menor, ni de bon tros. D’entre els molts elements que distingeixen la nostra Festa Major n’hi ha un que destaca per damunt de qualsevol altre: el valor i la riquesa patrimonial d’uns balls populars que, en alguns casos, són bicentenaris i que constitueixen la gènesi de la nostra festa.

En la seva justificació, el Govern fa esment de la tradició ancestral de la nostra Festa (datada ja el 1353), als actes religiosos i populars –amb el significatiu relleu dels balls populars i entremesos folklòrics– i a l’elevada participació, que mobilitza directament 800 persones en els balls i processons. La suma d’aquests components és el que fan de la Festa Major de Sitges una celebració única i irrepetible i equiparada a les festes més significatives i valorades del país.

L’acord del Govern abasta tant a la Festa Major com a Santa Tecla. Precisament, aquest any la Comisisó de Festa Major i Santa Tecla, presidida per l’entusiasta i eficaç Cisco Arbonès, ha acordat unificar el programa i el cartell de totes dues per tal de atorgar-les-hi un caràcter unitari, seguint la línia oberta pels presidents Rafel Font i Aroa Llorens i que permet enllaçar el 23 i el 24 d’agost amb el 23 de setembre amb el mateix fil conductor invisible que els sitgetans hem teixit.

Per al Govern que presideixo, aquest reconeixement suposa una enorme satisfacció, però al mateix un estímul per continuar invertint esforços i recursos en la salvaguarda del patrimoni col·lectiu que és la nostra Festa Major. Els treballs per dur a terme el Centre d’Interpretació de la Festa Major, així com la millora de recursos i partides per a la seva celebració són resultats de l’acció de govern en aquesta línia i que, durant aquest mandat, seran oportunament reforçades.

Intervenció durant la 25a edició de la Nit de l’Empresa de l’ADEPG

Molt Honorable president; alcaldesses, alcaldes, autoritats; president de l’ADEPG; senyores i senyors. Bona nit, i benvingudes i benvinguts a Sitges, des d’arreu de les comarques penedesenques, d’aquestes que volem que siguin la futura Vegueria del Penedès. Permetin-me saludar d’una manera especial al president de la Generalitat en la seva primera visita oficial a Sitges. Gràcies president, és un honor tenir-te entre nosaltres. Benvingut a casa teva.

Vull agrair també l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès per haver escollit la nostra població per fer la Nit de l’Empresa d’aquest any. Sitges és una vila que viu del turisme; els nostres empresaris són, bàsicament d’aquest sector i del sector serveis. Per això, si em permeten, més endavant centraré les meves paraules en aquest sector. M’avanço als esdeveniments i ja felicito a totes aquelles empreses que avui rebran una distinció per la seva trajectòria empresarial. Felicitats a tots i totes! 

El nostre territori té un teixit industrial divers i heterogeni. Agricultura, pesca, indústria agroalimentària i indústria tradicional. Una gran oferta de serveis i sobretot petits empresaris i ... molts, molts autònoms. President, crec que has de saber que vens a unes comarques que estan fent un gran esforç per la recuperació econòmica de la zona i de rebot exercint una contribució extraordinària a la recuperació de Catalunya. Segons l’índex 2015 de competitivitat de l’associació, estem en la dotzena posició i pugem constantment des del 2003... som un dels líders de la recuperació del teixit empresarial i d’ocupació i amb increments per sobre del 4% en la mitjana interanual.

El Garraf, en particular, és també la segona comarca amb titulats i la tercera amb major proporció d’ocupats en professions altament qualificades. La nostra clara aposta ha de ser el sector de la formació professional. President, és una aposta que lliga amb el pla de govern que recentment ens vas presentar... Ens posem, doncs, a la teva disposició per ampliar la formació professional a la nostra comarca.

Malgrat les dificultats dels darrers anys, tenim més bones notícies econòmiques. En un sol any la comarca ha incrementat un 3% el nombre d’autònoms. Som doncs també una comarca emprenedora i que creix en tots els àmbits. A la comarca tenim un índex d’atur del mes de març del 17%, més de dos punts per sota del de l’any passat. Els he de dir que a Sitges estem a poc més del 12%.

