Ara fa gairebé dos anys ens vam reunir en aquest mateix Racó de la Calma per inaugurar la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, després d’un intens i acurat procés de reforma. Ja en aquell moment, just a les portes del Nadal, ens vam fer venir bé el vers de J.V. Foix M’exalta el nou, m’enamora el vell per definir el que ens oferien uns museus que aconseguien recuperar l’essència del seu patrimoni projectant-lo i adaptant-lo a les necessitats actuals i de futur. Avui –en la inauguració d’aquesta meravellosa exposició sobre Ramon Casas, el seu món i la seva època– reafirmem el compromís dels nostres museus per ser un excel·lent aparador del patrimoni que acullen les seves col·leccions. Però al mateix temps, per ser un actiu dinamitzador del pols cultural del Sitges d’avui.
I aquesta exposició que inaugurem avui ho confirma clarament. Ramon Casas, la modernitat anhelada és l’exposició central de l’Any Ramon Casas, un ric i suggerent passeig per l’obra del genial artista del Modernisme, que dialoga amb altres creadors que el van influir o als quals ell va influir. Una exposició de primer nivell, que ha permès portar a Sitges pintures d’algunes de les més reconegudes pinacoteques europees.
Que el principal esdeveniment de l’Any Ramon Casas es faci a Sitges no és cap casualitat.
- En primer lloc, perquè els nostres museus acumulen una completa col·lecció de la seva obra: al Cau Ferrat i al Museu de Maricel hi ha 100 peces de Ramon Casas, entre olis, dibuixos i cartells. Sens dubte, es tracta d’una significativa col·lecció, que ofereix una completa dimensió de l’art del tombant de segle al nostre país.
- En segon punt, perquè Ramon Casas va jugar un paper determinant en la història cultural de Sitges, al costat de Santiago Rusiñol i Charles Deering. El mateix Casas va ser el propietari de Can Rocamora, l’edifici avui integrat al complex del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, i va fer contínues estades a la nostra vila, amb més o menys regularitat.
- Però, a més de les raons de coherència històrica, que l’exposició central de l’Any Ramon Casas es faci a Sitges és possible perquè la nostra vila disposa avui d’uns museus que mostren el passat artístic tal com va ser, però que ho fan en les més exigents condicions de rigor, qualitat i posicionament.
L’organització d’una exposició d’aquesta envergadura no hagués estat possible sense la visió estratègica i la capacitat de treball del Consorci del Patrimoni de Sitges. I tampoc no hagués estat possible sense unes instal·lacions perfectament equipades en raons de conservació, seguretat i accessibilitat com són avui en dia el Cau Ferrat i el Museu de Maricel.
En aquests prop de dos anys des de la seva reobertura, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel han complert amb escreix la seva principal missió com a museus d’art que acullen col·leccions de notable valor patrimonial. Però, al mateix temps, també han esdevingut un canal de dinamització cultural de Sitges d’extraordinari valor quantitatiu… però especialment qualitatiu.
En una localitat com la nostra, que viu del turisme, les dades importen. I per aquest motiu, que en aquests 22 mesos i mig, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel hagin rebut 68.000 visitants i 1.500 grups és un motiu de satisfacció, que il·lustra el seu paper rellevant, així com la seva capacitat d’atracció.
Però al mateix temps, en una localitat com la nostra –que efectivament viu del turisme però que presumeix de la seva condició de capitalitat de les arts– les dades no ho són tot. L’organització d’aquesta exposició ens permet situar Sitges en el primer pla del panorama cultural nacional. Ho fem amb satisfacció i il·lusió, però també amb la convicció que la cultura és el millor dels rostres que pot dibuixar Sitges. Ho vam fer fa més de cent anys, en l’època de Casas i Rusiñol. I ho fem ara, amb l’herència ens van deixar, al servei de la vila i de les arts.
