El Miramar, patrimoni de Sitges

La setmana passada vaig signar amb el diputat d’Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona, Carles Russinyol, l’acord de cessió gratuïta a l’Ajuntament de Sitges durant sis anys de l’edifici Miramar, propietat de l’organisme provincial, per a usos administratius i dependències municipals. És la primera vegada que l’ús d’aquest edifici, de valor patrimonial i públic de significativa importància, se cedeix a l’Ajuntament més enllà del limitat marc d’una legislatura. És a dir aquesta durada del conveni –en contra de la tònica dominant en els darrers anys– es fa pensant en el futur i no únicament en les necessitats del present: sense especular políticament sobre quins governs que el gestionaran, tant a l’Ajuntament com a la Diputació.

Amb aquest acord, el Miramar permet reubicar una part substancial de les dependències municipals, que des de fa gairebé dos anys han estat concentrades a l’edifici Sitges Reference, a les Pruelles. La cessió és determinant per a tancar definitivament la trista etapa d’aquest edifici nou, que ha estat un negoci desastrós per a l’Ajuntament, en el qual, per culpa de decisions errònies i mancades de cap previsió, hem hagut de destinar diners per partida doble: com a inversió inicial i per a pagar un lloguer que mai s’hauria d’haver produït. El Sitges Reference escenifica el model de gestió pública que ha dut a la crítica situació financera que patim actualment.

El Miramar acollirà dependències municipals en les plantes superiors i mantindrà la planta primera i parcialment la planta baixa per a usos culturals i públics, amb la voluntat que les instal·lacions estiguin al servei de les entitats i associacions sitgetanes. La manca d’altres locals públics on ubicar-hi oficines municipals i l’expressa negativa d’aquest govern de destinar diners a lloguers innecessaris aconsellen aquesta reconversió parcial del Miramar en dependències de l’Ajuntament. La necessària ubicació de dependències municipals no altera l’ús i la funció artística i creativa que aquest edifici desenvolupa en el mapa cultural de la vila. La Regidoria de Cultura gestionarà els espais de les plantes baixa i primera per a exposicions, activitats, projeccions i altres iniciatives culturals.

Amb aquesta mesura –sumada a una planificació rigorosa dels serveis municipals i l’atenció al públic– aconseguim, d’una banda, reduir el dèficit acumulat i, d’una altra, recuperar la centralitat de bona part de les oficines municipals, mentre continuem donant resposta a part de les necessitats culturals de Sitges.

La revisió cadastral: veritats i mites

El passat 16 d’octubre, davant un auditori de l’Edifici Miramar ple a vessar, el regidor d’Hisenda i Innovació Pública, Jordi Mas, va presentar en Audiència Pública els motius de la revisió cadastral i va aclarir els dubtes dels propietaris de béns immobles de Sitges. Aquest dimecres, jo mateix vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un acte similar amb els veïns de Garraf i les Botigues en què vaig exposar les raons i els motius d’aquesta obligada acció.

No resulta cap satisfacció per al Govern que presideixo, apujar els impostos, i menys encara en temps de crisi com els que vivim. Però hi ha moments que els governants han de prendre solucions desagradables, impopulars i doloroses. O fins i tot, decisions determinades per lleis d’obligat compliment. I aquest és un d’aquells moments.

La situació econòmica de l’Ajuntament és, com se sap, accentuadament complicada. El deute i el dèficit que es va trobar aquest govern, ara fa prop d’un any i mig, és insostenible i requereix mesures urgents i imprescindibles per a reduir-lo. Des que vam entrar al govern, hem aplicat una política d’austeritat que ens ha permès reduir notablement la despesa. Per exemple, en sous de càrrecs electes i en càrrecs de confiança, la reducció és de 400.000 euros anuals. I totes les partides referents a inversions, convenis, subvencions i altres actuacions han patit també dràstiques i obligades reduccions. No cal recordar que s’han retallat dràsticament els pressupostos destinats a festes (la Festa Major ha rebaixat més d’un 50% el seu pressupost). Les despeses de representació han baixat més del 80%. No hi havia cap altra opció com a conseqüència de l’elevat deute i dèficit existent. I els qui ara qüestionen aquesta decisió, no van executar-la per manca de rigor i de responsabilitat cap a tots els sitgetans i sitgetanes.

