A començament dels anys 90, Sitges va viure una explosió hotelera que es va reflectir en l’obertura de nous establiments de categoria i en la reforma i reconversió d’altres ja existents. En poc temps, vam passar de dos hotels de 4 estrelles a vuit. L’aposta pel turisme de congressos i convencions, la tasca del sector per trencar l’estacionalitat i la perspectiva que obrien els Jocs Olímpics de Barcelona van ser elements que van afavorir aquesta necessària empenta turística de Sitges. La indústria turística es va modernitzar i la vila va guanyar nous horitzons gràcies a una oferta més competitiva i de major qualitat, que generava moviment econòmic els dotze mesos de l’any, enlloc de la tendència de les dècades anteriors, que concentrava la pràctica totalitat dels ingressos en els pocs mesos de la temporada.
Vint anys després, Sitges viu un fenomen similar. La situació econòmica és substancialment diferent (la crisi actual és molt més dura, negativa i es preveu que llarga que la que vam viure en la ressaca del 92), si bé el punt de partida tampoc és comparable, ja que la reconversió d’aleshores ha estat la base que ens ha permés desenvolupar un sector turístic competitiu, que no visqués únicament de l’herència de la feina realitzada per diferents generacions i de la força de la marca, sinó també de la seva capacitat actual, amb unes infraestructures i serveis de qualitat.
I, com fa dues dècades, la inversió privada –en molt bona part de la mà de famílies sitgetanes– també aposta per dotar Sitges d’instal·lacions de qualitat. Actualment, tot i la profunda crisi, el mapa hoteler de la vila s’està ampliant amb iniciatives significatives, que milloren globalment la nostra oferta i, per tant, el nostre posicionament. Fa dues setmanes, obria l’hotel Medium Sitges Park, en un dels edificis creats per l’arquitecte Gaietà Buigas al nostre poble, una interessant i creativa aposta amb voluntat de participar en la nostra realitat local. També ha obert recentment l’hotel Utopia, un nou concepte d’instal·lació amb 145 places enfocada a tots els públics amb preus assequibles. Aquesta mateixa família ha adquirit un dels edificis d’una altra joia del modernisme, l’hotel Romàntic, del qual habilitarà 22 habitacions a ple rendiment l’any vinent. En una línia similar, l’hotel Alba –un dels petits establiments que abanderen el turisme familiar, tan important en el nostre model– ha estat objecte d’una important reforma, i reneix amb el nom d’hotel Sitges. I també cal considerar la destacada inversió que ha suposat l’Avenida Sofia Hotel Spa, que posa de manifest que Sitges és un localitat que genera confiança. El procés que ha envoltat aquesta construcció, des dels primers permisos concedits per l’anterior govern municipal, ha estat, però, un cúmul de despropòsits que han de servir per a ressaltar que el respecte de la legalitat ha de ser sempre un punt imprescindible.
En les dues darreres dècades, hi ha hagut probablement massa coses que s’han fet malament a Sitges. La decidida –excessiva i desmesurada– aposta pel totxo ha estat, en ocasions, perjudicial per a la que, des de fa més de mig segle, és la base de la nostra economia: el turisme, al qual cal acompanyar sempre que es parli de Sitges de l’etiqueta “de qualitat”. Per aquest motiu, i responent a un dels punts essencials del pacte de legislatura signat fa poc més d’un any per les quatre forces del govern municipal, aquest Ajuntament treballarà per aconseguir iniciatives econòmiques positives per a la nostra vila i aportarà als seus impulsors les facilitats necessàries per a que esdevinguin realitat.