L’estiu va començar amb l’agreujament d’un dels problemes que pateix Sitges i altres poblacions turístiques amb molt tràfic humà: el del top manta. Els carrers de la vila van ser el destí de grups organitzats que muntaven la seva venda il·legal. La situació va provocar el lògic rebuig per part de comerciants i veïns. Conscient del problema i dels seus efectes negatius (per als comerciants, però també per a la imatge del municipi), l’Ajuntament ja havia iniciat un pla d’actuació els mesos abans, que es va acabar executant a començament de juliol. Conjuntament amb la Policial Local i Mossos d’Esquadra, es van realitzar diferents operatius, que han permès efectuar diverses detencions i decomissar una part important del material fraudulent que es posa a la venda de manera il·legal.
Aquestes accions han estat constants durant tot l’estiu i han aconseguit, d’una banda, reduir notablement la presència de venedors il·legals i, per una altra, llançar un avís inequívoc als clans mafiosos que els mouen per darrere que a Sitges hi haurà tolerància zero amb la venda il·legal. Amb tot, hem de ser conscients que les actuacions policials no aconseguiran eradicar aquest problema dels nostres carrers. No n’hi ha prou amb això. De la mateixa manera que ni la Policia Local ni les unitats comarcals dels Mossos d’Esquadra poden dedicar-se de manera exclusiva a aquest problema i desatendre altres responsabilitats de seguretat.
Malauradament, el top manta és un fenomen global i complex i, com a tal, requereix solucions globals i complexes. Aquest tipus de pràctica és habitual en diversos països de la Unió Europea des de finals dels anys noranta i es concentra, sobretot, a les grans ciutats i a les poblacions costaneres i turístiques com Sitges. Les condicions de vida precàries dels països d’origen dels venedors ambulants i la manca d’oportunitats laborals que es troben als països on s’instal·len han accentuat que molts d’ells vegin en el top manta una sortida d’emergència per poder sobreviure a una realitat més dura de la que s’esperaven.
El que les institucions no podem tolerar, però, és que la situació dramàtica d’unes persones sigui l’excusa per perpetuar una venda ambulant que, a més de no millorar la qualitat de vida dels qui la practiquen, infringeix la llei, genera mala imatge a la població que la pateix i discrimina econòmicament tots els comerciants que sí que paguen els seus impostos. Només a Catalunya, la Confederació de Comerç ha xifrat l’impacte negatiu del top manta en més de 100 milions d’euros anuals.
Un greuge comparatiu que reclama una resposta més eficaç i resolutiva que la que ara mateix ofereix el marc legal espanyol. Unes lleis estatals que envien els venedors ambulants detinguts només unes hores a comissaria per deixar-los lliures i sense càrrecs l’endemà mateix.
Davant d’aquesta situació, el compromís de l’Ajuntament de Sitges segueix sent igual de ferm que fins ara: col·laborar amb les administracions i els cossos de seguretat per tal d’eradicar la venda ambulant a la vila, protegir el comerç de proximitat i garantir que les persones que es veuen abocades a aquesta pràctica puguin optar per altres vies a un futur millor.
