Sant Jordi al Pont d’en Domènech

Tot just acabem de sentir els darrers cants de caramelles i ens aboquem a una altra de les festes més emblemàtiques del nostre calendari, Sant Jordi és un dels dies més macos de l’any, gràcies al qual els catalans hem contribuït a universalitzar el Dia del Llibre. Enguany, Sant Jordi ens arriba a Sitges amb una estrena ben significativa: el recuperat Pont d’en Domènech, del qual aquests dies de Setmana Santa ja hem pogut veure el seu nou (de fet, històric) aspecte. Els treballs de restauració del pont, situat a la Ribera a l’alçada del carrer de la Bassa Rodona, han estat duts a terme per la Brigada Municipal d’Obres en els darrers mesos, amb la doble finalitat de millorar el seu aspecte i recuperar la seva imatge modernista.

Aquesta actuació forma part del pla de millores que des de l’Ajuntament estem duent a terme a la via pública en els darrers mesos, com l’espai per a desencotxar a la plaça de l'Estació, el servei de vigilància permanent al pas sota la via, el doble sentit de circulació al tram inicial de l’avinguda de les Flors o les obres d’arranjament de l’asfalt. Es tracta d’accions puntuals orientades a millorar els serveis i l’ús per part dels veïns i els visitants que posen de manifest que amb un ús racionalitzat i responsable de la despesa també es poden dur a terme actuacions de millora als carrers, places i espais del municipi.

La restauració i recuperació del Pont d’en Domènech també ha estat plantejada en consonància amb la política de defensa del patrimoni arquitectònic històric de Sitges, que hem plantat des del govern municipal. En aquesta línia, aquests dies comencen les obres de reforma i protecció de la Biblioteca Santiago Rusiñol i properament ho faran les de la reforma de l’edifici patrimonial del Prado, gràcies a una doble inversió de la Generalitat i de l’Ajuntament.

Sant Jordi, doncs, tornarà a tenir el seu punt neuràlgic a la Ribera. I enguany ho farà amb un complet programa d’actes impulsat des de la Regidoria de Cultura i amb la plena implicació logística de la Regidoria de Comerç. A les tradicionals parades de venda de llibres i roses, i les firmes dels autors locals enguany hi hem sumat activitats diverses, com recitals de lectura de petits i grans i un concert amb el grup Arena y Agua. L’agenda cultural reforça el seu protagonisme a Sitges, de la mà de les iniciatives conjuntes de l’Ajuntament i les entitats. Tot just hem celebrat la Setmana Cultural Catalunya – Amèrica i l’endemà de Sant Jordi obrim la segona edició del festival de jazz, mentre la programació de teatre amplia el seu ventall d’espectacles. A Sitges, la cultura és un tret diferenciador que cal cuidar, treballar i compartir.

Sitges cardioprotegit: un projecte per salvar vides

La setmana passada vam presentar el projecte Sitges Cardioprotegit i Saludable, una iniciativa pionera impulsada per l’Ajuntament amb la col·laboració de l’Asociación Española contra la Muerte Súbita José Durán. El projecte contempla la propera instal·lació de diferents aparells desfibril·ladors en equipaments públics, hotels, restaurants, entitats i altres espais públics. Aquests aparells se sumen als que ja es van posar en funcionament l'estiu passat a les platges del municipi.

Ara fa uns mesos vam ser testimonis una d’aquelles notícies impactants que desperten interès i ens fan pensar. Va ser a l’estació de Sants on un aparell desfibril·lador instal·lat en la farmàcia d’aquest recinte va salvar la vida a un home que havia patit un infart. Quan es va produir aquella notícia estàvem enllestint el projecte Sitges Cardioprotegit i Saludable i en una de les reunions de seguiment de la iniciativa vam abordar el cas de l’estació de Sants. En aquells moments el projecte per aplicar a Sitges ja estava en la fase final i era el moment ideal per a imaginar-nos aquell cas traslladat a Sitges. Va ser una bona manera d’il·lustrar una suposició perfectament real.

I és que a Catalunya, cada any moren 3.000 persones per mort súbita. És a dir, 10 al dia. Són moltes. Moltíssimes. Quan es produeix un infart, els 10 primers minuts resulten fonamentals. Per aquest motiu, la possibilitat de disposar d’aparells desfibril·ladors repartits pel municipi pot constituir un suport determinant en molts casos.

