L’organització d’aquest acte respon a un dels compromisos que vaig adquirir durant la passada campanya electoral. Es tracta d’un acte emmarcat en el programa “Parlem de Treball” a través del qual volem compartir i definir amb les persones que més ho necessiten les estratègies i accions que afavoreixin l’ocupació i la formació. La jornada se celebrarà al Centre d’Iniciatives Econòmiques Nivell 10 el 13 de desembre i els interessats a participar-hi ja poden tramitar les seves sol·licituds a Nivell 10.
L’atur és un dels principals drames actuals del nostre país. Així ho detallen els estudis demoscòpics, però, sobretot, així ho posen de manifest les contundents xifres que, mes rere mes, avaluen que el drama s’accentua. Ningú no se salva. A Sitges, tenim uns índexs per sota de la mitjana nacional o de la resta de la comarca, però el problema és igualment accentuat. L’Ajuntament difícilment pot aportar solucions directes a les persones aturades, però en canvi sí que pot oferir respostes definides, que poden contribuir en la recerca de sortides viables als afectats. Cursos de formació, borses de treball, suport a l’autocupació, foment d’oportunitats… són algunes de les vies en les quals hi estem treballant amb tot el coratge que demana una situació com aquesta. I el suport personal, per descomptat, no pot faltar tampoc en aquest tipus de situacions. Per aquest motiu, l’acte del dia 13 és un dels que li vull aportar una major càrrega, no únicament simbòlica, sinó també executiva.
La mirada d’un segle d’Ángeles Santos. Per altra banda, avui dilluns 7 de novembre, la cèlebre artista Ángeles Santos Torroella fa 100 anys. Nascuda a Portbou –la pàtria de la tramuntana, que ha marcat la genialitat de tants artistes empordanesos– l’Ángeles va viure a Sitges als anys seixanta i setanta, amb el seu marit, el també artista Emili Grau Sala, les restes del qual reposen al cementiri de Sant Sebatià. Els vincles de l’Ángeles i l’Emili –així com el seu fill, Julián Grau, també pintor– amb la nostra vila constitueixen un exemple de la intensa i fructífera relació entre Sitges i el món de les arts.
 |
| Un Mundo (1929), d'Ángeles Santos |
Aquest idil·li entre Sitges i l’art, que es remunta a més de 150 anys enrere de la mà de les paletes de l’Escola Luminista, s’escenifica amb una visita a un dels principals museus d’art modern: el Reina Sofia de Madrid. La primera obra que trobes és, precisament, Un mundo (1929), de l’Ángeles Santos, un oli surrealista de gran format que recull les seves influències intel·lectuals i la seva sensibilitat artística. I, a continuació, en el mateix Reina Sofia, topes amb un dels jardins d’Aranjuez de Santiago Rusiñol. Realment, aquesta –potser no tan casual– coincidència de dos pinzells universals estretament vinculats al nostre poble en les parets del reconegut museu és una de les millors maneres de presentar Sitges com a bressol d’artistes.
Fa tres setmanes, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, descobria una placa d’homenatge al recentment traspassat Manel Ferrer a la façana de la seva casa, junt amb la seva família. La confluència polièdrica d’artistes com el Manel, que van viure el dia a dia de Sitges i el van reflectir en la seva obra, i altres pintors com la mateixa Ángeles Santos o Santiago Rusiñol, que es va deixar seduir per la màgia i llum que desprén el nostre paisatge, han contribuït a solidificar el patrimoni cultural de la nostra vila i projectar-nos com una capital de les arts.
