El 2017: l’any dels equipaments culturals

Autoritats, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.

Abans de res, permeteu-me que feliciti als guanyadors i guanyadores pels diferents premis, reconeixements i distincions rebudes. Els rostres i les cares de satisfacció exposen amb nitidesa la vostra alegria, absolutament justificada:

• Al periodista Joan Sella, per les documentades i gustoses cròniques gastronòmiques que periòdicament ens regala a L’Eco.

• Al pintor Carles Castellví i a l’escultor Jordi Gich per la màgia que ens mostren les seves obres, que podem veure exposades al Miramar, junt amb la resta de peces seleccionades dels concursos Sanvisens i Pere Jou.

• A la Natàlia Carmona, per la seva voluntat de recerca, documentació i estudi.

• Al Francesc Barnés, a títol pòstum, per la seva bondat, capacitat de servei i intuïtiva visió privilegiada a través de l’ull de la càmera.

• A la secció de fotografia del Grup d’Estudis, per l’entusiasta tasca per difondre el valor de la imatge fotogràfica apropada al gran públic.

• I al músic Ramon Mirabet per portar el nom de Sitges allà on va,acompanyant una carrera que cada cop abraça i abraçarà més èxits.

A tots i totes: moltes felicitats!

I també voldria felicitar la gent que fa possible aquests premis. La gent de les entitats, de les associacions i altres col·lectius de signe divers que, entre els seus propòsits, figura aquesta acció tan noble i necessària com és reconèixer la feina ben feta, el talent i les trajectòries. Felicitats, perquè sou motor. I el motor és una part imprescindible en qualsevol funcionament dinàmic: des d’un vehicle fins a una entitat o una comunitat col·lectiva. Sense motor un projecte no funciona. Ni tan sol es pot posar en marxar. Felicitats i gràcies per la vostra feina.

Fixeu-vos que m’he referit a dues de lestres principals potes que té l’estructura bàsica d’un sistema cultural: els creadors i els organitzadors o impulsors de la política i l’acció cultural. La primera (els creadors) constitueixen el talent i la base de qualsevol manifestació cultural. Ells fan l’art. Sigui amb un pinzell, un teclat, una guitarra, una càmera o les mans. L’art com a forma d’expressió, coneixement o evasió.

Però si al costat dels creadors –o darrere seu– no hi haguessin els agents que propicien la canalització, difusió o finançament –per limitat que sigui– de l’art, la creació estaria condemnada. Les associacions, institucions, fundacions o altres col·lectius aporten dimensió i cos a la cultura i resulten imprescindibles com ho són els mateixos creadors.

Santiago Rusiñol va arribar a Sitges i va fer de la vila un dels escenaris i aparadors més rellevants de les arts a finals del segle XIX. Però si Rusiñol no hagués trobat una societat activa i en moviment, difícilment hagués pogut articular el seu Temple del Modernisme i convertir Sitges en una capital cultural. El Sitges que es va trobar Rusiñol era un Sitges en moviment. Tot just havien nascut el Retiro i el Prado i, més recentment, L’Eco de Sitges.

I permeteu-me que, parlant de Santiago Rusiñol i de L’Eco, apunti unes paraules en record a dos sitgetans de llarga, sòlida i noble trajectòria que ens han deixat en els darrers dies: en Genís Muntané i en Josep Manuel Soler, en Josep de L’Eco. En Genís i en Josep van representar al llarg de la seva vida aquest Sitges que avui estem premiant i reconeixent. Van ser un exemple d’entrega, de servei i de sitgetanisme.

Els creadors i les associacions són dues potes de la cultura. I la tercera la tenim en els equipaments. L’expressióde la cultura necessita plataformes i escenaris que canalitzin el seu recorregut i es posin al servei dels creadors i els impulors. I aquest és un dels reptes del full de ruta del Govern Municipal en matèria d’equipaments culturals.

En aquest sentit, vull remarcar que el 2017 serà a Sitges l’any dels equipaments culturals. Després d’anys molt difícils per a la salut de la cultura, a causa de les limitacions pressupostàries, els nous entorns ens generen aire renovat i optimisme emergent. Els darrers anys han suposat sacrificis –probablement en alguns casos excessius–, però la bona gestió econòmica i l’entesa institucional ens permeten ara impulsar diferents projectes. I els equipaments en són clau.

• Fa uns dies, la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, va acordar amb la presidenta del Retiro, l’Elena Farré, l’habilitació del local que l’Ajuntament té en aquest edifici per a usos culturals. Es tracta d’una sala que a finals dels anys 90 va adquirir l’Ajuntament però que no ha tingut un ús específic des d’aleshores. Ara, la voluntat és posar aquest espai al servei de les entitats culturals i respondre d’aquesta manera a una demanda que ens han fet arribar diverses associacions.