El desenvolupament d’aquest projecte estava previst en el Pla de Mandat i és un exemple del treball compartit i de plena complicitat de l’Administració i agents socials i econòmics. La implantació d’aparells desfibril·ladors ens permetrà donar respostes a casos concrets. Però el pla requereix també de mesures de prevenció, que fomentin i difonguin una cultura d’hàbits i alimentació saludable. En aquesta línia, estem treballant conjuntament amb els restaurants per a que ofereixin menús saludables, que afavoreixin un model de salut pública de qualitat. Una altra línia integrada en el pla serà la creació de rutes  a peu, que fomentin la vida saludable i la realització d’exercici.

Sitges Cardioprotegit i Saludable neix com un servei que aporta solucions, però també que vol treballar en la prevenció per dibuixar una qualitat de vida extensible al conjunt de la població.

Reflexions de Carnaval

Han passat uns dies, s’ha rebaixat la passió i s’han realitzat les oportunes reflexions. El Carnaval, per les seves característiques i dimensions, requereix que se’n parli i s’analitzi amb una certa perspectiva de temps i espai i amb la serenor recomanada que ha d’acompanyar el debat i la reflexió entorn una festa que mou passions, com és aquesta.

I en una festa passional, arrelada i amb elevada participació –tres característiques que distingeixen el nostre Carnaval–, qualsevol canvi o evolució es tradueix en debat i, òbviament, en posicionaments a favor i en contra. Si més no, d’entrada. Després, el temps situa les coses al seu lloc, i es relativitzen alguns dels posicionaments i punts de vista, especialment quan s’és capaç d’analitzar-los amb la perspectiva i la visió necessària.

També és el que ha passat enguany al Carnaval. Probablement, hi va haver un excés de tensió previ i, de ben segur, hi va haver en algun entorn determinat una adrenalina mal reconduïda durant la festa i l’endemà. Però, passats els dies, els ànims es calmen i aquelles visions apocalíptiques que només busquen l’oposició a qualsevol norma pel simple fet que vingui de l’Ajuntament, adopten una visió més relativa i admeten els bons resultats de determinades mesures. Parlant pausadament i amb voluntat mútua de col·laboració és més fàcil trobar els elements en comú i avançar en bona línia.

El cas de la rua infantil de diumenge és un dels millors exemples que ens permet il·lustrar com hi ha canvis que poden ser positius. Amb el nou horari, els nens van tenir el seu merescut protagonisme sense estar pendents del rellotge, les carrosses van lluir amb més personalitat i, de retruc, els restaurants i el comerç van treure’n profit. Una decisió, des del meu punt vista encertada, que se sotmetrà a valoració.

Algú es qüestiona ara que les rues de la Disbauxa i l’Extermini no haurien de sortir a les 19.30h, com vam implantar fa tres anys? Al principi, pocs hi van donar suport. L’any següent ja pràcticament ningú no en tenia dubtes. I avui sembla que faci molts anys que ho fem.

Les decisions encertades arrelen amb facilitat i es permeabilitzen en la dimensió de la festa de manera espontània. Les que generen dubtes –com, per exemple, enguany, el trasllat de les càmeres del Cap de la Vila a la Ribera– requereixen ser analitzades i, si convé, reconduir-les en una direcció o una altra. També arribarà un dia en què ningú gosarà plantejar-se que la seguretat és un aspecte cabdal a l’hora de prendre divisions importants sobre les rues. Seguretat i festa han de saber respectar-se i conviure mútuament, sense que una no elimini l’altra, ni a l’inversa.

El Carnaval 2014 em deixa molts moments viscuts, que passen a la galeria dels bons records. La llista és llarga, però en voldria citar alguns. La cursa de llits, que ha sabut explotar el fardo amb tota la seva expressió; les activitats que va organitzar la colla A Tope com a elements paral·lels al Carnestoltes; l’impacte extraordinari que el Carnaval ha tingut als mitjans de comunicació i a les xarxes socials (una promoció molt destacada per a Sitges); la feina incansable i mai prou reconeguda dels cossos de seguretat i de la Brigada de neteja; l’empenta i el treball de la Regidoria de Tradicions i Festes, de les entitats i de la Comissió de Carnaval –encapçalada pel seu president–, i l’alegria, el color i la màgia que distingeixen les nostre rues i els milers de sitgetans que porten el Carnaval a la sang. A tots vosaltres, moltes gràcies!