La temporada turística d’estiu arriba al final. I ho fa, en el cas de Sitges, amb unes dades lleugerament millors que l’any anterior, però amb la incertesa que provoca la difícil situació econòmica actual, que en el notre país està afectant més que en altres mercats per no haver pres les decisions oportunes quan tocaven.
L’ocupació hotelera registrada a Sitges aquest estiu millora sensiblement la del 2010. Les dades ens indiquen que el mes de juny els hotels i càmpings van tenir una ocupació del 75%, cinc punts més que l’any anterior; el juliol va ser del 83% (enfront del 80%) i l’agost es va mantenir en la línia del 90%. Són dades satisfactòries, que posen de manifest la vitalitat, la potència i el posicionament del nostre municipi com un dels abanderats del turisme a Catalunya i que permeten albirar un futur amb esperança. Algunes situacions de tipus cojuntural han acompanyat els resultats d’aquest estiu, com els dubtes que en l’actualitat registren alguns mercats consolidats com els del nord d’Àfrica, que han repercutit favorablement en els resultats de la ribera nord de la Mediterrània. Però també és cert que altres elements que s’escapen del nostre control (com és la progressiva equiparació entre l’euro i la lliura esterlina, que allunya els turistes britànics, o el mal temps registrat el juliol) han influït negativament en els resultats finals.
Amb l’entrada de la tardor i, per tant, la campanya d’hivern, que arriba quan finalitza el Festival, s’obre un període en què el sector turístic haurà d’invertir la màxima energia possible en mantenir la seva capacitat. Els moments són complicats i en l’horitzó encara no s’aprecia la claror d’un canvi de cicle. Per aquest motiu, ens trobem en un moment que requereix la complicitat plena entre sectors, la imaginació sàvia per aprofitar qualsevol oportunitat i la força col·lectiva per a mantenir-nos ferms.
El Govern que encapçalo no escatimarà esforços en donar suport al comerç, a la indústria hotelera i als bars i restaurants de la vila. Atesa la situació de gran dificultat que afecten les finances municipals, aquest suport difícilment s’articularà, si més no a curt termini, per la via econòmica; però en canvi es pot materialitzar amb altres polítiques que poden ser tant o més beneficioses per al sector. Accions dutes a terme en les darreres setmanes com la campanya contra la venda ambulant –que penalitza ferotgement els nostres comerciants–, o la millora de serveis a les platges tenen una repercussió positiva en el teixit econòmic de la vila.
Sitges pot esgrimir la seva història com a localitat turística de primer nivell per encarar el futur. Això és molt important, perquè ens atorga denominació d’origen. Però, en l’actualitat, no és suficient, ja que el turisme i el sector serveis són percebuts com a via de desenvolupament econòmic en molts municipis. Per aquest motiu, cal actuacions imaginatives, una aposta per la qualitat i la unió d’esforços com a millor garantia d’inversió en el futur.
Aprofito aquesta segona entrada en el meu bloc per anunciar que, setmanalment, el text serà traduït al castellà i l’anglès amb l’objectiu de contribuir a difondre el nostre missatge més enllà del nostre país i reforçar, en aquest sentit, la projecció de Sitges.
Per últim, vull fer constar el meu profund agraïment a tots aquells que al llarg d’aquests primers cinquanta anys de vida han fet possible la festa de la Verema i que aquest cap de setmana ha tornat a portar la seva màgia als carrers de la vila.
Bona Santa Tecla per a tothom, i molt especialment per als més petits!
