Aquesta setmana signarem el crèdit amb onze entitats financeres, que ens permetrà sufragar el deute de 12,8 milions d’euros contret entre els exercicis del 2008 i el 2011 amb diferents empreses proveïdores, acollint-nos al Reial Decret Llei 4/2012. Es tracta d’una mesura que per a moltes petites i mitjanes empreses de la vila i la comarca constitueix una extraordinària notícia, ja que els permet cobrar –amb massa retard– unes feines que van realitzar en el seu dia. L’impagament d’aquestes factures ha estat un ofec excessiu per a moltes d’aquestes societats.
Els 12,8 milions d’euros dels crèdits corresponen a 3.095 factures registrades a l’Ajuntament de Sitges, l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i la Societat Sitges Model XXI. El crèdit serà tornat en 10 anys amb un interès del 5,9% que s’aplicarà al primer trimestre i que posterioment serà revisable. El Ple Municipal va aprovar la setmana passada la formalització del crèdit com a pas indispensable per a la signatura amb les entitats financeres.
Des que ara fa un any vam accedir al govern municipal, el pagament a empreses proveedores ha constituït una prioritat en la nostra política de gestió financera. En aquesta línia vam emmarcar la primera mesura de pagament de les factures per imports inferiors de 1.500 euros, que corresponien sobretot a petites empreses i autònoms de Sitges. I en els mateixos termes, estem adoptant una política de rigor pressupostari i de despesa, que només autoritza la contractació de serveis i inversions en els quals hi ha partida corresponent.
Aquestes operacions han de constituir un motiu de reflexió per als responsables de les administracions, per tal d’evitar que es tornin a produir situacions com les registrades els darrers anys, en què es gastaven diners que no es disposaven i que feien cada cop més gran la pilota del crèdit. La nova cultura política d’aprimament de la despesa pública és dura per als ciutadans, ja que veuen reduïts o eliminats serveis o prestacions, i també ho és per als gestors, que disposen d’un terreny d’actuació més limitat. Amb tot, però, la lliçó positiva que podem extreure de situacions com aquestes és l’aplicació general d’una política pressupostària de màxim rigor, que és la millor garantia per als proveïdors i el conjunt de ciutadans, que els recursos es fan servir de manera i amb processos responsables.
