En vaig sortir plenament satisfet per diferents motius: en primer lloc, perquè el format d’aquest tipus d’acte va resultar, a més de vàlid, absolutament recomanable i, fins i tot, necessari. En un moment en què els governants i la gestió pública apareixen distanciats del conjunt de l’opinió pública, les iniciatives orientades a obtenir proximitat i complicitat mútua requereixen la màxima atenció i suport possible. Aquest govern, compromès amb les polítiques de participació i transparència, apostarà de manera decidida per les accions orientades a què les persones en siguin protagonistes. I l’audiència que vam convocar ahir en va ser una bona mostra.
En segon lloc, em va fer feliç especialment l’esperit participatiu de l’acte. Hi van assistir més de 150 persones, que van mostrar les seves inquietuds, preocupacions i interès pels assumptes d’actualitat de Sitges i els problemes més latents de la vila. Vivim moments molt difícils. L’Ajuntament de Sitges, ni de bon tros, n’està exclós d’aquesta situació terriblement complexa. Patim i acumulem una immensitat de problemes –la major part dels quals a causa d’una erràtica gestió que durant anys va dur a gastar més del que s’ingressava–, però també és cert que la voluntat per buscar solucions i obtenir petites conquestes en el dia a dia és immensa. Una de les principals conclusions que puc treure del primer any de mandat –i que es va posar de manifest a l’acte del Miramar– és que darrere de qualsevol problema hi ha una possible solució.
Per últim, aquesta audiència pública va confirmar que les principals apostes del govern municipal en les seves línies de gestió són en molt bona part compartides pel conjunt de la població, segons es va posar de manifest abans d’ahir. Les més de 50 preguntes realitzades van constituir una mostra real dels problemes que més preocupen als ciutadans i també al govern municipal.
La neteja, el soroll, el civisme, la seguretat o el model turístic van centrar la major part de les intervencions. Van ser plantejaments reals, que copsen un estat de preocupació evident a les cases sitgetanes i que comparteixo plenament. La meva responsabilitat com a alcalde és buscar solucions possibles per complexes que siguin els problemes o viciades hagin estat les herències rebudes. Les possibilitats econòmiques de l’Ajuntament són molt limitades i, òbviament, això condiciona bona part de les polítiques, però com s’ha posat de manifest en diferents ocasions en els darrers mesos (des de l’organització de la cavalcada de Reis fins l’assimilació per part de l’Ajuntament de la neteja de les platges) no estalviarem esforços, imaginació i il·lusió en obtenir solucions als problemes, que, sumades globalment, ens dibuixin un panorama millor.
