Moltes visions per a un Carnaval de tothom

Avui, Dijous Gras, comencem una de les setmanes més intenses del nostre calendari. El Carnaval mobilitza milers de sitgetans en una festa que presenta un rostre polièdric. Les rues, l’Arribo, les xatonades, els balls a les societats o actes de recent implantació (o recuperació), com la Cursa de llits disfressats, fan del Carnaval una festa que admet múltiples lectures i visions.

I aquesta és una de les riqueses principals del nostre Carnaval. Per a alguns sitgetans, el Carnaval gira entorn les rues que han treballat acuradament amb les seves colles; altres porten mesos il·lusionats dissenyant com ha de ser el Carnestoltes o la Reina; n’hi ha que fa dies que estan nerviosos per a les xatonades de Dijous Gras; i alguns altres viuran el Carnaval com a espectadors a mitja distància entre la complicitat i el punt crític. La pluralitat d’aquests perfils fan del nostre Carnaval una festa rica en experiències, sòlida en conviccions i dinàmica en expressió. No és cap casualitat que el web del diari La Vanguardia hagi situat aquesta setmana el Carnaval de Sitges entre els 10 millors del món.

El Carnaval del 2013 es presenta amb l’objectiu de reafirmar les bones mesures implantades l’any passat a les rues. Ara fa un any, molts es qüestionaven la conveniència d’avançar l’horari de les rues. Un any després, aquesta mesura ha estat assumida com a bona –i necessària– pels diferents sectors que participen a la festa: colles, entitats, cossos de seguretat, organització i públic. Gràcies al nou horari, el Carnaval d’avui és més un Carnaval per a tothom. Així ho ha entés també el Departament d’Interior de la Generalitat, amb el conseller Espadaler al capdavant, que ha renovat un suport absolut –i, per altra banda, imprescindible– en el desplegament de Mossos d’Esquadra.

Amb tot, les experiències sempre aporten resultats, valoracions i suggeriments. Enguany, recollint l’opinió majoritària de les entitats i les colles, les rues tornaran al Cap de la Vila, un cop hagin fet tot el recorregut, on finalitzaran el seu itinerari. La bona organització ho farà possible i les ganes de la gent ho fa aconsellable.

Voldria subratllar el paper –silenciós i discret, en molts casos– de molta gent que treballa per a que el Carnaval de Sitges tingui la solera, la projecció i el nivell que el caracteritza. Els carrossaires, els caps de colla, les comisisons de les societats, la Comissió de Carnaval, els cossos de seguretat i protecció, els propietaris i treballadors d’establiments que ofereixen una imatge i un servei de qualitat, els patrocinadors i espònsors… sense ells res de tot això seria possible.

Moltes gràcies a tots vosaltres per fer possible que el nostre Carnaval estigui entre els 10 millors del món. Gaudiu-lo amb respecte per a tothom.

Nous hotels confien en Sitges

La setmana vinent se celebra a Madrid el saló Fitur, el principal fòrum professional del turisme a l’Estat. Sitges hi tornarà a ser present, amb l’objectiu de promocionar la seva oferta i projectar la nostra localitat com un punt turístic de primer nivell amb una oferta disponible per a diferents segments i sectors compatibles. Sitges presentarà la seva targeta a Fitur amb la convicció de disposar d’una infraestructura i uns serveis capacitats per a respondre a les necessitats actuals.

Malgrat que la crisi cada cop castiga més i el context econòmic no albira cap signe real de recuperació, la indústria turística de Sitges resisteix la tempesta i la nostra vila continua mantenint el seu poder de seducció. O fins i tot l’ha augmentat, ja que la seva capacitat de resistència la fan més atractiva que altres destinacions que s’han vist obligades a fer marxa enrere en plantejaments i apostes turístiques.

Les dades confirmen aquest estat. En el darrer any, el que fins el moment ha estat el més difícil de la crisi, Sitges ha inaugurat set establiments hotelers de categories diferents. Des d’instal·lacions de luxe fins a pensions passant per hotels de nivell mitjà, la nostra vila ha rebut diferents inversions, que constaten la confiança en les nostres possibilitats i el nostre futur.

Alguns d’aquests establiments han estat de nova construcció. L’Avenida Sofia Hotel & Spa, probablement, sigui el més significatiu. La setmana passada va obrir les portes gràcies a la solució trobada entre la propietat i l’Ajuntament fins que la Justícia resolgui definitivament els problemes dels balcons. És voluntat d’aquest Govern facilitar el desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treballs, però sempre d’acord amb el que estableix la llei.

Altres hotels nous han estat el resultat de reconversions d’antics establiments, alguns dels quals havien tancat o obrien només per temporada. És el cas del Medium Park (al carrer Jesús), l’Hotel Sitges o l’Utopia Hotel (tots dos al Vinyet), tres marques flamants que han arribat amb noves idees, il·lusió renovada i una oferta suggerent per a públics diversos.

