Ara fa uns dies, va començar, a iniciativa de la Regidoria de Benestar i Família de l’Ajuntament de Sitges, un taller de suport per a persones que tenen al seu càrrec familiars amb situació de dependència. Les sessions tenen com a finalitat dotar d’un marc de coneixements i experiències a cuidadors no professionals de persones amb diferents graus de dependència. Es tracta d’una acció d’accentuat valor i suport per a aquells que tenen cura de familiars que comparteixen problemes i on poden obtenir solucions a situacions comunes.
Les polítiques de suport social constitueixen un dels eixos bàsics del govern municipal de La Nova Majoria. A Sitges, més enllà de la delicada situació socioeconòmica actual, hi ha gent que pateix. Molta més de la que sovint ens imaginem, tot i els resultats d’ocupació fets públics la setmana passada, que posen de manifest que l’atur al municipi és del 9,5%, sis punts per sota de la mitjana catalana; una dada que injecta esperança però que de cap manera ha de resultar conformista.
Les actuacions orientades als col·lectius que més pateixen i que necessiten suports actius han de ser, malgrat les situacions de restriccions pressupostàries i dràstiques reduccions, una prioritat de les accions de les diferents administracions. Un bon exemple d’això és l’anunci realitzat la setmana passada pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, d’ampliar en 4.500 places potencials de residència per a la gent gran. És a dir, malgrat que el context difícil i les enverinades herències rebudes pels anteriors governs (a Sitges i a la Generalitat) obliguin a reorientar els pressupostos i optimitzar els serveis i prestacions, les polítiques de suport als qui més ho necessiten han de mantenir-se en el primer nivell de l’acció institucional.
Com es fa compatible això, en un moment en què els ingressos s’han reduït considerablement, el país pateix un greu dèficit fiscal i el volum de sol·licituds de prestacions s’incrementa de manera proporcional al que empitjora la situació econòmica? L’equació no és de fàcil resolució, si bé tampoc resulta impossible aplicar-la. Imaginació, equilibris financers i voluntat de servei poden resultar una combinació favorable per a activar línies de suport social.
L’execució d’una acció política que ponderi l’austeritat amb la prestació necessària de serveis és la base de qualsevol planificació institucional. Un bon exemple a aquest principi és el fet que Catalunya ha doblat en els darrers deu anys la despesa sanitària malgrat que el creixement demogràfic ha estat de només el 20%. Aquestes dades ens indiquen que els responsables institucionals hem de ser precisos en l’administració dels recursos públics i que els ciutadans han de ser curosos en la seva correcta utilització. Però també posa de manifest que les polítiques socials i de suport a les persones i col·lectius que més pateixen han de ser prioritàries en l’acció de govern. I aquest és un principi que hem assumit al govern municipal de Sitges.
Aprofitant aquestes línies, convido tots els sitgetans i sitgetanes a l’acte de presentació del Pla de Mandat, que es realitzarà el proper dijous 20 d’octubre, a les 19.30 hores, al Palau Maricel.