Vull posar un nou exemple de la millora de l’activitat econòmica. Sitges va atorgar el 2014  un total de 545 llicències activitats i en un any vam passar a 713.  Prop de 200 més en només un any. Aquestes xifres de recuperació són fruit de l’esforç de tots. Però en especial de l’esforç que fan els empresaris i les empresàries de la comarca. Parlem de petites i mitjanes empreses que han patit molt en la pitjor època de la recessió econòmica i que amb l’esforç i la tenacitat se n’han sortit.  

Durant aquests anys, i avui encara, els ajuntaments i el món local hem intentat facilitar a les nostres empreses la seva activitat i la seva modernització, conscients de la situació; i, sobre tot, per generar i mantenir ocupació. En definitiva, per crear benestar per la nostra gent. Ara bé, tot i aquestes primeres dades positives, sabem que hem de continuar anant junts en tot allò que ens afecta a tots. Hem de continuar anant junts en una de les reclamacions més importants del Gran Penedès: les infraestructures... El peatge de la C-32, bàsic per la nostra competitivitat i pel fet quotidià i ciutadà. El Garraf i el Penedès reclamem la gratuïtat de l’autopista. No tenim cap més accés directe a l’àrea metropolitana, si no és les Costes del Garraf. El reequilibri territorial passa per això. 

Com que som conscients que no serà immediat, creiem que clama al cel una rebaixa significativa. No estic fent una reclamació aïllada, és una reivindicació del conjunt de les comarques que va més enllà de les opcions polítiques; com ho és també la millora dels serveis ferroviaris, tenint en compte que, només al Garraf, el 50% de la població surt de la comarca per anar a treballar.

Els ajuntaments podem establir incentius fiscals per les empreses, crear programes de suport a l’emprenedoria, plans d’ocupació, ajuts als autònoms ... (cosa que fem i farem, per contribuir a crear riquesa i benestar) ... però hi ha qüestions que se’ns escapen. I les infraestructures, i el cost d’utilitzar-les, en són un exemple. Les administracions treballem al servei dels ciutadans i mirem de fer-nos nostres les reclamacions que ens feu arribar de diferents sectors.

Cada cop és més evident que cal treballar en xarxa i ... també que la societat funciona millor si treballa en xarxa. És, doncs, molt important el retorn social per part del món empresarial. El món canvia i, si les empreses no retornen a la societat el que la societat els dóna, tornarem a trencar el teixit. El retorn social de la inversió és ara un concepte estès a tot el món i que el nostre entorn no en pot ser aliè. Les empreses heu de ser competitives però també socialment competitives... Ja hi ha moltes escoles de negoci que innoven en el retorn social com a clau per un benefici. Per tant, us demano que sigueu innovadors i aposteu per aquest retorn social.

Els poso un exemple de responsabilitat social de moltíssima actualitat. La Generalitat i els municipis elaborem un llista de què podem oferir la ciutadania, les empreses i les entitats als refugiats sirians. Perquè el drama dels refugiats no deixa indiferent a ningú, et commou i et fa enrabiar amb aquesta Europa. Doncs bé, els Ajuntaments estem preparant-nos per acollir refugiats, però tots nosaltres podem oferir el nostre ajut per diferents vies. Ho hem fet ja? Ho farem? Això també és responsabilitat social. Com ho és la del dia a dia de la gent del territori, dels nostres pobles, viles i ciutats.

L’adaptació de l’empresa a la realitat social de l’entorn és clau. Per exemple, en el turisme, com és el cas de Sitges. Som una vila turística però també molt preocupada pel nostre entorn. Tenim setze quilometres de costa i un massís que és un dels espais naturals més destacats del país. Per això hem decidit fer una clara aposta i demanar la certificació Biosphere, avalada per la Unesco… que vol dir: turisme respectuós amb l’entorn i turisme sostenible.