I, per últim, hi ha tres noves instal·lacions que han transformat cases antigues del centre de la vila en atractius hotelets: Led (carrer Sant Pere), Terracotta (Carreta) i Deluxe Davallada (al carrer del mateix nom). Aquests tres establiments juguen un paper de gran relleu en l’oferta turística de la vila: per una banda, ofereixen serveis que fugen de la massificació i que cuiden fins el darrer detall i, per altra, han sapigut conservar l’encant i el valor patrimonial dels edificis que ocupen. Un factor, aquest últim, de gran importància per a aquest Ajuntament, que ha activat mesures a favor de la conservació patrimonial.

Si els empresaris turístics creuen en Sitges és perquè Sitges ofereix possibilitats. En un moment de recessió i en què la majoria de sectors econòmics es troben en dificultats greus, la notícia que el turisme –si més no, el nostre turisme– mantingui el rumb i es projecti cap al futur cal saludar-la amb prudència, però alhora amb la satisfacció que genera la confiança en les nostres possibilitats.

A Fitur exposarem als professionals del sector el potencial de Sitges, amb l’objectiu de reforçar el turisme de negocis, de platja, cultural, comercial, gastronòmic, d’oci i esportiu. La compatibilitat i diversificació d’aquestes opcions és una garantia.

150 anys de l’Ermita de Sant Sebastià

Avui diumenge hem celebrat una festa molt especial. La commemoració dels 150 anys de l’ermita de Sant Sebastià. Amb el vostre permís, us reprodueixo la meva intervenció:

“Sitgetanes i sitgetans, aplegats aquesta tarda a l’esplanada de l’Ermita de Sant Sebastià.

Commemorem avui la benedicció de l’actual Ermita de Sant Sebastià l’any 1861. Amb dos anys de retard per les necessàries obres que es fan al santuari, celebrem el 150è aniversari d’uns fets extraordinaris que va viure la nostra vila en motiu d’aquesta benedicció.

L’endemà de la Festa Major de Sant Bartomeu de 1861, el 25 d’agost, els balls populars i les seves músiques acompanyaren el tabernacle amb la imatge de Sant Sebastià pels carrers del poble, des de l’església parroquial fins a la nova ermita, tal i com hem fet aquesta tarda de gener. En el cicle festiu de Sitges la sortida de balls i músiques sempre ha estat símbol i present de festa grossa, i més sota motius extraordinaris. I aquest de 1861 ho va ser.

Imaginem-nos aquell Sitges de meitat del segle XIX. Una petita vila encara emmurallada, sense carreteres ni ferrocarril, voltada de vinyes de malvasia i moscatell, amb la seva bona gent que vivia de la pagesia i del mar, dedicant-hi moltes hores i moltes jornades. Un poble que, tan dedicat al treball, esperava amb delit les festivitats per a trobar-se i compartir, i especialment els aplecs de les nostres ermites: Sant Sebastià, la Mare de Déu de Gràcia, la Trinitat, el Vinyet i Santa Bàrbara. Imaginem-nos, doncs, el que va suposar aquella festassa de 1861.

El fet és que, des de temps antics, per tota Europa els pobles invocaven Sant Sebastià com a protector contra la pesta i altres epidèmies durant l’edat mitjana i moderna. Per això s’erigien les capelles sota la seva advocació a les entrades dels pobles i ciutats, per a protegir la població de malvestats i no permetre l’entrada de les epidèmies als carrers i places. Sitges no en va ser aliena i aixecà l’Ermita de Sant Sebastià als afores de la vila, propera al portal que donava entrada al recinte emmurallat del Port de n’Alegre, almenys des de 1513. És a dir, des de fa més de 500 anys.

Aquesta celebració suposa, a més, una oportunitat per descobrir o retrobar un patrimoni i una tradició que ens els darrers anys s’està revaloritzant, amb la finalitat de conèixer la nostra història. Sant Sebastià és l’ermita que dóna nom a un dels indrets més emblemàtics i estimats de la nostra vila.

En l’antigor les malalties van causar molts estralls a les nostres terres. L’avenç de la ciència i de la recerca ha permès lluitar-hi, encara que no amb prou remei per a totes. La humanitat encara és feble davant del càncer, de la sida o de les malalties minoritàries ... i amb zel en busca guariment. Però té altres plagues que flagel·len la manca d’igualtats, d’oportunitats i d’inclusió social: l’atur, els desnonaments, la intolerància, la violència de gènere, l’abús de poder, inclús la tortura són les sagetes actuals que poden minvar qualsevol vestigi d’humanitat.

Els nostres avantpassats s’encomanaven als sants. Nosaltres podem encara sentir-nos necessitats de la seva intervenció. Però més enllà de les creences religioses, el que necessitem són homes i dones compromesos.

La societat del segle XXI sofreix moltes pestes en forma de sofriment humà. Necessitem homes i dones que siguin bons instruments per combatre-les. Des de la societat civil, des de les organitzacions de treballadors i empresarials, des de les institucions públiques.

La llibertat, la prosperitat i la justícia social s’aconsegueixen amb el compromís de tothom, amb testimoniatge personal i col·lectiu. Només així aconseguirem un món més just i pròsper. La nostra vila, com en tantes altres coses, i com ha fet al llarg de la història, ha de ser-ne també un referent.

Que tinguem totes i tots coratge i compromís. Visca Sitges!”.