L’increment de l’Impost de Béns Immobles permetrà compensar aquesta complicada situació que travessen les finances municipals per la pèssima i irresponsable gestió dels darrers anys. La revisió de l’IBI està establerta pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, que determina que els valors cadastrals s’han d’efectuar cada deu anys. L’any de l’anterior revisió va ser el 1994; per tant, l’Ajuntament de Sitges estava imcomplint la llei des de feia anys. I no només la llei, sinó que no haver-lo pujat en temps de millor context econòmic, com hagués estat el més raonable, ens obliga a fer-ho ara, amb una situació molt complicada per a tothom.

L’augment de la taxa ha estat planificat per a fer-se de forma esglaonada durant 10 anys. L’any vinent, l’increment mig serà del 20%; per el 2014 la previsió és del 6%, i el 2015, del 4%. De cap de les maneres, com malintencionadament han manifestat alguns grups, l’increment se situa al 300% ni en cap altra xifra que no siguin les que acabo d’exposar.

Som plenament conscients que es tracta d’una mesura difícilment agraïda per part dels contribuents, però voldria que el conjunt de sitgetans sàpiguen que no hi havia cap altra opció si no volíem dur l’Ajuntament a un carreró sense sortida, les conseqüències del qual haguessin estat més catastròfiques per a tothom: veïns, empreses i municipi.

Amb la voluntat de fer més suportable l’increment, hem activat facilitats de pagament (es podrà fraccionar en tres terminis) i, al mateix temps, hem activat una línia d’ajuts per als majors de 65 anys, atès que aquest és un dels segments de la població que acumula més dificultats. Els destinataris dels ajuts els poden tramitar a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana fins el proper 31 d’octubre.

Apropant el Festival a Sitges

Diumenge va acabar la 45ena edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema de Catalunya amb un rotund èxit de públic i amb una sensació molt positiva per a la vila: el Festival s’apropa a Sitges. Accions com les sessions de curtmetratges a la platja, la decoració dels carrers o la potenciació dels espais del Retiro, amb una segona inauguració del Festival o el Prado, amb una gala de precloenda.

Des de l’Ajuntament de Sitges som conscients de la importància de tornar a associar el Festival amb la imatge del nostre poble. No era (i no és) suficient la presència del nom de la vila al certamen, s’ha de visualitzar el context geogràfic i social on va néixer el Festival ja que és part indissociable de la seva gènesi però també del seu tarannà i del seu futur. Sitges, com a població i com a sentiment, és una part central d’aquest esdeveniment cinematogràfic.

Sitges 2012 ha apostat per aquest camí i ha aconseguit que els indrets més característics de la nostra vila fossin presents en les cròniques dels mitjans de comunicació. Un clar exemple és el reportatge que s’emetrà aquest proper dijous al programa Cinema 3 de TV3 amb una entrevista en exclusiva al cineasta Neil Jordan que es va realitzar al passeig Marítim amb l’església de fons. 

Un altre fet important ha estat la realització de les xerrades posteriors a les projeccions de les pel·lícules postscreenings al Prado, al Retiro i a d’altres establiments de la vila. Amb aquesta acció, es reforça el paper dels dos cinemes de la població com a indrets amb força i presència pròpia dins la programació d’un Festival que enguany ha projectat més de 250 films gràcies a la bona feina d’un fantàstic equip encapçalat per Àngel Sala. No vull deixar de destacar la implicació dels patrocinadors que han continuat confiant en el festival, dels restauradors que ha elaborat el Menú Fantàstic, els establiments comercials que han engalanat els seus locals i aparadors per l’ocasió, o els molts nens i nenes de les escoles de Sitges que han dibuixat el festival per mostrar-lo a tothom que durant aquestes dies ha passejat pels nostres carrers.

Queda molt camí per recórrer, però el més important és que ja s’ha començat a caminar en una direcció que afavoreix Sitges i, per tant la dinamització econòmica del municipi. El Festival no es pot entendre sense Sitges ni la seva gent. L’edició d’enguany ha demostrat que el certamen torna a emprendre una orientació que engloba i uneix el festival de gènere més important del món amb la població que l’ha vist néixer i créixer i que forma part del seu ADN.