• Fa tot just dues setmanes vaig anunciar amb el diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona, Jaume Ciurana, la cessió de l’Edifici Miramar i els seus annexos a l’Ajuntament de Sitges per 20 anys, renovables 30 anys més; és a dir, fins a 50 anys de cessió. El Miramar és propietat de la Diputació i ara, gràcies a aquest acord, continuarà sota gestió municipal, amb el compromís d’ampliar el seu ús coma espai cultural. 

• L’estiu del 2017 tornarà a obrir el Museu Romàntic – Can Llopis, un cop hagin finalitzin els treballs de reforma, adaptació interior i reordenació de les col·leccions.

• També el 2017, deixarem a punt d’enllestir els treballs de reforma de Can Falç. La passada primavera va finalitzar l’adaptació de part de la planta baixa. El 2018 està previst que Can Falç obri com un nou museu i un centre patrimonial i cultural per a Sitges.

• I més museus. Perquè aquesta és la condició que tindrà la Fundació Stämpfli, quan acabin els treballs d’ampliació de les instal·lacions que el matrimoni Stämpfli està duent a terme en un nou acte d’infinita generositat amb Sitges i amb l’art.Amb l’ampliació que fan al carrer d’en Bosc, les instal·lacions de la Fundació tindran més de 1.300 metres quadrats dedicats a l’art contemporani. Amb Can Falç i l’ampliada Fundació Stämpfli, Sitges tindrà cinc museus.

• Durant el 2017 està previst que comencin els treballs de reforma del Palau de Maricel, per als quals ja hem rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona. La reforma serà de tipus estructural i pemetrà augmentar els nivells de protecció i conservació d’un dels edificis més emblemàtics de Sitges.

• Com abans us ha indicat la regidora Rosa Tubau, durant el 2017 tornarem a obrir la Biblioteca Santiago Rusiñol, un cop reformada i rehabilitada; acabarem les anhelades obres de la teulada del saló teatre del Casino Prado i continuarem lluitant per adquirir l’edifici de l’antic Patronat del carrer Parellades.

• La conservació del patrimoni també serà la base de l’actuació de recuperació, i avui ho anunciem aquí, de l’ermita i la masia de Santa Bàrbara, actuació també programada per al 2017. Volem que l’ermita i la masia siguin d’ús públic.

El local municipal del Retiro, Miramar, els museus, la biblioteca, Can Falç, l’ermita de Santa Bàrbara ... Com veieu, el proper any ens arriba carregat de projectes de notable relleu per a dibuixar un mapa d’equipaments culturals amb més cos i, sobretot, amb més protecció. La majoria d’aquests espais tenen un preuat valor patrimonial i per a nosaltres, la seva conservació i protecció constitueixen una prioritat. Però també el seu accés i adaptació a les necessitats culturals del Sitges d’avui.

Fa dues setmanes, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va inaugurar a Sitges l’exposició central de l’Any Ramon Casas. Que Sitges organitzi, impulsi i exporti un esdeveniment d’aquest tipus –que l’any vinent viatjaràa Madrid i Palma de Mallorca– suposa el reconeixement d’una aposta ferma per la condició de Sitges com a capital cultural.

L’exposició de Ramon Casas ens situa al centre de l’univers cultural de Catalunya, com també ho aconsegueixen alguns dels nostres festivals o altres manifestacions culturals que s’organitzen des de Sitges amb vocació nacional o, fins i tot, internacional. Precisament ara, la Regidoria de Cultura està treballant en un nou festival per ampliar el nostre mapa d’esdeveniments: el Festival de Música que celebrarem als Jardins de Terramar l’estiu vinent.

Grans exposicions, festivals i esdeveniments que centren l’atenció i els focus converteixen Sitges en gererador, escenari i projector de cultura. Però al mateix temps, el nostre sistema cultural necessita la cultura de proximitat i el foment de talent local. I aquest és un dels eixos en el quals treballa la Regidoria de Cultura, a través del seu programa d’exposicions estables, d’edicions periòdiques i d’organitzacions d’activitats de diferent format. Però també acompanyant les entitats i els creadors en els seus projectes i en la mesura de les nostres possibilitats.

La cultura és activa i genera retorn quan és bidireccional. És a dir, quan totes les parts aporten el seu gra. L’Ajuntament –i els organismes en les quals hi participem, com el Consorci del Patrimoni i el Festival de Cinema, entre d’altres– hi són per impulsar grans projectes i posar a punt els equipaments i reforma dels edificis. I, vosaltres –creadors i associacions– hi sou per impulsar els vostres projectes, que també són grans projectes per a Sitges i qu ens els fem nostres, de tothom. Perquè un Sitges que només visqués de les grans manifestacions culturals seria un Sitges coix. Per aquest motiu, la vostra aportació no només és útil i necessària, sinó que és imprescindible.

La cultura és un pilar de l’estat del benestar, com ho són l’educació, la sanitat, l’habitatge o els serveis socials. I per tal, cal dotar-la de continguts, de finançament, de diàleg i d’una acció bidireccional. I el 2017 està destinat a ser un exercici especialment important, en què farem més sòlid el nostre mapa d’equipaments culturals. I, per tant, continuar teixint la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tothom i bona nit.