Poques vegades, la inauguració d'unes obres de reforma pren tanta rellevància com avui.
I és que el sentiment que tenim els que aquest matí de desembre gaudim d'aquest moment, és que avui és un dia històric per Sitges. Aquest 22 de desembre, després d'un llarg procés de gairebé 5 anys recuperem l'esplendor, només adormit durant aquest temps, que representa com cap altre actiu, la singularitat, la riquesa i la grandesa d'un patrimoni artístic i cultural que ha convertit Sitges en referent de l'art, especialment del modernisme i el noucentisme, però també amb la capacitat de recórrer altres èpoques de la història.
Ha estat un camí llarg amb moments no sempre fàcils, però que malgrat la diversitat d'opinions per trobar una confluència en el COM calia fer-lo, ha tingut una veu unànime en el QUÈ. I aquest QUÈ, no és res més que la indiscutible necessitat de preservar i enaltir un patrimoni que ho és de Sitges, però també del País.
I és per això que avui és un dia per dir GRÀCIES. Gràcies a tots! Gràcies a les administracions: Ministerio, Generalitat i Diputació de Barcelona que amb les seves aportacions econòmiques han fet possible el desenvolupament d'aquestes obres. Gràcies a la societat civil organitzada en la plataforma que, en el seu moment, ara fa tres anys i mig, va fer possible que políticament, i amb una mostra clara d'escoltar sempre l'opinió dels ciutadans i ciutadanes, aturéssim les obres per aconseguir un resultat, com des d'avui es pot veure, respectuós amb la nostra singularitat i preservant allò essencial, que l'havia caracteritzat originàriament. I en aquest moment permeteu-me que faci un esment especial al Sr. Salvador Esteve, President de la Diputació de Barcelona, gràcies al qual els moments més crítics d'aquest procés no ho han estat tant.
Gràcies als responsables polítics que van aconseguir la inversió. Gràcies als directors del consorci. I gràcies també a l’arquitecte, a tots els responsables tècnics i empreses, especialment la UTE, als que hi eren en el moment de l'inici del projecte, i els que l'han viscut durant l'última fase d'execució.
Avui tots estem d'enhorabona. Perquè Sitges ha estat capaç de preservar allò essencial que va fer que Rusiñol, a finals del segle XIX ens escollís, no només per crear, sinó també per llegar i convertir-nos en un punt d'atracció creativa. La seva casa, el Cau Ferrat mostra de nou, amb la fidelitat que ell va demanar, totes les seves col·leccions i obres d'art. I el museu Maricel, és des d'avui també un lloc obligat per viatjar per l'art des del segle X fins al XX. Una combinació de la gran col·lecció Pérez Rosales amb el fons pictòric del municipi que, gràcies al nou discurs museogràfic, pren encara més rellevància.
La nostra famosa llum i la màgia del Mediterrani que avui ens abraça i que va portar a artistes i intel·lectuals a enamorar-se de nosaltres, també ha estat la causa del perill de deteriorament del nostre patrimoni. Però ser avui aquí demostra que cap llevantada pot amb nosaltres. Lluny de deteriorar-nos o fer-nos petits, formem part també, des de fa un parell de mesos, d'una nova estructura d'estat com és la Xarxa de Museus de Catalunya.
I mentre els nostres museus es posaven al dia, l’efervescència cultural del municipi no s'ha aturat i hem aconseguit continuar jugant a la divisió d'honor Els nostres artistes locals han ocupat un lloc preferent, Sitges ha estat notícia per les seves col·leccions d'art contemporani gràcies a la Fundació Stämpli, hem donat espai a la música, el teatre i el cinema i, a més, hem aconseguit que inversions estrangeres hagin apostat per nosaltres per crear un centre universitari en arts escèniques, únic a tot l'Estat.
Sitges no és capital política ni administrativa, però des d'avui, enalteix més encara, la seva capitalitat cultural. La cultura és el signe d'identitat d'un poble, i és per això President Mas que ens enorgulleix poder compartir-la com a signe d’identitat de País i de futur.
Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel. Aquest és el nostre regal de Nadal per Sitges, per Catalunya i per al món. Que el gaudiu!
Moltes gràcies.
