Vilatanes i vilatans.
Aquest any, la Diada Nacional de Catalunya commemora els 300 anys de la pèrdua dels nostres drets nacionals a través de Decret de Nova Planta, promulgat i publicat per Felip V el 16 de gener de 1716. Han sigut 300 anys d’esforços i pressions per fer-nos oblidar d’on venim i per matisar –o fins i tot maquillar– la nostra història, la que ens ha portat fins aquí. Però, lluny de l’oblit de la realitat, el temps, que és tossut, demostra que ens han servit per tenir clar, cada cop més, on anem i què volem.
La tradició diu que la història l’escriuen els vencedors i que poc se sap de la dels vençuts. A Catalunya, però, hem pogut mantenir ben forta la presència del record de la nostra pèrdua, malgrat els intents de fer-nos passar per falsa la pèrdua dels drets nacionals amb el Decret de Nova Planta, malgrat l’oblit voluntari dels anys de franquisme o malgrat altres moments foscos de la nostra història.
Les arrels són fortes. Tant, que hem aconseguit transmetre el nostre sentit de pertinença a tothom que viu a casa nostra. La nostra feina és ampliar aquesta base social d’amor a la pàtria. I ampliar –i també garantir– el suport a un futur país pròsper, amb justícia social, compromès amb les persones i amb la democràcia, i nacionalment lliure per demostrar al món que estem a punt per al nou repte.
Visca Catalunya!
