Discurs de la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’

Molt Honorable President de la Generalitat, Quim Torra; directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella; senyores i senyors; bona tarda a tothom.

L’any 1912 el carrer de Fonollar era conegut pel Cau Ferrat, aleshores casa de Santiago Rusiñol, i per l’antic hospital de Sant Joan Baptista. L’ambició de l’industrial Charles Deering i el talent de l’artista i enginyer Miquel Utrillo van anar transformant aquell entorn en quelcom d’insòlit i admirable.

Així, el 1918 finalitzaven les obres de construcció del conjunt de Maricel, una joia arquitectònica emmarcada en el moviment noucentista que ocupava l’hospital i diverses cases del carrer. Culminava el que inicialment estava destinat a ser la residència d’estiu de Deering però que va esdevenir un dels espais culturals més emblemàtics del sud d’Europa.

Enguany commemorem el segle d’aquella fita i celebrem el que ha arribat a representar, per a Sitges, però també per al conjunt de Catalunya. Avui la nostra atenció es fixa en la inauguració de l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’, l’acte central i el més destacat de l’efemèride. Una mostra que explica la important transformació que va viure Maricel fins a esdevenir el que ens ha estat llegat en els nostres dies.

El conjunt de Maricel és, sens dubte, una de les icones de Sitges. Una imatge que, per si sola, ens parla d’un municipi amb un ADN cultural propi i particular que s’ha transmès de generació en generació passant per Rusiñol i Utrillo i anant més enllà, fins al present. També és, no ho podem obviar, una representació de la vitalitat cultural i social catalana, que hem de seguir alimentant. Fa uns anys des de Sitges reivindicàvem la capitalitat cultural. Avui optem per recordar la nostra contribució a aquesta nació espiritualment tan rica i cohesionada.

Maricel mereix que se’l reivindiqui. Mereix que hi vetllem. Per aquest motiu voldria dedicar també unes paraules als treballs de museïtzació, reforma integral i restauració d’aquest patrimoni històric. Unes obres valorades en tres milions d’euros que han de suposar posar al dia aquest equipament, donant per tancada, així, l’actuació culminada fa uns anys a la banda de mar de Maricel. Més enllà del record de com va néixer i de què va arribar a esdevenir, doncs, hem de seguir apostant per aquesta herència que ens mostra el millor de nosaltres mateixos i ens serveix de guia per al futur com a col·lectivitat. Una herència que posem a disposició de Sitges i del país.

Moltes gràcies a tots per haver vingut.

Discurs de l’acte d’homenatge al president Lluís Companys

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,
entitats, partits polítics, sitgetanes i sitgetans.

Avui commemorem i recordem amb tristesa aquelles set hores en punt d’un matí fred d’octubre de fa 78 anys, hora en què va morir afusellat el nostre per sempre President Lluís Companys i Jover.

Lluís Companys, com desgraciadament també avui, i malgrat estem en ple segle XXI, va haver d'exiliar-se a França, com tants d'altres catalans i catalanes, republicans i republicanes. Un exili que esdevé l’exemple d’una injustícia. D’una ignomínia.

Lluis Companys, home de pau, va ser empresonat, torturat i assassinat per unes tropes franquistes, sense pietat alguna, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, a Barcelona, aquell 15 d’octubre de 1940.

Cal recordar, com cada any fem per vergonya d’alguns, que el President Companys és l’únic president europeu escollit democràticament que ha mort executat. L’únic! No senten vergonya alguns, 78 anys després ?

No els fa vergonya que al 2018 es tornin a repetir escenes grises i fosques, i tornem a tenir persones exiliades i empresonades per les seves idees polítiques ?

No els fa vergonya tenir dirigents polítics, escollits democràticament, exiliats o empresonats, lluny de les seves famílies, lluny dels seus fills i filles ?

No els fa vergonya utilitzar la presó preventiva com a instrument de repressió, com a eina electoralista o com a possible moneda de canvi ?

No els fa vergonya empresonar gent pacifica, gent de bon cor, que l’únic que van fer va ser donar compliment al sentir majoritari del seu poble ?

No els fa vergonya viure en un estat on la manipulació resulta eterna ?

Vergonya. Vergonya i vergonya!

Ahir vam tancar amb èxit l'edició número 51 del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Des de la injusta presó, que citàvem fa un moment, el president d'Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart (que demà farà un any que està privat de llibertat), va escriure una carta dirigida a Sitges i el seu festival i a la nostra identitat cultural com a país.

