Senyores regidores, senyores regidors de l’Ajuntament de Sitges,
Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent, Alcalde Jordi Baijet,
Entitats, clubs esportius, associacions, sindicats, formacions polítiques,
Escola de Grallers i Colla Jove de Castellers de Sitges,
Sitgetanes, sitgetans,
Benvolgudes i benvolguts compatriotes,
La Diada Nacional ens torna a convocar, un any més, a proclamar i a reivindicar els nostres drets com a nació. Com a poble.
L’Onze de setembre ens ensenya, any rere any, que al llarg de la història hi ha hagut moltíssimes persones que han defensat el país, fins i tot amb la seva pròpia vida, per uns anhels de llibertat que mai han arribat del tot.
Avui, en la figura dels herois i de les heroïnes de 1714, els homenatgem a tots. I en particular a Sitges ho fem en la figura del Doctor Bartomeu Robert. El descendent sitgetà que, sent alcalde de Barcelona, depurà el cens electoral contra les pràctiques del caciquisme imperant, i protagonitzà la protesta del tancament de caixes per l’augment injust de les contribucions a l’estat.
Per tant, avui recordem i homenatgem l’esforç tenaç i continuat de tantes generacions de catalanes i catalans, també sitgetans, que al llarg de la història, fins avui mateix, han permès que Catalunya seguís viva, treballant incansablement per mantenir la seva identitat, integrant tothom i, d’aquesta forma, traçant el camí d’una Catalunya en llibertat.
Des del principi de la celebració, l’Onze de setembre sempre ha tingut un caràcter reivindicatiu. Però, ara, commemorar la pèrdua de les llibertats i de l’estat propi el 1714 ha agafat encara més transcendència.
Els darrers Onze de setembre són, per damunt de tot, reivindicatius, de manera majoritària i massiva. Cap moviment democràtic i cívic, en el conjunt de tota Europa, és equiparable i comparable amb el d’aquests darrers Onze de setembre.
Està clar que el poble català no es troba còmode amb la situació política actual i amb el seu encaix territorial. I per això, d’una manera multitudinària surt al carrer per reivindicar-se i per exigir: poder decidir.
Cada Onze de setembre hem deixat de pensar més en el 1714, per pensar més en els nostres fills i nets.
Per una part molt àmplia de la població de Catalunya (per cert, una gran xarxa ciutadana molt transversal) ja no n’hi prou amb la voluntat de continuar sent un poble que cada Diada reclama reconeixement i respecte a la seva identitat. Aquesta part molt àmplia de Catalunya avui reclama tenir més eines per viure millor. I això per a molts vol dir la construcció d’un nou estat, modern, social i a l’avantguarda. Un exemple al món.
Aquesta reclamació és la que s’ha expressat:
- en les mobilitzacions de les darreres Diades.
- també (i això és el més important) en els resultats de les diverses convocatòries electorals dels darrers anys
- i, també, en el resultat del procés participatiu del passat 9 de novembre sobre el futur polític de Catalunya.
Així, de manera continuada, o bé a través de les urnes, o bé a través de les decisions del Parlament, o bé a través de les mobilitzacions ciutadanes i del suport popular, el poble ha manifestat tenir dret a decidir el seu futur, de manera democràtica, i de voler exercir aquest dret.
Petició que, en qualsevol cas, no ha estat atesa ni compresa per les institucions estatals.
Així, en aquesta línia :
S’ha intentat fer un referèndum acordat i no s’ha permès.
S’ha promogut una consulta no vinculant i no s’ha permès.
Per tant, en poques setmanes, les urnes convocades de nou donaran un mandat per als propers mesos i anys.
Tota la gent del país, i només la gent del país, decidirà que ha de ser Catalunya. Quina Catalunya volem, per governar-la cada dia, òbviament, però també per si vol (o no) ser un nou estat d’Europa.
En aquest procés, el món municipal és fonamental com a peça clau de proximitat amb els nostres veïns i veïnes, pel coneixement de la realitat, per la capacitat de resposta amb recursos i per ser una estructura al servei del benestar i del progrés. Però també és una peça clau de la construcció nacional de Catalunya, ja que n’és la primera estructura d’estat.
Les passades eleccions municipals, democràticament (ho torno a dir: democràticament), es van escollir els representants populars al nostre ajuntament. Per primera vegada a la història tenim una àmplia majoria sobiranista en el ple de l’Ajuntament, donat l’alt nombre de regidors i regidores que s’han manifestat clarament a favor de la independència. Majoria que se suma a l’àmplia xarxa de suport civil i social que lluita per canviar les coses definitivament i de manera democràtica (ho torno a dir: de manera democràtica).
Per tant, la democràcia parlarà les properes setmanes. I la democràcia dirà cap a on hem d’anar. I el resultat tindrà aquest valor: han parlat les urnes.
Sigui quin sigui el resultat, vull deixar molt clar, i de manera solemne en aquesta Diada Nacional del 2015, que aquest país no trenca ni trencarà cap convivència, ni exclou ni exclourà ningú perquè desitgi o no desitgi tenir un estat propi. Només s’exigeix respecte per la majoria, i respecte per la voluntat democràtica que sorgeixi de les urnes.
“Sitges tampoco excluye ni excluirá a nadie, como nunca ha hecho en democracia. Todos estamos convocados a dar nuestra opinión con el voto.
Sea cual sea el resultado, continuaremos construyendo esta sociedad juntos, respetando la voluntad de la mayoría expresada en las urnas, porque por encima de catalanistas somos demócratas.
Continuaremos trabajando juntos por el progreso y el bienestar de todos”.
“Sitges does not exclude anyone, as has never done in a democracy.
We are all called to give our opinion with the vote.
Whatever the result, we will continue building this society together, respecting the wish of the majority, because above all we are democrats
We will continue working together for the progress and the well-being of everyone”.
“Sitges n'exclut pas n'importe qui, comme il l'a jamais fait dans une démocratie.
Nous sommes tous appelés à nous prononcer avec le vote.
Quel que soit le résultat, nous allons continuer à travailler ensemble afin de construire cette société, parce qu'avant toute chose, nous sommes démocrates
Nous allons continuer à travailler ensemble pour le progrès et le bien-être de tous”.
En aquesta construcció nacional i social hi som cridats tots. Les més de vuitanta nacionalitats que vivim a Sitges també. Tots tenim la responsabilitat de fer una comunitat més justa, més equitativa i més pròspera. I tots estem cridats també a decidir el nostre futur col·lectiu.
La Catalunya de l’immediat present i futur la decidirem lliurement, entre totes i tots, i de manera democràtica i pacífica. Però, el que està clar és que, més enllà del resultat, continuarem sent això: una única comunitat en la diversitat, en la igualtat i en la cohesió social. Aquest és el gran valor de la democràcia.
Avui, però, celebrem, com mereix, la nostra Diada amb el reconeixement pels que ja no hi són, amb la pluralitat de tots nosaltres i amb l’esperança dels que han de venir, en un futur que tots volem millor.
Visca Catalunya!