Això ho hem de fer necessàriament de la mà del sector empresarial de la vila. L’Ajuntament sol no ho aconseguirà. Ens interessa? Sí, rotundament. Sí, per la preservació del municipi, però també perquè els interessa a tots vostès... I els interessa perquè necessitem un salt qualitatiu per continuar sent una vila mundialment coneguda com a destinació turística, respectuosa amb el seu entorn i amb les persones. Hem de ser doncs corresponsables en tot. Els demano, doncs, que facin una clara aposta  per la responsabilitat social de la nostres comarques.

I finalment, per acabar, una darrera reflexió-petició. Siguin també corresponsables amb el país. Sovint es demana als responsables polítics que es mullin, que defensin els interessos de la societat, que prenguin decisions encara que siguin agosarades. Res a dir, és la nostra responsabilitat. Molts alcaldes i alcaldesses ho estem fent des dels nostres ajuntaments. També el President Puigdemont, el govern i el Parlament. Però aquest moment no és fàcil. Per això els demano que també tinguin visió de país. 

Som una nació gran i amb un pes històric. Per tant, ajudin-nos a fer més gran la nostra història i més gran el nostre país.

Moltíssimes gràcies a tothom, felicitats de nou als guardonats i que gaudeixin del sopar. Bona nit. 

Fires i esdeveniments per ampliar la temporada

Tanquem el mes de març i obrim l’abril. Canviem de mes, però mantenim el calendari de fires i esdeveniments socioeconòmiques i culturals, que permeten generar oferta d’activitats i moviment de visitants a Sitges. El mes de març hem tingut la Fira Scrap+, el Festival Internacional de Patchwork i la Fira d’Art, a més de la mateixa Setmana Santa (que ha registrat una ocupació hotelera del 90% de mitjana). L’abril el comencem amb el festival Jazz Antic Sitges i el tradicional Ral·li de Cotxes Antics, i continuarà amb el Tapa a Tapa, les activitats de Sant Jordi i el Sitges Next – festival d’innovació en comunicació i new media. És a dir, que en dos mesos, els caps de setmana de Sitges s’omplen d’iniciatives de diferent signe, que aporten contingut i, al mateix temps, generen tràfic i projecció pública.

El programa de fires i esdeveniments de finals de març i començament de primavera ha permès que unes setmanes que temps enrere es consideraven de temporada baixa, ara hagin esdevingut un punt destacat del calendari turístic i cultural. Des que a començament de març vam instal·lar les carpes a la Ribera, els caps de setmana han estat un continu d’esdeveniments, que han omplert carrers, restaurants i hotels de la vila.

Ara fa tres anys, a l’Ajuntament ens vam marcar implantar un calendari estable i ordenat de fires i esdeveniments durant els mesos de març i abril, amb l’objectiu, d’una banda, d’evitar la competència entre algunes d’aquestes activitats i, de l’altra, d’ampliar la temporada cap a períodes que tradicionalment havien estat fluixos en la dinàmica turística local. Abans, Carnaval era una illa de moviment enmig del mar de l’hivern. Ara, hi ha anys –depén de quan se celebri en el calendari– que aquesta festa pot iniciar la pretemporada turística, ja que enllaça amb els esdeveniments posteriors.

El programa dels mesos de març i abril conté esdeveniments de signe divers, que atreuen perfils de públics diferents. En tots els casos, però, es tracta d’un públic amb capacitat decisòria i amb interessos culturals o d’oci rellevants. A més de l’impacte directe que tenen sobre l’economia local a través de la participació o presència dels propis esdeveniments, aquest calendari aporta una projecció suplementària a la vila, ja que la celebració dels actes es tradueixen en pàgines i minuts als mitjans de comunicació i, per tant, en promoció directa. Paral·lelament, alguns dels festivals que se celebren aquests mesos permeten reforçar el paper de Sitges com a terra de festivals, una població capaç de generar i atreure esdeveniments amb projecció i que potencien la nostra condició de capitalitat cultural.