Diumenge va acabar
la 45ena edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema de Catalunya amb
un rotund èxit de públic i amb una sensació molt positiva per a la vila: el
Festival s’apropa a Sitges. Accions com les sessions de curtmetratges a la
platja, la decoració dels carrers o la potenciació dels espais del Retiro, amb
una segona inauguració del Festival o el Prado, amb una gala de precloenda.
Des de l’Ajuntament
de Sitges som conscients de la importància de tornar a associar el Festival amb
la imatge del nostre poble. No era (i no és) suficient la presència del nom de
la vila al certamen, s’ha de visualitzar el context geogràfic i social on va néixer
el Festival ja que és part indissociable de la seva gènesi però també del seu
tarannà i del seu futur. Sitges, com a població i com a sentiment, és una part
central d’aquest esdeveniment cinematogràfic.
Sitges 2012 ha
apostat per aquest camí i ha aconseguit que els indrets més característics de
la nostra vila fossin presents en les cròniques dels mitjans de comunicació. Un
clar exemple és el reportatge que s’emetrà aquest proper dijous al programa
Cinema 3 de TV3 amb una entrevista en exclusiva al cineasta Neil Jordan que es
va realitzar al passeig Marítim amb l’església de fons.
Un altre fet
important ha estat la realització de les xerrades posteriors a les projeccions
de les pel·lícules postscreenings
al Prado, al Retiro i a d’altres
establiments de la vila. Amb aquesta acció, es reforça el paper dels dos
cinemes de la població com a indrets amb força i presència pròpia dins la
programació d’un Festival que enguany ha projectat més de 250 films gràcies a
la bona feina d’un fantàstic equip encapçalat per Àngel Sala. No vull deixar de
destacar la implicació dels patrocinadors que han continuat confiant en el
festival, dels restauradors que ha elaborat el Menú Fantàstic, els establiments comercials que han engalanat els
seus locals i aparadors per l’ocasió, o els molts nens i nenes de les escoles
de Sitges que han dibuixat el festival per mostrar-lo a tothom que durant
aquestes dies ha passejat pels nostres carrers.
Queda molt camí per
recórrer, però el més important és que ja s’ha començat a caminar en una
direcció que afavoreix Sitges i, per tant la dinamització econòmica del municipi.
El Festival no es pot entendre sense Sitges ni la seva gent. L’edició d’enguany
ha demostrat que el certamen torna a emprendre una orientació que engloba i
uneix el festival de gènere més important del món amb la població que l’ha vist
néixer i créixer i que forma part del seu ADN.