El passat divendres vam celebrar la catorzena Nit de Premis Sitges al teatre del Casino Prado Suburense. Va ser un acte de joia, pels reconeixements als guanyadors; de complicitats, per la unió d’esforços i iniciatives; i de confiança, malgrat tot, en el futur. Perquè la cultura en totes les seves dimensions és un dels rostres que millor defineix Sitges. A continuació, reprodueixo la intervenció que vaig realitzar a la cloenda de la Nit.
“Regidores, regidors, guardonats, representants d’entitats, molt bona nit a tothom.
L’acte que hem viscut, el lliurament dels premis al món de la cultura, és el millor reflex de la nostra realitat col·lectiva. Una realitat que fa de Sitges un poble amant de la cultura. Tot això és possible gràcies a la suma de molts esforços individuals i col·lectius que, durant molts anys, han dibuixat una manera de fer que els que avui som aquí hem heretat, però que també hem tingut el mèrit d’anar mimant i construint cada dia.
Crec que una de les nostres principals virtuts ha estat la capacitat de conjugar tradició amb innovació. Preservar els signes d’identitat amb més anys d’història, mentre hem donat cabuda a la innovació, però sobretot, hem acollit i mimat aquells que han trobat en Sitges un lloc per a treballar per la cultura.
El folklore, la fotografia, la música, la pintura, l’escultura o la literatura, són les disciplines que s’han premiat aquesta nit. Bona part d’aquests premis són possibles gràcies a la iniciativa dels seus promotors, entitats, famílies i persones que creuen en la cultura i que desitgen que continuï viva.
I com ja ha dit la regidora, des de l’Administració també creiem en la cultura, des de totes les seves manifestacions. Creiem que hem de vetllar per aquells que la promouen, però sobretot per fer-la arribar a tothom.
Són temps difícils en els que tots –famílies, entitats i Administració– hem de tirar endavant amb menys. I segurament, molts dels que avui sou aquí, pensareu que la cultura és el que més perill corre en èpoques de crisi.
Però vull dir-vos que treballarem per tal que a Sitges no sigui així. I ho dic ja que entenc que, tot i que la cultura requereix i necessita dels recursos econòmics, en un poble com Sitges podem continuar tirant-la endavant. És evident que sempre podem pensar en millorar equipaments, en ampliar l’oferta d’aprenentatge o en tenir més espais per a poder desenvolupar totes i cadascuna de les disciplines culturals. Però també és cert que sovint desaprofitem el que tenim.
Serà, doncs, el moment d’optimitzar els recursos existents i posar-los a l’abast de tots. I això precisament ja s’ha començat a fer. Treballarem per tal d’aconseguir els recursos que ens permetin millorar tant els equipaments públics com els privats. El teatre on ens trobem aquesta nit n’és un exemple. Treballarem amb la voluntat d’aconseguir recursos que permetin l’arranjament d’aquest fantàstic teatre.
Mimarem i preservarem el nostre patrimoni cultural. Treballarem per tal que en el mínim temps possible, puguem tornar a gaudir d’uns museus que han de continuar sent referència com a un dels valors de la cultura de tot un país. Treballarem per la recuperació d’altres espais com Can Falç.
Però també, ara més que mai, hem de treballar plegats per fer aflorar la saviesa, el talent i la fidelitat que fan de Sitges un referent cultural.
Miquel Marzal, Joan Iriarte, Quartet Octavia, Víctor Sicard, Yolanda Martín, Rafel Gascón, Hospital de Sant Joan Baptista, Mònica Zgustovà, Rosa Muntané i la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol: de nou la meva més sincera enhorabona i, sobretot moltes gràcies per contribuir a que el nom de Sitges vagi lligat al món de la cultura”.