Entre d'altres coses, en Jordi Cuixart diu en aquesta carta: "Seguirem teixint aliances per enfortir els grans consensos amb qui hem compartit lluites per aixecar barris, salvar la llengua o guanyar drets col·lectius. Per això fa temps que dedico totes les meves energies a construir, molt més que a retreure, i a gaudir dels rics moments de debat que ens regalen les diferències. L'única fractura social real que avui hi ha a Catalunya és la de la pobresa i l'exclusió, i amb la cultura per bandera no pararem de combatre-la. Per fer una societat més justa, més lliure i més digna. I també més feliç ! ".

Demà farà un any que Jordi Sanchez i Jordi Cuixart es troben injustament empresonats. En poques setmanes, també farà un any dels nostres representants polítics empresonats o exiliats, així com altres ciutadans o artistes de la cultura que han estat igualment represaliats. Davant d'això, tinguem la unitat i la cultura com a pont entre nosaltres per continuar sent un sol poble. Per continuar lluitant plegats pels drets civils, pels drets socials i pels drets nacionals.

Com els Jordis i tots ells i elles, el president Companys era un home de Pau, un home de fortes conviccions i un home d’amor a una terra. Un home referent dels valors republicans que ara tornem a reivindicar amb força.  Assassinat per pensar diferent i enterrat per silenciar-lo a ell i a molts d’altres.

No han pogut ni podran silenciar un poble pacífic.

Catalunya batega amb força. Batega des de Bèlgica, des d’Escòcia, des de Suïssa, des de Sant Joan de Vilatorrada, des de Figueres, des de Sabadell. També des de Sitges.

Com va dir Companys : "Catalans! A lluitar, a treballar i a resistir, perquè resistir és el triomf”.

Guanyarem. Segur.

Honor i glòria al President Companys.
Honor i glòria a les persones exiliades o empresonades.
Honor i glòria al poble Català.

Sitgetanes, sitgetans, per la república, Visca Catalunya !

Ban de la Festa Major de Santa Tecla 2018

Vilatanes i vilatans,

Sitgetanes i sitgetans de totes les edats, amb una atenció especial en els més petits, esperen amb ànsia l’arribada de Santa Tecla. Amb aquesta celebració tanquem un any més el cicle festiu de la Festa Major, que va assolir el seu zenit amb Sant Bartomeu, i ho fem en un moment històric en què tot aquest conjunt ha rebut el reconeixement, per part de la Generalitat de Catalunya, de la declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Totes dues celebracions representen un dels màxims exponents de la identitat cultural sitgetana. Cultural vol dir festiva. Vol dir folklòrica. Vol dir patrimonial. Aquest és el nostre ADN, local i universal alhora, pel qual hem de tornar a vetllar durant aquests dies, amb la mirada posada en els més petits, que són la llavor de la continuïtat, entesa com a preservació d’una tradició però també com a renovació.

El model de festa pel qual hem apostat des de Sitges no és el d’una foto fixa que es perpetua amb el pas del temps. Valorem força les arrels del nostre folklore, però som conscients que la celebració millora en la mesura que sap ser intel·ligentment permeable a les influències de les transformacions històriques que experimenta tota comunitat. En els darrers anys Sant Bartomeu i Santa Tecla han mirat més enllà del nucli històric de la vila i han integrat els barris amb el canvi de recorregut d’unes processons que han passat per carrers que dècades enrere havien estat camps i vinyes. Aquest sol fet ha confirmat el dimensionament de la Festa Major a una realitat demogràfica que no ha parat de créixer. Voldria remarcar, en aquest sentit, el compromís amb els barris dels darrers regidors de Tradicions i Festes, Magí Almirall i Rosa Tubau, així com de les comissions, a l’hora de nomenar presidències de la comissió i pendonistes. 

L’element que singularitza el nostre model de Festa Major és, però, el protagonisme del poble, el dels nens i nenes en especial durant Santa Tecla. Les nostres festes són, així, la més gran manifestació democràtica, més enllà fins i tot del que pugui succeir en els moments centrals de celebració. Cal recalcar, en aquest sentit, el paper que han anat assumint els diferents integrants de les comissions municipals de Sant Bartomeu i Santa Tecla, escollits pel ple municipal per assumir l’organització de les festes. La periodicitat amb què es renova aquest òrgan de participació ciutadana s’ha intensificat darrerament. Cada dos anys hi tenim saba nova al capdavant, i això contribueix a la renovació i ajuda a la modernitat. Aquest és el nostre model.

Torna un cop més Santa Tecla i cal recordar que el 23 de setembre és enguany doblement dia festiu. Per diumenge i per patronal. Cal que comerços i establiments romanguin tancats; així com prendre les mesures de precaució adients davant el foc, i tenir en compte que és prohibit estacionar per on passen cercaviles i processons.

És moment de deixar-se emportar per la festa, conscients de la seva transcendència. És l’última de l’any. Tinguem-la present, gaudim-la, mimem-la i preservem-la com es mereix.

Visca Santa Tecla i visca Sitges!