Enguany, celebrem el Nadal en un context de grans dificultats, amb cada cop més gent que pateix i amb les expectatives a curt termini hipotecades. Però també celebrem el Nadal amb la fortelesa intacta en les nostres conviccions i amb la il·lusió de ser conscients que l’horitzó ens ofereix noves oportunitats que hem de saber aprofitar.
Divendres passat a la nit vam aprovar el Pressupost de l’Ajuntament per al 2013, que recull la nostra voluntat i el nostre programa per activar actuacions de suport a les persones. El Carnet Blau i el Menjador social que obrirem en les properes setmanes seran els primers resultats d’aquesta agenda. El Pressupost també impulsa l’activitat econòmica, posa èmfasi en la col·laboració públic-privada i continua eixugant el dèficit heretat i que ha ocasionat tants problemes en la gestió actual.
Sóc plenament conscient que el 2013 serà un exercici difícil. Les dades i les previsions no es cansen de fer-nos-ho saber. Però també tinc plena fe en el futur perquè estem marcant les bases per a dibuixar un Sitges pròsper, competitiu i cohesionat.
Permeteu-me que reprodueixi un dels inicis d’una de les nadales tradicionals del nostre país: “Del cel baixen els àngels”, perquè expressa la il·lusió que distingeix aquests dies:
“–Vint-i-cinc de desembre,
nit de Nadal
n’és la nit més hermosa
que hi ha en tot l’any,
perquè a Betlem ha nat d’una donzella
el Fill de Déu. (…)”
La fotografia que acompanya aquest post rememora la nevada de 1962, ara fa 50 anys.
